dissabte, 29 de febrer del 2020

LA LLÚDRIGA






Les llúdries o llúdrigues són una subfamília de la família dels mustèlids. Hi ha set gèneres, que en total compten amb tretze espècies. 




La llúdriga viu a prop dels rius i d'altres grans masses d'aigua com llacs, aiguamolls i ambients aquàtics temporals, però també pot viure al costat del mar en platges rocalloses, en llocs on les aigües són salades però sempre que tinguin al seu abast un estany o rierol d'aigua dolça on puguin treure's  la sal acumulada en el seu pelatge. Hi ha una excepció, la llúdriga marina que viu gairebé exclusivament en el mar.




Se senten més a gust en l'aigua que a la terra ferma. Al llarg del riu la podem trobar en el tram alt amb aigües cristal·lines i amb fons rocosos i al tram mig i baix amb aigües tèrboles.




És molt important la conservació dels marges i els llits del riu, perquè aquests animals es solen amagar en caus anomenats lludrigueres situats a la vores dels rius i estanys, i consten a vegades de dues entrades una subaquàtica i  l'altra ben amagada entre la vegetació.




L'aliment principal de la llúdriga són els peixos com el barb, la bagra, el gobi, la carpa, l'anguila... però a part dels peixos també s'alimenta de crancs de riu, petits mamífers, amfibis  i  rèptils.

Normalment no sol escollir peixos molt grans a causa de la grandària de les espines.




La llúdriga té una forma molt peculiar de menjar-se les preses. Per assegurar-se que estan mortes sempre comença a cruspir-se-les pel cap, sobretot els peixos. L'alimentació diària de la llúdriga pot variar una mica segons les estacions de l'any, però normalment, acostumen a menjar un 13% de l'equivalent del seu pes corporal, és a dir si pesa 10 quilos menjarà diàriament 1’3 quilos.



Aquests mamífers es troben a tots els continents del món, excepte a  Austràlia i  a  l'Antàrtida. 
Les llúdrigues de riu generalment tenen hàbits nocturns, són animals solitaris i molt territorials, però les femelles solen anar acompanyades  de les seves cries, amb les que es comuniquen amb un àmplia varietat de xiulets. La mare ensenya als seus petits a nedar i  a caçar tot jugant amb preses ferides.



En la seva edat adulta mesuren de 90 a 130 cm de llargada i pesen de 5 a 15 quilos. Tenen el pèl  brillant, curt  i  espès. 
La llúdriga té el cos perfectament adaptat a la vida aquàtica, quan es fica a l'aigua les seves orelles i el seu nas es tanquen. Poden romandre sota l'aigua aguantant la respiració de 3 a 4 minuts.




La cua llarga i aplanada li serveix de timó i li permet desplaçar-se ràpidament sota l'aigua i assolir una velocitat d'uns 11km/h, neda en ziga zaga anant d'un costat a l'altre. Quan surt de l'aigua es desplaça lentament fent  saltirons. 




La llúdriga marina viu en medis propers a la costa nord de l'oceà Pacífic.  Els adults solen pesar entre 14 i 45 quilos, cosa que  fa que siguin els membres més pesants de la família dels mustèlids.
S'alimenta principalment d'invertebrats com ara eriçons de mar, diversos mol·luscs i crustacis  i  algunes espècies de peixos. Utilitza les roques per arrancar preses del fons marí  i  per obrir-ne les closques, és una de les poques espècies de mamífers que fan servir eines, les llúdrigues són molt útils per controlar les poblacions d'eriçons de mar. 




Es reprodueixen en qualsevol època de l'any, però preferiblement ho fan a finals de la primavera  i  a  principis d'estiu. 
El període de gestació dura entre 61-67 dies, normalment neixen de 2-3 cries,  aquestes mesuren 12cm i tenen els ulls tancats fins passats 35 dies, als 2 mesos, quan han arribat a un pes aproximat de 1 quilo, ja comencen a canviar a una alimentació més sòlida, fins que a les 14 setmanes deixen de mamar. Als 2 anys arriben a la maduresa sexual. Poden arribar a viure 18 anys.



És l'animal protegit més amenaçat del nostre país i, és un indicador biològic de primera magnitud de la qualitat de les aigües.






La llúdriga a Catalunya





La llúdriga gegant del Brasil






Mini documental amb tocs d'humor de la llúdriga marina



dilluns, 24 de febrer del 2020

LA PERDIU




La perdiu:
Amb la cara emblanquinada,
i  una ratlla als ulls pintada
d’un roig molt viu.

Sembla que va arreglada,
amb el bec  i  les potes tintades,
 porta  un vestit de gala
que té franges a sota l’ala.
Marta Vilà


Vida i costums de la perdiu


divendres, 14 de febrer del 2020

EL PAGÈS I LES GRUES




Algunes grues grataven uns terrenys acabats de sembrar amb blat. Durant algun temps el pagès movia la seva honda buida  i   aconseguia espantar  les grues,  pel pànic que  els moviments de l'arma  els hi produïa. Però quan les aus es varen adonar del truc, ja no s'allunyaven del seu menjar.

