dijous, 31 de gener de 2019

LES BALADREJADES DEL TIGRE





Per molts que siguin els recursos dels que un es pot valer, mai s’ha de baladrejar: al que no té mesura tot li és poc i tot se li conclou. Així li va passar al tigre.
Va creure que les ovelles mai s’acabarien, doncs l’home les cuidava força bé perquè seguisin augmentant, a pesar de les moltes que ell es menjava. I amb aquesta creença, va començar a fer tantes matances que aviat varen disminuir els ramats. Donava banquets pels  seus amics i  es depreciava  més del que es consumia.
Quan no hi va haver ovelles a les rodalies, perquè l’home s’havia emportat les poques que el tigre li havia deixat, va començar a matar les vaques, les eugues i els porcs, i va fer el mateix que amb els ramats d’ovelles, i va ser tal la mortaldat que aviat els que quedaven varen marxar a viure a un altre lloc.
El tigre va viure dies amargs: els animals silvestres son més vius que els animals domèstics, que reben l’ajuda de l’home, i no va ser sense l’esforç del seu treball com va poder satisfer la seva terrible fam. De la mateixa manera, els hi va fer una guerra tan aferrissada, que aviat els quadrúpedes, ni tan sols les aus més insignificants, varen quedar a les planes, i no sabent el tigre menjar pastura, es va morir de gana.
Autor: Godofredo Daireaux


dilluns, 28 de gener de 2019

LA VACA




La vaca és un animal herbívor que s'alimenta principalment de pastura, encara que també consumeix, fulles, llavors i arrels de nombroses plantes. Mengen durant la major part del dia, a la vora de vuit hores diàries.




Les vaques donen llet per primera vegada quan han tingut un vedell. I produeixen el 90% de la llet que es consumeix al món. 





 Són animals remugants, el seu sistema digestiu està especialitzat en digerir tot tipus de plantes. Les vaques tenen un sol estómac, però dividit en quatre compartiments.

Els remugants són coneguts per regurgitar i tornar a mastegar els aliments. L'animal menja  i s'empassa l'aliment sense mastegar-lo. El guarda en el rumen que és el compartiment més gran de l'estómac, fins que l'animal troba un moment tranquil per realitzar la digestió. El rumen conté microbis responsables de la descomposició de la cel·lulosa i dels carbohidrats, que el bestiar farà servir com energia.




 Tenen la visió com el sentit dominant, amb un 50% d'informació captada. Per ajudar a la detecció dels seus depredadors tenen els ulls situats als dos costats del cap, això li permet a la vaca tenir un camp de visió de gairebé 360º. La seva agudesa visual es força bona, però si la comparem amb la humana és força deficient.




Els mugits de la vaca són un sistema de comunicació amb la resta del ramat i poden proporcionar informació de l'edat, el sexe, l'estat reproductiu… Els vedells poden localitzar a la seva mare, i els bous els fan servir per indicar el cel i l'exhibició competitiva.




Les vaques poden viure fins els 25 anys d'edat, la xifra pot variar segons les condicions de criança, alimentació, geografia, i malalties que hagi patit l'animal.




Les vaques dels Pirineus acostumen a buscar els llocs més frescos a l'estiu i a baixar de les muntanyes quan comença el fred. 






Tant la vaca com el bou arriben a la seva maduresa sexual en el seu primer any de vida. L'embaràs d'una vaca dura 9 mesos. La vaca podrà parir fins els 12 anys aproximadament de vida.





Pareixen  1 cria anomenada vedell/a. El vedell s'alimenta de llet fins els 6 mesos aproximadament, moment en que ja  és capaç d'alimentar-se de pastura.





Hi ha moltes races de vaques entre les que destaquen les vaques lleteres, les destinades a produir carn i les que són utilitzades per treballar.




Són animals grossos d'extremitats acabades amb peülles. La mida de les seves banyes pot variar entre espècies, però existeixen vaques sense banyes, degut a una cuidada selecció genètica.





A la Índia la vaca és venerada com un símbol de la vida. Però tampoc, no els hi fan rituals d'adoració ni els hi tenen gaires consideracions. Antigament a la Índia es sacrificaven bous als déus i es menjava la seva carn, però les vaques que produïen llet no podien ser tocades. Algunes religions com el budisme i l'hinduisme prohibeixen matar o maltractar les vaques. Aquests animals estan protegits per la llei.






Característiques de les vaques






Ramaderia ecològica





La transhumància passa per Camprodon


dijous, 24 de gener de 2019

LA GUINEU I EL RATOLÍ







En ocasions, quan les circumstàncies són més desfavorables, és quan es forgen les relacions més peculiars.


GUINEU



Titella d'una guineu



diumenge, 20 de gener de 2019

EL COLOM





Tot un símbol eclesiàstic,
       ocell urbà per excel·lència,      
passeja cercant alguna engruna
i  mai perd la paciència.

Marta Vilà




Coloms missatgers


dimecres, 16 de gener de 2019

ELS DOS GALLS I LA GALLINA JOVE






Un gall bonic i amable, sensat  i amb bons modals, festejava  una gallina jove; no desaprofitava cap ocasió per demostrar-li el seu amor, gratava el terra per a ella, oferint-li les millors preses que podia aconseguir, tot amb l'únic anhel d'aconseguir en recompensa de les seves atencions una mirada d'afecte.

