dijous, 29 d’octubre del 2015

MARRAMEU TORRA CASTANYES





Marrameu torra castanyes
a la voreta de foc,
ja n'hi peta una als morros,
ja tenim Marrameu mort.


Pica ben fort,

pica ben fort
que piques fusta
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua

s’embolica en un llençol,
feia veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort,

pica ben fort
que piques fusta
pica ben fort.

Marrameu ja no s’enfila

per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,

pica ben fort
que piques fusta
pica ben fort.


dilluns, 26 d’octubre del 2015

EL MOSQUIT





 Diminut i sorollós,
no sembla gaire ferotge,
però pot fer més mal
que cap altre animal.


I si el clima és molt calorós,
el mosquit és més rabiós.
 I  encara no te  n'has adonat,
que ja  t'ha picat.


Marta Vilà




Vídeo contra  la malaltia del Dengue.


dissabte, 24 d’octubre del 2015

La gallina de los huevos de oro








Érase una gallina que ponía 

un huevo de oro al dueño cada día.

Aún con tanta ganancia, mal contento,

quiso el rico avariento

descubrir de una vez la mina de oro,

y hallar en menos tiempo más tesoro.

Mátola; abrióla el vientre de contado;

pero después de haberla registrado,

¿qué sucedió? Que muerta la gallina,

perdió su huevo de oro, y no halló mina.





Cúantos hay que teniendo lo bastante,

enriquecerse quieren al instante,

abrazando proyectos

a veces de tan rápidos efectos,

que sólo en pocos meses,

cuando se contemplaban ya marqueses,

contando sus millones,

se vieron en la calle sin calzones!




Félix María de Samaniego




dimecres, 21 d’octubre del 2015

L' ESTRELLA DE MAR








L’estrella de mar,
és un animal peculiar;
de vegades pot ser mascle o femella,
tota  una meravella.



Quan perd un dels braços,
ella sola  el regenera,
i com per art de màgia al cap d’uns dies,
té un   braç nou de primera.





Marta Vilà




Estrelles i Eriçons de mar.


dijous, 15 d’octubre del 2015

EL PINGÜÍ








Camina com un ànec,

neda però no pot volar,

porta un coixí a la panxa

per no passar fred en el mar.






Resistent i graciós,

viu en una gran colònia,

i per ser una au 

no fa gens de cridòria.





Marta Vilà




La vida salvatge a  l' Antàrtida



PINGÜÍ





Com fer un pingüí de plastilina


dilluns, 12 d’octubre del 2015

L' ORENETA








Una oreneta, havia après moltes coses del temps en els seus llargs viatges, preveia el nostre animalet fins i tot les més grans tempestes, i abans que esclatessin les anunciava als mariners.  

Va succeir que, al arribar la sembra del cànem, va veure un pagès en un camp llaurat que escampava llavors a les regues.

-No m’agrada això- va dir als altres ocells. 
-Quina llàstima em feu. A mi no m’agrada el perill i me’n aniré a viure a qualsevol lloc.
-Veieu aquella mà que llença llavors a l’aire? Un dia vindrà, que no està molt lluny, on els grans que ha escampat el pagès seran la vostra perdició. Apareixeran llaços i xarxes per agafar-vos, utensilis i màquines que seran per vosaltres una presó o la mort. Us convé, doncs, va seguir  l’ oreneta, que us mengeu les llavors. Creieu-me!

Els ocells se’n varen riure, hi havia tant de menjar per tot arreu! Quan despuntaven els primers brots verds en el sembrat, l’oreneta els va dir:

-Arranqueu totes les herbes que han nascut de les maleïdes llavors, o esteu perduts!
Però els ocells no li varen voler fer cas.

-El cànem ha crescut molt. Això va molt malament! –va exclamar l’oreneta.

-La mala llavor madurarà aviat. Però ja que no m’heu fet cas abans, quan veieu que els pagesos ja han batut el cànem, i tenen més temps lliure per fer guerra als ocells, rondant pels camps, posant xarxes per tot arreu, no voleu d’aquí cap allà; esteu quiets en el niu, o marxeu a un altre país: imiteu l’ànec o la grulla. Però la veritat és que no esteu preparats com nosaltres, per creuar els mars i els deserts:

-El millor és que us amagueu en els forats d’algun arbre o mur.

Els ocells cansats d’escoltar-la, varen començar a parlar sense escoltar-la, i tal com va advertir l’oreneta, molts varen quedar atrapats a les xarxes.


Moralina: Això passa, quan no preveim un mal, i no ens adonem de res, fins que  tenim el mal a sobre.



Faula:  Jean de la Fontaine



dijous, 8 d’octubre del 2015

EL TAURÓ







La seva imatge provoca terror

per tot arreu  on passa,

un cos imponent,

i dents tallants com una espasa.




Els oceans  i les costes on viu,

són tan fràgils i vulnerables;

ell observa fent de guardià,

i manté a ratlla  l' ésser humà.



Marta Vilà





Els taurons en perill d'extinció


DIBUIXA... UN TAURÓ





Dibuixa...  Un tauró


dijous, 1 d’octubre del 2015

EL CRANC






Els  braços amb pinces,

les potes acabades en punxa,

 el cos  ben protegit

i  uns  ulls sortits.






Com que són petitets

ens fan molta gràcia,

però si fossin gegants,

marxaríem volant!



Marta Vilà




Curiositat:  On ha deixat el cranc l'altra pinça ?


ART AMB SORRA. EL PLANETA DELS ANIMALS






Art amb Sorra: Animals