L' avar

Il·lustració: Milo Winter

Un avar havia enterrat el seu or en un lloc secret del seu jardí. Molt sovint anava al lloc, desenterrava el tresor i el contava peça per peça per assegurar-se que hi era tot. Va fer tants viatges que un lladre, que l'havia estat observant, va endevinar que era el que l'avar havia amagat i una nit va desenterrar silenciosament el tresor i va marxar amb ell.

Quan l'avar va descobrir la seva pèrdua, es va sentir aclaparat pel dolor i la desesperació. Va gemegar, plorar i es va arrencar uns quants cabells.

Un vianant va escoltar els seus crits i li va preguntar què havia passat.

—El meu or! Oh, el meu or! —va cridar l'avar, furiós—. Algú me l'ha robat!

—El teu or! Estava en aquest forat? Per què el vares posar aquí? Per què no el guardaves a casa teva, per tenir-lo a l'avast fàcilment quan haguessis de comprar coses?

—Comprar! —va cridar l'avar, furiós —. Però si jo mai he tocat l'or! No em passaria pel cap gastar-lo.

El foraster va agafar una pedra gegant  i  la va tirar al forat.

—Si és així –va dir—, tapa aquesta pedra. Per tu té el mateix valor que el tresor que has perdut.

Moralina:

Una possessió no val més que l'ús que en fem d'ella.

Autor: Isop

L'ase i la càrrega de sal

Il·lustració: Milo Winter

Un mercader conduïa el seu ase amb una gran càrrega de sal, des de les salines al poble. Varen travessar un riu per un lloc amb poc cabal. Havien creuat aquest riu moltes vegades abans sense cap accident, però aquesta vegada l’ase va relliscar i va caure al riu. I quan el mercader per fi el va posar dempeus, gran part de la sal s’havia desfet. Encantat de descobrir com s’havia alleujat la seva càrrega, l’ase va acabar el viatge molt alegrement.

L’endemà el mercader va anar a buscar una altra càrrega de sal. De camí cap a casa, l’ase recordant el que li havia passat en creuar el riu, es va deixar caure a l’aigua a propòsit i es va desfer de nou la major part de la càrrega.

Llavors, el mercader enfadat va pensar en donar una lliçó a l’ase, immediatament es va girar i el va fer tornar a les salines, llavors el va carregar amb dues grans cistelles d’esponges. Quan varen tornar a creuar el riu, l’ase va tornar a caure; però quan es va posar dempeus, l’animal va apreciar que el pes de la seva càrrega havia augmentat considerablement i es va sentir molt desconsolat.

Moralina:

Les mateixes mesures no s'adapten a totes les circumstàncies.

Autor: Isop

El mico i el gat

 

Il·lustració: Milo Winter

Hi havia una vegada un gat i un mico que vivien a la mateixa casa com a mascotes. Eren grans amics i constantment feien tot tipus de trapelleries junts.  El que feien habitualment era intentar aconseguir alguna cosa per menjar  i, no els amoïnava gaire la manera  d’aconseguir-ho.

Un dia estaven asseguts a la vora del foc, veient com es torraven unes castanyes a la llar de foc.

—M’agradaria tan agafar-les —va dir l’astut mico —. Però tu ets molt més hàbil  per aquestes coses que jo. Treure-les i jo en faré dues parts.

El gat va estirar la pota amb molt de compte, va arraconar algunes cendres i va treure ràpidament la pota perquè cremaven. Llavors ho va intentar de nou, aquesta vegada intentant treure una castanya, però no ho va aconseguir. El tercer cop finalment va aconseguir treure una castanya. El gat va continuar traient castanyes tan ràpidament com podia i cremant-se en moltes ocasions greument la pota. Mentre les anava traient del foc, el mico sense que el gat se’n adonés se les anava menjant.

Llavors va entrar l’amo i els dos animals varen fugir espavorits. El gat es va quedar amb la pota cremada i sense castanyes i diuen, que a partir d’aquell dia es va conformar en caçar rates i ratolins i es va relacionar ben poc amb el mico.

