dimecres, 30 de juny del 2021

LES LLETRES: T



La tortuga Nicolasa

pren el sol a la terrassa,

llavors, de manera sobtada,

comença una forta ventada.

 

El xiprer i el taronger, com es belluguen!

i voleien moltes fulles.

De sobte, la tortuga rep un impacte,

ha rebut un cop de taronja

però la closca està intacte.

 

I  la tortuga exclama:

Mare meva, quin terrabastall!

Me’n vaig a buscar un amagatall.


Marta Vilà



divendres, 25 de juny del 2021

EL CAVALL VELL

 



En un poble perdut entre les muntanyes es trobava un cavall vell. El cavall  consumit pels anys de vellesa, havia estat un gran corredor de curses i n'havia pogut guanyar moltes.

El seu amo, orgullós del cavall que tenia en aquells temps, presumia del magnífic exemplar el qual, entre altres privilegis, feia que el seu amo guanyés molts de diners en cada cursa de cavalls.

Tanmateix, aquells dies havien quedat sepultats ja feia molts anys, i ara el cavall es trobava cansat i vell  i, pràcticament es passava el dia dormint.

No obstant, el cavall mentre dormia, recordava aquella època d’esplendor. Una nit va somiar amb la millor cursa que havia corregut: ell es trobava amb altres cavalls i no deixava de presumir de la seva fortalesa i velocitat. Estava convençut de que “ era el millor de tots i que aviat guanyaria aquella cursa i moltes més”. Fins i tot va somiar com comentava això amb altres cavalls. Un d’aquells cavalls, d’avançada edat li va dir:

—No presumeixis de la teva joventut, doncs algun dia la perdràs.

Però el cavall pensava que “ això mai li succeiria” i que “ ell seria jove i exitós per sempre”.

Després d’això, el cavall es va despertar sobresaltat i trist i ja no va poder tornar a dormir aquella nit…

L’endemà, el seu amo va arribar al graner on es trobava i, el va portar a un molí on el va vendre a un altre granger perquè el cavall mogués el moli amb la seva força.

Ara oblidat també pel seu amo, no va poder evitar recordar el seu passat i el somni que  havia tingut aquella nit…

Llavors, el  cavall va exclamar:

—Que presumit que he sigut, per creure que la meva joventut seria eterna. Abans corria en les millors curses. Ara tan sols dono voltes a aquest molí.


Moralina:

Mantingues sempre la teva humilitat i mai presumeixis de la teva joventut ni de la teva força, doncs els anys passen i la joventut s’esvaeix.

Autor: Isop


dimarts, 15 de juny del 2021

LES ORENETES



Oreneta vulgar (Americana)

 Les orenetes ens avisen que arriba el bon temps: després d'un viatge de més de 8.000 quilòmetres tornen a les nostres terres per fer el niu perquè hi troben el clima idoni. Durant tot l'estiu ens faran companyia i, mentre crien els seus polls, ens seran unes bones aliades contra els mosquits.



Oreneta vulgar

 La llargada de l'oreneta vulgar és de 15 a 20 cm, l'envergadura: 32-34 cm  i el pes: 17-21 g.

És una au delicada, gràcil i molt aerodinàmica, de color negre, amb reflexos blaus metàl·lics per dalt i blancs crema a les parts inferiors. Té el front i la gola vermelles i un collaret negre. Les ales són llargues i apuntades, mostren tons blancs a la part inferior davantera. La cua, molt llarga i forcada és de color negre, amb petits ovals blancs quan l’estén, les potes són curtes i sense plomes i la boca és molt ampla, amb un bec curt, pla i negre.

Els joves llueixen tons negres pàl·lids, tenen el front i la gola taronges i una cua molt més curta.

Dimorfisme sexual: Encara que ambdós sexes s’assemblen, la femella és menys brillant, més blanca per sota i amb la cua més curta.

De vol àgil, ràpid i acrobàtic, l’oreneta vulgar ocupa en l’espai aeri les capes baixes, per sota d’avions i falciots.

Es pot observar volant a poca alçada per sobre dels prats i les  gespes dels jardins.





 Mapa base de Roke 





A Catalunya hi viuen cinc espècies d’orenetes, que es poden trobar per tot el territori: l’oreneta vulgar, l’oreneta cuablanca, l’oreneta de ribera, l’oreneta cua-rogenca i  el roquerol.


