dijous, 24 d’octubre de 2019

LA MOFETA




Les mofetes viuen a Amèrica del Nord i del Sud, i al sud-est asiàtic ( Indonèsia, Malàisia i Filipines).

L’espècie més coneguda és la mofeta ratllada (Mephitis mephitis). Té el pèl negre i dues franges blanques en forma de V sobre l'esquena. A la cara hi té una ratlla blanca. Es troba des del centre de Canadà fins al sud, a través dels Estats Units fins al nord de Mèxic.


Viuen en boscos oberts i al peu de muntanyes. 
Les majors poblacions de mofetes es troben en zones on hi ha molts rosegadors. Exerceixen un paper molt important en el control d'aquests animals.



La mofeta és una animal omnívor, s'alimenta d'una gran varietat d'aliments: fruites, llavors, insectes, invertebrats, arrels, herbes, bolets, petits mamífers, ocellets, ous...




El color de la mofeta pot variar depenent de l'espècie des del típic color blanc i negre fins al gris, crema o fins i tot marró. Les mofetes posseeixen unes característiques adaptades al lloc on habiten, per exemple: les mofetes de nas porcí són molt hàbils excavant i posseeixen cossos superiors poderosos, que els permeten escalar per terrenys difícils. Les mofetes tacades són molt àgils i poden pujar i baixar dels arbres.




Quan se sent amenaçada, utilitza un mecanisme de defensa per fer fugir els depredadors. Les seves glàndules anals segreguen un barreja de químics que contenen sofre i fan un olor pestilent. La mofeta pot disparar amb precisió un raig de líquid pudent a una distància de gairebé 3 metres, aquest líquid si cau als ulls provoca coïssor  i afecta a la visió temporalment. 



Viuen en caus que construeixen elles mateixes. Tenen unes ungles molt fortes que els serveixen per excavar el terra.
Són animals nocturns i solitaris, només busquen companyia durant l'època d'aparellament. Les femelles tenen un període de gestació de 55 dies i poden parir de 1 a 10 cries.

Les mofetes viuen 6 anys aproximadament.



A l'hivern passen un període de letargia, que no arriba a ser una hibernació completa.


Autor imatge: Dan&Lin Dzurisin


Tot i que disposen d' una gran arma de defensa  tenen  depredadors, mussols, corbs, gats salvatges, guineus… No obstant això, els automòbils són una de les principals causes de mortalitat de les mofetes.








Mofeta tacada (Mèxic)





Una família de mofetes troba un ciclista





Una mofeta es defensa d'un gos


dissabte, 19 d’octubre de 2019

TÓRTORA TURCA





Pertany a la mateixa família que el colom.
De colors pàl·lids amb una ratlla negra al coll,
cos esvelt  i refinada,
li agrada la ciutat  i  és confiada.

Marta Vilà




Informació de la tórtora turca

diumenge, 13 d’octubre de 2019

EL LLIMAC


Lliscant pesadament entre les ombres de la nit, evitant amb molt de compte  travessar al descobert els corriols il·luminats pels raigs de la lluna, el llimac s'arrossegava per terra, buscant  a quina planta deixaria caure la seva bava fastigosa.

Plantes espinoses de tríbol, plantes grises i lletges d'espina-xoca o d'estramoni, ortigues i plantes verinoses  semblava que demanaven les seves repugnants abraçades, però ell passava com depreciant-les. Volia alguna cosa millor. Embrutar el que és brut, per a què?, hauria estat malgastar la bava del que està tan ben proveït.

I va seguir el seu camí fins que va trobar un roser carregat de flors i va trepar, recorrent totes les branques; quina feina que va tenir, per cert, però  quina glòria! , quin gust, quin delit!, poder embrutar, sense deixar-ne indemne ni una sola, totes les boniques roses esplèndidament obertes per la primavera  i  perfumades pel sol.

Autor: Godofredo Daireaux


dimecres, 9 d’octubre de 2019

divendres, 4 d’octubre de 2019

EL TRENCAPINYES


Autor imatge:
www.naturespicsonline.com
    Autor imatge : Dave Menke




Té el plomatge dels colors del foc,
i és molt estrany, perquè el seu bec és tort.
Obre les pinyes amb el seu bec-tenalla,
i menja pinyons, amb una eina que no falla.
 Marta Vilà


El trencapinyes obrint una pinya


Alguns exemplars són residents 
 i  d'altres migren