Moralina:

L’adulador sempre busca algun benefici pel seu propi interès

Autor: Isop

Els viatgers i la bossa

 

Il·lustració: Milo Winter

Dos homes viatjaven junts per la carretera quan un d’ells va trobar una bossa ben plena.

Quina sort que tinc! —va dir—. A jutjar pel seu pes, deu ser plena d’or.

—No diguis he trobat una bossa —va dir el seu company—. Digues més aviat, hem trobat una bossa i quina sort tenim! Els viatgers haurien de compartir per igual la sort i les desgràcies que es troben en el camí.

—No, no  —va respondre ràpidament l’altre enfadat—. La bossa  l’he trobat jo i és meva.

Just aleshores varen sentir un crits:

—Atura't lladre!

Els dos varen mirar al seu voltant i van veure una multitud de gent armada amb porres baixant pel camí. L’home que havia trobat la bossa va  entrar en pànic.

—Estem perduts si ens troben la bossa! —va exclamar.

—No, no  —va respondre l’altre. Abans has dit que la bossa  és teva. Per tant, ara has de dir:  Estic perdut!

Moralina:

No podem esperar que ningú comparteixi les nostres desgràcies si no estem disposats a compartir també la nostra bona sort.

 Autor: Isop

L'àguila, el corb i el pastor

 

Il·lustració: Milo Winter

Llançant-se des d'un cim, una àguila va agafar a un xai.

Ho va veure un corb i tractant d’imitar a l’àguila, es va llançar sobre un moltó, però amb tan poca destresa i coneixement en l’art,  que les seves urpes se li van embolicar a la llana i, tot i que s’esforçava al màxim per  alliberar-se batent amb força les ales, no ho aconseguia.

Veient el pastor el que succeïa, va agafar el corb i un cop el va haver alliberat, li va tallar les puntes de les ales i el va portar als seus fills.

Els seus fills li varen preguntar quina mena d’ocell era, i el pare els va dir:

—Per mi, només és un corb; però ell es pensa que és una àguila.

Moralina:

Posa el teu esforç i dedicació en el que realment estàs format i no vulguis aconseguir coses que estan fora del teu abast i per les que no estàs suficientment preparat.

Autor: Isop

El vent del nord i el sol

 

Il.lustració: Milo Winter

El vent del nord i el sol varen tenir una discussió sobre quin dels dos era més fort i poderós. Mentre discutien van veure un caminant que portava posat un abric.

—Aquesta és la nostra oportunitat de provar el nostre poder i fortalesa —va dir el vent del nord —. Veurem qui dels dos és capaç d’aconseguir que el caminant es tregui l'abric. Qui ho aconsegueixi serà reconegut com el vencedor.

—D’acord va dir el sol—. Comença tu.

Llavors, el vent fred del nord va començar a bufar i rebufar, amb el primer cop de vent, les vores de l'abric es varen separar del cos del caminant. Però va succeir, que com més fort bufava el vent, més fort subjectava l'home el seu abric contra el seu cos. Al cap de força estona, el vent veient-se incapaç d'aconseguir-ho va cedir el torn al sol.

El sol va començar a brillar. Al començament els seus raigs eren suaus; donant una sensació agradable d'escalfor, sobretot després del fred vent del nord i, al cap d’un moment el caminant es va descordar l’abric. Llavors els raigs del sol es varen anar tornant cada cop més i més càlids. L’home es va eixugar el front i va prosseguir el camí  feixugament  i, quan ja no va poder  aguantar més la forta calor, es va treure l'abric i es va estirar sota l'ombra d’un arbre que hi havia a la vora del camí per recuperar les forces. 

El sol havia guanyat!

Il.lustració: Milo Winter

Moralina:

La persuasió i el raonament són molt millors que la força i la violència.

Autor: Isop

El lleó i l'ase

 

Il.lustració: Milo Winter

Un dia, un lleó famolenc  va convèncer a un ase d’anar a caçar junts i, li va explicar el que li rondava pel cap.

—Escolta amic, amaga’t en el bosc i brama el més fort que puguis —va dir el lleó. Jo m’amagaré en aquell punt de sortida i quan tots els animals estiguin espantats pels teus brams, els aniré caçant un rere l’altre.

De seguida, tots dos varen posar a la pràctica la seva estratègia.

El pla va funcionar tan bé, que al cap d'una estona, el rei dels animals ja estava fart de menjar tantes preses. Llavors li va dir a l’ase que sortís del seu amagatall.

—Què tal  ho he fet amic lleó? —li va preguntar l’ase amb cert orgull.

—Has fet una bona feina  amic, no ho podies haver fet millor — va respondre el lleó.

I immediatament va afegir:

—Jo també m’hauria espantat molt, si no hagués sabut que només eres un ase!

Moralina:

Devem, ser prudents i saber d’on venen els comentaris i noticies falses que arriben a les nostres oïdes. No hem de ser ingenus i caure en la trampa de qualsevol comentari que generi por i alarma, sense conèixer la veritat, qui ho diu i si és certa la notícia.

Controlaràs millor la por si en saps el seu origen.

 Faula d'Isop

El llop i la seva ombra

 

Il·lustració: Milo Winter

Un dia un llop passejava per un lloc solitari a l'hora en què el sol es pon a l'horitzó i, veient la seva ombra tan allargada i gegant va exclamar amb vanitat i presumint.

—Com em podria espantar d'un lleó si soc enorme! Quan trobi un lleó li demostraré qui és el veritable rei.

En aquell moment, una ombra immensa el va esborrar per complet  i a l'instant, un lleó el va fulminar d'un sol cop.

Moralina:

No deixis que les teves pròpies fantasies et facin oblidar la realitat.

Autor: Isop

LA LLENGUA

 

Un home ric  i  capritxós en el menjar va ordenar un dia a la seva cuinera:

—Prepara'm per dinar el millor que trobis al mercat!

La serventa va cuinar un suculent i apetitós estofat de llengua.

Un altre dia l’home li va encarregar:

—Avui tinc ganes de sopar  el plat més vulgar que es pugui cuinar.

La cuinera també va preparar l’estofat de llengua.

—Com és possible això?  —es va estranyar l’amo.

—És molt senzill, senyor —va respondre la cuinera.

—La llengua és a la vegada el millor i el pitjor que hi ha.

Si és bona transmet saviesa; si és dolenta calúmnies i mentides.

Faula d’Isop

Moralina:

Procura que el teu llenguatge sigui sempre decent i respectuós.

LES GRANOTES I EL PANTÀ SEC

 

Dues granotes vivien felices en un pantà. Tot d’una va arribar l’estiu i tot el pantà es va assecar. Llavors totes dues van decidir sortir d’allà per buscar un altre lloc on viure.

En el camí, durant la recerca, van trobar un pou ple d’aigua. En veure-ho, una d’elles li va dir a l’altra:

—Amiga, baixem a aquest pou! Està ple d’aigua!

Però la seva companya li va contestar:

—Podríem, però què passaria si s’assequés l’aigua? Com sortiríem d’aquest pou?

Moralina:

Siguem cauts abans d’emprendre una acció, analitzem bé i pensem en les conseqüències de les nostres decisions. Allò temptador ens pot portar a equivocar-nos i acabar en una situació pitjor de la que teníem.

Autor: Isop

LA GUINEU I EL RAÏM

 

Il.lustració:  Milo Winter

Un dia, una guineu va veure que una gran parra tenia dos preciosos penjolls de raïm molt madurs  i a la guineu se li va fer la boca aigua mentre els mirava.

El raïm penjava d'una branca molt alta i, la guineu va haver de saltar per intentar agafar-lo. La primera vegada que va saltar no hi va arribar. Així que es va allunyar una mica i mentre corria va fer un gran salt, aquest cop tampoc el va aconseguir agafar. Ho va intentar una vegada i una altra, però en va.

Llavors es va asseure i va mirar el raïm amb fàstic.

—Que ximple que soc —va dir—. Estic esgotada per haver intentat aconseguir un penjoll de raïm agre que no val  la pena agafar.

I després d’això, va marxar molt indignada.