L’oreneta vulgar: És un ocell nidificant estival, comú arreu del territori. Migrador molt comú arreu del país. Hivernant regular, però molt escàs, en algunes zones humides litorals.


El roquerol: És resident en tota mena d'ambients rocosos des del nivell del mar fins a l'alta muntanya, on pot ser estival només. Migrador i hivernant més localitzat, lligat molt sovint a zones humides litorals, en àrees on no hi és a l'estiu.


L’oreneta de ribera : És un ocell migrador regular i comú arreu del territori. Nidificant estival molt localitzat. No cria mai en cases i edificis.





Les orenetes s’alimenten exclusivament d’insectes. La dieta d’insectes varia segons lloc i època. Les preses més consumides són mosques i mosquits, també caça formigues voladores, vespes, xinxes i petits escarabats.

El mètode de captura consisteix en vols acrobàtics de persecució amb la boca ben oberta, de vegades en petits grups, a poca alçada i no lluny del niu. Una oreneta pot arribar a menjar 850 insectes al dia. El règim alimentari  i els consegüents beneficis que ens aporten han desembocat en la protecció legal de l’espècie, tant a nivell nacional com internacional.



oreneta golablanca 

 El cant de l'oreneta consisteix en una xerrameca musical accelerada, formada per refilets encadenats amb un final característic: Un "Prrr" aspre. Au molt cantarina, emet reclams freqüents, sobretot un agut uit, uit.

Canta de manera contínua, ja sigui amb sons curts o un refilet llarguíssim.


Vola amb rapidesa, amb canvis constants de direcció. Li agrada volar sobre basses d'aigua on captura insectes o beu aigua.
Cap a finals d'estiu es reuneixen moltes orenetes i es fàcil veure-les parades sobre els fils elèctrics; es preparen per emigrar cap a l'Àfrica on passen l'hivern, tornant a inicis de primavera.



Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica) 
Autor imatge: Agustín Povedano

 L’oreneta cua rogenca: És un ocell nidificant estival, localitzat i no gaire abundant, distribuït de forma irregular per ambients de caire mediterrani. Migrador regular, però escàs, arreu del territori, detectat més sovint al pas prenupcial.



Oreneta pit-roja

A les orenetes els agrada l’ambient urbà, i a l’igual que amb altres espècies, compartim amb elles les ciutats i viles. La seva proximitat ens permet gaudir d'una mica de natura en els entorns urbans. És necessària una labor pedagògica i divulgativa per evitar que aquesta convivència no generi alguns moments conflictius, com pot passar durant la restauració de façanes, o amb l’acumulació d’excrements. D’altra banda, el refranyer popular recorda que “Les orenetes porten sort, i qui les empaita és bord”.




Oreneta cua blanca

  L’oreneta cuablanca: És un ocell nidificant estival molt comú arreu de Catalunya. Migrador regular i molt habitual per tot el territori. Es distribueix des de la franja litoral fins als 2000 m però el 80% de la població catalana es troba per sota dels 600 m.



També es troba àmpliament distribuïda arreu del continent euroasiàtic. És una espècie migradora, que durant l'època de cria (primavera-estiu) es troba des de Portugal fins al Japó i des de la península Escandinava fins al nord d'Àfrica. A la tardor emprenen el viatge cap a les dues grans regions d'hivernada: l'Àfrica subsahariana  i la península de Malàisia.

A Catalunya arriba a partir de la segona quinzena de març i comença a marxar a les darreries d'agost, i els últims exemplars s'observen a finals d'octubre.

El niu és de fang, esfèric i totalment tancat llevat d'una petita obertura a la part superior d'uns 2-3 cm de diàmetre. No es pot confondre amb el de cap altre espècie. Els de l'oreneta vulgar i el roquerol són totalment oberts de dalt mentre que el de l'oreneta cua-rogenca té un distintiu canal d'entrada.




El període de cria de l'oreneta vulgar és variable, s’inicia:

Al març al sud d’Espanya i a l’abril-maig al nord de Catalunya. Finalitza al juliol i agost.

Cria a prop de l’home, l'oreneta adossa el niu en una paret, sota un balcó, sota un porxo, a l’interior de les masies i de les cases velles. A cobert de la pluja  i en un lloc arrecerat del vent.

Freqüentment utilitzen, prèvia reparació, el niu dels anys anteriors.

El temps de fer un niu de nova construcció, variarà en funció de la climatologia i de la disponibilitat de trobar fang. La parella trigarà uns 8-12 dies a fer-ho.

