diumenge, 30 d’octubre de 2016

LA RUMBA DE LES CASTANYES!





La castanyera i en Marrameu
cullen castanyes cullen castanyes
La castanyera i en Marrameu
cullen castanyes per tot arreu.


A la plaça de la ciutat
una parada una parada
A la plaça de la ciutat
una parada ja han muntat.


Catacric- catacrac
Les castanyes les castanyes
Catacric- catacrac
Les castanyes s’han torrat!
Catacric- catacrac
Les castanyes les castanyes
Catacric- catacrac
Les castanyes s’han torrat!


Les castanyes amb un tall
donen voltes donen voltes
Les castanyes a dins el foc,
es fan molt a poc a poc.


S’ha fet de nit i no en queda cap
ni una castanya, ni una castanya
S’ha fet de nit i no en queda cap
En Marrameu se les ha menjat.


Catacric- catacrac
Les castanyes les castanyes
Catacric- catacrac
Les castanyes s’han torrat!
Catacric- catacrac
Les castanyes les castanyes
Catacric –catacrac

De castanyes no en queda cap.
Autor: El pot petit


MAQUILLATGE DE LLOP





Maquillatge de LLOP


dimecres, 26 d’octubre de 2016

LES VAQUES I L'ESCARABAT PILOTER





En el camp estaven menjant
una vaca i la seva vedelleta,
i un succés les va deixar rumiant;
sobretot a la petitoneta.


Un escarabat molt esvarat
feia rodolar una piloteta,
content del tresor  trobat,
enmig de tanta herbeta.






-Que fa aquell escarabat?
D'on ha sortit la piloteta?


-Filleta,és caca que ha trobat
i l'ha deixat ben rodoneta.


- Quin fàstic,  caqueta!
I de què en vol fer?

-La portarà  a la seva caseta
perquè és un escarabat piloter.


-I per què se la vol emportar?


-Els escarabats piloters mengen caqueta
i així és poden alimentar,
o posar els ous a la boleta.


-Saps una cosa mareta...

No m'agradaria ser un escarabat piloter,
no tenen una vida gens neta.
Quina angúnia i quin porquer!


Marta Vilà


diumenge, 23 d’octubre de 2016

L'ANIMAL TERRESTRE MÉS LENT : L'ÓS PERESÓS










L'ÓS PERESÓS









*L’ estratègia de l’ós peresós és passar desapercebut, en el seu pelatge viuen unes algues verdes, que li donen  un aspecte verdós i  això fa  que l’animal es confongui amb la vegetació.








*Poden passar llargues hores penjats cap per avall totalment immòbils, es subjecten amb les seves poderoses i llargues ungles que actuen com uns ganxos.  I els  seus òrgans interns estan fixats a la caixa toràcica.










*L’ós peresós de tres dits, Bradypus tridactylus. 

-És l’animal terrestre més lent del món.


Hi ha dues classes d’ós peresós,
 els que tenen 3 ungles a cada mà i els que en tenen dues.
 Encara que tots tenen 3 ungles a cada peu.









* Desenvolupen les seves activitats en les hores  més caloroses del dia, i els dies  ennuvolats  adopten una postura per mantenir el calor. Tenen poca capacitat per mantenir estable la temperatura del seu cos, perquè tenen molt poca massa muscular.








*La seva dieta és compon bàsicament de fulles que tenen molt poca energia, per la qual cosa el seu sistema digestiu es llarg i complex. Les fulles contenen molta fibra i també components tòxics que la planta produeix per defensar-se dels animals. Tot això fa que el menjar sigui difícil de digerir. L’ós peresós baixa un cop per setmana per orinar o defecar, fa un forat al terra i posteriorment ho enterra, contribuint a aportar nutrients al subsòl i  a escampar les llavors.









*En el terra són  maldestres i els és molt complicat moure’s perquè té les potes de darrera molt febles i les ungles llargues li dificulten la marxa.









*En estat salvatge, a les selves del Centre i Sud  Àmerica dormen una mica menys que en captivitat. Però  poden estar dormint  fins a 20 hores.

I encara que sembli increïble, el peresós pot nedar i contenir la respiració sota l'aigua fins a 40 minuts.









*La reproducció com les resta d’activitats vitals, es produeix en els arbres tan  l’aparellament com el naixement. Només tenen una cria a l’any. 









Curt documental de l'ós peresós





El   ballet   del   peresós


dijous, 20 d’octubre de 2016

EL RUC DESCONTENT











Un fred dia d’hivern, un ase anhelava  la primavera, perquè durant aquella estació menjava herba fresca en comptes de palla seca que li donaven a l’estable. Mica en mica va arribar l’esperada estació, i amb ella l’herba tendra en abundància; però l’ase va tenir de treballar el doble, i no va trigar en avorrir-se de la primavera i va anhelar l’estiu. Quan es varen complir els seus desitjos, la seva condició no va millorar, ja que tenia de carregar farratge i verdures tot el dia, i per acabar-ho d’adobar, la molèstia de la calor. Només li quedava l’arribada de la tardor. Però quan arribà la tardor, va tenir de carregar sacs de blat, cistells de pomes, feixos de llenya i altres provisions, i l’ase molt descontent es va posar a sospirar:

" Durant l’hivern per fi, podré descansar, encara que el menjar no sigui tan bo i abundant. "

Moralina:
Conformar-nos amb la nostra sort, és el secret de la felicitat.
Autor:  Isop

diumenge, 16 d’octubre de 2016

COM GAT I GOS



En una mateixa caseta,
vivien un gos i una gateta.
Ells dos no s’entenien
i es barallaven fins que s' adormien.


