Els millors desitjos de felicitat per a tothom!
dissabte, 31 de desembre del 2022
dilluns, 26 de desembre del 2022
VIU EL NADAL
A l'horitzó, un cel serè,
sento el vent damunt la meva pell,
la neu de desembre envaeix
com cada any la ciutat.
El campanar, el vell mercat,
una parella s'agafa la mà.
Les llums de la plaça major
molt aviat s'encendran.
Per què ara és temps de viure el Nadal,
aquesta data tan especial,
per tota aquella gent,
que tens al teu voltant,
que el teu somriure sigui el regal.
Reviu aquell desig de Nadal,
que vas escriure en una postal,
no perdis ni un moment,
respira intensament,
per què ara és temps de viure
tots junts el Nadal.
Tots els racons, tan plens de gent,
els musics canten cançons pels carrers,
somriures, nostàlgia i paraules de complicitat.
Pels que no hi són, pels que vindran,
brindar plegats és el més important.
per tu, per nosaltres, per tots,
els que vulguin passar.
Per què ara és temps de viure el Nadal,
aquesta data tan especial,
per tota aquella gent,
que tens al teu voltant,
que el teu somriure sigui el regal.
Reviu aquell desig de Nadal,
que vas escriure en una postal,
no perdis ni un moment,
respira intensament,
per què ara és temps de viure
tots junts el Nadal.
Viu el Nadal.
Viu el Nadal, uooohhhhhh!
Per què ara és temps de viure el Nadal,
aquesta data tan especial,
per tota aquella gent,
que tens al teu voltant,
que el teu somriure sigui el regal.
Reviu aquell desig de Nadal,
que vas escriure en una postal,
no perdis ni un moment,
respira intensament,
per què ara és temps de viure
tots junts el Nadal.
Autor: Jordi Ninus - Viu el Nadal
dimarts, 20 de desembre del 2022
PEIX PASTANAGA ( Labrus mixtus )
Una
espècie hermafrodita...
Durant
els primers anys de vida,
són
tots femelles ataronjades
per això ens recorden a les pastanagues.
Amb
el pas dels anys...,
es
converteixen en mascles,
adopten
un to blau viu
i també aprenen a fer el niu.
El
seu niu és fet d’algues,
i un cop la femella ha fet la posta,
ell
defensa els seus ous
de
qualsevol que s’hi acosta.
Marta Vilà
Noms: tord ver, carall de rei, gallet del rei, lloro,
papagall, pastanaga, pastenaga, sanut,
tord blanc, xuclà o xular
dimecres, 14 de desembre del 2022
L'ocell forner i el colom
Un
colom domèstic alabava la seva habitació, tan còmoda i tan abrigada i fins i
tot amb els nius fets amb anterioritat. L’aigua, el menjar abundant i variat, allà no li faltava res i, gairebé no tenia treball, a casa seva podia viure
feliç i tranquil.
Entre
els que l’escoltaven hi havia l’ocell forner, aquell ocell tan modest vestint,
tan hàbil i tan assidu al treball, de costums senzilles i tan franques, que mai
demana res a ningú i que tot el que espera és d’ell mateix i, amb el seu riure sonor
celebra tan feliçment les seves alegries. També obertament es burla de les necessitats
dels seus veïns. I això, amb el risc d’escandalitzar als que amb els ulls ben
oberts d’admiració, estaven considerant al colom un ser digne d’enveja, ell es va
posar a riure del que el colom deia. I els va dir, que ell tenia només una
caseta de fang, edificada amb molt de treball en un arbre i que sempre necessitava reparacions; a
vegades tenia d’anar lluny a buscar els materials; ningú, per suposat, li
preparava el menjar i vivia del que trobava per allí. Tenia de construir un niu
pels seus petits i no es podia costejar una minyona, ni quan la seva senyora
estava covant els ous; i per cap cosa no canviaria, deia, la seva sort per la vida del pobre colom amb la seva
vivenda edificada fins l’últim detall i envoltada de tota mena de comoditats per part
de l’home.
—La
meva casa està situada enmig d’una
granja —va afegir —. Però és casa meva;
no ve l’amo de la casa a emportar-se els meus pollets, com si fosin d’ell, amb
el pretext de que ja dona menjar als pares.
I per acabar va dir:
—Del
palau aliè que a un alt preu lloga el pobre esclau, el faran fora quan
vulguin; mentre jo que soc el propietari, defensaré fins a la mort, la meva
humil casa de fang.
Moralina:
Tot i que una
propietat sigui petita, dignifica el seu amo.
dijous, 8 de desembre del 2022
EL RAP ( Lophius piscatorius )
Quin tros de cap
que té el rap!
És lleig com un pecat
i té unes
dents que fan feredat.
Sobre el cap, hi té una llarga espina
que li
serveix d’esquer,
caça peixos sense fer remor
com un bon pescador.
