dilluns, 28 de setembre del 2015

LA LECHERA





Llevaba en la cabeza

una Lechera el cántaro al mercado

con aquella presteza,

aquel aire sencillo, aquel agrado,

que va diciendo a todo el que lo advierte

"¡Yo sí que estoy contenta con mi suerte!"

Porque no apetecía

más compañia que su pensamiento,

que alegre la ofrecía

inocentes ideas de contento,

marcaba sola la feliz Lechera,

y decía entre sí de esta manera:

"Esta leche vendida,

en limpio me dará tanto dinero,

y con esta partida

un canasto de huevos, comprar quiero,

para sacar cien pollos, que al estío

me rodeen cantando pío, Pío.

Del importe logrado

de tanto pollo mercaré un cochino;

con bellota, salvado,

berza, castaña engordará sin tino,

tanto, que puede ser que yo consiga

ver cómo se le arrastra la barriga.





Llevarélo al mercado,

sacaré de él sin duda buen dinero;

compraré de contado

una robusta vaca y un ternero,

que salte y corra toda la campaña,

hasta el monte cercano a la cabaña."

Con este pensamiento

enajenada, brinca de manera

que a su salto violento

el cántaro cayó. ¡Pobre Lechera!


¡Qué compasión! Adiós leche, dinero,

huevos, pollos, lechón, vaca y ternero.

¡Oh loca fantasía!

¡Qué palacios fabricas en el viento!

Modera tu alegría,

no sea que saltando de contento,

al contemplar dichosa tu mudanza,

quiebre su cantarillo la esperanza.

No seas ambiciosa

de mejor o más próspera fortuna,

que vivirás ansiosa

sin que pueda saciarte cosa alguna.

No anheles impaciente el bien fiaturo;

mira que ni el presente está seguro.




Felix María de Samaniego




dilluns, 21 de setembre del 2015

LA MEDUSA








Forma de paraigua,

textura gelatinosa;

una massa transparent

que es deixa portar pel corrent.




N'hi ha de molt boniques,

però compte si et toquen,

perquè els seus tentacles

tenen substàncies verinoses.


Marta Vilà




Les meduses, animals amb mala fama.


DIBUIXA... UNA MEDUSA





Dibuixa...  Una medusa


dimecres, 16 de setembre del 2015

LA FOCA






Aletes, cua de sirena,

llargs bigotis i rodanxona.

No desconfia  dels humans,

és ingènua i bufona




Maldestre en terra ferma

per manca de potetes,

però quan es fica  dins  l’ aigua,

neda genial amb les seves aletes.




Marta Vilà





Foques  jugant amb submarinistes


FOCA





Com fer una foca de plastilina


diumenge, 13 de setembre del 2015

LES MOSQUES





D'un rusc d’abelles regalimava un raig de mel i, les mosques hi varen assistir amb ànsies de menjar-se-la. I era tan dolça, que no la podien deixar estar. Però les seves potetes es varen anar enfonsant a la mel i no varen poder prendre el vol una altra vegada. Quan estaven a punt de morir ofegades en el seu tresor varen exclamar:


—Ens morim! desgraciades de nosaltres, per voler acaparar-ho tot en un instant de plaer!


Moralina:

Pren sempre les coses més boniques de la vida amb serenitat, a poc  a poc, perquè les puguis gaudir plenament.

No fos cas que t’ofeguis  dintre  d’elles. 


Autor Isop



dimarts, 8 de setembre del 2015

EL CAVALLET DE MAR







Com un ésser mitològic,
és ple de màgia  i fantasia.
Un cap de cavall, cua en espiral,
i  neda  en posició vertical.


És menut, però tan bonic;
es subjecta a les algues
per menjar tranquil,
amb una cua prènsil.


El mascle guarda els ous
dins la seva panxa,
i passats uns dies
surten les cries.



Marta Vilà




Festeig i Naixement del cavallet de mar

Una meravella


dimarts, 1 de setembre del 2015

LA RANA Y LA GALLINA







Desde su charco, una parlera rana

oyó cacarear a una gallina.

«¡Vaya! -le dijo-; no creyera, hermana,

que fueras tan incómoda vecina.

Y con toda esa bulla, ¿qué hay de nuevo?»

«Nada, sino anunciar que pongo un huevo».

«¿Un huevo sólo? ¡Y alborotas tanto!»

«Un huevo sólo, sí, señora mía.

¿Te espantas de eso, cuando no me espanto

de oírte cómo graznas noche y día?

Yo, porque sirvo de algo, lo publico;

tú, que de nada sirves, calla el pico».



Tomás de Iriarte



MORALEJA: 
Si tienes que alardear por algo,que sea por algo útil.