Que tingueu un bon estiu

 

Ens veiem a finals d'estiu

BESUC DE LA PIGA (Pagellus bogaraveo)

Pertany a la mateixa família

que el sarg i l’orada,

per això té el cos ovalat

i un xic  bombat.

 

Quan és jovenet

és de color més claret,

i  de vegades sobre les aletes

no té les típiques piguetes.

 Marta Vilà

 

Besucs de la piga juvenils al museu atlàntic

Noms: goràs, besuc de fonera, besuc de la taca, besuc de l'ull gros, boga-ravell, calet de la piga, patxano, quelet, besuc de la piga o pitxel

L' ALPACA

 

Pertany a la família dels camèlids juntament amb les llames, vicunyes i guanacs. També se'ls coneix com els camells dels Andes,  es troben a Amèrica del Sud, des de les grans altures de la Serralada dels Andes ( Perú, Bolívia, Xile, Equador, Veneçuela, Colòmbia ) fins a la terra del  foc ( Argentina).

Des de l’imperi inca s’utilitzava la llana d'alpaca per vestir el poble i també servia com a ofrena per rituals als déus dels inques (com ara les muntanyes). La posició social d’un individu inca era evidenciada per la qualitat del teixit que utilitzava.

A l'aire lliure,  consumeixen  brots de plantes joves, molsa i vegetació tendra, incloses les plantes espinoses, que els ajuden a triturar el menjar més ràpidament. 

Són animals que no mengen molt.

Un comportament  peculiar de l’alpaca és la tendència a fer servir un pila de fems comuna. Designen alguns espais de la pastura o  la natura  per defecar en  monticles ordenats ( ubicats lluny de lloc on pasturen).

Les alpaques taral·laregen suament quan senten curiositat, estan contentes, preocupades, avorrides, angoixades..., quan estan espantades o en perill, una d’elles anuncia l'amenaça amb una alarma entretallada i la resta fa el mateix. Quan es reprodueixen, el mascle emiteix una vocalització amb la gola, coneguda per la comunitat de cria d’alpaques com “orgling”.

Quan són adultes poden arribar a passar el metre d'alçada i tenir un pes d'entre 50 i 70 quilos. 

Tenen un dels pelatges més fins del món animal.

Els colors que predominen en aquests animals son el negre, el marró i el blanc. En algunes ocasions es pot observar la barreja d’aquests colors en una sola alpaca.

Les alpaques escupen quan estan angoixades o se senten amenaçades. A vegades s’escupen entre elles quan estan competint per menjar o tractant d’establir el domini.

Més del 80% d’alpaques es troben a Perú i el dia 1 d’Agost  commemoren el dia nacional de l’Alpaca. 

A l'escut  nacional del Perú  hi ha una vicunya.

Les alpaques tenen un període de gestació d’uns 11 o 12 mesos , solen tenir una sola cria en cada part. Quan acaben de néixer solen pesar entre 6 i 9 quilos i es poden deslletar al cap de set o vuit mesos.

És un animal tímid amb els humans, però sociable amb els de la seva espècie; però si es domestiquen perden la por a les persones.

Diferències entre llama i alpaca

Les alpaques del Berguedà

Les alpaques escupen

LA CINTA

De color rosat

i  amb forma de veta,

però la seva cua

 acaba amb una punxeta.

 

No  se  solen fer molt grans, 

com a molt...,  fan tres pams!

I  viuen enterrades en el substrat,

dins d'un cau que és un forat.

Marta Vilà

Noms: cinta, codornera, veta, anguileta de mar,  flàmula, floc, fuet, lligacama o pixota vermella

La pedra i el camí

Hi havia una vegada una pedra grossa i bonica, a la que durant un llarg temps l’aigua havia polit. Un cop acabades les pluges, la pedra es va quedar al descobert en un lloc força alt, just on acabava un petit bosc ombrívol. Des d’allà, la pedra observava  el camí pedregós que passava més avall.

A la seva vora, li feien companyia moltes herbes fresques i aromàtiques esquitxades de flors.

Un dia, veient que sobre el camí havien posat moltes pedres per endurir-lo, va tenir desitjos de deixar-se caure en ell.

—Què faig aquí d’alt, en aquesta herba? Jo vull viure amb les meves germanes: em sembla més just.

I amb aquest convenciment, la pedra es va moure, rodolant fins al camí i acabant enmig d’aquelles pedres.  Llavors, es va sentir feliç de tenir  la seva companyia per fi.

Però pel camí hi passava de tot: carros amb rodes recobertes de ferro, cavalls de passeig, caminants amb  botes clavetejades, ramats: així, la bonica pedra es va trobar de sobte en problemes: un la colpejava, l’atre la trepitjava, el següent li feia una esquerda; alguns cops estava bruta de fang, d’altres emporcada de fems d’animals.

Mirant cap a d’alt, del lloc on havia marxat, la pedra sospirava, plorant per aquella soledat i desitjant, però ja en va, la pau i tranquil·litat dels temps passats.

Moralina:

Aquesta faula va dirigida  a aquells que marxen del camp, on poden viure en pau, envoltats  de verdor i silenci  i, cegament se’n van a la ciutat, a barrejar-se amb algunes persones plenes de mals infinits.

Autor: Leonado da Vinci