diumenge, 29 d’abril de 2018

CONTES D'ANIMALS FA 4 ANYS







PER MOLTS ANYS !!!


espaidecontes@hotmail. com





Aniversari Feliç!


dijous, 26 d’abril de 2018

L'OVELLA ESQUILADA






A la vida hi ha moments en els que estem contents 
i  d'altres en que estem tristos ,
 però malgrat les adversitats, hem de seguir endavant.

OVELLA




Crea... Una ovella


dilluns, 23 d’abril de 2018

En Pinqui i la diada de Sant Jordi






Pinqui, avui 23 d’Abril,
és la diada de Sant Jordi.
Veig que ja portes la rosa i llibre,
tal com et vaig dir.

Escolta atentament, la llegenda que et contaré:

A la vila de Mont Blanc,
un gran drac hi va arribar,
i tots els animals del poble,
es va començar a menjar.
  
Era un drac ferotge i malvat,
amb un alè molt pestilent.
Que va devorar tots els animals,
i es volia menjar la gent!

El rei va decidir que per sorteig,
a la terrible fera cada dia,
una persona del poble,
 se li lliuraria.

Un dia la filla del rei,
va ser l’escollida,
i la princesa va anar a veure al drac,
molt trista i atemorida.

Quan el drac se l’anava a menjar,
va aparèixer un cavaller,
muntant un cavall blanc,
i  lluitant com un guerrer.

Amb l’espasa que portava,
a la fera va matar,
i de la sang del drac,
un roser en va brotar.

El cavaller Jordi va regalar,
una rosa vermella a la princesa,
i va marxar feliç de Mont Blanc,
d’ haver aconseguit una proesa!
Marta Vilà

Per això, el dia de Sant Jordi, els homes regalen una rosa a la persona que més estimen. Les dones, diu la tradició, han de regalar un llibre.

divendres, 20 d’abril de 2018

LA VIDA DE KAMUTI





Abans de dir sí, pregunta-ho al coixí

A Zambia, en unes de les terres banyades pel riu Luangwa, hi vivia una femella de lleopard anomenada Kamuti; era molt jove quan va arribar a aquell territori, va observar que hi havia molts animals com ara: gaseles, impales, micos, aus...., i va pensar que era un lloc idíl·lic per viure, perquè hi havia molt de menjar i aigua en abundància, i ella ja estava cansada de que la fessin fora de totes les terres on es volia establir.
Per aconseguir ser la reina d’aquell lloc, primer es va tenir d’enfrontar amb una femella  de lleopard vella que s’anomenava Akanni, que era la propietària d’aquell territori. Després d’un dur enfrontament Kamuti va deixar molt malferida a la seva rival  i  Akanni, finalment al cap d’uns dies va morir.
Com tots els lleopards, Kamuti no tenia una vida gens senzilla, perquè moltes vegades després d’haver aconseguit caçar un animal, un grup de hienes o lleons que l’havien estat observant, li prenien  la presa, i ella no podia fer res més que fugir. L’únic lloc on es podia refugiar per menjar, era a la part més alta dels arbres i així podia evitar que li prenguessin l’aliment els seus enemics.
 La femella de lleopard va tenir vàries camades de lleopards, però no tots varen aconseguir sobreviure. Ella els amagava molt bé en les cavitats de les roques i llocs ben ocults, on cap animal com els lleons, altres lleopards, o alguna gran serp els pogués trobar.
I va fer fora de les seves terres, nombroses femelles de lleopard, que de tant en tant rondaven per la  seva zona per apropiar-se-la.
A mida que passaven els anys, Kamuti es va anar fent vella, cada vegada li costava més caçar els animals que més li agradaven i ja no tenia la força i vitalitat d’anys anteriors. Tot i això posseïa la saviesa i l’aprenentatge aconseguits amb el pas del temps. Però ella sabia que només era qüestió de temps que perdés el seu regnat.
Un dia estava estirada dalt d’un arbre fent una becaina, quan va  somiar que ella era dins un cercle, i al seu voltant hi havia moltes  femelles de  lleopard que ella havia aconseguit derrotar, una d’elles era Akanni. Totes anaven desapareixent a mida que Kamuti si enfrontava; finalment només quedava una jove femella, que ella desconeixia, no sabia  qui era..., però que era més forta i àgil que ella i aquella femella, li provocava la mort i  aconseguia prendre-li el seu regnat. De sobte, es va despertar molt espantada, havia estat només un malson; però aquest somni la va fer reflexionar i va pensar que algun dia no gaire llunyà, el somni es faria realitat i ella encara no havia previst  que en aquell moment,  la seva vida faria un tomb.
Al cap d’uns dies Kamuti, va olorar en uns matolls,  l’olor d’ una jove femella de lleopard que desconeixia  i el somni li va tornar a venir al cap. Quina decisió prendria? Enfrontar-se a la seva rival, que potser la feriria de mort, o fugir i abandonar les seves terres i així allargar un xic més la seva vida. Era una decisió molt important i aquella nit,  li va estar donant moltes voltes al cap i després de reflexionar, va decidir   que  havia arribat el moment  de marxar, qui sap on? Però s’estimava més perdre el seu regne  que perdre la seva vida.
Kamuti, va marxar trista i va anar vagant d’un lloc a un altre, alimentant-se cada vegada d’animals més petits, però tot i les dificultats, no perdia l’il.lusió de gaudir dels últims instants de la seva llarga  i  intensa vida.