Moralina:

N’hi ha molts que pretenen menysprear i menystenir allò que està fora del seu abast.

Autor: Isop

EL CAVALL VELL

 

En un poble perdut entre les muntanyes es trobava un cavall vell. El cavall  consumit pels anys de vellesa, havia estat un gran corredor de curses i n'havia pogut guanyar moltes.

El seu amo, orgullós del cavall que tenia en aquells temps, presumia del magnífic exemplar el qual, entre altres privilegis, feia que el seu amo guanyés molts de diners en cada cursa de cavalls.

Tanmateix, aquells dies havien quedat sepultats ja feia molts anys, i ara el cavall es trobava cansat i vell  i, pràcticament es passava el dia dormint.

No obstant, el cavall mentre dormia, recordava aquella època d’esplendor. Una nit va somiar amb la millor cursa que havia corregut: ell es trobava amb altres cavalls i no deixava de presumir de la seva fortalesa i velocitat. Estava convençut de que “ era el millor de tots i que aviat guanyaria aquella cursa i moltes més”. Fins i tot va somiar com comentava això amb altres cavalls. Un d’aquells cavalls, d’avançada edat li va dir:

—No presumeixis de la teva joventut, doncs algun dia la perdràs.

Però el cavall pensava que “ això mai li succeiria” i que “ ell seria jove i exitós per sempre”.

Després d’això, el cavall es va despertar sobresaltat i trist i ja no va poder tornar a dormir aquella nit…

L’endemà, el seu amo va arribar al graner on es trobava i, el va portar a un molí on el va vendre a un altre granger perquè el cavall mogués el moli amb la seva força.

Ara oblidat també pel seu amo, no va poder evitar recordar el seu passat i el somni que  havia tingut aquella nit…

Llavors, el  cavall va exclamar:

—Que presumit que he sigut, per creure que la meva joventut seria eterna. Abans corria en les millors curses. Ara tan sols dono voltes a aquest molí.

Moralina:

Mantingues sempre la teva humilitat i mai presumeixis de la teva joventut ni de la teva força, doncs els anys passen i la joventut s’esvaeix.

Autor: Isop

LES DUES CABRES

Il·lustració: Milo  Winter

Vet aquí que un dia, dues cabres de diferents ramats van decidir abandonar les seves respectives cledes i fugir en busca de llibertat i fortuna. Per casualitat, es van trobar al cap d'uns dies, separades per un precipici; només un tronc, ben estret, unia els dos marges fent de pont. Ja ho veien, les dues cabres, que era impossible de passar totes dues alhora, però es van entestar a fer-ho. Quan van arribar al mig, cap de les dues no volia retrocedir; tossudes com eren, no es van voler avenir a cap raó, cadascuna volia que fos l'altra la que tirés endarrere. I, discutint, discutint, van arribar a la força; donant-se cops de banyes i empenyent-se mútuament va passar el pitjor: forcejant, van perdre l'equilibri i totes dues es van estimbar.

MORALINA:

*És més savi cooperar que ser obstinat i atreure la desgràcia.

FAULA D’ISOP

LA MOSCA I L'ARNA

 

Una nit, una mosca es va aturar en un pot ple de mel, va començar a menjar-se-la per la vora del pot, però de mica es va anar separant de la vora i va entrar desprevinguda a dins el pot, fins que va quedar atrapada. Les potes i les ales se li havien enganxat a la mel  i  no podia sortir.

Just en aquell moment, una  papallona de nit va passar volant i, va veure com la mosca forcejava per alliberar-se, llavors li va dir:

—Oh mosca insensata! Era tanta la teva gana que mira com has acabat! Si no fossis tan llaminera no et trobaries en aquesta situació.

La pobra mosca no sabia com contestar a les veritats que li deia l’arna i va seguir lluitant. Al cap d’unes hores, va veure l’arna a la vora d’una foguera, captivada per les flames; la papallona volava cada vegada més a prop de les flames, fins que es va cremar les ales i no va poder tornar a volar.

—Què! —va dir la mosca—. També ets una insensata? Em vares criticar per menjar mel, però  la teva saviesa tampoc  t’ha impedit jugar amb el foc.

