dissabte, 30 d’agost de 2014

CONTES D'ANIMALS ( LA PORTADA)



Avui us presento la portada del projecte CONTES D'ANIMALS.

A veure què us sembla?







dijous, 28 d’agost de 2014

CONTES D'ANIMALS (La llúdriga generosa)



LA LLÚDRIGA GENEROSA

( Fragment del Conte)


A Sud Amèrica, en el riu Amazones, el més llarg i cabalós del món , vivien diversos grups de llúdrigues. Totes es passaven el dia jugant i menjant peixos. No s’havien d’amoïnar per gaire res, el riu els proporcionava tot el necessari  per viure: diversió, aliment en abundància i protecció contra el  jaguar  o tigre americà.

Però, a vegades, havien d’anar amb compte amb els cocodrils  i també amb les tribus indígenes que vivien a la selva. Els indis no eren gaire amics de  la llúdriga . Ells les anomenaven “gossos d’aigua”, pel soroll semblant als lladrucs dels gossos que fan per comunicar-se les unes amb les altres i els amoïnava que acabessin amb tots els peixos del riu.

Doncs aquesta història comença un dia en què un petit indi que es deia Yame, va trobar una petita llúdriga malferida i se’n va compadir. La va portar al seu poblat i va anar a veure el seu pare, el xaman de la tribu dels Huaorani per tal que la curés.

Yame, després de plorar i discutir molt, va aconseguir que el seu pare l’ajudés. El xaman va preparar una poció d’herbes i va embolicar la cama malferida de la llúdriga i, al cap d’uns dies, aquesta s’havia recuperat totalment. Els indis li varen posar el nom de Mayka.

Mayka era una llúdriga molt dòcil i tenia un lligam molt fort amb Yame. Es passaven moltes hores jugant al riu, i corretejant pel poblat. Així tots els indis varen agafar afecte a la llúdriga, perquè era una mascota fantàstica, molt carinyosa i feia molta gràcia veure-la nedant entre tantes persones. La llúdriga es va anar fent gran, igual que Yame i va conèixer altres llúdrigues com ella i altres animals, però continuava anant al poblat cada dia.

Un dia, Mayka va observar que la seva amiga, la tortuga, tenia problemes. El jaguar li rossegava la closca com si fos una nou i, sense pensar s’ho, la va anar a ajudar. Després d’insistir una estona, va aconseguir cridar l’atenció del jaguar i aquest la va perseguir. Per tal de salvar la seva vida, va saltar al riu, per on va poder fugir ràpidament.


Autora del Fragment:  Marta Vilà



Una il.lustració del conte LA LLÚDRIGA GENEROSA

Autora de la  Il.lustració:  Coral Felgado.



dimarts, 26 d’agost de 2014

ELS SENTIMENTS DELS ANIMALS


                                      



Casos reals de vincles afectius d'animals salvatges i persones.

 Mostra els sentiments i relacions d'amistat de diferents espècies.


dijous, 21 d’agost de 2014

CONTES D'ANIMALS ( El porquet aventurer)



EL PORQUET AVENTURER

 (Fragment del Conte)


A la granja d’ en Benet hi vivia  un porquet que es deia Torqui amb els seus sis germans.
Però en Torqui, a diferència dels seus germans, no era feliç, ell volia ser lliure i conèixer llocs per descobrir.

Havia intentat marxar un munt de vegades de la granja, però el seu amo sempre  l’acabava enxampant. I ara que era un porquet adult  ja no li era tan fàcil passar desapercebut en els seus intents de fugir de la granja.

En Torqui tenia molts amics: l’euga Rita, amb qui passava moltes estones parlant a la granja; la Cabra Queca, que era la més rondinaire de tots els animals; la gata Fina, la més carinyosa, i el gos Totxo, que no servia per gaire res.  S’havia guanyat aquest nom perquè no sabia fer cap feina de la granja. No era un gos guardià, ni pastor d’ovelles i molt menys un gos de companyia, perquè sempre estava sol i amb el cap als núvols. En Totxo era el millor amic d’en Torqui. Xerraven moltes vegades de les aventures que els esperaven fora de la granja, feien curses pels camps, i tots dos havien fet un pacte: mai no deixarien de ser amics i es protegirien l’un a l’altre de qualsevol perill.

Els mesos varen passar plàcidament a la granja, i va arribar l’estiu. Un dia mentre  la Queca estava al corral esperant que el pagès  la munyís, va sentir que l’amo havia venut quatre porcs i que els portaria a l’escorxador en un parell de dies. L’amo estava molt content, perquè havia fet un bon tracte.          

Autora del Fragment:  Marta Vilà 

                                                                               
Una  de les il.lustracions de: El porquet aventurer. On s'hi pot veure en Torqui i  en Totxo.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado



dijous, 14 d’agost de 2014

CONTES D'ANIMALS (La balena alegre)



LA BALENA ALEGRE

(Fragment del Conte)


Hi havia una vegada una balena petiteta que es deia Panxeta. Feia el primer gran viatge de la seva vida, cap a l’Antàrtida, o Pol Sur, acompanyada de la seva mare; anaven a passar l’estiu en aigües  glacials.

La Panxeta creixeria i es faria gran com la seva mare, una espectacular balena blava de 30 metres, l’animal més gran que mai ha existit al món, superant els grans dinosaures.
I tot i ésser tan gegantesca i tenir una boca tan enorme, només s’alimentava de krill, uns petitíssim crustacis semblants a les gambes.

La Panxeta, com que encara era petita, prenia llet de la seva mare, ja que les balenes són mamífers, no peixos, tenen la sang calenta i respiren per pulmons.