El pagès, veient això, va carregar la seva honda amb pedres i va matar forces grues. Les supervivents immediatament varen marxar del lloc, lamentant-se i dient-se  unes a les altres:

—Millor marxem a Liliput, doncs l'home ja no en té prou en espantar-nos i ens ha demostrat el que realment ens pot fer.


Moralina:
Quan les paraules no reben resposta, l'acció sí ho farà.

Faula d'Isop


dimarts, 4 de febrer del 2020

LA COBRA SINCERA





Hi havia una vegada, en un bosc de l'Índia, una cobra reial que era coneguda per la seva sinceritat i saviesa. Molts animals anaven a demanar-li consell, encara que no tots sortien contents amb els comentaris de la serp,  perquè no tenia pèls a la llengua.
Un dia, el rei de la selva, el tigre, va anar a visitar la cobra.

—Bon dia, amiga! Et voldria demanar una sincera opinió. Com em veuen els animals del bosc?


La serp es va quedar muda uns segons, no podia deixar de pensar en la mala reputació que tenia el tigre. Els animals el trobaven egoista i  molt ruc.
Finalment, després de pensar una estona, la cobra li va dir:

—Estimat tigre, saps que no sé dir mentides...
Com tots els animals tens qualitats i defectes, et demano que m'escoltis  i  reflexionis  sobre el que et diré.

—Ningú pot negar que ets el més  poderós de tots els reis que hem tingut. Ets fort i valent, però també hem de tenir amb compte els teus defectes, et critiquen perquè ets injust i no destaques per la teva  saviesa.

Quan va acabar de dir aquestes paraules, la ira del tigre li va sortir de la seva boca, es va enfadar tant que va interrompre la serp i  la va expulsar de la  contrada.
L'endemà la serp va anar a veure el tigre per intentar solucionar el conflicte.

—Em sap greu, no vaig voler ofendre't amb les meves paraules. Jo també tinc defectes, no soc gaire delicada a l'hora de dir les coses i sense voler vaig ferir els teus sentiments. Però has de pensar una cosa: si no volies sentir la veritat, per què em venies a veure? Et demano perdó, no et volia fer mal.





Però el tigre, que era molt orgullós, no la va perdonar i  també va fer fora totes les cobres del seu territori.

—Marxem —va dir la cobra—. Però pensa que ens necessites més del que et penses.


—Pots comptar! —va respondre el tigre amb ironia.

—No serem gaire lluny del teu territori, si vols que tornem només ens  ho has de demanar.


Molt content vivia el tigre ignorant que la seva sort amb el temps canviaria. Un dia va rebre la visita del falcó, estava molt amoïnat perquè no trobava ratolins per caçar; després dels ratolins varen començar a escassejar els conills i altres petits rosegadors. Quin era el motiu d'aquell desgavell?


El misteri el va resoldre la guineu, que era la més llesta i es va adonar que el nombre de serps estava augmentant molt ràpidament  i  per això  desapareixien tots els rosegadors.
La guineu va anar a veure el tigre i  li  va explicar el motiu de la seva visita.

—Et vinc a veure perquè d'ençà que vares fer fora les cobres, aquest bosc no ha tornat a ser el mateix.

—Què vols dir? A veure, explica't! —va contestar el tigre.

—Doncs, que el nombre de serps ha augmentat, els escurçons  i  les pitons s'estan fent gegantins.

—I com és possible que passi això? —es va sorprendre el tigre.

—Doncs perquè les cobres reials s'alimenten d'altres serps  i com  que ara no n'hi ha, no tenen cap depredador.  Per això n'hi ha tantes. Si la cosa continua així, aviat no tindrem res per menjar  i  serem nosaltres els següents en morir.

Quin dilema va tenir el rei tigre, no volia anar a buscar les cobres, però era l'única solució per arreglar el desastre que ell mateix havia provocat.





El tigre amb un grup d'animals: la guineu, l'os  i el lleopard varen sortir a buscar les cobres reials. Tot el dia i tota la nit les van estar cercant i finalment en varen trobar una, li varen dir que avisés totes les cobres i els expliqués que el rei tigre els demanaria perdó  per haver-les fet fora de mala manera.

I tal com havia promès la cobra sincera, totes varen tornar al territori del tigre.

De mica en mica, el bosc va anar tornant a la normalitat. El nombre de serps va disminuir,  els petits rosegadors es varen anar recuperant  i  la felicitat va tornar a la selva.

A partir d'aquell dia, el tigre va escoltar atentament els suggeriments de la seva amiga, la cobra reial. Va entendre que era bo rebre consells d'altres animals més savis que ell.




Marta Vilà

(Autora del conte)