Moralina:

Pensa en els teus propis errors abans de criticar els altres.

Autor: Isop

EL GOS, EL GALL I LA GUINEU

 

Il·lustració: Milo Winter

Un gos i un gall, que eren bons amics, un dia varen decidir que volien anar a veure món, i els dos van deixar la granja i es varen dirigir cap el bosc.

Quan va caure la nit, el gall buscant un lloc on descansar, va trobar un arbre que tenia un buit al tronc i va pensar que seria un bon lloc on passar la nit. El gos es podria refugiar dins del tronc i ell dormiria en una de les branques. I així ho varen fer i tots dos varen passar una nit molt agradable.

Amb el primer raig de sol, el gall es va despertar. Per uns moments va oblidar on era. Com cada dia, posant-se de puntetes, va agitar les ales i va cantar intensament. Però en lloc de despertar el granger, va despertar una guineu que vivia al bosc. La guineu immediatament va imaginar-se un deliciós esmorzar. Va córrer cap a l'arbre on hi havia el gall i li va dir molt amablement:

—Una cordial benvinguda al nostre bosc, honorable senyor. Estic molt content de veure'l aquí i penso que ens convertirem en grans amics.

—Em sento molt afalagat —va respondre el gall amb picardia—. Si us plau, si fa la volta al peu de l'arbre, el meu porter li obrirà la porta i el deixarà entrar.

La guineu famolenca però desprevinguda, va rodejar l'arbre com li havia dit el gall i en un obrir i tancar d'ulls el gos la va agafar.

 

Moralina:

Aquells que tracten d'enganyar, poden esperar que se'ls pagui amb la mateixa moneda.

EL PARE, EL FILL I L'ASE

Un Moliner i el seu fill, portaven el seu ase a un mercat de la ciutat veïna per vendre'l. Mentre anaven caminant es varen trobar un grup de dones a la vora d'un pou, parlant i rient.

—Mireu això! —va dir una d'elles—. On s'és vist, que dues persones que caminen llastimosament per aquest llarg camí, vagin a peu, quan podrien anar sobre l'ase?

El pare, quan va escoltar el què deien, ràpidament va fer muntar el seu fill a l'ase  i va seguir caminant al seu costat. Poc després varen trobar uns avis que discutien entre ells.

—Veieu! —va dir un del grup—, demostra el que jo us deia. Quin respecte hi ha avui en dia per la gent gran! Fixeu-vos, mentre aquest jove està ben descansat, el seu vell pare ha de caminar. Baixa jovenet! i deixa que el teu pare reposi les cames.

Després d'aquelles paraules, el pare va fer baixar el seu fill i va pujar sobre l'ase. No eren molt lluny quan varen trobar un grup de dones i nens que li varen dir:

—Escolti, per què vostè pot muntar sobre l'ase i el seu pobre fill a d'anar a peu? No veu que li costa seguir el ritme al seu costat.

El Moliner bondadós immediatament va agafar el seu fill  i el va pujar darrere seu.

 

Il·lustració: Milo Winter

Ja gairebé havien arribat a la ciutat quan  varen veure dos homes i un els va dir:

—Déu meu! És vostre aquest ase?

—Sí —va contestar el pare.

—Veig que aneu molt ben asseguts! No es pot dir el mateix del pobre ase. Que  no veieu que està rebentat? El que hauríeu de fer, es portar entre tots dos aquest malmès animal i no que l’ase us porti a vosaltres!

—Ho podem intentar —va dir el pare.

D'aquesta manera, varen baixar tots dos de l'ase, li van lligar les potes juntes i, amb l'ajuda d'un pal se'l varen penjar a les espatlles. Mentre entraven per la ciutat varen passar per un pont estret. Aquesta divertida escena va atraure molta gent, que quan veien la imatge no paraven de riure. Llavors va passar que a l'ase, que no li agradava estar lligat, va trencar les cordes i tots tres varen anar a parar al riu.

Després del succés, el pare i el fill varen tornar a casa enfadats i avergonyits i, convençuts de que intentant complaure a tothom, havien perdut l'oportunitat de vendre el seu ase.