Doncs,vet aquí que la petita balena blava no era gaire diferent de les altres, però tenia un petit problema:  el seu so era tan potent i tan agut, que molestava tots els animals del mar. Els peixos, en sentir la seva veu, fugien esperitats; les balenes es desviaven de la seva ruta, i en un tres i no res, la Panxeta i la seva mare es trobaven soles sense ningú a la vora. Aquest fet la feia entristir molt. Ella volia tenir molts amics i no que tots marxessin del seu costat. Per aquest motiu va deixar de parlar i cantar. Es limitava a fer un gran somriure, així ningú fugiria quan la veiés.

I és així com amb el temps la varen anomenar  “la Balena Alegre”, pel gran somriure que se li dibuixava a la cara.


Tots els animals del mar l’estimaven molt, perquè sempre estava de bon humor i feia bromes als peixos, nedava amb les balenes geperudes i jugava amb les foques, encara que no pas amb totes. La  foca lleopard no era amiga seva, perquè tenia molt mal caràcter, igual  que els llops marins. A més, a la petita balena, no li agradava que s’alimentessin de pingüins. Ella trobava els pingüins molt graciosos i simpàtics.

Autora del fragment : Marta Vilà




Una de les il.lustracions del conte  La Balena Alegre.

La Panxeta nedant amb les foques.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado

dimarts, 12 d’agost de 2014

CURIOSITATS ANIMALS

                                                                                           



Curiositats d'alguns animals: 

Girafa, Balena Blava, Ós Polar, Elefant i molts més.


divendres, 8 d’agost de 2014

CONTES D'ANIMALS ( El camell rebel)

Aquest és el primer fragment  dels 6 contes del projecte CONTES D'ANIMALS.


En total hi haurà 6 fragments que us mostrarem properament i 6  il.lustracions del llibre. 

Esperem que us agradin.


 EL CAMELL REBEL 

( Fragment del Conte) 


En un campament situat  al bell mig del Desert del Sàhara, hi viva una família berber. Els berbers són nòmades i es desplacen d’un lloc a l’altre depenent del clima, viuen en petits campaments que munten i desmunten i tenen pocs recursos per viure.  Aquesta família tenia sis camells i poca cosa més. Els camells, els cuidaven com un tresor, ja que, d’ells, en treien tot el necessari per viure, com ara la carn i la llet... Del pèl, en feien vestits i de la pell, en feien cantimplores i sandàlies. Fins i tot amb la femta seca del camell, s’escalfaven les nits que feia molta fred, ja que al desert no hi ha arbres per fer foc. A més a més, els utilitzaven per transportar mercaderies de gent que els  ho demanava. A canvi, rebien unes quantes monedes.

El cap de família es deia Yeray i la seva dona Afrika, i tenien dos fills petits. Un dia, quan Yerai  es va llevar, va trobar un dels seus camells mort i va decidir comprar-ne un altre a un amic seu, també berber.

Quan es va reunir amb els seu company, va veure un camell molt fort i musculós que destacava entre els altres. Com que era un home molt impulsiu, no va dubtar ni un minut a comprar-lo. El seu amic el va avisar que era un camell molt rebel i que tindria problemes, però ell no li va fer cas. Va pagar unes quantes monedes d’or i  es va disposar a marxar cap al seu campament.

Ja portava força estona passejant pel desert, i de sobte, el camell es va posar a córrer. Semblava que s’hagués tornat boig. Yerai es balancejava endavant i endarrere amb brusquedat, fins que va caure del camell i es va ventar un forta patacada contra la sorra.                                                                                                                                
De cop i volta,  es va trobar sol enmig del desert. El camell havia fugit i ara li maleïa els ossos.

-Ai, quan l’enxampi... -deia -que es prepari!


Estava molt enrabiat de no haver fet cas del seu amic. Després d’unes quantes hores caminant el va trobar. El camell  bevia aigua fresca en un oasi. Yerai no va fer cap soroll perquè l’animal no s’espantés i es va quedar quiet darrere d’una palmera. Estava cansat i tenia els peus destrossats de tant caminar, fins i tot li havien passat les ganes de barallar-se amb l’animal...                

Autora del  fragment:  Marta Vilà




Il.lustració del Conte El Camell Rebel.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado.

El seu estil és força realista, per tal que els nens observin les característiques dels animals reals, però també amb un toc d'humor, per tal de  captar la seva atenció.

dilluns, 4 d’agost de 2014

EL VELL GOS CAÇADOR






Un vell gos caçador, que en els seus dies de joventut i fortalesa mai s’havia rendit davant cap animal del bosc, va trobar un dia de cacera un senglar, que va voler agafar pel seu amo. Va posar tot el seu ímpetu i va aconseguir mossegar-li una orella, però no el va poder retenir per la debilitat de les seves dents i el senglar va fugir.
El seu amo, va arribar ràpidament i es va enfadar perquè el gos havia deixat escapar l’animal, seguidament el va començar a renyar durament.

El pobre gos que no es mereixia que el reganyessin li va dir:

-Estimat amo, no creguis que he volgut deixar escapar el senglar, he intentat retenir-lo com feia  quan era jove, però per molt que ho desitgem tots dos, les meves facultats no tornaran a ser les mateixes. Així que, en comptes d’enfadar-te amb mi perquè m’he fet vell, alegra’t pels anys en què et vaig ajudar sense descans.


Moralina : Respecte sempre la gent gran, que encara que no puguin realitzar grans proeses, varen donar els millors anys de la seva vida per donar-te a tu i la teva família, una vida millor.


Autor: Isop