CONTES D'ANIMALS UN PROJECTE

Avui, us voldria parlar d’un projecte que comparteixo amb una gran Il·lustradora, la Coral Felgado. És un projecte que ens fa molta il·lusió; estem creant un llibre de contes d’animals.

Conté 6 contes per infants de 6 a 9 anys. Són textos per nens que ja llegeixen, però també els hi  podem explicar els pares. El llenguatge que utilitzem és senzill i planer, per tal de no dificultar la lectura i no distreure el nen.

 La nostra intenció és que l’infant gaudeixi amb la lectura i aprengui alhora . Pensem que un conte potser educatiu i divertit, no estan renyides les dues coses.

Cada conte té una extensió de 3 pàgines més o menys, contenen petits diàlegs per fer el text més entretingut. Els protagonistes són els animals i algun que altre humà.  

El context de cada conte varia, el mar, la selva, el desert, el camp, la granja…

Els  protagonistes ens mostren trets de la seva personalitat:  Rebel·lia, Alegria, Amistat, Engany, Treball en equip, Generositat... Tots aquests valors positius i algun negatiu els descobrim en aquest recull de contes i també coneixerem  moltes coses dels animals.

Els contes ens faran reflexionar i  analitzar el comportament dels animals i de les persones.

No pretenem donar lliçons de moralitat, tant sols que cadascú tregui la seva pròpia conclusió del que ha llegit.

Els títols dels contes:

El Camell Rebel

La Balena Alegre

El Porquet Aventurer

La LLúdriga Generosa

La Sargantana Mentidera

 Martirià el Cranc Ermità i el Nero Gegant

Martirià el cranc ermita i el nero gegant.

Conte Radiofònic

Autora del Conte:  Marta Vilà

Autora de la Il.lustració:  Coral Felgado

Realització i Direcció: del Conte Radiofònic.

Albert Niell   http://www.albertniell.com/

Olga Cercós  http://olgacercos.blogspot.com.es/

CONTES D'ANIMALS ( Martirià el cranc ermità i el nero gegant)

Martirià el cranc ermità i el nero gegant

(Fragment)

En el fons del mar Mediterrà, hi havia un cranc ermità que es deia Martirià. Com deveu saber, els crancs ermitans tenen el cos tou i s’han de buscar una caseta per protegir-se de ser menjats per altres animals.

Martirià tenia una caseta feta d’una closca de cargol de mar. Era molt maca i la tenia decorada amb boniques algues de colors. El cranc ermità era un gran xerraire i tenia molts amics. La senyora sardina, l’escamarlà i la gamba  moltes vegades li donaven conversa. Els dies eren molt plàcids i tranquils en aquelles aigües, fins que un dia la pau es va acabar. Va arribar un Nero molt gros, el peix més lleig i gran que havien vist mai.

-Però quina bestiola tan gran -deia Martirià. Amb aquesta boca tan grossa se’ns cruspirà a tots!

Tots els peixos tenien moltíssima por  i varen decidir fer una reunió.

-A veure, una mica de silenci! -cridava Martirià, -parlem d’un en un sisplau.

-Com ens podríem protegir d’aquest monstre? –preguntava la sardina. -Tot el dia se’l passa menjant i ja no podem sortir tranquils a passejar.

-No ho sé –replicava Martirià -però crec que haurem de buscar la manera de solucionar-ho. 

Autora del Fragment: Marta Vilà

Una de les il.lustracions de Martirià el cranc ermità i el nero gegant.

Reunió de Martirià amb la sardina, la gamba i l'escamarlà

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado.

CONTES D'ANIMALS ( La sargantana mentidera)

LA SARGANTANA MENTIDERA

( Fragment del Conte)

Aquesta és la història d’una sargantana que es deia Mariana. Era de color marronós i no era ni més gran ni més maca que les altres sargantanes, però vet aquí que el que la feia especial és que tenia dues cues. Que com és possible que tingués dues cues, us preguntareu?