Ni tan sols li feia cas la gallineta; si, per casualitat, li prestava atenció, era per riure-se'n d'ell davant de les seves companyes.

Un altre gall que les visitava, groller, lleig i mal educat, incapaç de prestar servei, salvatge amb les seves maneres, també festejava a la gallineta, si festejar es pot anomenar el tracte que li donava, humiliant-la, fent-la plorar de vergonya i de ràbia, enrient-se d'ella, fins i tot perdent-li el respecte.


Ai! Misteris del cor de les gallines!, amb aquest va ser amb el que es va casar.

Autor: Godofredo Daireaux

dimarts, 8 de gener de 2019

LA TORTUGA MARINA






Les tortugues pertanyen a un dels grups de rèptils més antics del planeta, són anteriors a les serps, als cocodrils i es remunten a l'era dels dinosaures. També són dels més longeus, poden arribar a viure entre 150 i 200 anys.




Hi ha 7 espècies de tortugues marines: la tortuga plana, la tortuga verda, la tortuga carei, la tortuga careta o babaua, la tortuga llaüt, la tortuga olivàcia i la tortuga bastarda. Algunes d'aquestes espècies de tortugues, viuen pràcticament en tots els oceans.  La tortuga verda, la babaua i la llaüt, fan grans migracions. El rècord,  el té una tortuga llaüt femella que va nedar des d' Indonèsia a la costa oest dels Estats Units (gairebé 21.000 quilòmetres en 647 dies).





Se les reconeix fàcilment per la seva closca. Aquesta carcassa les protegeix dels depredadors, però hi ha una espècie, la tortuga llaüt, que té una closca  flexible que no està formada per plaques òssies.

De fet, la closca d'una tortuga forma part del seu esquelet i es composa de més de 50 ossos, entre els que s'inclouen la caixa toràcica i la columna vertebral.


Autor: Brian Gratwicke 



Les tortugues marines no tenen dents, sinó que tenen una sèrie de puntes tallants de queratina (és el mateix material del que estan fetes les ungles) a la part superior de les seves boques. La seva alimentació depèn del entorn en el que viuen, totes les tortugues marines són omnívores i la seva dieta pot incloure: peixos petits, algues , meduses, mol·luscs, crancs, esponges…




Aquestes tortugues  no poden posar el cap dins de la seva closca com les tortugues terrestres.
Tenen parpelles que  els protegeixen els  ulls de la llum del sol. Aquests animals poden veure-hi molt bé dins l'aigua, però quan surten fora de l'aigua no hi veuen gaire.




El seu sentit de l'orientació és magnífic. Poden percebre el camp magnètic terrestre, i l'utilitzen per establir mapes geogràfics, que els permeten migrar entre les seves platges natals i les seves àrees d'alimentació.



Tenen respiració pulmonar com nosaltres, i per aquest motiu han de pujar a la superfície per respirar. El més curiós és que si estan dormint o quietes sota de l'aigua, poden arribar a estar submergides  durant hores.



Les tortugues marines poden arribar fins els 36 km/h durant les migracions, i tenen la capacitat  d'assolir fins a més de 20 quilòmetres de viatge. També poden realitzar gairebé 500 quilòmetres en 10 dies.



El triangle de Corall, situat entre Indonèsia, Malàisia i Papua Nova Guinea alberga el 76% de sistemes coral·lins del món, a més de sis de les set espècies de tortugues marines conegudes.


Les especies de tortugues marines poden variar enormement de mida. La més petita és la tortuga bastarda, que mesura a la vora de 70 centímetres de llarg i pot arribar a pesar 40 quilos. En canvi, la tortuga llaüt pot  mesurar més de 180 centímetres i pesar 500 quilos, essent 10 vegades més pesada que la seva parenta.



En els mesos càlids, les tortugues femelles acudeixen a les platges on elles mateixes varen néixer buscant un punt d'anidació. Fent servir les seves aletes anteriors i posteriors, aquests rèptils excaven un niu a la sorra i posen els ous, un procés que pot durar fins a tres hores.



Poden arribar a posar més de 100 ous. Al cap d'uns 60 dies, els ous eclosionen, i les tortuguetes recorren amb prou feines el tram de sorra que les separa del mar. Per guiar-se utilitzen la llum del sol, la lluna o les estrelles que es reflexen sobre l'aigua.



El sexe d'una tortuga marina està determinat per la temperatura del seu niu: si és més càlida, seran femelles, si és més freda, seran mascles. Si es troben en un ambient temperat, les quantitats entre mascles i femelles seran similars.




S'estima que només una de cada 1.000 cries de tortuga marina sobreviu i arriba a l'edat adulta.  El motius són l'atac de depredadors, l'ésser humà  és un dels seus pitjors enemics. La pesca, la destrucció del seu hàbitat, la contaminació pel plàstic, la caça furtiva i el canvi climàtic, són les grans amenaces d'aquests meravellosos animals, que estan en perill d'extinció. Per sort, són moltes les organitzacions que treballen per ajudar en la seva tasca de conservació.








Naixement de tortugues marines 




Submarinistes  graven una tortuga gegant






Informació de les tortugues marines