dimecres, 27 de desembre de 2017

ENAMORATS!


Som dues grantonetes,
que estem molt enamoradetes.
i  ara us explicarem,
totes les coses que experimentem:

Quan estàs enamorat,
és perquè algú,
et té el cor robat.

Estàs com en un núvol ,
 et sents radiant i content,
i  no  pots treure't  la seva imatge
de dins la teva ment.

El cor et batega amb més alegria
i  et va omplint  el cos d’energia.
Els ulls et  brillen de felicitat
quan estàs al seu costat.
També notes papallones a dins la panxona;
quina sensació més  estranya i més bona!

La vida  junts  sembla un paradís,
i  desitges que mai, es trenqui  aquest encís.

Marta Vilà



diumenge, 17 de desembre de 2017

LA CLETA, LA CARGOLETA






Qui no s’arrisca, no pisca

Era un bonic dia de primavera i la Cleta dormia plàcidament, quan de sobte el soroll de les gotes de pluja caient-li sobre la  closca la varen despertar. Va treure el cap encara mig adormida i seguidament es va posar molt contenta  perquè feia molts dies que no havia plogut.

La Cleta i un munt de cargols  varen  decidir sortir a passejar aquell dia,  i és que als cargols els agrada molt la pluja.  La cargoleta es va enfilar dalt d’una planta per menjar una de les seves fulles tendres. Sobre la fulla contemplava feliç com les gotes d’aigua queien sobre la planta, era una imatge espectacular. De sobte va notar com una mà l’agafava i se l’emportava, una por li va recórrer per tot cos, i es va amagar de seguida dins la closca.  La cargoleta només notava uns moviments molt bruscs i patia perquè  la closca se li trenqués, perquè els cargols no poden viure sense.  Finalment tot va quedar en silenci i  la cargoleta va treure el cap uns segons i va quedar sorpresa a l'observar que estava tancada dins d’una capseta.  Quina por que tenia,  potser no podria sortir mai més d’allà. Al cap d’una estona,  la capsa es va obrir i altra vegada aquella mà la va agafar. Ella estava ben amagadeta quan de nou va sentir el soroll d’unes gotes de pluja sobre la closca, la Cleta no volia sortir, però quan notar les gotes d’aigua no ho va poder evitar.  Va treure el seu cos lentament i  va estendre les  antenes. A continuació va notar  una forta pressió  a l'antena dreta, que es va encongir per protegir-se.  I, després va rebre un copet  però aquest cop sobre l’altra antena.

Què està succeint? Qui està jugant amb mi? —va pensar la Cleta.

I és que la cargoleta no aconseguia veure qui era el trapella que  jugava amb les seves antenes. Farta de la situació, la Cleta es va amagar dins la closca i es va prometre no tornar a sortir-ne. Però l’endemà i els dies següents es va repetir la mateixa experiència, la Cleta tenia els ulls ben vermells i,  tot i que a la capseta hi havia unes quantes fulles d’enciam, el que volia de veritat la cargoleta era marxar d’aquell lloc tan horrible!

Un dia, quan passejava per la capseta, es va adonar que hi havia un forat petit per on podia sortir, va estar dubtant uns moments sobre què fer. No sabia què hi havia a l’exterior de la capsa, potser es trobaria en una situació difícil i la seva vida estaria en perill. Però per altra banda sentia la necessitat de fugir, d’intentar tornar a casa seva i retrobar-se amb la seva família. Ella es sentia tan indefensa, tan poqueta cosa.  Llavors va recordar aquella mà que l’atemoria cada dia. No tenia cap altra sortida que fugir d’aquell lloc com més aviat possible, o potser se’n penediria tota la vida... I a poc a poquet  va aconseguir escapar de la capsa, tot el cos li tremolava de la por que tenia que algú la descobrís, va notar que el seu cos lliscava per sobre d’una superfície llisa i freda que desconeixia, llavors li va semblar reconèixer una cosa de color verd, semblava una gran  planta de fulles amples, s'hi va acostar tan ràpid com va poder, va pujar pel test i va aconseguir amagar-se  sota una gran fulla de la part baixa de la planta. Va poder emplenar l’estómac, i els dies següents es va anar alimentant de la planta. La Cleta temia que algú la descobrís i la tornés a tancar a la capseta, per això sempre procurava amagar-se molt bé.

Un matí, va notar com transportaven  la planta, era un dia plujós, la mestressa de la casa, al observar que la planta tenia algunes fulles grogues, l' havia tret a l’exterior perquè és regués amb l’aigua de pluja. Quina sort havia tingut  la Cleta!  Ara finalment podria escapar. Va  baixar de la planta i va percebre la frescor de l’herba al seu cos, va continuar arrossegant-se fins a trobar un lloc segur, tot el que li havia succeït només havia estat un turment per ella i ara, per fi, havia aconseguit tornar a ser lliure.
Marta Vilà

*Per aconseguir coses bones, sovint cal arriscar-se*

dimecres, 13 de desembre de 2017

EL PEIX MÉS ANTIC: L' ESTURIÓ













Autor imatge: Muriel Gottrop



L'ESTURIÓ




esturió comú -Acipenser sturio


Lesturió, científicament conegut com  Acipenser, és un gènere que inclou al voltant de 20 espècies, totes amb característiques força  similars, entre les que hi ha l'esturió comú (Acipenser sturio).