Marta Vilà
Noms: rap, rap blanc, buldroi, granota de mar
divendres, 2 de desembre del 2022
L'oca sentinella
Un grup d’oques que sempre viatjava en
grup, tenia una eficaç forma de protegir-se dels seus depredadors: la més petita
però també la més viva d’elles s’encarregava de vigilar les seves companyes
mentre dormien. Davant de qualsevol moviment estrany avisava a la resta. D’aquesta
manera, sabien quan estaven en perill i podien alçar el vol per canviar de
lloc.
Però uns caçadors, que les havien estat
observant durant un temps, van trobar la manera de desacreditar l’oca sentinella.
Una nit, varen anar fins el lloc on descansava la bandada d’oques. Totes
dormien menys la sentinella que sempre estava alerta.
Els caçadors varen encendre unes torxes i
l’oca va cridar ben fort quan va veure les llums. Però ells es van espavilar a
apagar-les ràpidament i, un cop les altres oques es varen despertar, no van
veure res i no varen trigar gaire a tornar a dormir.
Una estona després, els caçadors van tornar
a encendre les torxes. L’oca sentinella va tornar a cridar de nou, però una
altra cop quan les oques es varen despertar no van veure res estrany, doncs els
caçadors havien tornat a apagar les torxes. Molt enfadades per la segona falsa
alarma de la seva companya, varen tornar a dormir.
Per tercera vegada, els caçadors van
repetir la mateixa operació. Les oques enfadades amb la sentinella, la varen picotejar sense pietat. Així, que un xic
després, quan els homes van tornar a
encendre les torxes, l’oca sentinella no va dir res, per por a que la tornessin
a picotejar les seves companyes. Els caçadors varen aprofitar l’ocasió per
acostar-se i agafar vàries oques.
Moralina:
No hi ha pitjor enemic per un equip, que l’enfrontament, la desconfiança i la divisió dins de l’equip.
Faula Xinesa
dissabte, 26 de novembre del 2022
LA SARDINA (Sardina pilchardus)
És
una experta en natació sincronitzada,
i amb les seves companyes fan una gran bandada,
segueixen
una estricta disciplina
i realitzen unes coreografies que són
divines.
I com que és tan feliç vivint en comunitat,
no
se separa mai del seu costat,
i fan llargues migracions
donant la volta al món.
Marta Vilà
Banc de sardines
Noms: sardina o sarda
diumenge, 20 de novembre del 2022
EL TURÓ
El turó pertany a la família dels mustèlids i el parent domèstic del turó és coneix amb el nom de fura o furó, molts cops
integrat en el paper de mascota, però l’espècie salvatge i original, és més difícil de veure ja que és estrictament nocturn i, per fer-ho més
difícil es mou entre arbustos i especialment entrant i sortint de forats. Aquesta espècie està totalment lligada a cursos i masses d'aigua, prats humits inundables temporalment, especialment si són rics en canals i séquies tradicionals i bardissars.
Als
nostres boscos de ribera i zones d’aiguamolls, rics en biodiversitat, juntament
amb zones agrícoles ben conservades i alguns boscos pirinencs, sobreviu avui
dia, una petita població d’un dels mamífers que passa més desapercebut i que
menys atenció ha rebut al llarg de les darreres dècades: el turó o altrament
dit Mustela putorius.
 |
| Turó albí |
El turó s'alimenta d'amfibis, conills, petits rosegadors... Cal
destacar que malgrat ser una espècie típica de rius i zones humides,
consumeix peixos tan sols molt ocasionalment.
A Catalunya en els darrers 40 anys ha desaparegut de més del 80%
de la seva antiga àrea de distribució.
Bona
part del territori s’ha transformat els darrers anys quasi irreversiblement
esdevenint una zona molt urbanitzada, ocupada per models de producció agrícola
intensiva i travessada per carreteres secundàries amb molta afluència de
tràfic, especialment durant els mesos d’estiu, on cada any moren diversos
individus atropellats.
Tampoc no
li juga gens a favor la proliferació d’espècies com el visó americà, el coipú,
el cranc americà o el gat assilvestrat amb amenaces que van des d’agressions o
la disminució de l’aliment.
La
situació és significativament alarmant, ens trobem davant una situació de
vòrtex d’extinció, en el qual els nuclis de turó van quedant aïllats i un cop
aïllats és qüestió de temps que vagin desapareixent l’un rere l’altre.
Una de les característiques que més
destaquen dels turons és que produeixen una olor molt forta, això és degut a
unes glàndules que tenen al seu cos, que produeixen aquesta olor perquè pugui
marcar el seu territori, també desprenen aquesta olor quan estan espantats o
excitats.
Són
animals solitaris, actius i nerviosos, la seva activitat principal és a la nit, doncs
durant el dia dormen moltes hores.
Viuen
en caus que construeixen entre roques o arrels d’arbres, també són animals
oportunistes i s’apropien de caus buits d’altres animals.