Us ho explicaré breument. Les sargantanes, quan estan en perill, poden deixar anar la cua. La seva cua es separa del cos i continua movent-se i captant l’atenció de l’animal que se’ls vol menjar i així, elles poden fugir. En el seu lloc, al cap d’uns dies,  torna aparèixer una nova cua.

Doncs vet aquí que un dia que la Mariana havia aconseguit escapar d’un gat, la seva cua no es va desprendre del tot i al seu costat en va aparèixer una altra de bessona, fet que ella, molt sàviament, va aprofitar per fer creure als altres animals que tenia poders màgics. Va tramar un malèfic pla, per tal de viure com una reina i que tothom obeís el que ella manava.

 -Veniu!, veniu tots! cridava Mariana, mireu quin miracle ha succeït, la meva cua s’ha transformat en una forca de dues puntes miraculosa.                                                          

-Ooooooh!, -cridaven les altres sargantanes, que no havien vist mai cap cosa igual.   

-Us he de fer saber que tinc un do especial, que protegirà aquell qui m’escolti, i portarà la desgràcia a tothom que ignori els meus consells.

-A partir d’ara, ningú podrà sortir al carrer, mentre jo, la vostra reina, prengui el sol.

-Cada dia m’haureu d’obsequiar amb una ofrena, un aliment o qualsevol regal que em pugueu oferir. La reina Mariana, a canvi, us premiarà amb la seva saviesa. I una cort reial m’acompanyarà de dia i de nit i vetllaran per mi, arriscant la seva vida en cas que  sigui necessari.

I és així com un seguit de sargantanes es varen oferir per formar part de la cort.

El pla funcionava a les mil meravelles. Totes les altres sargantanes i dragons portaven en safata de plata la Mariana. Aviat es va acostumar als plaers de regnar i cada vegada es va anar tornant més exigent.

Autora del Fragment:   Marta Vilà

Una de les  imatges del conte de la Sargantana Mentidera.

Mariana panxa enlaire amb sargantanes i dragons.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado

CONTES D'ANIMALS ( LA PORTADA)

Avui us presento la portada del projecte CONTES D'ANIMALS.

A veure què us sembla?

CONTES D'ANIMALS (La llúdriga generosa)

LA LLÚDRIGA GENEROSA

( Fragment del Conte)

A Sud Amèrica, en el riu Amazones, el més llarg i cabalós del món , vivien diversos grups de llúdrigues. Totes es passaven el dia jugant i menjant peixos. No s’havien d’amoïnar per gaire res, el riu els proporcionava tot el necessari  per viure: diversió, aliment en abundància i protecció contra el  jaguar  o tigre americà.

Però, a vegades, havien d’anar amb compte amb els cocodrils  i també amb les tribus indígenes que vivien a la selva. Els indis no eren gaire amics de  la llúdriga . Ells les anomenaven “gossos d’aigua”, pel soroll semblant als lladrucs dels gossos que fan per comunicar-se les unes amb les altres i els amoïnava que acabessin amb tots els peixos del riu.

Doncs aquesta història comença un dia en què un petit indi que es deia Yame, va trobar una petita llúdriga malferida i se’n va compadir. La va portar al seu poblat i va anar a veure el seu pare, el xaman de la tribu dels Huaorani per tal que la curés.

Yame, després de plorar i discutir molt, va aconseguir que el seu pare l’ajudés. El xaman va preparar una poció d’herbes i va embolicar la cama malferida de la llúdriga i, al cap d’uns dies, aquesta s’havia recuperat totalment. Els indis li varen posar el nom de Mayka.

Mayka era una llúdriga molt dòcil i tenia un lligam molt fort amb Yame. Es passaven moltes hores jugant al riu, i corretejant pel poblat. Així tots els indis varen agafar afecte a la llúdriga, perquè era una mascota fantàstica, molt carinyosa i feia molta gràcia veure-la nedant entre tantes persones. La llúdriga es va anar fent gran, igual que Yame i va conèixer altres llúdrigues com ella i altres animals, però continuava anant al poblat cada dia.

