dilluns, 29 de desembre de 2014

ELS LLOROS ENTENEN EL QUE DIUEN?

 
                                                                               


Els lloros entenen el que diuen?


diumenge, 21 de desembre de 2014

BON NADAL I FELIÇ 2015


                                                                                         



El rock dels Animals

Jingle Bell


CONTES D'ANIMALS US DESITJA:




Que passeu unes:







dimarts, 16 de desembre de 2014

EL POP




Sembla un petit  extraterrestre,
que ha anat a parar al mar,
té  el cap molt gros,
vuit potes i cap os.


És un gran artista
i el millor contorsionista.
Pot canviar de color,
com ho fa el camaleó.


 I té una arma especial
que utilitza quan té por,
llança un raig de tinta
i fuig en la foscor.


És  molt intel·ligent,
encara que no ho sap molta gent,
també és tímid i vergonyós;
un solitari del fons rocós.

Marta Vilà

                                                   


Característiques dels pops




dissabte, 13 de desembre de 2014

L' ORCA BLANCA


                                                                                           


Graven per primera vegada una orca blanca.


dimarts, 9 de desembre de 2014

L' ELEFANT FATXENDA



A la sabana Africana hi vivien molts elefants, però n’hi havia un que era molt presumit i es creia el millor elefant de tota la sabana. Es deia Zimbo i vivia amb un grup força nombrós d’elefants.
En Zimbo, com tots els mascles, sempre anava a la part de darrera de la manada, per protegir-los de qualsevol perill i moltes vegades feia petar la xerrada amb els seus  dos cosins en Rufu i  en Bulli, tots tres eren inseparables.
La mare d’en Zimbo era la matriarca i dirigia el grup en les migracions que feien cada any, quan s’apropava l’estació seca i les praderies on pasturaven es quedaven sense aliment.
Tota l’herba s’havia assecat i havien de marxar a zones més verdes.


Aquell dia en Zimbo es queixava de la situació que patien els mascles del grup.





-No hi ha dret, aquesta tradició que la guia del grup sigui una elefanta, no em sembla bé !
-Jo crec, que un elefant amb la meva intel·ligència, està més capacitat per portar el grup, no creieu que és injust?

-A mi no em sembla malament -li respongué Rufu-. La teva mare ho fa força bé, té caràcter i tothom la respecta molt.

-Ja, ja!, però és que ara, la meva mare comença a ser gran i potser caldria canviar  les tradicions i que el guia fos un elefant més jove i fort. Jo, tinc un memòria excel·lent i aquest camí que fem any rere altre el conec perfectament.

-No hi donis més voltes -afegí Bulli.

-Però escolta, a mí el que em molesta de veritat, és que es pensin que els elefants mascles som babaus i que només servim per protegir el grup dels lleons.

En aquell moment de la conversa, aparegué la més bonica de totes les elefantes, la Fani.

-Hola, guapa com estàs?- digué en Zimbo-. Et fa falta que t’ajudi amb alguna cosa?

-No gràcies Zimbo,-va dir la Fani posant-se vermella.

-Em podeu deixar sol un moment amb la Fani, és que li vull explicar unes quantes coses en secret. En aquell moment en Zimbo  va confessar el seu amor a la Fani, però ella li va explicar que estava enamorada d’en Rufu.




-Però que li trobes a aquell escanyolit? No es pot comparar amb mi !, fixat quin cos m’ha donat la natura.

-Sóc molt millor, més fort , més espavilat, escolta Fani, jo sé que t’equivoques, en Rufu no m’arriba ni a la sola de la pota. Però la Fani tenia les coses clares i no pensava canviar d’opinió.

I al cap d’uns dies en Rufu i la Fani eren parella, i en Zimbo es moria d’enveja. Es passava tot el dia fent burles.

-Fani, has triat l’elefant més tanoca de tots, amb prou feines se’n recorda del nom de la seva mare.

Se’n reia de tots dos, els anomenava en “Rufitu” i la “Fanita”.

I un dia el seu cosí, fart de tantes burles va deixar de ser el seu amic. Estava dolgut amb en Zimbo. Ells sempre havien estat bons amics i ara només li feia la punyeta.

Però una tarda, quan estaven tots refrescant-se a l’aigua, i jugant a mullar-se, no es varen adonar que un enorme rinoceront negre s’apropava a beure, i en Zimbo, quan el va veure, es va voler fer el graciós davant de la Fani i dels altres elefants i va deixar xop com un ànec el rinoceront, que s’ho va prendre molt malament.






-Vine si t’atreveixes! – li va dir el rinoceront.