Construeixen un niu amb forma d’olla, totalment obert per la part superior.

Els materials utilitzats són:  fang, aigua, petits branquillons i brins d’herba, que utilitzen per relligar les boletes de fang.

A la base del niu hi posen plomissol, molses  i pèls.

Fidel al lloc de cria  i a la parella, nidifica en solitari. No fa colònies de cria, malgrat que a vegades es poden trobar varis nius junts.

És una au monògama, que viu en parella. Tanmateix de vegades s’han observat mascles criant amb dues femelles simultàniament.



Els ous són de color crema  i amb taquetes vermelloses.

Número de ous: 4-5. El número d’ous per niu decreix de la primera posta a la segona o la tercera.

Incubació: Ho fa principalment la femella. Només surt del niu per menjar.

Naixement: 15-16 dies. (i els ous eclosionen alhora).

Alimentació dels pollets: Els 2 pares.

Els pares van i tornen moltíssimes vegades al dia per portar menjar als pollets.

Estada al niu: unes 3 setmanes. Els pares els continuen alimentant durant uns dies més.

Si les condicions són optimes, per cada niu solen volar set o vuit joves a l’any.

Nova posta: Un cop que els joves s’han independitzat i saben caçar sols.

Número de postes: 2 o 3 (Segons condicions climatològiques i dels recursos alimentaris).

Els joves nascuts de la primera posta poden ajudar els seus pares a alimentar els pollets de la segona/tercera posta, comportament que es coneix com a “cria cooperativa”.


La mortaldat de les orenetes és molt elevada durant el primer any de vida. Tanmateix poden arribar a viure almenys 15 anys.

Destruir els seus nius no només és una il·legalitat (són ocells protegits, i per tant ho estan també els seus nius), sinó que constitueix un acte d’extrema crueltat i indiferència cap a aquests fantàstics ocells.




Com podeu ajudar les orenetes?

En primer lloc, no destrosseu els nius existents i sapigueu que les orenetes sempre tornen al mateix niu. I, en segon lloc, una bona manera és col·locar nius artificials: els podeu trobar en establiments especialitzats. Cal que tingueu present, però, de mantenir lliure d'obstacles la trajectòria dels ocells a través de les obertures. I, per evitar-vos les molèsties que us puguin generar els seus excrements, podeu instal·lar una lleixa de fusta sota del niu per recollir-los i aprofitar-los després com a adob per a les plantes.










Niu d'oreneta cuablanca





Com identificar les orenetes a casa nostra







El cant de l'oreneta



dijous, 10 de juny del 2021

LES LLETRES: U

 


<a href="https://www.vecteezy.com/free-vector/wombat">Wombat Vectors by Vecteezy</a>



La uombat  Eulàlia

viu en  un bosc d’Austràlia,

quan s’ha llevat de bon matí

ha pensat: —Què passa aquí?


Té l’entrada de la casa ben tapada

perquè ha caigut  una nevada,

amb les urpes treu la  neu

i  pensa: —Valga’m Déu!


Un cop és a l’exterior

encara ho veu pitjor,

greta per trobar alguna herbeta

però quan se la fica a la boqueta,

està ultracongelada  i  pensa:

 —No m’agrada!

L’herba és glaçada i  ben mullada.

Marta Vilà






dissabte, 5 de juny del 2021

EL MICO I EL PEIX

 



Un dia, un petit mico passejava per la vora d’un rierol. Estava força avorrit, i així que aquell dia va decidir observar la natura. De sobte, el mico va veure un peix petit sota l’aigua. De tant en tant feia un petit saltiró, de manera que sortia un segon a l’exterior per tornar a submergir-se dins l’aigua.

El petit mico, que mai abans no havia vist un animal com aquell, va pensar que el pobre peix s’estava ofegant.

—Oh!, no! —va pensar—. Pobret! Que s’ofega! L’haig d’ajudar!

Llavors, el mico va agafar el peix amb les mans i, el peixet va començar a bellugar-se amb força, el mico es va pensar que el peix estava molt content perquè  s’havia salvat.

Al cap d’un moment, el peix es va quedar quiet i es va morir. El mico quan es va adonar de que era mort, va pensar:

—Quina llàstima no haver arribat abans!

 

Moralina:

A vegades, intentant ajudar i sense voler-ho, podem acabar empitjorant una situació. Sempre abans d'actuar, hem d'estar molt segurs de les necessitats de l’altre.

Faula Africana