dimarts, 17 de desembre del 2019

ELS ABELLOTS I LES ABELLES





Va succeir que alguns ruscs de mel no tenien propietari. Els abellots els reclamaven, les abelles si oposaven; es va portar el conflicte davant del tribunal d'una certa vespa: àrdua era la qüestió; testimonis afirmaven haver vist volant al voltant d'aquells ruscs uns bitxos alats de color fosc, semblants a les abelles; però els abellots també s'hi assemblaven.
La senyora vespa, no sabent que decidir, va obrir de nou el sumari i per una major il·lustració, va cridar a declarar a tot un formiguer, però ni amb això va poder aclarir la qüestió.

—Em voleu dir el per què d'aquest enrenou? —va preguntar una abella molt llesta —. Sis mesos fa que està pendent el litigi i ens trobem en el mateix lloc que el primer dia. Mentrestant,  la mel s'està perdent. Ja seria hora que el jutge avances el cas; bastant li ha està durant la ganga. Sense tantes interlocutòries ni providències; que treballin els abellots i nosaltres també ho farem, i veurem qui sap fer ruscs molt ben acabats i plens de deliciosa mel.

No varen guanyar els abellots, demostrant que aquell art era superior a la seva destresa, i la vespa va adjudicar la mel a les seves veritables propietàries.

Moralina:

Per l'obra es coneix a l'obrer. Res parla més de tu que les teves accions.

Autor. Jean de la Fontaine


divendres, 13 de desembre del 2019

POLLA D'AIGUA O GALLINETA D'AIGUA


Autor imatge: U.S. Fish and Wildlife Service



A la cara hi té un escut vermell,
el cos és de color pissarra,
les potes verdes  i  groguetes,
i  els dits dels peus llargs com mongetes.

Marta Vilà


Informació i protecció de la gallineta d'aigua


dilluns, 9 de desembre del 2019

EL RUC




El ruc o ase ( Equus africanus asinus) és un animal domèstic de la família dels èquids. Els rucs van ser domesticats per primera vegada fa 5000 anys abans de Crist; i des de llavors han estat utilitzats per l'ésser humà com a animals de càrrega i per cavalcar.                


La paraula «ase» procedeix del terme que designa aquest animal en llatí: asinus , i que també és la usada en el seu nom científic per designar a la subespècie domèstica. Els termes, també llatins, que designen el seu gènere i espècie, Equus africanus, signifiquen literalment «cavall africà».



El ruc actual és descendent dels rucs salvatges que habitaven a l'Àfrica. Són animals forts i resistents, capaços de sobreviure en ambients calorosos amb poca aigua com el desert. No estan adaptats a viure en llocs freds.



La seva alimentació és herbívora, mengen forces aliments, prefereixen l'herba, el fenc, arbusts llenyosos, també els agraden els vegetals i són animals que necessiten menys menjar, en comparació , amb altres animals de la seva mateixa mida.



Aprofiten molt bé l'aigua de totes les plantes que mengen, per aquest motiu beuen poc i no beuen de fonts d'aigua  poc netes.



El prejudicis al voltant del ruc també anomenat burro, han convertit el seu nom en un insult, però en realitat són animals molt intel·ligents i espavilats. Els seus moviments són lents  i sembla que mai tenen presa, però quan se'ls hi dona una oportunitat, demostren ser molt llestos  i capaços de resoldre problemes complexos. 




Es caracteritzen per la seva gran valentia i s'utilitzen per protegir els ramats dels llops. Generalment fan servir les femelles amb aquesta finalitat, perquè protegeixen el ramat com si fos la seva família; gràcies a les seves grans orelles poden detectar els depredadors, utilitzen el seu bram per alertar i les seves coces per defensar-se. En el cas dels llops, quan veuen aquesta reacció buscaran preses més fàcils.



A vegades s'introdueix un ruc dins d'un grup de cavalls nerviosos, el motiu és que els tranquil·litza. Els rucs es poden reproduir amb els cavalls, però les cries no solen ser fèrtils. Els híbrids s'anomenen mul o matxo si són mascles  i mules si són femelles. 




No els  hi agrada la soledat. Poden crear una amistat per tota la vida amb els seus companys rucs i sentir angoixa després de la seva separació. Quan viuen sols crearan vincles afectius amb altres animals com ovelles, ponis, vaques…




L'embaràs de la burra dura uns 12 mesos, encara que el període de gestació por oscil·lar de 12 a 14 mesos depenent de l'espècie, donen a llum un sol ruquet. En rares ocasions poden néixer bessons. L'alletament dura uns 8 o 9 mesos.




Un ruc viu entre 15 i 20 anys, encara que s'han documentat exemplars que han arribat als 40 anys.
Són animals valents, tossuts, sociables i, prudents a l'hora de prendre decisions per protegir la seva pròpia seguretat.









El ruc català en perill d'extinció







7 races de rucs estranyes




Un ruc bramant


dijous, 28 de novembre del 2019

LA GRANOTA I L'AIGUA BULLINT




Un dia una granota va saltar dins d'una olla amb aigua bullint.  Immediatament, el seu sistema nerviós va reaccionar i la granota va escapar de l'olla. El seu instint li va salvar la vida.

Un altre dia, una granota va saltar dins d'una olla que estava plena d'aigua freda  i va nedar tranquil·la per l'aigua, estava feliç en aquella petita piscina. El que no sabia la granota, és que l'aigua estava sobre un foc i l'aigua s'anava escalfant de mica en mica. Al cap d'una estona, l'aigua freda es va tornar tèbia, però la granota s'havia anat acostumant a l'escalfor i com que podia regular la temperatura del seu cos, seguia allà nedant plàcidament. Llavors l'aigua va anar pujant a poc a poquet  de temperatura fins que l'aigua cremava  i  va passar que,  quan la granota  va voler saltar, ja no va tenir prou forces per fer-ho  i  finalment va morir. 

Moralina:
El nostre sistema nerviós col·lectiu és molt similar al de la granota, a vegades necessitem una sacsejada sobtada per adonar-nos d'una situació de perill.
En canvi, si aquest perill el percebem de manera gradual   i no som conscients del que passa, som capaços que de quedar-nos allà,  quiets, sense respondre ni reaccionar.

Autor: Olivier Clerc

dissabte, 23 de novembre del 2019

LA PUPUT

Autor imatge: 
 Artemy Voikhansky



Pu-pu-put!
així canta la puput,
una au solitària i territorial,
i  d'origen tropical.

Camina pels camps picotejant
i  entre  les herbes va escarbotant.
El seu bec és llanguíssim  i corbat
i  té una cresta erèctil sobre el cap.

Fa el seu niu a qualsevol forat,
a la soca d'un arbre o en un mas enrunat.
Té cura dels polls,  però el seu niu fa molta pudor,
i  la puput pensa: "Que com més brut millor".


Marta Vilà




El cant de la puput



Alguns exemplars resideixen tot l'any a Catalunya, d'altres migren a l'Àfrica


dilluns, 18 de novembre del 2019

EL POP




Els pops són animals invertebrats, de la família dels mol·luscs cefalòpodes, igual que els calamars i  les sèpies, i  el tret comú de tots ells és que tenen el cos format per un cap  i  les extremitats. Els pops tenen vuit tentacles amb ventoses enganxoses  i  al cap hi tenen els ulls  i  el cervell.

Els pops són considerats els animals invertebrats més intel·ligents del planeta. 




Els pops s'alimenten de peixos, mol·luscs i crustacis, com ara crancs i gambes. Són caçadors i atrapen les seves preses amb l'ajuda de les ventoses que tenen a les potes.




Aquests cefalòpodes s'arrosseguen pels fons rocosos, però també poden nedar. A més, tenen una cavitat a través de la qual expulsen aigua  i  així es poden desplaçar més ràpidament, com si anessin a propulsió.




En només uns segons un pop es pot tornar gairebé invisible. Aquests animals tenen una gran capacitat per camuflar-se en l'entorn. No només canvien de color, sinó també la forma del cos.




La majoria de pops viuen només el temps suficient per madurar  i  reproduir-se. El temps de vida varia depenent de l'espècie, els pops comuns viuen de 2 a 3 anys, mentre que els pops gegants poden viure de 3 a 5  anys.




Els pops tenen tres cors: dos dels cors porten la sang sense oxigen a les brànquies ( que són els òrgans respiratoris mitjançant els que realitza l'intercanvi de gasos) i el tercer transporta la sang oxigenada a la resta del cos. La seva sang té un to blavós, com les sèpies  i  els calamars el motiu és que en comptes d'hemoglobina utilitzen la hemocianina com a molècula transportadora d'oxigen. La hemocianina conté coure en comptes de ferro per aquest motiu és de color blau. 




Tenen un dipòsit de tinta que fan servir per desorientar els seus depredadors. Quan se senten amenaçats, la deixen anar i enfosqueixen l'aigua.  D'aquesta manera confonen els que els ataquen  i  tenen temps de fugir. 




Un cop fecundada la femella  busca un lloc per realitzar la posta, un cova o una esquerda en una roca de suficient amplitud, amagada i fàcil de defensar. Una posta de pop oscil.la entre 20.000  i  100.000 ous.




La femella col·loca els ous en penjolls que uneix al sostre de la cova per un extrem, formant una mena de raïms. El desenvolupament embrionari dura de 1 a 4 mesos, depenent de l'espècie. Durant aquest temps la femella els aireja i el protegeix, no s'alimenta si no que aprofita les seves substàncies de reserva per sobreviure. Quan els petits pops eclosionen llavors la mare, esgotada  i  desnodrida mor.








La suau intel·ligència del pop






Naixement dels pops




Què passa amb els pops ?

Mini-documental en clau d'humor