En Zimbo va sortir de l’aigua fent-se el mil homes i s’hi va enfrontar.

-Em crides a mi?, bola de greix !

En sentir aquestes paraules, el rinoceront li va fer una empenta tan forta que en Zimbo va anar a parar altre cop a l’aigua. Però ell en comptes de callar, continuava fent el fatxenda. I mentre es barallaven, el rinoceront li va clavar la seva enorme banya en una de les cames. En Zimbo cridava de dolor, algú l’havia d’ajudar o la cosa acabaria malament.



En Rufu i en Bulli varen sortir a l’ajuda del seu cosí, i varen aconseguir aturar la baralla.

Després que marxés el rinoceront, en Zimbo, va demanar disculpes, sobretot a en Rufu per totes les coses que li havia dit i va aprendre una lliçó, havia de canviar la seva manera de ser. No estava bé burlar-se dels altres i molt menys creure’s el millor de tots. A partir d’aquell dia va ser més humil, i així, a poc a poquet, es va anar guanyant  el respecte i l'amistat de tots els elefants.


Conte i dibuixos:   Marta Vilà




dijous, 4 de desembre de 2014

LA SUAU INTEL.LIGÈNCIA DEL POP



                                                



El pop ens demostra  la seva intel.ligència en aquest vídeo i tres de les seves qualitats:
PLASTICITAT, VERSATILITAT I FLEXIBILITAT. Increïble animal.



dissabte, 29 de novembre de 2014

ELS NOSTRES POEMES: EL DOFÍ





El dofí saltarí
neda pel fons marí,
buscant peixos per dinar.
Quants  n’atraparà?

Salta pel mar
impulsant–se amb la seva cua,
i amb l’aleta dorsal
neda per dalt.

Es bon pescador,
i agafant peixos, és el millor.


Íngrid Niell




Cançó dels Dofins

Autor: Lluís Gili


dimecres, 19 de novembre de 2014

EL LLEÓ I EL RATOLÍ


A l'ombra d'un arbre, un lleó dormia una migdiada. Un ratolí que jugava per les branques no se'n va adonar i jugant, jugant, va caure damunt l'esquena del lleó i el va despertar. Molt enfadat, el lleó, d'una grapada, el va atrapar.

El ratolí, en veure's pres del rei dels animals, li va demanar perdó i tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat, l'ajudaria. El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va fer, que el va deixar lliure.

Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes d'uns caçadors i com que no podia sortir-ne, tot i la seva gran força i el seu poder, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat, aquell ratolinet no era gaire lluny  en sentir el lleó, va córrer a ajudar-lo, va rossegar amb les seves dents les malles de la xarxa, fins que va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i s'escapà, gràcies al ratolí, d'una mort certa.

I des d'aquell dia el ratolí i el lleó van ser amics inseparables!
Autor:  Isop

Moralina: No hem de menysprear el més dèbil, per molt petit i insignificant que sigui, algun dia podem necessitar la seva ajuda.


                   


Faula explicada per nens.


dijous, 13 de novembre de 2014

divendres, 7 de novembre de 2014

FAULA DEL COLIBRÍ



Aquell dia hi va haver un gran incendi a la selva; tots els animals fugien aterrits. Enmig de la confusió, un petit colibrí va començar a volar en direcció contrària a tots els altres. Els lleons, les girafes, els elefants... Tots miraven al colibrí astorats, pensant què dimonis feia anant cap al foc.

 Fins que un dels animals va preguntar:
-A on vas? Estàs boig? Hem de fugir del foc.

El colibrí va contestar:
-Enmig de la selva hi ha un llac, recullo una mica d’aigua amb el meu bec i ajudo a apagar   l’ incendi.

Molt sorprès l’altre animal només va poder dir:
-Estàs boig, no servirà per res. Tu sol no podràs apagar el foc.

 I el colibrí molt segur d’ell mateix, va respondre:
-És possible, però jo estic complint amb la meva part.


Wangari Maathai (Kenya 1940-2011 Nairobi), biòloga i ecologista, ens explica aquesta faula per invitar-nos a l’acció.

En el video ens diu aquestes paraules:

“Pot ser que jo em senti insignificant, però sé, que no vull ser com els animals, observant la destrucció del planeta. Seré un colibrí i faré el millor que pugui."

Aquesta filosofia de vida la va portar a crear el moviment “ The Green Belt”. Moviment ecologista, Cinturó Verd. La seva tasca la va portar a plantar 40  milions d’arbres, per tal d’evitar l’erosió i per millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme.

