diumenge, 27 de novembre de 2016

L' ÓS RENTADOR













L’ ós rentador, és un animal de bosc. Viu normalment a la vora dels rius, encara que també s’ha acostumat a viure en zones urbanes. En el seu habitat natural menja de tot, granotes, fruits secs, fruita, cucs, insectes, ous…

El nom d’ós rentador és degut  a la  costum que té de rentar alguns aliments en rius i llacs.




És una espècie originària d’ Amèrica del Nord. Els seus trets més característics són:

La seva màscara  facial de color negre, que fa que sembli que porti un antifaç, les seves potes davanteres que són molt àgils, i la seva cua que té anelles clares i fosques.







L’ós rentador és un mamífer nocturn, dorm de dia amagat en algun forat  situat en el tronc d’algun arbre.  També han après a sobreviure en àrees urbanes, en llocs com ara  xemeneies  i cases abandonades. Es creu que les poblacions d’aquest mamífer són un 20% superiors a les ciutats que en els camps.






Les mans l’ós rentador tenen molts més receptors nerviosos que els peus, i un gran espai del seu cervell està dedicat a aquestes extremitats. Les potes de davant són sorprenentment hàbils. Aquests animals exploren els rius per trobar peixos, crancs, amfibis… que estiguin amagats en alguna escletxa. Quan freguen les seves potes, ens dona la sensació que es renten les mans però quan estan en superfícies seques també ho fan. 






Tot i la seva aparença robusta, i la seva semblança a un ós de peluix, els óssos rentadors són molt ràpids. Pugen i baixen  dels arbres amb gran agilitat i ràpidament, i poden córrer pels camps a 24 km/h.







L’època d'aparellament és del mes de gener fins al març , i la gestació dura 9 setmanes.  Fan el cau en cavitats dels arbres o conilleres buides.  Tenen de 2 a 5 cries que neixen a la primavera.





L’ ós rentador és molt intel·ligent i és capaç de resoldre problemes.
Poden entrar pràcticament a qualsevol lloc, i és per això que moltes persones el consideren una plaga. Pot obrir portes, calaixos, cubells d’ escombraries...
Representa un perill quan se'l converteix en mascota, perquè no és un animal domèstic com un gat o un gos, i  pot ser portador de la ràbia.




Aquests animals no mostren un comportament estrictament territorial, el que vol dir que les baralles entre ells són pràcticament nul·les, i sembla que també eviten fer-se la competència.




La seva població ha augmentat degut a la seva facilitat per adaptar-se a diferents hàbitats, i a la seva introducció a altres països. Els seus depredadors són els llops, els mussols i les serps.







A Europa, se’l considera una de les 100 espècies invasores més nocives.  A Catalunya, encara és rar però s’han trobat alguns exemplars aïllats. Cal anar amb compte amb aquesta espècie perquè és un perill per a la biodiversitat.






Informació de l'ós rentador





L'ós rentador, el pròxim invasor?


dimecres, 23 de novembre de 2016

ZEUS I LES ABELLES









Envejoses les abelles, per culpa de la mel que els prenien els homes, varen anar a veure Zeus i li varen suplicar, que els donés la força necessària per matar amb les punxades del seu fibló els que s’acostessin als seus ruscs.

Zeus, indignat, en veure-les tan envejoses, les va condemnar a perdre el fibló, i a morir en el mateix acte, a totes les que gosessin ferir els homes.

Moralina:

L’ enveja no és bona consellera, fins i tot ens pot portar a perdre les coses que posseïm.

Autor:  Isop

diumenge, 20 de novembre de 2016

EL LLORO I LA CACATUA








El lloro Gilbert,
es verd com el julivert.
Veu  una cacatua
i  pensa:  “Vatua!”


I  mentre la va mirant
el seu cervell va rumiant:


“Quin cap més esperrucat,
aquest lloro sembla enfadat!,
potser s’ha enrampat
dalt d’un teulat!”


I  en Gilbert es fixa que el seu plomall
sobre i es tanca com un ventall.
La cacatua el mira de reüll
i  ell riu, i  li pica l’ull.


 I  la cacatua li diu:  -Per què rius?

I  en Gilbert respon: -Com et dius?


-El meu nom és Salomó
i  sóc la cacatua més forta de la regió!

-Doncs jo sóc el lloro Gilbert
i   me'n vaig a buscar julivert.


Marta Vilà


dimecres, 16 de novembre de 2016

diumenge, 13 de novembre de 2016

L' ANIMAL MÉS ALT DEL MÓN : LA GIRAFA









LA GIRAFA





Les girafes són conegudes pel seu coll llarg, aproximadament els mesura 2 metres de longitud. En el coll hi tenen 7 vèrtebres, això els dona flexibilitat i una àmplia gama de moviments. 




El cor de les girafes és molt gros i  pesat, i la tensió arterial és molt elevada, el doble que la resta d'animals, per mantenir el flux de sang al cervell en contra de la gravetat. A la part superior del coll, un complex sistema de regulació va evolucionar genèticament al mateix temps que el seu coll i cor creixien.



Els mascles i les femelles tenen banyes, encara que les de les femelles són més petites i primes. Les banyes dels mascles són més gruixudes i no tenen pèl a diferència de les femelles que sí que en tenen.




Les girafes són animals herbívors que s’alimenten de branques i fulles d’arbres, incloses les que tenen espines. Les seves dents, els seus llavis gruixuts i la poderosa llengua li permeten fer-ho, i el seu aparell digestiu els digereix sense cap mena de problema.
L’aliment que més els hi agrada és l’Acàcia, un arbre que creix a la sabana africana.



·       La seva llengua mesura 50 cm i és de color negrós. La llengua de la girafa és tan llarga que pot neteixar-se les orelles. La boca és diferent a la d'altres remugants.  No té el llavi superior enfonsat, i està cobert de pèl. Té un enginyós sistema que li permet obrir i tancar, a voluntat, les fosses nassals, especialment quan el vent aixeca molta pols.




La gestació de les girafes és de 14 a 15 mesos, quan neixen les cries només medeixen 1,8 m , degut a la seva mida poden ser presa fàcil de lleons  i hienes, fins als 18 mesos no s’independitzen.




Les girafes no necessiten beure gaire aigua, doncs la majoria del líquid l’obtenen de les plantes que mengen. Beuen un cop al dia. Per la seva estructura corporal, han d’estirar les potes de davant i ajupir el cap, fet que les fa molt vulnerables als depredadors.




Són molt carinyoses entre elles, es pot veure com freguen els seus colls. Però els mascles poden ser molt agressius quan es volen aparellar o aconseguir llocs de lideratge.


Només dormen 2 hores durant la nit i ho fan en molts intervals que no superen els 10 minuts.




Aquests animals són capaços de matar un lleó, les potes de les girafes tenen una força descomunal, constituïdes per enormes i resistents muscles, i amb unes afilades peüngles, d’uns 30 cm, que els són molt útils per defensar-se.









Zona animal:  La Girafa



Naixement d'una girafa