Autor imatge: Eric Engbretson 

Aquest peix ja existia fa 250 milions d’anys. El seu hàbitat està associat als grans sistemes fluvials de l’hemisferi nord, al mar Negre,  Caspi, també a Amèrica del Nord i Europa.


Autor imatge: Own work


Tenen el seu cos guarnit de cinc rengleres longitudinals d'escuts ossis. El seu cap està envoltat per un sòlid escut d'óssos dèrmics. La boca (petita, inferior i desproveïda de dents) té una forma de trompa que els permet escorcollar el llot per alimentar-se principalment d’ invertebrats: petits crustacis, mol·luscs, cucs…


Autor imatge: Own work

Tenen un desenvolupament molt lent, però poden mesurar fins 5 m de longitud i pesar 480 kg.
Poden viure fins a 100 anys. Els seu esquelet està format principalment per cartílags i no tenen escates.
Els esturions no es reprodueixen abans dels 10 anys en el cas dels mascles, i cap als 15 anys en el cas de les femelles.


Autor imatge: Daniel Döhne

L’esturió comú habita al mar a força profunditat; a l’estiu puja pels rius, per pondré els ous. El nombre d’ous pot oscil·lar entre 300.000 i 2 milions, un cop feta la posta, torna a la mar. Les cries romandran al riu fins els 2 anys i  després marxaran al mar.


L’autèntic  caviar s’obté de l’esturió. Cada vegada més piscifactories es dediquen a la producció de caviar, les espècies d’esturió que més s’utilitzen són:  Beluga, Osetra, Sevruga...  Els ous són de color negre, gris clar o fosc.





En estat salvatge, l’espècie està greument amenaçada per la destrucció del seu hàbitat, la contaminació i la sobrepesca. La creació de barreres en les seves rutes migratòries, redueixen el seu èxit reproductiu i fragmenten les poblacions, particularment per les preses d’energia hidroelèctrica.







Cria d'Esturions per l'obtenció de caviar a Argentina






Un Esturió al Panamà





L'esturió un peix pràcticament extingit a l'Ebre



dissabte, 9 de desembre de 2017

LA GRANOTA XARLATANA






Un dia, una granota va arribar coixejant des de casa seva, que estava a l’aiguamoll, i va instal·lar un negoci al mercat.
Allà, venia ampolles de color: blau, verd, marró, transparents... Tenia ampolles de moltes formes i de diverses mides.

Un cop ho va tenir tot a punt, es va enfilar sobre una caixa amb l’intenció que tothom la pogués veure i va començar a dir en veu alta:

-Acosteu-vos! Acosteu-vos! –cridava la granota-. Veniu i consulteu al més prestigiós doctor. Veniu i sereu guarits!

-Què pot curar vostè? –va preguntar una guineu

-Qualsevol mal que vostè pateixi jo el curaré –deia la granota-. He estat alumna dels millors especialistes. Sé tot el que es pot saber de medicina. Digui’m quins són els símptomes de la seva malaltia. I jo li garanteixo que el contingut d’alguna d’aquestes ampolles té el remei que el guarirà.

En poc temps, va fer una gran negoci. Tothom volia ser curat d’alguna dolència.

Després d’una estona, la guineu que havia estat observant-t’ho tot, va exclamar:

-Si vostè és un doctor tan llest, ¿com s’explica que vostè mateix sigui coix? ¿Quina és la raó de que la seva pròpia pell estigui plena de berrugues i arrugada?

Després d’aquestes singulars preguntes, els altres animals varen quedar sorpresos i ningú va  comprar-l’hi ampolles mai més. Ni tant sols es varen acostar a flairar el seu contingut.

Llavors, a la granota no li va quedar més remei que recollir la seva mercaderia i tornar a la seva llar, l’aiguamoll!

Moralina:


Metge, primerament: tingues cura de la teva pròpia salut, abans de tractar amb els pacients.

Autor: Isop

dimarts, 5 de desembre de 2017

divendres, 1 de desembre de 2017

ABRAÇADES





Que dolces són les abraçades,
de les persones estimades.
Les abraçades donen  escalfor al cor,
i  són una  expressió d’amor.

El que la rep queda sorprès,
i  no cal que diguis res.
Són senyal de confiança, i reconforten,
a tots els amics que   t’importen.

Una abraçada de benvinguda,
de ben segur, que és la millor rebuda!
Les abraçades són necessàries a qualsevol edat,
i  són una mostra d'afecte i  d'amistat.

I en els dies grisos,
difuminen  els moments tristos;
transmeten protecció i fortalesa,
i són un signe  de tendresa.
Marta Vilà