MASSES CAMINS

 

Un veí del mestre Yang Zi, havia perdut una ovella i va enviar a tots els seus homes a buscar-la  i  també li va demanar al servent de Yang Zi que s’unís a ells.

—Ei! —va exclamar Yang Zi—. Vostè necessita a tots aquests homes per trobar una ovella?

—L'ovella pot haver seguit molts de camins —va explicar el veí.

Quan varen tornar, Yang Zi li va preguntar al seu veí:

—Com va? Ja heu trobat l’ovella?

Aquest va contestar que no. Llavors Yang Zi va preguntar per què havien fracasat.

—Hi ha masses camins —va respondre novament el veí—. Un camí, portava a un altre, i al final no sabíem  quin agafar; així que varem tornar.

Yang Zi es va quedar pensant. Va estar en silenci una llarga estona i no va somriure més en tot el dia.

Els seus deixebles estaven molt sorpresos.

—No n’hi ha per tant! Només és una ovella –varen dir—, i ni tant sols era seva. Com és que per aquest fet, vostè ha deixat de parlar i  de somriure?

Yang Zi no va respondre i els seus deixebles estaven ben perplexos. Un d'ells, Mengsun Yang, va anar a parlar amb un altre mestre, que es deia Xindu Zi i li va explicar que passava.

—Quan hi ha masses camins —va dir Xindu Zi —, un home no pot trobar la seva ovella. Quan un estudiant es dedica a masses coses, malgasta el seu temps i perd la seva ruta. Vostè és un deixeble de Yang Zi  i  aprèn d’ell; per tant, sembla que no ha entès res. Quina llàstima!

Moralina:

Quan en el teu camí et dediques a fer masses coses. Pot ser que no acabis trobant el que  veritablement cerques.

Reflexió

Aquesta faula ens parla de com un excés d’informació o de tasques, pot entorpir totes les nostres recerques i objectius.

Faula  Xinesa

Autor: Lie Yukou

LA GARSA

Les puntes de les ales

i  la panxa blanca;

és negra com el carbó,

i  té mala reputació.

La seva alimentació és omnívora,

menja de tot, inclosos els ous d'altres ocells,

 i  per aquest  motiu no agrada a certa gent,

malgrat ser una au beneficiosa  i molt intel·ligent.

Marta Vilà

Niu de garses

EL LLEOPARD

El lleopard és un membre de la família dels gran felins; té una mida mitjana. Ha sabut aprofitar els hàbitats no utilitzats per altres grans felins i s’ha adaptat a viure a les branques dels arbres, convertint-se en un felí àgil i oportunista.

 

 És menys robust que el jaguar, però més gran i corpulent que el guepard. En general, un lleopard africà adult mesura de 130 a 160 cm de longitud sense contar la cua, l'alçada fins a l'espatlla és de 60 a 70 cm. La cua mesura de 100 a 130 cm. El seu pes normalment és de 30 a 35 quilos, encara que pot ser molt superior.

 Acostumen a menjar antílops de mida petita o mitjana, micos, senglars. Eviten els herbívors més grans, com el búfal d'aigua, perquè aquests només poden ser capturats per animals que cacen en grup, com els lleons. Els lleopards també mengen animals més petits, com rosegadors, conills i fins i tot insectes grans. Se sap d'alguns que han menjat cocodrils del Nil.

Per un lleopard, un arbre és el lloc on descansar, observar una presa per caçar i  emmagatzemar el seu menjar. Des de dalt d’un arbre el lleopard pot pensar una estratègia per caçar i també  pot mantenir el seu menjar fora de l’abast d’alguns carronyaires.

Solen caçar de nit i ocasionalment de dia. Acostumen a passar el dia endormiscats entre la vegetació, en caus d'altres animals o, més sovint, sobre la branca d'un arbre.  Guarden part de la seva caça als arbres per poder menjar durant uns quants dies.