Premi Nobel de la Pau el 2004 per “les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i  la pau".

Una de les seves frases celebres : “La pau a la terra depèn de la nostra capacitat per assegurar el medi ambient... La degradació ambiental i la pobresa van juntes”.



                                                



CONTES D'ANIMALS UN PROJECTE



Avui, us voldria parlar d’un projecte que comparteixo amb una gran Il·lustradora, la Coral Felgado. És un projecte que ens fa molta il·lusió; estem creant un llibre de contes d’animals.

Conté 6 contes per infants de 6 a 9 anys. Són textos per nens que ja llegeixen, però també els hi  podem explicar els pares. El llenguatge que utilitzem és senzill i planer, per tal de no dificultar la lectura i no distreure el nen.

 La nostra intenció és que l’infant gaudeixi amb la lectura i aprengui alhora . Pensem que un conte potser educatiu i divertit, no estan renyides les dues coses.

Cada conte té una extensió de 3 pàgines més o menys, contenen petits diàlegs per fer el text més entretingut. Els protagonistes són els animals i algun que altre humà.  

El context de cada conte varia, el mar, la selva, el desert, el camp, la granja…

Els  protagonistes ens mostren trets de la seva personalitat:  Rebel·lia, Alegria, Amistat, Engany, Treball en equip, Generositat... Tots aquests valors positius i algun negatiu els descobrim en aquest recull de contes i també coneixerem  moltes coses dels animals.

Els contes ens faran reflexionar i  analitzar el comportament dels animals i de les persones.
No pretenem donar lliçons de moralitat, tant sols que cadascú tregui la seva pròpia conclusió del que ha llegit.


Els títols dels contes:

El Camell Rebel
La Balena Alegre
El Porquet Aventurer
La LLúdriga Generosa
La Sargantana Mentidera
 Martirià el Cranc Ermità i el Nero Gegant



dimecres, 5 de novembre de 2014

Martirià el cranc ermita i el nero gegant.





Conte Radiofònic

Autora del Conte:  Marta Vilà
Autora de la Il.lustració:  Coral Felgado


Realització i Direcciódel Conte Radiofònic.
Albert Niell   http://www.albertniell.com/
Olga Cercós  http://olgacercos.blogspot.com.es/



divendres, 12 de setembre de 2014

CONTES D'ANIMALS ( Martirià el cranc ermità i el nero gegant)




Martirià el cranc ermità i el nero gegant

(Fragment)



En el fons del mar Mediterrà, hi havia un cranc ermità que es deia Martirià. Com deveu saber, els crancs ermitans tenen el cos tou i s’han de buscar una caseta per protegir-se de ser menjats per altres animals.

Martirià tenia una caseta feta d’una closca de cargol de mar. Era molt maca i la tenia decorada amb boniques algues de colors. El cranc ermità era un gran xerraire i tenia molts amics. La senyora sardina, l’escamarlà i la gamba  moltes vegades li donaven conversa. Els dies eren molt plàcids i tranquils en aquelles aigües, fins que un dia la pau es va acabar. Va arribar un Nero molt gros, el peix més lleig i gran que havien vist mai.

-Però quina bestiola tan gran -deia Martirià. Amb aquesta boca tan grossa se’ns cruspirà a tots!

Tots els peixos tenien moltíssima por  i varen decidir fer una reunió.

-A veure, una mica de silenci! -cridava Martirià, -parlem d’un en un sisplau.

-Com ens podríem protegir d’aquest monstre? –preguntava la sardina. -Tot el dia se’l passa menjant i ja no podem sortir tranquils a passejar.


-No ho sé –replicava Martirià -però crec que haurem de buscar la manera de solucionar-ho. 


Autora del Fragment: Marta Vilà



Una de les il.lustracions de Martirià el cranc ermità i el nero gegant.

Reunió de Martirià amb la sardina, la gamba i l'escamarlà

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado.

dimarts, 9 de setembre de 2014

COM DORMEN ELS PEIXOS I ELS DOFINS?


                               




Com dormen els peixos i els dofins?


dijous, 4 de setembre de 2014

CONTES D'ANIMALS ( La sargantana mentidera)



LA SARGANTANA MENTIDERA

( Fragment del Conte)

Aquesta és la història d’una sargantana que es deia Mariana. Era de color marronós i no era ni més gran ni més maca que les altres sargantanes, però vet aquí que el que la feia especial és que tenia dues cues. Que com és possible que tingués dues cues, us preguntareu?

