diumenge, 25 de setembre del 2016

EL TAURÓ BALENA







Autor imatge: Feefiona123

*
El tauró balena ( Rhincodon typus) és el peix més gran del món, aquest animal pot sobrepassar els 15 metres de longitud i pesar més de 20 tones. La seva cua pot mesurar més de 2,5 m de costat a costat i la seva boca 1,5 m d'amplada.





Autor: Schuetze77

*
S’alimenta bàsicament de plàncton com les balenes, encara que també pot menjar petits peixos i calamars. S’ha observat que emeten una espècie de tos, es tracta d’un mecanisme de neteixa per expulsar l’acumulació de partícules d’aliments  a  les brànquies.






*
Tot i la seva grandària, també té depredadors naturals: L’orca, el tauró blau, el tauró blanc i el peix marlí. Ataquen els individus joves que encara són vulnerables per la seva mida.







*

S’estima que arriba a la maduresa sexual als 30 anys i  pot arribar  a viure 100 anys. Són ovípars, les cries eclosionen els ous dins de la seva mare. La  mare dóna  a llum cries vives d’una mida entre 40 i 60 cm.




Autor: Shuetze77

*

És una espècies migratòria viu a quasi bé tots els oceans de la vora dels tròpics. En les seves migracions recorren des d’Austràlia Occidental, fins al Carib Mexicà.



Autor: Gerald Freidland


*
El comandant Jacques Cousteau, va veure durant la seva vida, només dues vegades   al tauró balena .




Autor: Derek Keats

*
Tot i el seu aspecte  no representen cap perill per l’home, tenen un comportament molt tranquil amb les persones.







*
El patró de les seves taques és únic a cada exemplar i és possible identificar-los a través d’elles.




Autor: Jaontiveros

Autor:Thompson, Charlie., Captain

*
És una  espècie en perill d’extinció. Els cacen de forma il·legal per explotar la seva carn, aletes i oli ; en ocasions també són capturats per error o reben cops d’embarcacions.













BioEnciclopedia :  El Tauró Balena




Tauró balena xucla peixets d'una xarxa



EL PEIX MÉS GRAN DEL MÓN : EL TAURÓ BALENA









Autor de la fotografia:

Zac Wolf





dilluns, 19 de setembre del 2016

QUÈ LI PASSA AL GOS?






Una tarda passejant
vàrem anar al camp,
i  molta estona vam estar jugant
fins que vàrem fotre el camp.


Al cap d’uns dies;
quines coses més estranyes,
notava  pel cos,petites cries
que semblaven aranyes.


No em podia estar quiet,
i em rascava i refregava
per tota casa com un ximplet.
Què era allò que em passava?

L’amo mentre dormia al sofà,
va notar un picada a la cama,
que el va fer despertar
i corrents es va treure el pijama.


Tenia les cames ben picades
i el seu enuig no amagava;
caminava fent animalades
i a les puces insultava.


Un cop descobert el dilema;
em van untar amb una loció
que va posar fi al problema
de la meva infestació.

Marta Vilà



dijous, 15 de setembre del 2016

L' ÀNEC









Les gallines i els galls d’indi se’n reien de l’ànec, perquè no sabia córrer i deien:
” Quin animal més talòs, és pesat i poc elegant al caminar”. Asseguraven no haver vist mai cap animal tan maldestre, fins i tot dubtaven si s’hauria tornat incapaç de volar o nedar, d’ençà que s’havia acostumat a la bona vida del corral. L’ànec benèvolament  somreia, sense dir-los res, i amb el seu gest se’n deduïa que ell pensava el mateix de les facultats motores dels que gosaven criticar-lo.

De sobte va travessar un gos disparat entre les aus i tots els animals varen fugir; les gallines i els galls d’indi, varen córrer i volar el millor que podien, fins que varen escampar la boira, i quan es varen recordar de mirar que li havia passat a l’ànec, es van sorprendre veient que, d’un poderós vol, l’ocell havia anat a parar a una llacuna bastant arrecerada i que travessava nedant amb gran rapidesa, havent realitzat dues vegades més camí que el més ràpid de tots ells.


Moralina:

Davant d'un ensurt, no hi ha gent maldestre, i el que no corre, vola.


Autor: Godofredo Daireaux



dilluns, 12 de setembre del 2016

EL CORB





Els corbs són els ocells més grans de la família dels còrvids. Viuen en grups i són sociables.

És un animal molt present a la literatura i les arts, i el seu plomatge negre sempre  ha estat associat amb la mort. 





El seu cervell és molt gran. Té desenvolupades  les zones de davant, justament on es creu que s’allotja la intel·ligència. Es considera els corbs un dels ocells més intel·ligents del món, més que els mussols i les  aus de presa. 




Els corbs acostumen a escollir parelles i viure amb elles en un territori durant tota la vida. Quan les cries deixen  el niu, formen grups amb altres corbs de la mateixa edat, fins que troben una parella.
Aquestes aus  astutes i oportunistes són capaces de sentir empatia. Quan un corb perd un enfrontament és consolat pels  seus companys.








Els corbs poden viure en hàbitats molt diversos, muntanyes nevades, deserts, boscos, etc. La seva dieta és omnívora, mengen qualsevol cosa, fins i tot carronya i deixalles.






