Una
garsa se’n reia sempre d’ unes gallines
que hi havia en un corral.
—Per què
crideu tant? Només per posar un ou!
—Cocococo!
Ja ja ja ja!
Cada
dia la garsa els repetia la mateixa cançó. Un dia la garsa va entrar al
corral, i les gallines fartes de la seva burla varen agafar la garsa i li varen
ficar un ou a la cloaca. Pobre garsa feia uns crits!
—Vinga
espavilada!, posa un ou —li varen dir les gallines.
I la
garsa amb llàgrimes als ulls, va apretar el cul i va dir:
—Co-co-co-llooooooons!, quin maaaal !
I
les gallines:
—Ja ja ja ja!
Acudits registrats en el registre de la propietat Intel.lectual Autora: Marta Vilà
Brunzint
a les orelles del pastor, assentant-se cap aquí i cap allà, picant al cavall al
musell i a l’ovella a l’ull; ajuntant-se en el camp amb les seus grups de
companys per divertir-se en arriar els animals a gran distància, el mosquit, es
va anar fent insuportable a tots.
Ell
reia, incansable, lleuger, alegre, poc ambiciós, trobant fàcilment com mantenir
la seva petita persona amb una minúscula quantitat de sang que de tant en tant
aconseguia extreure d’algun animal gran. Quan la víctima l’acabava de sentir,
la seva gana ja estava satisfeta i, al encabritar-se o sacsejar-se el cavall,
al moure l’orella o al espantar-lo amb
la cua la vaca, fugia ràpidament, fent-los burles i tapant-se la boca.
Però
el que més li agradava de tot, era la sang humana i l’home era sens dubte, amb
el permis de la gent, un animal superior a ell. El veia arribar al costat del
ramat, s’amagava en ell, esperant a l’aguait; escollia a la cara o la mà el
lloc favorable; i a poc a poc posava la seva trompa en el cutis i començava a
xuclar.
Desgraciadament
per ell, acostumat a evitar fàcilment les plantofades i a sortir il·lès de les
seves atrevides intromissions, va agafar més i més afició per la sang del rei
de la creació, al mateix temps que creixia en ell, una confiança plena de
perills.
Un
dia, es va col·locar sobre la mà de l’home, tan lentament que aquest, distret
contemplant les seves ovelles, no se’n va adonar. Va començar a xuclar; i al
cap d’un moment, amb l’estómac mig ple, va pensar en retirar-se ràpidament com
sempre; però veient que res es movia, va seguir xuclant, i xuclant més i més, amb
unes ànsies desmesurades, pensant en fer una provisió per diversos dies. S’anava
emplenant fins al punt de rebentar, quan l’home es va despertar de la migdiada,
es va moure i el mosquit va voler fugir. Però, quan?, senyor, si no es podia ni
moure. Tot el que va poder fer va ser desprendre la seva trompa. I l'home el
va sentir i el va veure ( qui no l’hagués vist amb aquella panxa tan
vermella?) i zas! li va donar una plantofada que el va deixar fet una truita.
Quan
neixen els ossos panda són cecs i diminuts (0’001 vegades la mida de la seva
mare), tenen tot el pèl blanc amb la pell rosada. Cap els 15 dies els hi surten les taques. L’os panda està entre els mamífers de creixement més ràpid:
passa d’uns 100gr a 1’8 kg en el primer més de vida.
Habiten en els boscos de l’est del Tibet i el sud-oest de la Xina, a unes altituds
compreses entre els 1500 i 4000 m, també els podem trobar als boscos de l’Himàlaia. El clima és humit i fred, amb abundant vegetació, sobretot de bambú. La
temperatura pot variar de 20º a -5ºC.
Tot i ser carnívor, no s’alimenta com a tal. La seva dieta es compon bàsicament
de bambú. El seu intestí no té la flora necessària per digerir bé la cel·lulosa,
i només aprofita
el 17% del que consumeix. Aquest
motiu l’obliga a ingerir al dia entre 10 i 20kg de brots, talls i fulles d’aquesta
planta, entre 15 i el 30% dels seu pes.
Els ossos panda no poden hibernar com altres espècies d’ossos,
la seva dieta a base de bambú no els permet acumular tota la grassa necessària
per passar l’hivern dormint.
Les
femelles només són fèrtils durant 2-3 dies a l’any. L’aparellament es produeix
entre els mesos de març i maig i dura entre un i cinc dies, és l’únic moment que estaran junts el mascle i la femella. Després de cinc mesos de gestació, la femella dona a llum en una cova, a una o dues cries, que arriben
a la maduresa sexual entre els 4 i els 7 anys. Les cries romanen amb la mare
fins els 2 anys. Els ossos panda són animals solitaris.
Són aficionats a trepar als arbres i fins i tot fer-hi una becaina.
Les mares ensenyen a les seves cries a pujar als arbres per tal de protegir-se
dels depredadors. La seva vida només corre perill quan són petits, el lleopard de les neus és
un dels seus depredadors.
Els ossos panda poden menjar bambú gràcies
a que tenen, un sisè dit que els hi fa la funció de dit polze, i els permet agafar i tallar les canyes de bambú amb més
facilitat.
En
llibertat poden viure entre 12 i 15 anys.
Les
lleis de la Xina protegeixen l’os panda, fins i tot n’ha augmentat el seu nombre. S’han donat
casos de cadena perpètua i fins i tot la pena de mort per matar ossos panda, o
traficar amb les seves pells. Hi han aproximadament uns 1600 exemplars d’os
panda gegant en llibertat al món.