Viuen a l’Àfrica subsahariana, al nord-est d’Àfrica, al centre d’Àsia, Índia i Xina. Moltes de les poblacions de lleopards estan en perill d’extinció, sobretot les que es troben fora d’Àfrica.

 

El lleopard és un dels animals més ràpids. Un exemplar pot arribar als 58 km/h en pocs segons. Però la velocitat no ho és tot, aquests felins poden saltar 3 metres verticalment, i fins a 6 m  horitzontalment. A més a més,  són bons nedadors.

Són animals solitaris que marquen el seu territori amb orina per evitar que altres lleopards i animals s’acostin. També utilitzen la tècnica de marcar l’escorça dels arbres amb les urpes, un aspecte que denota la força de l’animal. Només permeten l’entrada al seu territori a les femelles que es volen aparellar.

La meitat de lleopards de les neus es troben entre el Tibet i la Xina. L'altre percentatge es troba en els països fronterers.

La seva llarga i espessa cua té dues funcions:

La primera, li permet mantenir l’equilibri en els terrenys escarpats i la segona, és que li serveix per abrigar-se el cos, a l'embolicar-se amb ella durant el fred hivern.

Desafortunadament, aquesta espècie es troba amenaçada pels humans, degut al negoci il·legal de la seva pell. S’estima que existeixen uns 4000 lleopards de les neus en llibertat.

El lleopard no té una temporada de cria estricta. El període de gestació dura uns tres mesos. Donen a llum entre 2 o 4 cries que pesen mig quilo. Com que són molt vulnerables s’amaguen entre la vegetació fins a les 6 - 8 setmanes d’edat. El deslletament es produeix al 3 mesos, però seguiran al costat de la seva mare fins als 18 mesos.

Els lleopards negres són sovint  anomenats panteres, perquè abans es pensava que eren espècies diferents. Tot i  que són de color negre, les panteres també tenen les taques que les distingeixen com a lleopards. En els lleopards negres, aquestes taques són lleugerament més fosques que el pelatge del voltant però, sota d'una llum molt clara, sobresurten entre la resta de pelatge. El color negre és degut a un excés de pigmentació fosca a la pell de l'animal, aquesta mutació genètica s'anomena: melanisme.

El lleopard i la pantera són el mateix?

El felí més àgil del món

El lleopard de les neus, el rei de les muntanyes

MOTIVACIÓ

 

Els guanyadors mai es rendeixen i els que es rendeixen mai guanyen!

Els seus moments més difícils sovint els condueixen als millors moments de la seva vida. 

Segueix endavant! Les situacions difícils construeixen persones fortes.

LA DENT DE LLEÓ

 

La dent de lleó: Planta medicinal  diürètica i desintoxicant

EN TABI, EL CAVALLET DE MAR

<a href="https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/ola">Vector de Ola creado por brgfx - www.freepik.es</a>

En Tabi era un cavallet de mar que vivia a les costes de l’illa de Mallorca, tenia un caràcter molt agradable i es relacionava amb tothom. Els animalets del mar l’estimaven molt, perquè amb ell s’ho passaven molt bé. Quan estava amb els seus companys, sempre procurava fer riure a tothom i ho aconseguia moltes vegades...; però en el fons del seu cor, en Tabi no era tan feliç com volia aparentar. El cavallet havia vist com molts dels seus amics havien trobat parella i eren molt feliços, i ell pensava que no li arribaria mai aquest moment. Una de les seves millors amigues era la senyora dofí, amb ella podia parlar llargues estones i fins i tot mostrar-li els seus sentiments, però últimament estava molt atrafegada perquè havia tingut dues cries i se li havia girat molta feina. 

