És
una experta en natació sincronitzada,
i amb les seves companyes fan una gran bandada,
segueixen
una estricta disciplina
i realitzen unes coreografies que són
divines.
I com que és tan feliç vivint en comunitat,
no
se separa mai del seu costat,
i fan llargues migracions
donant la volta al món.
Marta Vilà
El turó pertany a la família dels mustèlids i el parent domèstic del turó és coneix amb el nom de fura o furó, molts cops
integrat en el paper de mascota, però l’espècie salvatge i original, és més difícil de veure ja que és estrictament nocturn i, per fer-ho més
difícil es mou entre arbustos i especialment entrant i sortint de forats. Aquesta espècie està totalment lligada a cursos i masses d'aigua, prats humits inundables temporalment, especialment si són rics en canals i séquies tradicionals i bardissars.
 |
| Turó albí |
El turó s'alimenta d'amfibis, conills, petits rosegadors... Cal
destacar que malgrat ser una espècie típica de rius i zones humides,
consumeix peixos tan sols molt ocasionalment.
A Catalunya en els darrers 40 anys ha desaparegut de més del 80%
de la seva antiga àrea de distribució.
Bona
part del territori s’ha transformat els darrers anys quasi irreversiblement
esdevenint una zona molt urbanitzada, ocupada per models de producció agrícola
intensiva i travessada per carreteres secundàries amb molta afluència de
tràfic, especialment durant els mesos d’estiu, on cada any moren diversos
individus atropellats.
Tampoc no
li juga gens a favor la proliferació d’espècies com el visó americà, el coipú,
el cranc americà o el gat assilvestrat amb amenaces que van des d’agressions o
la disminució de l’aliment.
La
situació és significativament alarmant, ens trobem davant una situació de
vòrtex d’extinció, en el qual els nuclis de turó van quedant aïllats i un cop
aïllats és qüestió de temps que vagin desapareixent l’un rere l’altre.
Una de les característiques que més
destaquen dels turons és que produeixen una olor molt forta, això és degut a
unes glàndules que tenen al seu cos, que produeixen aquesta olor perquè pugui
marcar el seu territori, també desprenen aquesta olor quan estan espantats o
excitats.
Són
animals solitaris, actius i nerviosos, la seva activitat principal és a la nit, doncs
durant el dia dormen moltes hores.
Viuen
en caus que construeixen entre roques o arrels d’arbres, també són animals
oportunistes i s’apropien de caus buits d’altres animals.
Els mascles pesen prop d'un quilo (entre 700 i 1.700 g) i les femelles, uns 600 g (entre 400 i 1.000 g). Així doncs, una de les seves principals característiques és el seu gran dimorfisme sexual pel que fa a la talla, ja que els mascles, en mitjana, són entre 60 i 70% més pesants.
 |
| Autora imatge: Malene Thyssen |
La
reproducció del turó es produeix un cop l’any principalment els mesos de març i
abril , tot i que també es pot produir més endavant. Les femelles tenen un període de gestació de 42 dies de promig, en
cada part poden tenir fins a 5 cries, la mare les alletarà durant 1 mes.
 |
Imagen de <a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/estilo-dibujado-mano-mascotas-lindas_7879354.htm#query=hur%C3%B3n&position=38&from_view=search&track=sph">Freepik</a> |
La veloç tonyina,
es pot fer gegantina,
i el que li agrada més menjar
són els crustacis i el calamar.
Encercla la seva presa
i ataca com un projectil,
doncs és una depredadora
amb un magnífic estil.
Marta Vilà
Cicle de vida de la tonyina vermella:
d'ou petit a geganta del mar.
Noms: tonyina, tonyina rosa, tonyina vermella
Una història valenta sobre els límits de la
por i el respecte en les relacions d'amistat. Aquest curt està protagonitzat
per un peixet que s'adona que una colla que és temuda no és una veritable
colla, perquè en les colles de veritat, cadascú hi compta i tothom és
respectat.
Autora i il·lustradora del conte: Rocio
Bonilla
 |
| Il.lustració: Milo Winter |
El vent
del nord i el sol varen tenir una discussió sobre quin dels dos era més fort i
poderós. Mentre discutien van veure un caminant que portava posat un abric.
—Aquesta
és la nostra oportunitat de provar el nostre poder i fortalesa —va dir el vent
del nord —. Veurem qui dels dos és capaç d’aconseguir que el caminant es tregui
l'abric. Qui ho aconsegueixi serà reconegut com el vencedor.
—D’acord
va dir el sol—. Comença tu.
Llavors,
el vent fred del nord va començar a bufar i rebufar, amb el primer cop de vent,
les vores de l'abric es varen separar del cos del caminant. Però va succeir, que
com més fort bufava el vent, més fort subjectava l'home el seu abric contra el
seu cos. Al cap de força estona, el vent veient-se incapaç d'aconseguir-ho va
cedir el torn al sol.
El sol va començar a brillar. Al començament els seus raigs eren suaus; donant una sensació agradable d'escalfor, sobretot després del fred vent del nord i, al cap d’un moment el caminant es va descordar l’abric. Llavors els raigs del sol es varen anar tornant cada cop més i més càlids. L’home es va eixugar el front i va prosseguir el camí feixugament i, quan ja no va poder aguantar més la forta calor, es va treure l'abric i es va estirar sota l'ombra d’un arbre que hi havia a la vora del camí per recuperar les forces.
El sol havia guanyat!
 |
| Il.lustració: Milo Winter |
Moralina:
La persuasió i el raonament són molt millors que la força i la violència.
