dijous, 28 de novembre de 2019

LA GRANOTA I L'AIGUA BULLINT




Un dia una granota va saltar dins d'una olla amb aigua bullint.  Immediatament, el seu sistema nerviós va reaccionar i la granota va escapar de l'olla. El seu instint li va salvar la vida.

Un altre dia, una granota va saltar dins d'una olla que estava plena d'aigua freda  i va nedar tranquil·la per l'aigua, estava feliç en aquella petita piscina. El que no sabia la granota, és que l'aigua estava sobre un foc i l'aigua s'anava escalfant de mica en mica. Al cap d'una estona, l'aigua freda es va tornar tèbia, però la granota s'havia anat acostumant a l'escalfor i com que podia regular la temperatura del seu cos, seguia allà nedant plàcidament. Llavors l'aigua va anar pujant a poc a poquet  de temperatura fins que l'aigua cremava  i  va passar que,  quan la granota  va voler saltar, ja no va tenir prou forces per fer-ho  i  finalment va morir. 

Moralina:
El nostre sistema nerviós col·lectiu és molt similar al de la granota, a vegades necessitem una sacsejada sobtada per adonar-nos d'una situació de perill.
En canvi, si aquest perill el percebem de manera gradual   i no som conscients del que passa, som capaços que de quedar-nos allà,  quiets, sense respondre ni reaccionar.

Autor: Olivier Clerc

dissabte, 23 de novembre de 2019

LA PUPUT

Autor imatge: 
 Artemy Voikhansky



Pu-pu-put!
així canta la puput,
una au solitària i territorial,
i  d'origen tropical.

Camina pels camps picotejant
i  entre  les herbes va escarbotant.
El seu bec és llanguíssim  i corbat
i  té una cresta erèctil sobre el cap.

Fa el seu niu a qualsevol forat,
a la soca d'un arbre o en un mas enrunat.
Té cura dels polls,  però el seu niu fa molta pudor,
i  la puput pensa: “Que com més brut millor”.


Marta Vilà




El cant de la puput



Alguns exemplars resideixen tot l'any a Catalunya, d'altres migren a l'Àfrica


dilluns, 18 de novembre de 2019

EL POP




Els pops són animals invertebrats, de la família dels cefalòpodes, igual que els calamars i  les sèpies, i  el tret comú de tots ells és que tenen el cos format per un cap  i  les extremitats. Els pops tenen vuit tentacles amb ventoses enganxoses  i  al cap hi tenen els ulls  i  el cervell.

Els pops són considerats els animals invertebrats més intel·ligents del planeta. 




Els pops s'alimenten de peixos, mol·luscs i crustacis, com ara crancs i gambes. Són caçadors i atrapen les seves preses amb l'ajuda de les ventoses que tenen a les potes.




Aquests cefalòpodes s'arrosseguen pels fons rocosos, però també poden nedar. A més, tenen una cavitat a través de la qual expulsen aigua  i  així es poden desplaçar més ràpidament, com si anessin a propulsió.




En només uns segons un pop es pot tornar gairebé invisible. Aquests animals tenen una gran capacitat per camuflar-se en l'entorn. No només canvien de color, sinó també la forma del cos.




La majoria de pops viuen només el temps suficient per madurar  i  reproduir-se. El temps de vida varia depenent de l'espècie, els pops comuns viuen de 2 a 3 anys, mentre que els pops gegants poden viure de 3 a 5  anys.




Els pops tenen tres cors: dos dels cors porten la sang sense oxigen a les brànquies ( que són els òrgans respiratoris mitjançant els que realitza l'intercanvi de gasos) i el tercer transporta la sang oxigenada a la resta del cos. La seva sang té un to blavós, com les sèpies  i  els calamars el motiu és que en comptes d'hemoglobina utilitzen la hemocianina com a molècula transportadora d'oxigen. La hemocianina conté coure en comptes de ferro per aquest motiu és de color blau. 




Tenen un dipòsit de tinta que fan servir per desorientar els seus depredadors. Quan se senten amenaçats, la deixen anar i enfosqueixen l'aigua.  D'aquesta manera confonen els que els ataquen  i  tenen temps de fugir. 




Un cop fecundada la femella  busca un lloc per realitzar la posta, un cova o una esquerda en una roca de suficient amplitud, amagada i fàcil de defensar. Una posta de pop oscil.la entre 20.000  i  100.000 ous.




La femella col·loca els ous en penjolls que uneix al sostre de la cova per un extrem, formant una mena de raïms. El desenvolupament embrionari dura de 1 a 4 mesos, depenent de l'espècie. Durant aquest temps la femella els aireja i el protegeix, no s'alimenta si no que aprofita les seves substàncies de reserva per sobreviure. Quan els petits pops eclosionen llavors la mare, esgotada  i  desnodrida mor.








La suau intel·ligència del pop






El pop del Volcà






Naixement dels pops




Què passa amb els pops ?

Mini-documental amb clau d'humor


dimecres, 13 de novembre de 2019

BILLIE



Un història sobre l'amor incondicional 
de les mascotes cap als seus amos.

GOSSET




Postal de Felicitació amb forma de gosset



divendres, 8 de novembre de 2019

EL COLOM I LA FORMIGA



Autor de l'Il.lustració: Milo Winter


Obligada per la set, una formiga va baixar a un manantial i, arrossegada pel corrent, estava a punt d'ofegar-se.
Un colom veient la formiga en aquesta emergència, va baixar d'un arbre amb un branquilló i el va llençar al corrent, la formiga va poder pujar-hi al damunt i es va salvar.
Mentrestant, un caçador d'ocells es va avançar amb la seva arma preparada per caçar el colom. Ho va veure la formiga i el va picar en el taló, fent que el caçador deixés anar l'arma. Va aprofitar aquell moment el colom per aixecar el vol.

Moralina:                          
Sempre  correspon de la millor manera els favors que rebis.  Hem de ser agraïts.
Autor: Isop


diumenge, 3 de novembre de 2019

EL ROSSINYOL


Autor imatge: J. Dietrich 


D'aspecte senzill
 i  de tarannà humil,
també  és solitari  i vergonyós,
 i  s'amaga en el brancatge frondós.

Tot i ser tan esquifit,
canta de dia i de nit.
Fàcilment  l'escoltareu
perquè la seva veu no té preu.

És un magnífic cantador,
que marxa quan ve  la tardor.
Què li podria agradar tant com cantar?
Doncs, unes cireres per menjar!
Marta Vilà


La vida secreta del rossinyol