Els
castors són coneguts per ser criatures molt treballadores. De fet, se’ls
anomena sovint: els arquitectes de la natura.
Aquests animals semiaquàtics, habiten en llacs i rius, on troben aliment i tenen la possibilitat de construir els
seus refugis. Són grans constructors capaços de realitzar canals per la creació
de llacs artificials i aixecar dics per protegir els seus caus.
Autor imatge:Walter Siegmund
Només hi ha dues espècies de castors, l’americà (Castor
canadensis) que sol pesar de 16 a 27 kg
i mesurar de 75 a 90 cm de
llargada. La cua afegeix entre 20 i 30,5 cm a la seva longitud.
I el castor europeu o euroasiàtic (Castor fiber). Té més o
menys la mateixa mida que l’americà, però la seva cua és més estreta i el
crani és més petit.
La seva cua, ampla, planera i coberta d’una pell
escamosa, és una de les coses que el caracteritzen, li serveix com a timó i per
impulsar-se a l’aigua. Per la natació també utilitza els dits palmejats de les
seves potes de darrera.
Quan estan en perill piquen fortament amb la cua la superficie de l’aigua i, així avisen als altres castors, que corren a amagar-se.
Les dents són llargues, fortes i afilades, creixen
contínuament i s’endureixen per una capa d’esmalt de color taronja intens que
recobreix la superfície exterior. Tenen aquest color perquè aquesta capa conté
ferro.
El pèl del castor està format per un borrissol molt fi i
pèls més llargs i durs. El color és generalment marró fosc, tot i que pot
variar. El pelatge és brillant i impermeable, en particular gràcies a una
secreció oliosa que produeixen les seves glàndules anals, aquesta secreció té
la particularitat que fa molt bona olor, per aquest motiu s’ha utilitzat en
l’elaboració de diversos productes tant en la indústria del perfum com en
l’alimentària.
És un animal herbívor, s’alimenta d’escorça i del teixit suau que creix sota
d’ella, principalment l’escorça d’arbres de ribera: salze, pollancre, bedoll…,
a més de vegetació aquàtica, brots, arrels…
Autor imatge: Dickbauch-commonswiki
Les
seves fosses nasals i orelles es poden tancar
per facilitar la immersió, això és degut a unes vàlvules que tenen que eviten que hi entri l’aigua. Disposen d’unes
parpelles transparents que protegeixen els seus ulls durant el busseig. D’aquesta manera poden romandre fins a 15 minuts sota l’aigua.
Els
castors són molt àgils i relativament ràpids quan estan a l’aigua, en canvi
quan es desplacen per terra són molt més lents. Això, els dificulta la tasca de
portar els materials que utilitzen per la construcció de dics i caus, especialment
troncs i branques. Per aquest motiu, els castors construeixen canals d’aigua que connecten
el llac amb la font de recursos que utilitzen, gràcies als canals poden arribar
fins al punt desitjat i tornar al llac amb els materials. D’aquesta manera
redueixen les distàncies que han de recórrer per terra, aquests canals mesuren
aproximadament 1 m d’ample per 1m d’alt i poden arribar als 100 m de
longitud.
Autor imatge: Pierre Côté
El
seu cau té forma de cabana, està fet de troncs, vegetació i
molsa barrejada amb fang. Mesuren aproximadament 2,4 metres d’ample i fins a 1 metre d’alçada
des de l’interior. Construeixen les cabanes a la vora d'estanys i llacs o en illes. Molts refugis tenen una
entrada submarina per accedir-hi des de l’aigua.
Autor imatge: Laszlo ilyes
És d’hàbits nocturns i no hiberna, però durant l’hivern
tampoc sol abandonar el seu cau, perquè pot alimentar-se gràcies a les branques
emmagatzemades sota l’aigua i les reserves de grassa acumulades a la seva cua.
Autor imatge: Bridesmill
Els
seus hàbits el mantenen en continu conflicte amb els interessos dels humans,
per talar arbres de plantacions forestals o fruiters, però la veritat és que la
seva activitat constructiva és fonamental per la seva important funció
ecològica, ja que contribueix a reduir l’erosió dels marges dels rius i evitar
les riades i inundacions.
Arriben
a la maduresa sexuals als tres o quatre anys.
Cada any tenen una ventrada, normalment de 2 a 4 cries, però en poden
ser més. La lactància dura aproximadament dos mesos i després les cries comencen
a explorar l’entorn amb els seus pares. Els petits conviuen en família fins els
2 anys. Aquestes cries durant l’any següent conviuran amb les noves cries d’una
nova ventrada, tot i que compartiran diferents cambres dins el cau.
Les
llúdries o llúdrigues són una subfamília de la família dels mustèlids. Hi ha set
gèneres, que en total compten amb tretze espècies.
La
llúdriga viu a prop dels rius i d'altres grans masses d'aigua com llacs,
aiguamolls i ambients aquàtics temporals, però també pot viure al costat del
mar en platges rocalloses, en llocs on les aigües són salades però sempre que tinguin
al seu abast un estany o rierol d'aigua dolça on puguin treure's la sal acumulada
en el seu pelatge. Hi ha una excepció, la llúdriga marina que viu gairebé exclusivament en el mar.
Se senten més a gust en l'aigua que a la terra ferma. Al llarg del riu la podem trobar en el tram alt amb aigües cristal·lines i amb fons rocosos i al tram mig i baix amb aigües tèrboles.
És molt important la
conservació dels marges i els llits del riu, perquè aquests
animals es solen amagar en caus anomenats lludrigueres situats a la vores dels
rius i estanys, i consten a vegades de dues entrades una subaquàtica i l'altra ben amagada entre la vegetació.
L'aliment
principal de la llúdriga són els peixos com el barb, la bagra, el
gobi, la carpa, l'anguila... però a part dels peixos també s'alimenta de
crancs de riu, petits mamífers, amfibis i rèptils.
Normalment
no sol escollir peixos molt grans a causa de la grandària de les espines.
La
llúdriga té una forma molt peculiar de menjar-se les preses. Per assegurar-se
que estan mortes sempre comença a cruspir-se-les pel cap, sobretot els
peixos. L'alimentació diària de la llúdriga pot variar una mica segons les
estacions de l'any, però normalment, acostumen a menjar un 13% de l'equivalent del seu pes corporal, és a dir si pesa 10 quilos menjarà diàriament 1’3 quilos.
Aquests mamífers es troben a tots els continents del món,
excepte a Austràlia i a l'Antàrtida.
Les
llúdrigues de riu generalment tenen hàbits nocturns, són animals solitaris i
molt territorials, però les femelles solen anar acompanyades de
les seves cries, amb les que es comuniquen amb un àmplia varietat de xiulets. La
mare ensenya als seus petits a nedar i a caçar tot jugant amb preses ferides.
En la seva edat adulta mesuren de 90 a 130 cm de llargada
i pesen de 5 a 15 quilos. Tenen el pèl brillant, curt i espès. La llúdriga té el cos perfectament adaptat a la vida aquàtica, quan
es fica a l'aigua les seves orelles i el seu nas es tanquen. Poden romandre sota
l'aigua aguantant la respiració de 3 a 4 minuts.
La
cua llarga i aplanada li serveix de timó i li permet desplaçar-se ràpidament
sota l'aigua i assolir una velocitat d'uns 11km/h, neda en ziga zaga anant d'un
costat a l'altre. Quan surt de l'aigua es desplaça lentament fent saltirons.
La llúdriga marina viu en medis
propers a la costa nord de l'oceà Pacífic. Els adults
solen pesar entre 14 i 45 quilos, cosa que fa que siguin els membres més pesants de la
família dels mustèlids.
S'alimenta
principalment d'invertebrats com ara eriçons de mar, diversos mol·luscs
i crustacis i algunes espècies de peixos. Utilitza les roques per arrancar
preses del fons marí i per obrir-ne les closques, és una de les poques espècies
de mamífers que fan servir eines, les llúdrigues són molt útils per controlar les poblacions d'eriçons de mar.
Es reprodueixen en qualsevol època de
l'any, però preferiblement ho fan a finals de la primavera i a principis d'estiu. El
període de gestació dura entre 61-67 dies, normalment neixen de 2-3 cries, aquestes mesuren
12cm i tenen els ulls tancats fins passats 35 dies, als 2 mesos, quan han arribat a
un pes aproximat de 1 quilo, ja comencen a canviar a una alimentació més sòlida, fins que
a les 14 setmanes deixen de mamar. Als 2 anys arriben a la maduresa sexual. Poden
arribar a viure 18 anys.
És l'animal protegit més amenaçat del nostre país i, és
un indicador biològic de primera magnitud de la qualitat de les aigües.
La llúdriga a Catalunya
La llúdriga gegant del Brasil
Mini documental amb tocs d'humor de la llúdriga marina