Un dia, Mayka va observar que la seva amiga, la tortuga, tenia problemes. El jaguar li rossegava la closca com si fos una nou i, sense pensar s’ho, la va anar a ajudar. Després d’insistir una estona, va aconseguir cridar l’atenció del jaguar i aquest la va perseguir. Per tal de salvar la seva vida, va saltar al riu, per on va poder fugir ràpidament.

Autora del Fragment:  Marta Vilà

Una il.lustració del conte LA LLÚDRIGA GENEROSA

Autora de la  Il.lustració:  Coral Felgado.

CONTES D'ANIMALS ( El porquet aventurer)

EL PORQUET AVENTURER

 (Fragment del Conte)

A la granja d’ en Benet hi vivia  un porquet que es deia Torqui amb els seus sis germans.

Però en Torqui, a diferència dels seus germans, no era feliç, ell volia ser lliure i conèixer llocs per descobrir.

Havia intentat marxar un munt de vegades de la granja, però el seu amo sempre  l’acabava enxampant. I ara que era un porquet adult  ja no li era tan fàcil passar desapercebut en els seus intents de fugir de la granja.

En Torqui tenia molts amics: l’euga Rita, amb qui passava moltes estones parlant a la granja; la Cabra Queca, que era la més rondinaire de tots els animals; la gata Fina, la més carinyosa, i el gos Totxo, que no servia per gaire res.  S’havia guanyat aquest nom perquè no sabia fer cap feina de la granja. No era un gos guardià, ni pastor d’ovelles i molt menys un gos de companyia, perquè sempre estava sol i amb el cap als núvols. En Totxo era el millor amic d’en Torqui. Xerraven moltes vegades de les aventures que els esperaven fora de la granja, feien curses pels camps, i tots dos havien fet un pacte: mai no deixarien de ser amics i es protegirien l’un a l’altre de qualsevol perill.

Els mesos varen passar plàcidament a la granja, i va arribar l’estiu. Un dia mentre  la Queca estava al corral esperant que el pagès  la munyís, va sentir que l’amo havia venut quatre porcs i que els portaria a l’escorxador en un parell de dies. L’amo estava molt content, perquè havia fet un bon tracte.          

Autora del Fragment:  Marta Vilà 

                                                                               

Una  de les il.lustracions de: El porquet aventurer. On s'hi pot veure en Torqui i  en Totxo.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado

CONTES D'ANIMALS (La balena alegre)

LA BALENA ALEGRE

(Fragment del Conte)

Hi havia una vegada una balena petiteta que es deia Panxeta. Feia el primer gran viatge de la seva vida, cap a l’Antàrtida, o Pol Sur, acompanyada de la seva mare; anaven a passar l’estiu en aigües  glacials.

La Panxeta creixeria i es faria gran com la seva mare, una espectacular balena blava de 30 metres, l’animal més gran que mai ha existit al món, superant els grans dinosaures.

I tot i ésser tan gegantesca i tenir una boca tan enorme, només s’alimentava de krill, uns petitíssim crustacis semblants a les gambes.

La Panxeta, com que encara era petita, prenia llet de la seva mare, ja que les balenes són mamífers, no peixos, tenen la sang calenta i respiren per pulmons.

Doncs,vet aquí que la petita balena blava no era gaire diferent de les altres, però tenia un petit problema:  el seu so era tan potent i tan agut, que molestava tots els animals del mar. Els peixos, en sentir la seva veu, fugien esperitats; les balenes es desviaven de la seva ruta, i en un tres i no res, la Panxeta i la seva mare es trobaven soles sense ningú a la vora. Aquest fet la feia entristir molt. Ella volia tenir molts amics i no que tots marxessin del seu costat. Per aquest motiu va deixar de parlar i cantar. Es limitava a fer un gran somriure, així ningú fugiria quan la veiés.

I és així com amb el temps la varen anomenar  “la Balena Alegre”, pel gran somriure que se li dibuixava a la cara.

Tots els animals del mar l’estimaven molt, perquè sempre estava de bon humor i feia bromes als peixos, nedava amb les balenes geperudes i jugava amb les foques, encara que no pas amb totes. La  foca lleopard no era amiga seva, perquè tenia molt mal caràcter, igual  que els llops marins. A més, a la petita balena, no li agradava que s’alimentessin de pingüins. Ella trobava els pingüins molt graciosos i simpàtics.

