L'ABELLEROL

Una ratlla negra als ulls,

color groc a la gola,

ja som al mes de març

 i  l'abellerol ens diu hola.

Té el bec molt dur per menjar insectes:

abelles, escarabats, formigues i vespes.

En els talussos terrossos del riu

excava un túnel  per fer el niu.

Ocellet multicolor

que ens visites quan fa calor,

quan l'estiu hagi passat,

de ben segur, que ja hauràs marxat.

Marta Vilà

Informació sobre l'abellerol

L'ÀGUILA

Una au sublim,

que posseeix totes les qualitats,

majestuositat, bona vista,

punteria i velocitat.

És la reina dels ocells,

acròbata del aire;

precisió  i acceleració,

al servei d'un temible depredador.

Marta Vilà

Documental l'àguila reial

Alguns exemplars són residents tot l'any a Catalunya i d'altres migren.

ELS ÀNECS

Aus aquàtiques

de cos arrodonit,

amb potes curtes

i els dits units.

Formen grups

i xipollegen a l’aigua;

busquen alguna planteta

per emportar-se a la boqueta.

Marta Vilà

Una parella d'ànecs en plena ciutat!

EL BEC PLANER

El bec negre amb forma d’espàtula,

groc ataronjat al pit  i  a la punta del bec,

uns flocs de plomes al clatell com una meleneta,

el cos blanc, i les potes ben negretes.

Marta Vilà

Imatges del bec planer

LA BECADA

Autor imatge: Ronald Slabke

Fugissera i silenciosa,

durant el dia roman pràcticament quieta,

i  gràcies al seu plomatge

es mimetitza amb el paisatge.

Al capvespre surt a buscar menjar,

va caminant i balancejant-se una miqueta,

i  li agrada sortir a volar durant la nit,

es sent mes segura i fa més fresqueta.

 Marta Vilà

Una becada i els seus pollets



Alguns exemplars són residents, d'altres migren.

EL BERNAT PESCAIRE

El coll corbat,

el bec llarg i groguenc,

i  l'esquena i les ales

de color grisenc.

Una taca negra sobre l’ull,

al clatell dues fines plometes,

sota la  gola una  barbeta,
i  les potes llargues i groguetes.

Marta Vilà

Bernat pescaire menjant-se una carpa


Alguns exemplars resideixen tot l'any al nostre país  i  d'altres migren

EL BLAUET O MARTINET PESCADOR

Agut ocellet de colors vius;

plomes de color blau turquesa,

el pit i la panxa de color carbassa

i  un bec amb forma  d’espasa.

Com un espadatxí

es llança al riu

i  amb el bec enxampa

algun peixet viu.

Marta Vilà

Un vídeo amb unes imatge espectaculars del blauet.

Alguns exemplars migren 
 i  d'altres resideixen tot l'any a Catalunya

LA CADERNERA O CARDINA

És  molt  menudeta,

però  és tan bufoneta.

Té  les plomes pintades de colors

i  és bonica com les flors.

Menja llavors de la planta del card

i  amb això  hi  té molt d'art.

S'enfila a les flors amb les seves potes fines

i  vigila  de no punxar-se amb les espines.

El seu cant és una meravella,

digne d' una au tan bella.

I  tot i ser  tan petiteta,

no para mai quieta.

Marta Vilà

Unes cardines fan el niu  en una terrassa

EL CARGOLET

Autor imatge: Robert Lorch

Colors marronosos

i  moltes  plomes barrades,

remenuts  i  belluguets,

així són els cargolets.

Aixequen la cua i s'estarrufen,

resideixen tot l'any a casa nostra

i  quan arriba l'hivern per suportar els dies freds,

dormen junts diversos cargolets.

Marta Vilà

El cant del cargolet

EL CIGNE

Coll llarg i plomatge blanc,

quin ocell més elegant,

no s'embruta mai les plomes

per no perdre el seu encant.

Marta Vilà

Cignes alçant el vol

Alguns exemplars són residents  i d'altres migren.

LA CIGONYA

De dimensions espectaculars

i  una gran envergadura d'ales,

planeja pels nostres pobles  i  ciutats,

per niar dalt dels teulats.

Els seus nius causen molts problemes,

degut a les seves dimensions,

però la cigonya és tossuda i perseverant

i encara que li treguin el niu ho segueix intentant.

Hem d'aprendre a conviure amb elles,

aportant originals solucions,

crear llocs segurs perquè nidifiquin

i evitar fer-les fora generant tensions.

 Marta Vilà

Cigonyes urbanes

Algunes cigonyes migren, i  d'altres grups resideixen a Catalunya tot l'any.

EL COLOM

Tot un símbol eclesiàstic,

       ocell urbà per excel·lència,      

passeja cercant alguna engruna

i  mai perd la paciència.

Marta Vilà

Coloms missatgers

LA COTORRETA DE PIT GRIS

Es va introduir al nostre país com una mascota,

però per la  irresponsabilitat dels humans,

se'n varen escapar algunes de les cases

i  han proliferat en parcs i  places.

Fan uns nius molt grans,

on crien diverses parelles;

són xerraires, colorides,
escandaloses i divertides.

Marta Vilà

Informació sobre les cotorres de pit gris

EL CUCUT REIAL

Autor imatge: Yathin Krishnappa

Es fa el badoc, però ho controla tot,
perquè no li agrada fer ni brot.

S'alimenta d'erugues de processionària

i  és una espècie parasitària.

Roba uns quants ous d'algun niu

i  els canvia pels seus, doncs és molt viu,

llavors els pares d'adopció cuiden la niada

i  no s'adonen de l'ensarronada.

Marta Vilà

Parasitisme, el Cucut reial

LA CUERETA BLANCA

Autor imatge :Artur Mikołajewski

Té la cara, la panxa, i sota la cua, blanques,

la gola, el pit  i  la coroneta, són negres.

Nerviosa i esvelta és  la cuereta

i  no deixa  mai  la cua quieta.

Sembla que se li acabi el temps

perquè sempre va corrents,

per camps, parcs i  ciutats,

aiguamolls, pobles i descampats.

Marta Vilà

Divertit vídeo d'una niuada de cuereta.

Alguns exemplars són residents  i d'altres migren.

ELS ESTORNELLS

Vistos  de lluny semblen negres,

però al cap i el pit

tenen reflexos irisats,

verds i morats.

A l'hivern augmenten les seves poblacions,

doncs n'arriben molts d'altres regions.

Amb el fred, el seu plomatge ha canviat,

tenen taquetes blanques per tots els costats.

Els seus estols causen estupefacció,

doncs són el millor equip de vol en formació.

S'apleguen al vespre en nuclis urbans

perquè volen  dormir a prop dels humans.

El seu vol és hipnòtic  i  monumental,

amb unes coreografies que són genials.

Però com que n'hi ha tants i crien sense parar,

molesten pel seu xivarri  i no paren d'embrutar.

Marta Vilà

L'increïble vol dels estornells


Alguns exemplars són residents  i d'altres migren.

EL FALCIOT NEGRE

Imatge: Pau Artigues

És  un  migrant  transsaharià,

té  les ales molt  llargues  i  estretes,

unes  ungles  afilades

 i  unes potes  molt  curtetes.

Silueta  amb  forma  d’arc,

la  conca  de  l'ull  enfonsada,

el  plomatge  gris  fosc

i  una  cueta  forcada.

Venen  amb  bandada

quan  s'acosta  l'estiu,

són  acròbates de  l'aire

i  xisclen  amb  un  cant  festiu.

Marta Vilà

El falciot negre