dilluns, 18 de febrer del 2019

LA SALAMANDRA




Autor de la imatge: Didier Descouens


La salamandra comuna  és una espècie d’amfibi  de la família Salamandridae. D' hàbits terrestres, únicament entra a l'aigua per parir, i moltes subespècies ho fan  en terra. És un amfibi  inconfundible, de color negre amb  taques grogues molt intenses que poden  arribar a cobrir gairebé la  totalitat del cos. A vegades també  s'aprecien taques de color vermellós. 
Hi ha centenars de classes de salamandres amb diferents colors i mides però amb moltes similituds.




Aquest amfibis posseeixen unes característiques enormement avantatjoses, tenen un verí a la pell que els serveix per protegir-se dels depredadors. 
Les salamandres no són perilloses pels humans però en cas de tocar-ne una ens hem de rentar bé les mans. 
Tenen una excel·lent capacitat de regeneració. 




Alguns animals poden regenerar  parts del seu cos, però cap ho fa amb la perfecció de la salamandra, que pot regenerar les seves extremitats amputades en un parell de mesos aproximadament, aconseguint una extremitat exactament igual a la anterior i funcional, també pot regenerar els teixits del seu cos i  els seus òrgans.



Mengen principalment preses d'entre 4 i 20 mm: insectes, cargols, llimacs, cucs de terra, centpeus, aranyes, larves...




La salamandra comú és ovovivípara; els ous es desenvolupen a l'interior de la femella, fins que les larves ja formades són dipositades a l'aigua, en nombre variable, entre 10 i 50. Per parir les larves, la femella posa tot el cos dins l'aigua si la fondària és de pocs mil·límetres i hi ha poc corrent. En cas contrari, es limita a posar a l'aigua la part posterior del cos, agafant-se tan sols per les potes davanteres a la riba. Algunes subespècies, poden parir individus completament metamorfitzats que no necessiten aigua per desenvolupar-se.

Larva de salamandra. Autor de la imatge: Luna 04

 Les larves quan neixen ja tenen les quatre potes i neden molt bé; respiren per brànquies. Viuen dins l'aigua uns cinc o sis mesos, temps en el que van fent la metamorfosi.
Es troben en rierols i torrents amb un corrent gairebé inexistent, petit o molt lent. Per tant, les larves es concentren amb preferència a les gorgues i vores lentes. Se la considera indicadora d'aigües de bona qualitat.



Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons. Les salamandres poden viure 20 anys.



 En la seva etapa adulta pràcticament no tenen depredadors, tot i que esporàdicament alguns animals les poden incloure en la seva dieta. En canvi hi ha molts animals que s'alimenten de  larves de salamandra  rèptils, mamífers, ocells...



Viu en àrees ombrívoles de muntanya, li agraden les vessants molsoses amb arbusts i pedres, amb un sotabosc abundant, soques o brancatge caigut i fullaraca humida. Sovint es troba entre faigs, roures i castanyers.  Busca zones amb aigua per tal de reproduir-se.


Són d'activitat predominantment nocturna, tot i que en climes humits se les pot veure de dia en jornades plujoses o boiroses i de temperatures suaus. Quan la humitat és superior al 95% romanen inactives també si  les temperatures no superen els 3 °C i amb temps sec o ventós. En zones pirinenques de més altitud, presenten un període d'hibernació més o menys prolongat, mentre que en zones de clima menys rigorós, l'activitat es desenvolupa principalment de setembre a maig i pot interrompre's durant els mesos més calorosos i secs.






La salamandra gegant de la Xina





Les salamandres d'Asturies





L'axolot o salamandra mexicana


divendres, 15 de febrer del 2019

EL CIGNE





Coll llarg i plomatge blanc,

quin ocell més elegant,

no s'embruta mai les plomes

per no perdre el seu encant.

Marta Vilà



Cignes alçant el vol


Alguns exemplars són residents  i d'altres migren.


dilluns, 11 de febrer del 2019

ELS RUSCS





En el fons d'un jardí hi havia tres ruscs, totes les abelles treballaven amb la mateixa empenta, però no amb el mateix èxit, senzillament per estar un dels ruscs una mica més a recés del sol i del vent que els altres.
Els tres eixams tenien el mateix origen, i totes les abelles eren parentes; però no per aquest motiu s'ajudaven unes a les altres, i cada família treballava per ella sola, amb picades d'enveja, més aviat, que no pas d'estima, a les veïnes.
Una primavera que hi havia moltes flors, el rusc que estava millor ubicat es va espavilar a escampar pels voltants el seu exèrcit d'obreres i va posar tant d'empeny en el seu treball, que el seu rusc es va emplenar de mel fins al capdamunt, afirmant victoriosament la seves ànsies de prosperitat.
No va poder fer el mateix el que estava al seu costat, perquè, no essent la seva exposició tan favorable, no va tenir prou escalfor per afavorir el naixement de les seves obreres; i quan aquestes ja varen poder sortir, les flors escassejaven. Amb prou feines es va poder recollir en aquest rusc prou mel per evitar la gana durant l'hivern, i les abelles del rusc que eren riques, al veure les seves veïnes decaigudes i primes, aviat varen donar a conèixer la seva indiscreta alegria, i no tant la seva prosperitat. Com la desgracia aliena, les omplia de goig.
I tanmateix no es morien de tristesa les abelles pobres al veure a l'altre costat, completament arruïnat, el tercer rusc, amb els seus habitants morint en la misèria, el que va ser per a elles un gran consol per suportar la seva pròpia pobresa.

Moralina:
No hi ha pitjor enemic que el del teu ofici.

Autor: Godofredo Daireaux


dilluns, 4 de febrer del 2019

LA CIGONYA



De dimensions espectaculars
i  una gran envergadura d'ales,
planeja pels nostres pobles  i  ciutats,
per niar dalt dels teulats.

Els seus nius causen molts problemes,
degut a les seves dimensions,
però la cigonya és tossuda i perseverant
i encara que li treguin el niu ho segueix intentant.

Hem d'aprendre a conviure amb elles,
aportant originals solucions,
crear llocs segurs perquè nidifiquin
i evitar fer-les fora generant tensions.
 Marta Vilà




Cigonyes urbanes


Algunes cigonyes migren, i  d'altres grups resideixen a Catalunya tot l'any.