D'un rusc d’abelles regalimava un raig de mel i, les mosques
hi varen assistir amb ànsies de menjar-se-la. I era tan dolça, que no la podien deixar estar.
Però les seves potetes es varen anar enfonsant a la mel i no varen poder
prendre el vol una altra vegada. Quan estaven a punt de morir ofegades en el seu
tresor varen exclamar:
—Ens morim!
desgraciades de nosaltres, per voler acaparar-ho tot en un instant de plaer!
Moralina:
Pren sempre les
coses més boniques de la vida amb serenitat, a poc a poc, perquè les puguis gaudir plenament.
No fos cas que t’ofeguis
dintre d’elles.
Autor Isop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada