Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SABIES QUE...? PEIXOS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SABIES QUE...? PEIXOS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de setembre del 2018

EL PEIX GLOBUS





El nom de peix globus prové de la seva estratègia de defensa contra els depredadors, té la capacitat d’inflar-se fins augmentar varies vegades la seva mida normal, transformant-se en un globus gairebé esfèric, el que impossibilita als seus depredadors poder empassar-se’l.



El Dr. Peter Wainwright va descobrir la sèrie d'accions musculars que li permetien a aquest peix convertir-se en una pilota. Primer s'emplenen la boca amb aigua. Tanquen la boca utilitzant una vàlvula especial que cobreix la totalitat de la boca. Llavors, una brànquia empenta l'aigua cap avall, per l'esòfag fins l'estómac. El seu estómac és extremadament elàstic i s'eixampla al rebre l'aigua.



Hi ha més de 120 espècies de peixos globus a tot el món. La majoria es troben a les aigües oceàniques tropicals i subtropicals, però algunes espècies viuen en aigua dolça i salobre.



Poden mesurar  de 2,5 cm de llarg fins a més de 60 cm segons l'espècie, no tenen escames i solen tenir la pell aspra. També posseeixen quatre grans dents amb forma de bec. Hi ha peixos globus que tenen espines a la pell per evitar ser menjats i d'altres tenen el cos ple de plecs que els hi faciliten poder estirar la pell.



Un depredador que aconsegueixi atrapar un peix globus abans que s'infli, no es sentirà afortunat per gaire temps. Gairebé tots el peixos globus contenen tetrodotoxina, és una neurotoxina que a certes dosis esdevé un potentíssim verí sovint letal pels depredadors. Un peix globus conté suficient tetrodotoxina per matar a 30 persones adultes i no hi ha antídot conegut. La toxina es troba en major quantitat ens certs òrgans interns, com al fetge, als òrgans sexuals i en menor concentració a l'intestí, al teixit muscular o la pell. 


La intoxicació per ingesta de tetrodotoxina produeix en primer lloc un adormiment al voltant de la boca, seguit d’una paràlisis muscular general  i finalment es produeix la mort per asfixia. La tetrodotoxina és molt més verinosa que el cianur.


La seva dieta inclou sobretot animals invertebrats i algues. Els exemplars més grossos poden fins i tot trencar closques amb el seu bec dur i menjar petxines, musclos i crustacis.



El peix globus és pacífic i tranquil quan és jove, però quan es fa gran es torna violent i territorial i li agrada la soledat. La seva vida és de 5 a 10 anys.


Quan l'atrapen i el treuen fora de l'aigua, aquest peix també té la capacitat d'adoptar forma de pilota emplenant el seu cos amb aire.

Autor imatge: Chris 73

Al Japó consumeixen el peix globus i l'anomenen Fugu, però hi ha molt pocs cuiners japonesos que tinguin l'autorització del govern per manipular el fugu. Necessiten un permís especial per tractar el producte, i les normatives són molt estrictes. Al Japó, un cuiner que vulgui preparar fugu ha d'estudiar tres anys  i superar un examen teòric i pràctic.

És tal el sentit d'humor dels japonesos, que serveixen el fugu filetejat finament simulant una flor de crisantem, la qual simbolitza la mort.






Espècies de peix globus






Curiositats del peix globus






El peix globus japonès un artista

El mascle fa aquesta obra d'art perquè la femella es fixi amb ell i posi els ous al centre del cercle.



dimecres, 13 de desembre del 2017

L'ESTURIÓ




esturió comú -Acipenser sturio


Lesturió, científicament conegut com  Acipenser, és un gènere que inclou al voltant de 20 espècies, totes amb característiques força  similars, entre les que hi ha l'esturió comú (Acipenser sturio).


Autor imatge: Eric Engbretson 

Aquest peix ja existia fa 250 milions d’anys. El seu hàbitat està associat als grans sistemes fluvials de l’hemisferi nord, al mar Negre,  Caspi, també a Amèrica del Nord i Europa.


Autor imatge: Own work


Tenen el seu cos guarnit de cinc rengleres longitudinals d'escuts ossis. El seu cap està envoltat per un sòlid escut d'óssos dèrmics. La boca (petita, inferior i desproveïda de dents) té una forma de trompa que els permet escorcollar el llot per alimentar-se principalment d’ invertebrats: petits crustacis, mol·luscs, cucs…


Autor imatge: Own work

Tenen un desenvolupament molt lent, però poden mesurar fins 5 m de longitud i pesar 480 kg.
Poden viure fins a 100 anys. Els seu esquelet està format principalment per cartílags i no tenen escates.
Els esturions no es reprodueixen abans dels 10 anys en el cas dels mascles, i cap als 15 anys en el cas de les femelles.


Autor imatge: Daniel Döhne

L’esturió comú habita al mar a força profunditat; a l’estiu puja pels rius, per pondré els ous. El nombre d’ous pot oscil·lar entre 300.000 i 2 milions, un cop feta la posta, torna a la mar. Les cries romandran al riu fins els 2 anys i  després marxaran al mar.


L’autèntic  caviar s’obté de l’esturió. Cada vegada més piscifactories es dediquen a la producció de caviar, les espècies d’esturió que més s’utilitzen són:  Beluga, Osetra, Sevruga...  Els ous són de color negre, gris clar o fosc.





En estat salvatge, l’espècie està greument amenaçada per la destrucció del seu hàbitat, la contaminació i la sobrepesca. La creació de barreres en les seves rutes migratòries, redueixen el seu èxit reproductiu i fragmenten les poblacions, particularment per les preses d’energia hidroelèctrica.







Cria d'Esturions per l'obtenció de caviar a Argentina






Un Esturió al Panamà





L'esturió un peix pràcticament extingit a l'Ebre



diumenge, 14 de maig del 2017

EL PEIX ESCORPÍ O PEIX LLEÓ






El peix lleó presenta algunes de les seves aletes dividides en radis, amb aspecte de plomes. El seu cos té una coloració amb franges verticals marrons i blanques. Algunes de les seves aletes tenen espines amb glàndules verinoses. Aquestes aletes i la seva magnífica coloració ratllada avisen que no se'l  ha de tocar.






La picada d’aquest peix és extremadament dolorosa, i pot provocar nàusees i problemes respiratoris, no és mortal, però cal anar ràpidament a un centre mèdic. Les espines verinoses li serveixen per protegir-se dels depredadors, i es poden moure individualment per impedir el seu atac.





És originari de l’Indopacífic on viu en esculls llacunars, a prop de la costa, fins a 50 m de profunditat, encara que també pot viure en zones més profundes de fins a 140 m. 
Degut a la introducció accidental o irresponsable per part de l’home ha proliferat  la seva població a les costes dels Estats Units, sobretot a Florida, Carolina del Sur, el Golf de Mèxic i el Mar Carib, i sembla que la seva expansió no té aturador.








Són peixos territorials i solitaris. Cacen majoritàriament durant les primeres hores del dia, però també durant la nit. S’alimenten de petits peixos, crustacis, invertebrats, se'ls empassen amb la seva boca immensa. Usen les aletes pectorals per acorralar la presa. Són uns grans depredadors i causen greus problemes en els ecosistemes degut a la seva voracitat.






En les temporades d’aparellament, els mascles formen petits grups on hi ha diverses femelles, aquest fet provoca agressives baralles per determinar quins es podran aparellar.

Les femelles poden pondré de 2000 a 15.000 ous, dels que naixeran en dos dies les cries. Un gran nombre de cries seran consumides pels depredadors, però la seva població està augmentant alarmantment, i  es realitzen estratègies per reduir-ne el seu nombre.







Per sobre dels ulls tenen un únic tentacle, amb el que atrau les seves preses. 
El peix lleó mesura  entre 20 i 40 cm, i el seu pes és d’ aproximadament mig quilo. Poden viure fins a 15 anys i  quan tenen 1 any de vida ja es poden reproduir.










Per descansar i estar protegits dels depredadors, s’amaguen a les esquerdes de les roques . Són l’aliment de grans morenes, peixos ballesta, taurons, neros… Però a les noves zones on han estat introduïts com a l’Oceà Atlàntic, no tenen pràcticament depredadors pel seu aspecte ferotge i la seva agressivitat. 
Tot i el seu verí, el peix lleó és comestible per l’esser humà, però s’han de tenir coneixements específics de com netejar-lo perquè no quedin restes de verí. 






Els peixos lleó s’han fet molt coneguts per la seva venda com a peixos d’aquari per la seva bellesa i espectacularitat. Però aquest fet comporta també perills.
La seva introducció a l’Oceà Atlàntic, s’adjudica al trencament d’un aquari a la Badia Biscaïna a Miami, per part de l’Huracà Andrew.

També és molt  perillós que alguns propietaris que tingui algun  exemplar  com a mascota, cometin la irresponsabilitat d’alliberar-lo al mar un cop se n'hagin cansat. Fet per podria ocasionar terribles conseqüències per al medi ambient.












Els nostres mars el Peix Escorpí




El peix lleó l'amenaça silenciosa





El perillós peix lleó