*Abans de prendre decisions importants devem reflexionar  *
Marta Vilà


dilluns, 16 d’abril de 2018

EL PAÓ REIAL





El paó reial blau, és originari de la Índia, Sri Lanka i altres zones properes. Com que és una au amb poca capacitat de vol, les enormes muntanyes d'aquesta regió, varen ser un impediment perquè s'expandís de forma natural més enllà d'aquestes terres. La serralada de l’Arakan, les muntanyes del Karakorum i la serralada de l’Himàlaia, varen bloquejar la seva expansió. És l'animal nacional de la Índia.



No són precisament aus que destaquin per la seva capacitat de volar, encara que això no vol dir que no ho facin en ocasions, quan necessiten fugir dels seus depredadors, com els tigres, o per pujar a grans arbres de la selva per dormir. 
Tenint en compte que els mascles poden mesurar del cap a la cua més de 2 metres i pesar més de 6 kg, això les converteix en una de les aus que volen més grans del món.


El cant del paó reial és una de les característiques que més criden l'atenció d'aquesta au, però no precisament per ser melodiós i agradable, sinó  més aviat  al contrari.
Encara que al principi ens pugui semblar que és sempre igual, s'han arribat a registrar fins a sis crits d'alerta emesos per tots dos sexes, i uns altres set només pels mascles, que utilitzen en les seves baralles territorials. 




Aquestes ocells són excel·lents controladors biològics de moltes espècies d'insectes, cucs i altres animals, però per sobre de tot, de serps altament verinoses, com per exemple les cobres. Una costum altament admirada des de l'antiguitat i que ha fet que sigui una au sovint reverenciada per les cultures natives.
S'alimenten també de: fruites, llavors, vegetals, aràcnids, amfibis, petits rèptils...




Encara que l'albinisme està present en aquesta espècie com en moltes d'altres, existeixen paons reials totalment blancs que no són albins, i que es caracteritzen per tenir els ulls de color marró. Són els resultat d'encreuaments selectius que va realitzar l'home fa més d'un segle, de paons reials  que tenien taques blanques, (una mutació genètica anomenada leucisme). 
Un paó reial blanc resulta un espectacle impressionant a la vista.




És un dels animals més bonic i fascinant de la fauna terrestre. Gràcies, en gran part, al extraordinari ventall policromat, que constitueix la cua dels mascles. Aquesta pot contar fins a 150 plomes i mesurar una longitud de 1 metre i mig. Muden les plomes de la cua cada any després de la temporada d'aparellament.




Els paons reials salvatges es posen sovint a les branques dels arbres i s'ajunten en grups. Són polígams i poden tenir harems amb varies femelles. 


L'època reproductiva del paó reial es correspon generalment amb l'arribada de la primavera a l'hemisferi nord. S'aparellen un cop l'any, encara que poden tenir més de una niada a la mateixa temporada. El mascle no participa en la incubació dels ous ni en la cria dels pollets.





El mascle obre la seva magnífica cua quan intenta atraure a una femella, i fa gala dels seus atributs. També pot utilitzar el seu plomatge quan es vol mostrar hostil o territorial amb una altre mascle. 




Una niada del paó reial conté de 3 a 8 ous de color castany clar, la femella els cova durant 28 dies. Quan neixen no hi ha cap diferència entre els mascles i femelles. Al cap de dues setmanes els pollets comencen a desplaçar-se i   intenten fer petits vols per trepar a les branques dels arbres. A partir de llavors passen la nit dalt dels arbres, sempre sota el resguard matern.
Quan compleixen el primer any s'independitzen de la mare, que deixa de cuidar-los per tornar a niar.









Paó reial volant




Dança d'amor del paó reial






Quan un gatet et malmet l'espectacle!


divendres, 13 d’abril de 2018

ORENETA




L'oreneta que torna quan l'hivern se n'ha anat,
ve xisclant d'alegria al seu niu de cada any.
Ja fa temps que l'espero i que vetllo el seu niu.
- Déu te guard, oreneta, ja s'atansa l'estiu.
Ella baixa i s'atura sobre un jove ametller.
Mentre espolsa les ales em vol dir no sé què.
Jo m'hi atanso, l'escolto i ja entenc el que em diu:
Ha volat moltes hores: ve d'un altre país.
N'ha fugit perquè els dies ara allà són molt freds,
mentre aquí el sol ja escalfa i ja els arbres són verds.
Oreneta estimada, xiscla i vola feliç,
que en el niu on vas néixer naixeran els teus fills.



