dijous, 28 de setembre del 2017

POQUES BROMES




Una garsa se’n reia sempre  d’ unes gallines que hi havia en un corral.

—Per què crideu tant? Només per posar un ou!

—Cocococo! Ja ja ja ja! 

Cada dia la garsa els repetia la mateixa cançó. Un dia  la garsa va entrar al corral, i les gallines fartes de la seva burla varen agafar la garsa i li varen ficar un ou a la cloaca. Pobre garsa feia uns crits!

—Vinga espavilada!,  posa un ou  —li varen dir les gallines.

I la garsa amb llàgrimes als ulls, va apretar el cul i va dir:

—Co-co-co-llooooooons!, quin maaaal !

I les gallines:

—Ja ja ja ja!     



 Acudits registrats en el registre de la propietat Intel.lectual  Autora: Marta Vilà                                                     

En una granja...





En una granja hi havia una vaca que no feia ni mica, però ni mica de llet...
 I  la gent de poble l’anomenaven:
 La meta-seca !

Acudits registrats en el registre de la propietat intel.lectual Autora: Marta Vilà

dimecres, 20 de setembre del 2017

LA TORTUGA I EL CARGOL






La tortuga s'avorria
d'estar sola tot el dia.


Un dia, va conèixer un cargol,
que també es sentia sol.


El cargol li va preguntar,
si volia sortir a passejar?


I  ella va acceptar la invitació,
agraïda i  amb molta il·lusió.


I  d'ençà  d'aquell dia,
surten a passejar cada dia.


Finalment, tots dos estan contents,
i  passen junts bons moments.

Marta Vilà


diumenge, 17 de setembre del 2017

L'ANIMAL MÉS LLEIG DEL MÓN: EL PEIX GOTA






                                                                     Autor imatge: Own work



Autor imatge: Own work


dissabte, 9 de setembre del 2017

EL MOSQUIT




Brunzint a les orelles del pastor, assentant-se cap aquí i cap allà, picant al cavall al musell i a l’ovella a l’ull; ajuntant-se en el camp amb les seus grups de companys per divertir-se en arriar els animals a gran distància, el mosquit, es va anar fent insuportable a tots.

Ell reia, incansable, lleuger, alegre, poc ambiciós, trobant fàcilment com mantenir la seva petita persona amb una minúscula quantitat de sang que de tant en tant aconseguia extreure d’algun animal gran. Quan la víctima l’acabava de sentir, la seva gana ja estava satisfeta i, al encabritar-se o sacsejar-se el cavall, al  moure l’orella o al espantar-lo amb la cua la vaca, fugia ràpidament, fent-los burles i  tapant-se la boca.

Però el que més li agradava de tot, era la sang humana i l’home era sens dubte, amb el permis de la gent, un animal superior a ell. El veia arribar al costat del ramat, s’amagava en ell, esperant a l’aguait; escollia  a la cara o la mà el lloc favorable; i a poc a poc posava la seva trompa en el cutis i començava a xuclar.

Desgraciadament per ell, acostumat a evitar fàcilment les plantofades i a sortir il·lès de les seves atrevides intromissions, va agafar més  i més afició per la sang del rei de la creació, al mateix temps que creixia en ell, una confiança plena de perills.

Un dia, es va col·locar sobre la mà de l’home, tan lentament que aquest, distret contemplant les seves ovelles, no se’n va adonar. Va començar a xuclar; i al cap d’un moment, amb l’estómac mig ple, va pensar en retirar-se ràpidament com sempre; però veient que res es movia, va seguir xuclant, i xuclant més i més, amb unes ànsies desmesurades, pensant en fer una provisió per diversos dies. S’anava emplenant fins al punt de rebentar, quan l’home es va despertar de la migdiada, es va moure i el mosquit va voler fugir. Però, quan?, senyor, si no es podia ni moure. Tot el que va poder fer va ser desprendre la seva trompa. I  l'home el va sentir i el va veure ( qui no l’hagués vist amb aquella panxa tan vermella?)  i zas! li va donar una plantofada que el va deixar fet una truita.

Moralina: L’Avarícia , trenca el sac.
Autor: Godofredo Daireaux

dimarts, 5 de setembre del 2017

L' OS PANDA




Quan neixen els ossos panda són cecs i diminuts (0’001 vegades la mida de la seva mare), tenen tot el pèl blanc amb la pell rosada. Cap els 15 dies els hi surten les taques. L’os panda està entre els mamífers de creixement més ràpid: passa d’uns 100gr a 1’8 kg en el primer més de vida.





Habiten en els boscos de l’est del Tibet i el sud-oest de la Xina, a unes altituds compreses entre els 1500 i 4000 m, també els podem trobar als boscos de l’Himàlaia. 
El clima és humit i fred, amb abundant vegetació, sobretot de bambú. La temperatura pot variar de 20º a -5ºC.




Tot i ser carnívor, no s’alimenta com a tal. La seva dieta es compon bàsicament de bambú. El seu intestí no té la flora necessària per digerir bé la cel·lulosa,  i només  aprofita  el 17% del que consumeix.  Aquest motiu l’obliga a ingerir al dia entre 10 i 20kg de brots, talls i fulles d’aquesta planta, entre 15 i el 30% dels seu pes.






Els ossos panda no poden hibernar com altres espècies d’ossos, la seva dieta a base de bambú no els permet acumular tota la grassa necessària per passar l’hivern dormint.





Les femelles només són fèrtils durant 2-3 dies a l’any. L’aparellament es produeix entre els mesos de març i maig i dura entre un i cinc dies, és l’únic moment  que estaran junts el mascle i la femella. Després de cinc mesos de gestació, la femella dona a llum en una cova, a una o dues cries, que arriben a la maduresa sexual entre els 4 i els 7 anys. Les cries romanen amb la mare fins els 2 anys. 
Els ossos panda són animals solitaris.






Són aficionats a trepar als arbres i fins i tot fer-hi una becaina. Les mares ensenyen a les seves cries a pujar als arbres per tal de protegir-se dels depredadors. La seva vida només corre perill  quan són petits, el lleopard de les neus és un dels seus depredadors.




Els ossos panda poden menjar bambú gràcies a que tenen, un sisè dit que els hi fa la funció de dit polze, i els permet agafar i tallar les canyes de bambú amb més facilitat. 
En llibertat poden viure entre 12 i 15 anys.




Les lleis de la Xina protegeixen l’os panda, fins i tot  n’ha augmentat el seu nombre. S’han donat casos de cadena perpètua i fins i tot la pena de mort per matar ossos panda, o traficar amb les seves pells. 
Hi han aproximadament uns 1600 exemplars  d’os panda gegant  en llibertat al món.








Documental el Panda Gegant





L' únic os panda de color marró que hi ha al món