El gos pensava del gat:

Que era boig, perquè s’enfilava al teulat,
i que amb les seves ungles afilades,
li havia fet unes quantes esgarrapades.


I el gat pensava del gos:

Que era un pesat i un bavós,
i el que menys li agradava
és que tot ho ensumava.


Però un dia, tips de barallar-se,
es varen posar a parlar sense enfadar-se,
i varen acceptar les seves diferències
sense gaires exigències.


I  a poc a poc  amb molta paciència,
varen tenir una feliç convivència.



Marta Vilà







diumenge, 9 d’octubre de 2016

L' HIPOPÒTAM








El seu nom científic és: Hippopotamus amphibius i  són els animals més perillosos d’Àfrica. Estadísticament, l’hipopòtam és l’animal que més morts d’humans provoca en el continent africà, superant el cocodril. 
Anomenat pels grecs com “ cavall de riu”, els àrabs l’anomenaven “búfal d’aigua i els egipcis “porc de riu”.




L’hipopòtam és un animal estretament lligat a l’aigua, es passa la major part del dia descansant i caminant pel riu. La seva pell està especialment adaptada perquè és llisa, greixosa i no té pèls, la seva epidermis és molt prima i no suen.



Viuen en grups molt ben estructurats. Les femelles i els mascles joves estan força junts a l’aigua i els mascles grans es col·loquen a la vora d’ells; mantenint-se a distància perquè són molt agressius. Cada mascle té el seu territori.

Fora de l’aigua no són tant territorials, cap al vespre passegen tranquils menjant herba. Només sorgeixen els conflictes quan hi ha escassetat d’aliment.






Tenen només una cria per part que pot néixer  dins o fora de l'aigua i no es separaren fins al cap de quatre anys. La cria s'enfila al llom de la seva mare per reposar, perquè el riu és massa profund per ella. En l’època de cria les femelles es tornen més agressives.




La boca oberta d’un hipopòtam pot arribar a mesurar un metre i els seus ullals poden fer  50 cm. I si es  trenquen un ullal,  els hi torna a sortir.
Les baralles entre ells són molt freqüents, però rarament acaben amb la mort.






Les ferides que es fan durant les lluites no solen 

infectar-se  i  cicatritzen ràpidament.






Poden estar cinc minuts sota l’aigua, sense respirar. Tanquen les orelles i les fosses nasals automàticament dins l’aigua. Són tan pesats i grossos que poden caminar fàcilment pel fons dels rius o llacs.




Un hipopòtam pot arribar a viure 50 anys

 i  pesar de 3200 a  4500 quilos. 

Només s'alimenta d'herba.






Petites aus s’encarreguen d’eliminar els insectes de la seva pell.










Per evitar infeccions  l’hipopòtam segrega a través de la pell un líquid vermell de propietats antisèptiques. Això va fer creure antigament que aquest animal suava sang. Aquest líquid protegeix la seva pell.










Jessica  l'hipopòtam domesticat





L'hipopòtam documental


dijous, 6 d’octubre de 2016

ZEUS I LA MARE MONA








Zeus va fer un comunicat a tots els animals prometent una recompensa al nadó més bonic de tots.

Llavors va venir la senyora mona juntament amb tots els animals i va presentar, amb tot l’ amor de mare, un mico petitonet amb el nas xato, poc pèl  i aspecte malaltís, com el seu aspirant  a guanyar el premi.

Hi va haver un riure general entre tots els assistents a la presentació.

I  ella molt orgullosa va dir:

-Jo no sé si Zeus atorgarà el premi al meu fill, però sí que sé molt bé, que amb els meus ulls de mare, ell és més estimat, el més guapo i preciós de tots.


Moralina:

Devem estar sempre orgullosos del que estimem, i  que no ens faci  vergonya  publicar-ho.

Autor: Isop

diumenge, 2 d’octubre de 2016

L' ERUGA I L'ESCARABAT





La petita erugueta,
està molt enfadadeta;
es troba lletja i insignificant
i tot el dia se’l passa menjant.


-Quina vida més arrossegada,
no tinc cames i estic tota arrugada!
Jo voldria ser boniqueta
com una floreta.




Va passar un escarabat,
que anava molt mudat.
-Que et passa erugueta,
no ploris, pobreta!


-No sóc gens agraciada
i sempre estic molt afamada.
Menjo i menjo sense parar,
i el meu estómac no para de rondinar.


-Menja, menja erugueta,
que et faràs gran i boniqueta.
Això t’ho diu un escarabat
que mai s’ha equivocat!


-Ben aviat faràs un saquet
que serà molt calentó i tovet.
Molts dies dormiràs
fins que un feliç dia et despertaràs.


-I llavors no hi haurà cap cosa més bella,
tu seràs una meravella!
Una papallona de mil colors,
més bonica que les flors.


-Gràcies escarabat,
el dia m’has alegrat!
Me’n vaig a buscar una fulleta,
que ja començo a tenir ganeta.


Marta Vilà