Fragment d'una cançó popular alemanya



EL PRÍNCEP FELIÇ





Un príncep amb un cor d'or

És un conte molt antic i trist però molt bonic. On es transmeten alguns dels millors valors de les persones. En destaquen, la compassió i la generositat. L'escriptor del conte  és  Oscar Wilde.



dilluns, 9 d’abril de 2018

LA LLÚDRIGA I LA GALLINETA D'AIGUA






Més d’una vegada la gallineta d’aigua havia indicat a la llúdriga, a quin lloc de la llacuna, podia trobar amb tota seguretat algun peix gros. La llúdriga hi anava, passejava, menjava i presumia amb les seves companyes, fent admirar la seva astúcia i la seva sort, sense parlar ni un segon, per descomptat, de la gallineta i dels seus avisos.

Un dia va anar la gallineta cap a ella, nedant molt de presa i li va indicar un punt de la llacuna on hi havia un magnífic peix joell. La llúdriga es va posar a nedar, i moments després sortia de la vora del riu, estrenyent entre les seves llargues de dents de corall el peix que, retorcant-se, feia lluir al sol les seves escates de plata.

Se’l va començar a menjar, amb tanta golafreria, que al cap d’un moment  se li va clavar una espina, amb tanta mala sort, que va estar a punt de morir.

Se li va acostar llavors la gallineta, i sense poder fer-hi res, va pensar que si més no, la podria consolar.

Però quan la llúdria va tornar en si  i va poder parlar, el primer que va dir va ser que per culpa de la gallineta gairebé havia mort asfixiada, ella li havia indicat on era maleït joell; i que si no li hagués dit, res no li hauria succeït.

I  la gallineta, humil i resignada, es va tornar a amagar entre els joncs, pensant que si certes persones tenen tots el mèrits, i d’altres tenen totes les culpes, és que així malauradament ha de ser.

Moralina:
Els beneficis fets a qui no els mereix són correspostos amb desagraïment.
Dita: “ De desagraïts el món n’és ple.”


Autor: Godofredo Daireaux


dijous, 5 d’abril de 2018

El llangardaix més gran del món: El dragó de Komodo








EL DRAGÓ DE KOMODO


Autor: Own work

Viu únicament a la petita illa d'Indonèsia de Komodo i d'altres illes properes. El seu hàbitat natural són les zones més aviat planes de sabana i el bosc obert que creix en aquestes illes d'origen volcànic, de clima sec i calorós, amb uns 1217 mm de precipitació anual, però que cauen en tan sols durant tres o quatre mesos, de desembre a març.


Autor: Raul 654

És un rèptil carnívor i carronyaire. En el seu crani s'han descobert unes glàndules que produeixen  verí, que inoculen a les seves víctimes quan les mosseguen. És el depredador més poderós de les illes en les quals habita, ja que en aquestes no es troben grans mamífers caçadors. Pot arribar a mesurar 3 metres de longitud i pesar més de 150 quilograms, és el llangardaix més gran del món.



Es mou amb agilitat pel terra malgrat tenir un pes considerable (pot córrer a 20 km/h en distàncies curtes), neda molt bé, i és capaç fins i tot de desplaçar-se entre les illes properes quan els corrents marins són favorables.

Autor: Midori

La seva llengua és bífida i l’utilitzen per olorar, detectar sabors i percebre estímuls. Durant el festeig, els permet saber si la femella està llesta per l’aparellament. Tenen aproximadament 60 dents  a la seva boca, regenerables al llarg de la seva vida.

Autor: Dmano

L'aparellament comença entre el mes de maig i l’agost, i ponen els ous al setembre. Els ous eclosionen a l'abril, quan hi ha una major abundància d'insectes. Les femelles també  presenten partenogènesi, un fenomen pel qual una femella pot pondre ous viables sense haver estat fecundada per un mascle.


Autor: Ltshears

Poden pondre fins a 30 ous.  Un cop neixen les cries, aquestes han de pujar dalt dels arbres per protegir-se, perquè son vulnerables a l’atac d’altres depredadors inclosos els dragons de Komodo.


Autor: Own work (Neil)


Quan és gran baixa al terra i utilitza el seu verí per caçar mamífers grans, aus i alguns invertebrats. 
Tot i que pot rebre l’atac d’altres congèneres, és immune al verí tòxic.


Autor: Own work 

Els dragons de Komodo regulen la seva temperatura amagant-se en caus, que excaven al terra, utilitzen les seves poderoses potes per construir-los. Durant la nit els caus els serveixen per conservar l’escalfor corporal i durant el dia per mantenir-se frescos quan fa  més calor.


Autor: Phyzome

La seva pell plena d’escames és gruixuda i aspre, i varia del color cafè, al gris vermellós. La seva llarga cua, pot ser de la mida del seu cos i és molt forta i potent.









documental el dragó de Komodo







vídeo educatiu per nens