La
salamandra comuna és una espècie d’amfibi
de la família Salamandridae. D' hàbits
terrestres, únicament entra a l'aigua per parir, i moltes subespècies ho fan en terra. És un amfibi inconfundible, de color negre amb taques grogues molt intenses que poden arribar a cobrir gairebé la totalitat del cos. A vegades també s'aprecien taques de color vermellós. Hi ha centenars de classes de salamandres amb diferents colors i mides però amb moltes similituds.
Aquest amfibis posseeixen
unes característiques enormement avantatjoses, tenen un verí a la pell que els
serveix per protegir-se dels depredadors.
Les salamandres no són perilloses pels humans però en cas de tocar-ne una ens hem de rentar bé les mans.
Tenen una excel·lent capacitat de
regeneració.
Alguns animals poden regenerar parts del seu cos, però cap ho fa amb la
perfecció de la salamandra, que pot regenerar les seves extremitats amputades en un parell de mesos aproximadament, aconseguint una extremitat exactament igual a la anterior i funcional, també pot regenerar els
teixits del seu cos i els seus òrgans.
Mengen principalment preses d'entre 4 i
20 mm: insectes, cargols, llimacs, cucs de terra, centpeus, aranyes, larves...
La salamandra comú és ovovivípara; els ous es desenvolupen a
l'interior de la femella, fins que les larves ja formades són dipositades a
l'aigua, en nombre variable, entre 10 i 50. Per parir les larves, la femella
posa tot el cos dins l'aigua si la fondària és de pocs mil·límetres i hi ha poc
corrent. En cas contrari, es limita a posar a l'aigua la part posterior del
cos, agafant-se tan sols per les potes davanteres a la riba. Algunes subespècies, poden parir individus completament metamorfitzats que no necessiten aigua per desenvolupar-se.
Larva de salamandra. Autor de la imatge: Luna 04
Les
larves quan neixen ja tenen les quatre potes i neden molt bé; respiren per
brànquies. Viuen dins l'aigua uns cinc o sis mesos, temps en el que van fent la
metamorfosi.
Es troben en rierols i torrents amb un corrent gairebé
inexistent, petit o molt lent. Per tant, les larves es concentren amb
preferència a les gorgues i vores lentes. Se la considera indicadora d'aigües de bona qualitat.
Els adults no presenten brànquies i respiren per
pulmons. Les salamandres poden viure 20 anys.
En la seva etapa adulta pràcticament no tenen depredadors,
tot i que esporàdicament alguns animals les poden incloure en la seva dieta. En canvi hi ha molts animals que s'alimenten de larves de salamandra rèptils, mamífers,
ocells...
Viu en àrees ombrívoles de muntanya, li agraden les
vessants molsoses amb arbusts i pedres, amb un sotabosc abundant, soques o
brancatge caigut i fullaraca humida. Sovint es troba entre faigs, roures i
castanyers. Busca zones amb aigua per
tal de reproduir-se.
Són
d'activitat predominantment nocturna, tot i que en climes humits se les pot
veure de dia en jornades plujoses o boiroses i de temperatures suaus. Quan la
humitat és superior al 95% romanen inactives també si les temperatures no superen
els 3 °C i amb temps sec o ventós. En zones pirinenques de més altitud,
presenten un període d'hibernació més o menys prolongat, mentre que en zones de
clima menys rigorós, l'activitat es desenvolupa principalment de setembre a
maig i pot interrompre's durant els mesos més calorosos i secs.
En
el fons d'un jardí hi havia tres ruscs, totes les abelles treballaven amb la
mateixa empenta, però no amb el mateix èxit, senzillament per estar un dels
ruscs una mica més a recés del sol i del vent que els altres.
Els
tres eixams tenien el mateix origen, i totes les abelles eren parentes; però no
per aquest motiu s'ajudaven unes a les altres, i cada família treballava per ella
sola, amb picades d'enveja, més aviat, que no pas d'estima, a les veïnes.
Una
primavera que hi havia moltes flors, el rusc que estava millor ubicat es va espavilar
a escampar pels voltants el seu exèrcit d'obreres i va posar tant d'empeny en el
seu treball, que el seu rusc es va emplenar de mel fins al capdamunt, afirmant
victoriosament la seves ànsies de prosperitat.
No
va poder fer el mateix el que estava al seu costat, perquè, no essent la seva
exposició tan favorable, no va tenir prou escalfor per afavorir el naixement de
les seves obreres; i quan aquestes ja varen poder sortir, les flors
escassejaven. Amb prou feines es va poder recollir en aquest rusc prou mel per
evitar la gana durant l'hivern, i les abelles del rusc que eren riques, al veure
les seves veïnes decaigudes i primes, aviat varen donar a conèixer la seva
indiscreta alegria, i no tant la seva prosperitat. Com la desgracia aliena, les
omplia de goig.
I tanmateix
no es morien de tristesa les abelles pobres al veure a l'altre costat,
completament arruïnat, el tercer rusc, amb els seus habitants morint en la misèria,
el que va ser per a elles un gran consol per suportar la seva pròpia pobresa.