Els mascles pesen prop d'un quilo (entre 700 i 1.700 g) i les femelles, uns 600 g (entre 400 i 1.000 g). Així doncs, una de les seves principals característiques és el seu gran dimorfisme sexual pel que fa a la talla, ja que els mascles, en mitjana, són entre 60 i 70% més pesants.
 |
| Autora imatge: Malene Thyssen |
La
reproducció del turó es produeix un cop l’any principalment els mesos de març i
abril , tot i que també es pot produir més endavant. Les femelles tenen un període de gestació de 42 dies de promig, en
cada part poden tenir fins a 5 cries, la mare les alletarà durant 1 mes.
 |
Imagen de <a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/estilo-dibujado-mano-mascotas-lindas_7879354.htm#query=hur%C3%B3n&position=38&from_view=search&track=sph">Freepik</a> |
El turó en llibertat
La vista i l'olfacte del turó
Què passa amb els turons?
(Mini-documental en clau d'humor)
dilluns, 14 de novembre del 2022
LA TONYINA ( (Thunnus thynnus)
La veloç tonyina,
es pot fer gegantina,
i el que li agrada més menjar
són els crustacis i el calamar.
Encercla la seva presa
i ataca com un projectil,
doncs és una depredadora
amb un magnífic estil.
Marta Vilà
Cicle de vida de la tonyina vermella:
d'ou petit a geganta del mar.
Noms: tonyina, tonyina rosa, tonyina vermella
dimarts, 8 de novembre del 2022
La colla dels 11
Una història valenta sobre els límits de la
por i el respecte en les relacions d'amistat. Aquest curt està protagonitzat
per un peixet que s'adona que una colla que és temuda no és una veritable
colla, perquè en les colles de veritat, cadascú hi compta i tothom és
respectat.
Autora i il·lustradora del conte: Rocio
Bonilla
dimecres, 2 de novembre del 2022
El vent del nord i el sol
 |
| Il.lustració: Milo Winter |
El vent
del nord i el sol varen tenir una discussió sobre quin dels dos era més fort i
poderós. Mentre discutien van veure un caminant que portava posat un abric.
—Aquesta
és la nostra oportunitat de provar el nostre poder i fortalesa —va dir el vent
del nord —. Veurem qui dels dos és capaç d’aconseguir que el caminant es tregui
l'abric. Qui ho aconsegueixi serà reconegut com el vencedor.
—D’acord
va dir el sol—. Comença tu.
Llavors,
el vent fred del nord va començar a bufar i rebufar, amb el primer cop de vent,
les vores de l'abric es varen separar del cos del caminant. Però va succeir, que
com més fort bufava el vent, més fort subjectava l'home el seu abric contra el
seu cos. Al cap de força estona, el vent veient-se incapaç d'aconseguir-ho va
cedir el torn al sol.
El sol va començar a brillar. Al començament els seus raigs eren suaus; donant una sensació agradable d'escalfor, sobretot després del fred vent del nord i, al cap d’un moment el caminant es va descordar l’abric. Llavors els raigs del sol es varen anar tornant cada cop més i més càlids. L’home es va eixugar el front i va prosseguir el camí feixugament i, quan ja no va poder aguantar més la forta calor, es va treure l'abric i es va estirar sota l'ombra d’un arbre que hi havia a la vora del camí per recuperar les forces.
El sol havia guanyat!
 |
| Il.lustració: Milo Winter |
Moralina:
La persuasió i el raonament són molt millors que la força i la violència.
Autor: Isop
dijous, 27 d’octubre del 2022
TORD PORCELLANA (Symphodus mediterraneus)
Amb
aquest aspecte tan original
sembla
un peix tropical,
té
unes taques groguetes,
als
ulls i a les aletes.
Sembla
embastat amb fils de seda
de
tonalitat blau iridiscent,
i als mascles en època d’aparellament,
el
to del cos els canvia a un roig
intens.
Marta Vilà
Nom comú: Tord de taca groga, canari, porcellana, saig, tord, tord rogenc...
divendres, 21 d’octubre del 2022
El rei i la pesta
Un rei àrab travessava el desert quan de sobte es va trobar amb la pesta. El rei es estranyar de trobar-la en aquell lloc:
—Atura’t
pesta! On vas amb tanta pressa?
—Vaig
a Bagdad —va respondre llavors ella—. Penso emportar-me cinc mil vides amb la
meva dalla.
Uns
dies després, el rei va a tornar a trobar-se en el desert amb la pesta, que
tornava de la ciutat. El rei estava molt enfadat i li va dir a la pesta:
—Em
vares mentir! Vares dir que t’emportaries cinc mil persones i varen morir
cinquanta mil!
—Jo
no et vaig mentir —va dir llavors la pesta—. Jo em vaig emportar cinc mil vides… però
va ser la por la que va matar a totes les altres.
Moralina:
La
por pot ser més destructiva, fins i tot, que la causa que ens espanta.
Faula Àrab
dissabte, 15 d’octubre del 2022
EL TROMPETER (Macroramphosus scolopax)
 |
| Autor: Dmitriy Konstantinov |
Un
peix molt menudet,
el
musell llarg i finet,
de
color rosat amb un toc daurat,
i la zona de la panxa d’un to platejat.
Forma
grans bancs i és molt sociable,
s’alimenta de larves de peixos i plàncton,
és bonic, però no tan popular,
com el seu parent el cavallet de mar.
Marta Vilà
Noms: trompeter, becada, músic...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)