Autora del fragment : Marta Vilà

Una de les il.lustracions del conte  La Balena Alegre.

La Panxeta nedant amb les foques.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado

CONTES D'ANIMALS ( El camell rebel)

Aquest és el primer fragment  dels 6 contes del projecte CONTES D'ANIMALS.

En total hi haurà 6 fragments que us mostrarem properament i 6  il.lustracions del llibre. 

Esperem que us agradin.

 EL CAMELL REBEL 

( Fragment del Conte) 

En un campament situat  al bell mig del Desert del Sàhara, hi viva una família berber. Els berbers són nòmades i es desplacen d’un lloc a l’altre depenent del clima, viuen en petits campaments que munten i desmunten i tenen pocs recursos per viure.  Aquesta família tenia sis camells i poca cosa més. Els camells, els cuidaven com un tresor, ja que, d’ells, en treien tot el necessari per viure, com ara la carn i la llet... Del pèl, en feien vestits i de la pell, en feien cantimplores i sandàlies. Fins i tot amb la femta seca del camell, s’escalfaven les nits que feia molta fred, ja que al desert no hi ha arbres per fer foc. A més a més, els utilitzaven per transportar mercaderies de gent que els  ho demanava. A canvi, rebien unes quantes monedes.

El cap de família es deia Yeray i la seva dona Afrika, i tenien dos fills petits. Un dia, quan Yerai  es va llevar, va trobar un dels seus camells mort i va decidir comprar-ne un altre a un amic seu, també berber.

Quan es va reunir amb els seu company, va veure un camell molt fort i musculós que destacava entre els altres. Com que era un home molt impulsiu, no va dubtar ni un minut a comprar-lo. El seu amic el va avisar que era un camell molt rebel i que tindria problemes, però ell no li va fer cas. Va pagar unes quantes monedes d’or i  es va disposar a marxar cap al seu campament.

Ja portava força estona passejant pel desert, i de sobte, el camell es va posar a córrer. Semblava que s’hagués tornat boig. Yerai es balancejava endavant i endarrere amb brusquedat, fins que va caure del camell i es va ventar un forta patacada contra la sorra.                                                                                                                                

De cop i volta,  es va trobar sol enmig del desert. El camell havia fugit i ara li maleïa els ossos.

-Ai, quan l’enxampi... -deia -que es prepari!

Estava molt enrabiat de no haver fet cas del seu amic. Després d’unes quantes hores caminant el va trobar. El camell  bevia aigua fresca en un oasi. Yerai no va fer cap soroll perquè l’animal no s’espantés i es va quedar quiet darrere d’una palmera. Estava cansat i tenia els peus destrossats de tant caminar, fins i tot li havien passat les ganes de barallar-se amb l’animal...                

Autora del  fragment:  Marta Vilà

Il.lustració del Conte El Camell Rebel.

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado.

El seu estil és força realista, per tal que els nens observin les característiques dels animals reals, però també amb un toc d'humor, per tal de  captar la seva atenció.

LA IMPORTÀNCIA D'EXPLICAR CONTES ALS NOSTRES FILLS

Els contes contribueixen a la formació dels nens perquè desenvolupen la imaginació, enriqueixen el seu món interior, els permeten ampliar el vocabulari, millorar el llenguatge…

Contenen lliçons de moralitat, valors positius com: Amistat, Respecte, Empatia, Autonomia…

I de vegades mostren valors negatius: Odi, Avarícia, Enveja, Ira …

Amb ells aprenen a diferenciar entre el bé i el mal, a descobrir els sentiments: la por, tristesa, alegria... 

Són una font valuosíssima d’aprenentatges enriquidors per a la vida.

L’Infant, escoltant contes, va integrant en el seu ésser tots aquests elements que l’ajudaran a reflexionar, debatre, tenir un sentit crític, créixer com a persona...

Tot plegat  una escola de vida.