dijous, 26 de juny de 2014

CARGOL TREU BANYA



                                       

                                                    
Cargol treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol treu vi,
puja al muntanyí.

Cargol treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol bover,
jo també vindré!


L'ELEFANT

                                              





Mireu allà dalt
en els estels que hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.

És un elefant
però que us penseu?
Té una cua al darrera
i una trompa al davant.



dijous, 19 de juny de 2014

LA SERP I LA CUCA DE LLUM






Diuen que una vegada, una serp va començar a perseguir una cuca de llum. Aquesta fugia ràpid, de la ferotge depredadora i la serp al mateix temps, no desistia i cada vegada posava més interès a assolir-la. Al tercer dia, ja sense forces, la cuca de llum va parar i va dir a la serp: 

Puc fer-te tres preguntes

—No acostumo a respondre a ningú; però com que et devoraré, pots preguntar —va contestar la serp. 


—Pertanyo a la teva cadena alimentària? —va preguntar la cuca de llum. 

—No! —va contestar la serp. 



—T’he fet algun mal? —va dir la cuca de llum.

—No! —va tornar a respondre la serp.



—Aleshores, per què vols acabar amb mi? 


Perquè no suporto veure't brillar.

Autor desconegut




L'Enveja, és el pitjor sentiment que es pot tenir. 


Les persones que no suporten veure brillar els altres, mai podran ser felices, ja que mai estaran satisfetes amb el que tenen. Per més que la teva llum molesti als depredadors”, no deixis mai de brillar, continua donant el millor de tu mateix i continua essent tu mateix.



*Moralina: No cal envejar al que brilla... simplement cal intentar ser la millor versió dun mateix.




dissabte, 14 de juny de 2014

MARIETA VOLA, VOLA






Marieta vola, vola, 
tu que portes camisola, 
si m'ensenyes el camí del cel 
et donaré pa i mel.


PEIX PEIXET

                                                  



Peix,peixet

de la canya,de la canya


peix,peixet

de la canya al sarronet.


diumenge, 8 de juny de 2014

LA GRANOTA I L'ESCORPÍ



A la vora d'un gran riu, un escorpí caminava nerviosament, buscant la manera de travessar a l'altra riba. De sobte, va arribar una granota.

—Voldries carregar-me a l'esquena per poder creuar el riu? -preguntà l'escorpí.

-Que et dugui a la meva esquena! –va contestar la granota-.Ni pensar-ho! Et conec, si et duc a la meva esquena em picaràs i em mataràs!

-No ho faria –replicà l’escorpí-. Que no veus que si et pico t’enfonsaràs a l’aigua i que jo, com que no sé nedar, també m’ofegaré? A més, et pagaré bé!

Els dos animals van seguir discutint durant una estona i l’escorpí es va mostrar tan persuasiu, que la granota finalment va acceptar travessar el riu amb l’escorpí. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s’hi va agafar i van començar la travessia.

Arribats enming del corrent del riu, l’escorpí va picar a la granota.
Aquesta va sentir que el verí mortal s’estenia pel seu cos i mentre s’ofegava i amb ella l’escorpí, li va cridar:

-Veus! T’ho havia dit!  Però, per què ho has fet?

-No puc evitar-ho –va contestar l’escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües-. És la meva naturalesa.

I  s’enfonsaren tots dos.


 Faula d'origen Africà


*MoralinaEscolleix bé a qui brindes la teva confiança, perquè després te’n pots penedir.









dilluns, 2 de juny de 2014

PUFF ERA UN DRAC MÀGIC





Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar, 
però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que  se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tos dos varen preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure el món
 tot travessant el mar.

Quan hi havia una tempesta
s’ho arreglaven bé
enfilant-se a la cua d’en Puff
vigilava el vent.

Nobles, reis i prínceps
s’inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans,
 va conèixer altres jocs
pel món que li van agradar tant.

Que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d’aquell drac
es varen acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar;
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.

Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament,
se’n tornà al fons del mar.





És una cançó folk estatunidenca escrita per Leonard Lipton Peter Yarrow i popularitzada pel 
grup Peter, Paul and Mary en un disc publicat el 1963 sota el segell discogràfic Warner Music.