Moralina:

Si fas sempre el que et diuen els altres, sense pensar les coses per tu mateix, fracassaràs com el moliner.

 Autor: Isop

El llop, la mare cabra i el cabrit

Il·lustració: Milo Winter

La mare Cabra va anar un matí al mercat, per buscar provisions per la seva llar, abans de marxar li va dir al seu fillet:

—Tingues cura de la casa, fill meu! I no deixis entrar a ningú, tret que et doni aquesta contrasenya:

—A baix el llop i tota la seva raça!

Curiosament, un llop que s'amagava a prop va escoltar el que havia dit la cabra. Així que, tan bon punt va perdre de vista la mare cabra, va anar cap a la porta i va trucar.

—A baix el llop i tota la seva raça! —va dir el llop suaument.

Era la contrasenya correcte, però quan el cabrit va mirar per una esquerda que hi havia a la porta, va veure una figura allargada a fora i va desconfiar.

—Mostra'm la pota blanca —va dir—. O no et deixaré entrar.

Una pota blanca, és una característica que pocs llops poden mostrar i, per tant, el llop va haver de marxar mort de gana.

—Dues contrasenyes són millor que una! —va dir el cabrit, quan va veure que el llop marxava cap al bosc.

 Autor: Isop

LES DUES AMIGUES

Dos estruços, de terres llunyanes, es varen fer amigues i no podien viure una sense l'altra, fins que un dia una petita discussió entre les dues va posar a prova la seva bonica amistat:

—Avui jugarem al que jo vulgui —va dir una d'elles, mentre que l'altra va replicar:

—T'equivoques, això ho decidiré només jo.

Les dues es varen entossudir en els seus capritxos i varen acabar enfadades; fins que un dia es varen reconciliar i varen fer les paus, una d'elles va manifestar:

—Deixem els jocs per avui. És necessari que trobem una altra sortida.

Així, dialogant, es varen posar d'acord: cada una, alternant-se, indicaria el joc del dia.

Des de llavors, no hi va haver més baralles i varen conservar la seva amistat tota la vida.

Moralina:

Parlant tranquil·lament es pot arribar a acords, on les dues persones que discuteixen  hi surtin guanyant.

Les amistats verdaderes sobreviuen a tots els malentesos  i diferències que puguin sorgir.

Autor: Isop

L'OCA DELS OUS D'OR

Il·lustració: Milo Winter

Una vegada hi havia una granger molt pobre que acollia a totes les criatures que anaven a parar a les seves terres. Un dia va veure que, entre les seves aus, havia aparegut  una oca nova i estranya. L'endemà al matí, quan ell i la seva dona li van anar a donar menjar, es van quedar glaçats en descobrir un ou daurat i lluent al seu niu de palla.

Durant mesos, l'oca va pondre un ou d'or cada dia, i el granger i la seva dona beneïen la sort que havien tingut amb aquella oca. La parella va començar a viure al dia i a mandrejar. Menjaven allò que els venia de gust i es concedien tots els capricis que els passava pel cap. Però, tot i que eren més rics del que mai havien somiat, no acabaven d'estar satisfets.

—Amb un ou d'or al dia no n'hi ha prou –es queixaven.

—Ja ho tinc! –va exclamar—. Si obrim l'oca en canal, aconseguirem tots els ous alhora!

Enlluernats amb aquesta possibilitat, van agafar un ganivet de cuina i se n'anaren corrent al corral a buscar l'oca. Però quan la van matar i la van obrir pel mig, van veure que no tenia cap ou a la panxa.

—Mare meva, què hem fet? —es va lamentar la dona del granger.

Des d'aquell dia s'acabaren els vestits de seda i de vellut i els coberts de plata. I com que havien malgastat tots els diners que tenien, els grangers van tornar a passar gana. Cada matí, quan es llevaven, feien un sospir i deien:

—Ai..., si no haguéssim matat l'oca dels ous d’or!

Moralina:

Mai destrueixis, per cap raó, el que bonament has adquirit  i  t'està proveint de benestar.

Autor: Isop