Us ho explicaré breument. Les sargantanes, quan estan en perill, poden deixar anar la cua. La seva cua es separa del cos i continua movent-se i captant l’atenció de l’animal que se’ls vol menjar i així, elles poden fugir. En el seu lloc, al cap d’uns dies,  torna aparèixer una nova cua.

Doncs vet aquí que un dia que la Mariana havia aconseguit escapar d’un gat, la seva cua no es va desprendre del tot i al seu costat en va aparèixer una altra de bessona, fet que ella, molt sàviament, va aprofitar per fer creure als altres animals que tenia poders màgics. Va tramar un malèfic pla, per tal de viure com una reina i que tothom obeís el que ella manava.

 -Veniu!, veniu tots! cridava Mariana, mireu quin miracle ha succeït, la meva cua s’ha transformat en una forca de dues puntes miraculosa.                                                          

-Ooooooh!, -cridaven les altres sargantanes, que no havien vist mai cap cosa igual.   

-Us he de fer saber que tinc un do especial, que protegirà aquell qui m’escolti, i portarà la desgràcia a tothom que ignori els meus consells.

-A partir d’ara, ningú podrà sortir al carrer, mentre jo, la vostra reina, prengui el sol.

-Cada dia m’haureu d’obsequiar amb una ofrena, un aliment o qualsevol regal que em pugueu oferir. La reina Mariana, a canvi, us premiarà amb la seva saviesa. I una cort reial m’acompanyarà de dia i de nit i vetllaran per mi, arriscant la seva vida en cas que  sigui necessari.

I és així com un seguit de sargantanes es varen oferir per formar part de la cort.

El pla funcionava a les mil meravelles. Totes les altres sargantanes i dragons portaven en safata de plata la Mariana. Aviat es va acostumar als plaers de regnar i cada vegada es va anar tornant més exigent.

Autora del Fragment:   Marta Vilà






Una de les  imatges del conte de la Sargantana Mentidera.

Mariana panxa enlaire amb sargantanes i dragons.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado

dimarts, 2 de setembre de 2014

ELS ANIMALS SALVEN EL PLANETA

                                                    





Els Animals ens donen consells a les persones,

per tal d'aconseguir un planeta sostenible.


dissabte, 30 d’agost de 2014

CONTES D'ANIMALS ( LA PORTADA)



Avui us presento la portada del projecte CONTES D'ANIMALS.

A veure què us sembla?







dijous, 28 d’agost de 2014

CONTES D'ANIMALS (La llúdriga generosa)



LA LLÚDRIGA GENEROSA

( Fragment del Conte)


A Sud Amèrica, en el riu Amazones, el més llarg i cabalós del món , vivien diversos grups de llúdrigues. Totes es passaven el dia jugant i menjant peixos. No s’havien d’amoïnar per gaire res, el riu els proporcionava tot el necessari  per viure: diversió, aliment en abundància i protecció contra el  jaguar  o tigre americà.

Però, a vegades, havien d’anar amb compte amb els cocodrils  i també amb les tribus indígenes que vivien a la selva. Els indis no eren gaire amics de  la llúdriga . Ells les anomenaven “gossos d’aigua”, pel soroll semblant als lladrucs dels gossos que fan per comunicar-se les unes amb les altres i els amoïnava que acabessin amb tots els peixos del riu.

Doncs aquesta història comença un dia en què un petit indi que es deia Yame, va trobar una petita llúdriga malferida i se’n va compadir. La va portar al seu poblat i va anar a veure el seu pare, el xaman de la tribu dels Huaorani per tal que la curés.

Yame, després de plorar i discutir molt, va aconseguir que el seu pare l’ajudés. El xaman va preparar una poció d’herbes i va embolicar la cama malferida de la llúdriga i, al cap d’uns dies, aquesta s’havia recuperat totalment. Els indis li varen posar el nom de Mayka.

Mayka era una llúdriga molt dòcil i tenia un lligam molt fort amb Yame. Es passaven moltes hores jugant al riu, i corretejant pel poblat. Així tots els indis varen agafar afecte a la llúdriga, perquè era una mascota fantàstica, molt carinyosa i feia molta gràcia veure-la nedant entre tantes persones. La llúdriga es va anar fent gran, igual que Yame i va conèixer altres llúdrigues com ella i altres animals, però continuava anant al poblat cada dia.

Un dia, Mayka va observar que la seva amiga, la tortuga, tenia problemes. El jaguar li rossegava la closca com si fos una nou i, sense pensar s’ho, la va anar a ajudar. Després d’insistir una estona, va aconseguir cridar l’atenció del jaguar i aquest la va perseguir. Per tal de salvar la seva vida, va saltar al riu, per on va poder fugir ràpidament.