Però el que no s’esperava en Tabi, és que a la festa que va organitzar la senyora dofí per celebrar el naixement  dels seus dos fills coneixeria la Sora, una preciosa femella de cavallet de mar i, el que no comptava és que l’amor sorgiria i acabarien  ballant una meravellosa dansa d’amor que va durar tota la nit. Així va començar la seva història amb la Sora i  de mica en mica, es va consolidar la seva relació, amb el temps varen acordar augmentar la família. I un dia varen decidir que havia arribat el moment de ser pares i després d’una romàntica dansa, la Sora va col·locar amb molt de compte els ous en un saquet que tenia en Tabi a la panxa i  tots dos es varen emocionar molt.

<a href='https://www.freepik.es/vectores/fondo'>Vector de Fondo creado por user2104819 - www.freepik.es</a>

Ple d’orgull paternal en Tabi va anar veient com canviava la forma de la seva panxa. Alguns símptomes de l’embaràs es varen fer presents, com el cansament, la somnolència, l’ansietat per menjar..., i va percebre com els seus sentiments i  les pors afloraven molt més fàcilment. Però al seu costat hi tenia la seva estimada Sora per tranquil·litzar-lo i dir-li que no patis  que tot aniria bé, i encara fes aquella fila amb aquella panxa tan grossa, ella l’estimava moltíssim i  davant de qualsevol por estaria al seu costat per escoltar-lo i parlar-ne. I així al cap de 25 llargs dies va arribar el dia que tant esperaven. En Tabi tenia una panxa enorme semblava que tenia d’explotar i estava molt nerviós, la Sora intentava calmar-lo com podia. De sobte varen arribar les primeres contraccions, en Tabi bufava de valent per intentar suportar el dolor, i després encara en varen venir moltes més, cada vegada més fortes fins que en Tabi va quedar exhaust. Finalment, va empentar amb totes les seves forces i va veure com de la panxa començaven a sortir les primeres cries, tenia els ulls plens de llàgrimes de tanta d’emoció, va continuar empenyent repetides vegades mentre anaven sortint totes cries. La Sora l’animava a continuar; tal  i com ho estava fent. I després de l’últim esforç, varen contemplar entusiasmats com sobre els seus caps, hi havia centenars de cavallets de mar igualets que ells. El seu somni s’havia fet realitat i  ja eren pares per primera vegada, i a més a més, d’una família molt nombrosa. I tot hi que lamentablement no podrien cuidar les seves cries perquè eren moltíssimes, aquella experiència  havia estat la més meravellosa de les seves vides.

Autora del conte: Marta Vilà

EL GOS, EL GALL I LA GUINEU

 

Il·lustració: Milo Winter

Un gos i un gall, que eren bons amics, un dia varen decidir que volien anar a veure món, i els dos van deixar la granja i es varen dirigir cap el bosc.

Quan va caure la nit, el gall buscant un lloc on descansar, va trobar un arbre que tenia un buit al tronc i va pensar que seria un bon lloc on passar la nit. El gos es podria refugiar dins del tronc i ell dormiria en una de les branques. I així ho varen fer i tots dos varen passar una nit molt agradable.

Amb el primer raig de sol, el gall es va despertar. Per uns moments va oblidar on era. Com cada dia, posant-se de puntetes, va agitar les ales i va cantar intensament. Però en lloc de despertar el granger, va despertar una guineu que vivia al bosc. La guineu immediatament va imaginar-se un deliciós esmorzar. Va córrer cap a l'arbre on hi havia el gall i li va dir molt amablement:

—Una cordial benvinguda al nostre bosc, honorable senyor. Estic molt content de veure'l aquí i penso que ens convertirem en grans amics.

—Em sento molt afalagat —va respondre el gall amb picardia—. Si us plau, si fa la volta al peu de l'arbre, el meu porter li obrirà la porta i el deixarà entrar.

La guineu famolenca però desprevinguda, va rodejar l'arbre com li havia dit el gall i en un obrir i tancar d'ulls el gos la va agafar.

 

Moralina:

Aquells que tracten d'enganyar, poden esperar que se'ls pagui amb la mateixa moneda.