Conten que fa molt de temps, un rei va
anar al seu estable per buscar un animal que pogués fer-li companyia. De
seguida es va fixar en els divertides piruetes del mico. Li va semblar, sens
dubte, un animal molt intel·ligent, ja que era capaç d’imitar els humans. Des
de llavors, el rei sempre anava acompanyat a tots els llocs pel mico. L’alimentava
amb les seves pròpies mans i, l’inspirava tanta confiança, que fins i tot el
deixava jugar amb la seva espasa.
El palau tenia un frondós jardí que a la
primavera va reverdir tant, que un dia el rei va sentir desitjos de passar un
dia entre els arbres. Allà hi va anar amb la seva esposa i el seu inseparable
animal de companyia. La resta de servents, varen tenir d’esperar a l’entrada
del jardí.
Després de caminar una estona, el rei es
va cansar i li va proposar a la seva muller fer una becaina. Però abans, li va
dir al mico:
—Estic cansat i vull dormir. Assegura’t
que ningú destorbi el meu son.
El mico va assentir amb el cap i va
decidir vetllar el son del rei.
Però un cop el monarca havia conciliat el
son, una abella atreta pel dolç nèctar de les flors, va començar a voleiar
sobre el cap del rei per acabar aturant-se sobre els seus cabells. El mico
enfadat va dir:
—Què és això? Puc permetre que una abella destorbi el son
del meu rei?
I va començar a espantar amb les mans l’insecte.
Però l’abella tossuda, tornava a l’instant i es tornava a posar sobre el cap
del rei.
El mico cada vegada estava més enfadat i
pres de l’ira, va agafar l’espada del monarca i li va donar un cop molt fort a
l’abella, amb tanta punteria, que no només va matar l’insecte, sinó que sense
voler també va matar el rei.
La dona del monarca es va despertar quan
va escoltar el soroll de l’espasa i, quan va veure el que havia passat, va dir
espantada:
—Mico ximple! Per què li has fet això al
rei? Ell confiava tant en tu.
I tot i que el mico va intentar explicar
que només volia ajudar al monarca i espantar una abella, a partir d’aquell dia,
els humans varen decidir allunyar-se dels micos i també varen recordar molt de
temps que és molt perillós escollir “ a un amic ximple”, i es va fer popular la següent moralina.
Moralina:
És millor tenir un enemic astut que un
amic ximple.
Faula originària de l'Índia
(Faules del Panchatantra)