Autora del Fragment:  Marta Vilà



Una il.lustració del conte LA LLÚDRIGA GENEROSA

Autora de la  Il.lustració:  Coral Felgado.



dimarts, 26 d’agost de 2014

ELS SENTIMENTS DELS ANIMALS


                                      



Casos reals de vincles afectius d'animals salvatges i persones.

 Mostra els sentiments i relacions d'amistat de diferents espècies.


dijous, 21 d’agost de 2014

CONTES D'ANIMALS ( El porquet aventurer)



EL PORQUET AVENTURER

 (Fragment del Conte)


A la granja d’ en Benet hi vivia  un porquet que es deia Torqui amb els seus sis germans.
Però en Torqui, a diferència dels seus germans, no era feliç, ell volia ser lliure i conèixer llocs per descobrir.

Havia intentat marxar un munt de vegades de la granja, però el seu amo sempre  l’acabava enxampant. I ara que era un porquet adult  ja no li era tan fàcil passar desapercebut en els seus intents de fugir de la granja.

En Torqui tenia molts amics: l’euga Rita, amb qui passava moltes estones parlant a la granja; la Cabra Queca, que era la més rondinaire de tots els animals; la gata Fina, la més carinyosa, i el gos Totxo, que no servia per gaire res.  S’havia guanyat aquest nom perquè no sabia fer cap feina de la granja. No era un gos guardià, ni pastor d’ovelles i molt menys un gos de companyia, perquè sempre estava sol i amb el cap als núvols. En Totxo era el millor amic d’en Torqui. Xerraven moltes vegades de les aventures que els esperaven fora de la granja, feien curses pels camps, i tots dos havien fet un pacte: mai no deixarien de ser amics i es protegirien l’un a l’altre de qualsevol perill.

Els mesos varen passar plàcidament a la granja, i va arribar l’estiu. Un dia mentre  la Queca estava al corral esperant que el pagès  la munyís, va sentir que l’amo havia venut quatre porcs i que els portaria a l’escorxador en un parell de dies. L’amo estava molt content, perquè havia fet un bon tracte.          

Autora del Fragment:  Marta Vilà 

                                                                               
Una  de les il.lustracions de: El porquet aventurer. On s'hi pot veure en Torqui i  en Totxo.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado



dijous, 14 d’agost de 2014

CONTES D'ANIMALS (La balena alegre)



LA BALENA ALEGRE

(Fragment del Conte)


Hi havia una vegada una balena petiteta que es deia Panxeta. Feia el primer gran viatge de la seva vida, cap a l’Antàrtida, o Pol Sur, acompanyada de la seva mare; anaven a passar l’estiu en aigües  glacials.

La Panxeta creixeria i es faria gran com la seva mare, una espectacular balena blava de 30 metres, l’animal més gran que mai ha existit al món, superant els grans dinosaures.
I tot i ésser tan gegantesca i tenir una boca tan enorme, només s’alimentava de krill, uns petitíssim crustacis semblants a les gambes.

La Panxeta, com que encara era petita, prenia llet de la seva mare, ja que les balenes són mamífers, no peixos, tenen la sang calenta i respiren per pulmons.

Doncs,vet aquí que la petita balena blava no era gaire diferent de les altres, però tenia un petit problema:  el seu so era tan potent i tan agut, que molestava tots els animals del mar. Els peixos, en sentir la seva veu, fugien esperitats; les balenes es desviaven de la seva ruta, i en un tres i no res, la Panxeta i la seva mare es trobaven soles sense ningú a la vora. Aquest fet la feia entristir molt. Ella volia tenir molts amics i no que tots marxessin del seu costat. Per aquest motiu va deixar de parlar i cantar. Es limitava a fer un gran somriure, així ningú fugiria quan la veiés.

I és així com amb el temps la varen anomenar  “la Balena Alegre”, pel gran somriure que se li dibuixava a la cara.


Tots els animals del mar l’estimaven molt, perquè sempre estava de bon humor i feia bromes als peixos, nedava amb les balenes geperudes i jugava amb les foques, encara que no pas amb totes. La  foca lleopard no era amiga seva, perquè tenia molt mal caràcter, igual  que els llops marins. A més, a la petita balena, no li agradava que s’alimentessin de pingüins. Ella trobava els pingüins molt graciosos i simpàtics.

Autora del fragment : Marta Vilà




Una de les il.lustracions del conte  La Balena Alegre.

La Panxeta nedant amb les foques.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado