TORTA, LA TORTUGA ( Autors: Enric Vergés i Marc Cruells)

 

Il.lustradora:  Jorgina Juvé 

      Ja fa molt de temps, un dia, un avió carregat de productes químics i àcids radioactius va caure enmig del mar i va banyar de productes químics un petit niu de tortugues, amb tres ous petitons. No van tardar a néixer, aquelles petites i bufones tortugues, que van anar nedant cap la platja d’una illa d’Indonèsia, anomenada Sulawesi. Una d’elles es va convertir en un monstret estrany (del que el seu poder era) amb un poder desconegut. Aquell monstre es va anar fent popular entre la gent de la ciutat i una setmana després es va convertir en el terror de tot Sulawesi. Tota persona que el molestava acabava devorat, triturat, desfet i exterminat! Però un dia, mentre dormia, va tenir una revelació, va obrir els ulls i de sobte va sortir disparada en direcció oest. Va estar desapareguda tres dies, i tres dies de felicitat i alegria van passar. De sobte, la tortuga va sortir del seu amagatall i va dir a tota l’illa:

            —Hola, cavallers i donzelles d’aquesta ciutat, sóc Torta la Tortuga, i reclamo la ciutat en el meu nom! A partir d’ara, Sulowasi o Sulawesi,  com es digui, es dirà, Tortopolis! A partir d’ara, les coses canviaran i em tindreu més por que abans, perquè he descobert la manera de fer-me gran, gran i molt gran!

De cop i volta, es va començar a fer gran, fins al punt de ser gegant! Una de les persones que l’estava veient es va enfurismar i el va anar a atacar, desgraciadament, una sola pota va ser suficient per enviar-lo a fer punyetes (al riu). 

Totes i cadascuna de les persones que hi eren, van començar a atacar-la amb pistoles, canons i altres armes de foc, mentre els que no tenien feina o no tenien passaport d’armes, van clavar-li ganivets i estris de cuina. Torta va començar a recular i sense que ho veiés, va caure a l’aigua i per culpa de la seva gran i pesant closca, es va enfonsar al mar profund i es va morir

65 anys després...

         —Mira, net, vols que t’expliqui la història del nom d’aquesta ciutat?

         —Sí, avi, diga'm-la!

—D’acord, escolta: fa molt de temps, Torta, la Tortuga va amenaçar la ciutat, quasi em moro, en aquella època, perquè vaig ser tonto i vaig voler atacar-la jo sol... em van haver de rescatar del riu i fer diverses operacions perquè em recuperés del tot. En aquell instant vaig aprendre que lluitant sol no faig res, val més lluitar junts i units, per vèncer.

 

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que la closca s’ha trencat.

 

Marc Cruells i Enric Vergés, 5è Escola Torres Jonama de Mont-ras

Enhorabona Enric Vergés i Marc Cruells pel premi.

Un conte molt original i divertit. Felicitats!!!

I moltes gràcies per voler compartir amb altres persones aquest conte!

I també un aplaudiment a l'Associació sociocultural Mont-ras al Cor

 pel Concurs de Contes Sant Jordi !