Els còrvids són ocells molt llestos, amb comportaments molt complexos. Segueixen a qualsevol depredador per fer-lo fora del seu territori o bé per aprofitar les restes de menjar que hagi caçat.






En la natura, els corbs son coneguts per imitar el so dels llops o guineus per atraure altres espècies als cadàvers que no aconsegueixen obrir. Així quan l’animal acaba d’alimentar-se, el corb aprofita les restes sense fer gaire esforç. Els corbs criats en captiveri poden imitar la veu humana o reproduir sons d’altres animals.




Els corbs són juganers, utilitzen branques, pilotes o pedres per jugar sols o amb grup. Però el més curiós és que aquests ocells fan bromes a altres animals, simplement perquè ho troben divertit.





Tenen la capacitat d’imaginar els pensaments i les actituds d’altres corbs. Fins ara ja sabíem que es comunicaven, que amagaven el menjar quan un altre corb els mirava o que podien assenyalar coses amb el bec, però ara s'ha demostrat que poden posar-se mentalment en el lloc d’un competidor.




Els corbs són les úniques aus que fabriquen i utilitzen eines en el seu entorn. Solucionen problemes encadenats sense haver estat mai exposats a ells. 







Les habilitats dels corbs són comparables a les dels primats. Tenen molt bona memòria, fins i tot  les garses que són de la mateixa família són capaces de reconèixer la seva pròpia imatge en un mirall.





El seu llenguatge és molt complex. Els sons que escoltem i ens semblen iguals, en realitat són diferents senyals per comunicar-se entre ells i s’avisen entre ells quan s’acosta algun perill. 





S’ han vist corbs subjectant nous,  que no poden obrir amb el bec, i  han observat com les llançaven   a  l’ asfalt  d’ una autopista perquè els automòbils que passaven les trenquessin, i així poder menjar-ne el contingut.









El corb de Nova Caledònia fabrica eines per aconseguir aliment





Un exemplar llança  nous en una autopista perquè els cotxes les obrin


dimecres, 7 de setembre del 2016

TRASTO UN CAMPEÓN EN LA FAMILIA






Ideal per treballar  amb alumnes amb TDAH


Autor: Gines Ciudad-Real Núñez


Trasto es un cuento creado por el equipo creativo y científico de TCCTrébol Comunicación y Creación S.A., bajo la especialsupervisión de la Dra. Mar Jiménez, Psiquiatra Infanto-Juvenil del Centro de Salud Mental de Getafe.



diumenge, 4 de setembre del 2016

LA CIGARRA Y LA HORMIGA



Il.lustació Milo Winter





Cantando la Cigarra
Pasó el verano entero,
Sin hacer provisiones
Allá para el invierno;

Los fríos la obligaron
A guardar el silencio
Y a acogerse al abrigo
De su estrecho aposento.

Viose desproveída
Del preciso sustento:
Sin mosca, sin gusano,
Sin trigo, sin centeno.

Habitaba la Hormiga
Allí tabique en medio,
Y con mil expresiones
De atención y respeto

La dijo: «Doña Hormiga,
Pues que en vuestro granero
Sobran las provisiones
Para vuestro alimento,
Prestad alguna cosa
Con que viva este invierno

Esta triste Cigarra,
Que alegre en otro tiempo,
Nunca conoció el daño,
Nunca supo temerlo.

No dudéis en prestarme;
Que fielmente prometo
Pagaros con ganancias,
Por el nombre que tengo.»

La codiciosa Hormiga
Respondió con denuedo,
Ocultando a la espalda
Las llaves del granero:

«¡Yo prestar lo que gano
Con un trabajo inmenso!
Dime, pues, holgazana,
¿Qué has hecho en el buen tiempo?»

«Yo, dijo la Cigarra,
A todo pasajero
Cantaba alegremente,
Sin cesar ni un momento.»

«¡Hola! ¿con que cantabas
Cuando yo andaba al remo?
Pues ahora, que yo como,
Baila, pese a tu cuerpo.»



Félix M. Samaniego



dijous, 1 de setembre del 2016

LA MAR I EN POP !



Amb en Pop, més de disset mil infants d’arreu de les Illes Balears, s’han solidaritzat amb una problemàtica que ens afecta a tots: la brutícia que contamina la mar!

La làmina d’aigua ens amaga tot un món, el marí, que amb tota la seva riquesa està en perill, a causa de la inconsciència humana, que hi aboca tot tipus de deixalles que malmeten la vida a la mar.

La mar i en Pop! Ens explica l’aventura de tres amics: en Pop, na Vina i na Tuga, que van a la recerca dels humans que embruten la mar, per recordar-los que ells en són els responsables.

El projecte, es feia realitat el novembre de 2005, en una exposició vivencial que explicava la història d’en Pop, en una pel·lícula de dibuixos animats. Els tres companys no troben ajuda, fins que els infants espectadors que l’han anat a veure es commouen amb els plors d’en Pop.

Els alumnes que ens visiten, reaccionen tot d’una davant la súplica del nostre personatge i s’impliquen en la tasca de fer net la mar entrant dins la pel·lícula, en un espai darrera la pantalla, que simula el fons marí ple de brutícia. Tota una aventura!


Edició i producció: Fundació Sa Nostra, Caixa de Balears