L' ÀGUILA DE CAP BLANC

Una au sublim,

que posseeix totes les qualitats,

majestuositat, bona vista,

punteria i velocitat.

És la reina dels ocells,

acròbata del aire;

precisió  i acceleració,

al servei d’ un temible depredador.

Marta Vilà

L' àguila americana

LA SALAMANDRA

Groga i negra,

la pell humida;

camina mandrosa

i no passa inadvertida.

Marta Vilà

Naixement d'unes salamandres

ELS ÀNECS

Aus aquàtiques

de cos arrodonit,

amb potes curtes

i  els dits units.

Formen grups

i  xipollegen a  l’aigua;

busquen alguna planteta

per emportar-se a la boqueta.

Marta Vilà

Una ànega passeja amb la seva  família nombrosa  per un barri

LA LIBÈL.LULA

Una anatomia peculiar,

ulls compostos, quatre ales enormes,

i  l’ abdomen allargat

formen un cos evolucionat.

Vola com un helicòpter,

no pica  i  menja  mosquits,

és un insecte extraordinari

i en traiem molt  de profit.

Marta Vilà

La libèl.lula  l' insecte més ràpid!

LA LLÚDRIGA

És fugissera com una mostela,

 té l’ astúcia de la guineu,

 l’ agilitat dels gats,

per dir algunes qualitats.

Nedadora professional,

alegre i mimosa;

fa capbussons dins l’ aigua,

és una pescadora  enginyosa.

Marta Vilà

La llúdriga gegant

EL BLAUET O MARTINET PESCADOR

Agut ocellet de colors vius;

plomes de color blau turquesa,

el pit i la panxa de color carbassa

i un bec amb forma d'espasa.

Com un espadatxí

es llança al riu,

i amb el bec enxampa

algun peixet viu.

Marta Vilà

Un blauet pescant

EL CASTOR

Quin exemplar més estrany;

cos pelut, cap de rata,

peus palmejats,  i una cua pelada

que sembla  una sola de  sabata.

És un gran constructor,

talla branques per fer el cau,

i emplena  el rebost

per passar un hivern rigorós.

Marta Vilà

Guerrers de l'aigua

EL CIGNE

Coll llarg i plomatge blanc,

quin ocell més elegant,

no s’embruta mai les plomes

per no perdre el seu encant.

Marta Vilà

Música clàssica per acompanyar unes boniques imatges del cigne.

LA GRANOTA

Ulls sortits, potes amb ventoses,

pell rugosa i força enganxosa.

Quan es fa fosc,

la granota rauca i rauca,

en el riu o en el llac,

rac, rac,

Canta i canta

buscant parella.

De sobte, queda sorprès,

de veure-la  a  ella.

S’apropa a ell i li pica l’ullet.

Quina emoció, el cor se li exalta!

Perquè per fi l’ha trobada,

la seva princesa estimada.

Marta Vilà

Els Amfibis: METAMORFOSI