Orenetes - Autora: Emma Niell - Tècnica: Dibuix Digital

 

Moltíssimes gràcies Emma, estàs feta una gran artista!  
"Molts petons de part meva". 

TORTA, LA TORTUGA ( Autors: Enric Vergés i Marc Cruells)

 

Il.lustradora:  Jorgina Juvé 

      Ja fa molt de temps, un dia, un avió carregat de productes químics i àcids radioactius va caure enmig del mar i va banyar de productes químics un petit niu de tortugues, amb tres ous petitons. No van tardar a néixer, aquelles petites i bufones tortugues, que van anar nedant cap la platja d’una illa d’Indonèsia, anomenada Sulawesi. Una d’elles es va convertir en un monstret estrany (del que el seu poder era) amb un poder desconegut. Aquell monstre es va anar fent popular entre la gent de la ciutat i una setmana després es va convertir en el terror de tot Sulawesi. Tota persona que el molestava acabava devorat, triturat, desfet i exterminat! Però un dia, mentre dormia, va tenir una revelació, va obrir els ulls i de sobte va sortir disparada en direcció oest. Va estar desapareguda tres dies, i tres dies de felicitat i alegria van passar. De sobte, la tortuga va sortir del seu amagatall i va dir a tota l’illa:

            —Hola, cavallers i donzelles d’aquesta ciutat, sóc Torta la Tortuga, i reclamo la ciutat en el meu nom! A partir d’ara, Sulowasi o Sulawesi,  com es digui, es dirà, Tortopolis! A partir d’ara, les coses canviaran i em tindreu més por que abans, perquè he descobert la manera de fer-me gran, gran i molt gran!

De cop i volta, es va començar a fer gran, fins al punt de ser gegant! Una de les persones que l’estava veient es va enfurismar i el va anar a atacar, desgraciadament, una sola pota va ser suficient per enviar-lo a fer punyetes (al riu). 

Totes i cadascuna de les persones que hi eren, van començar a atacar-la amb pistoles, canons i altres armes de foc, mentre els que no tenien feina o no tenien passaport d’armes, van clavar-li ganivets i estris de cuina. Torta va començar a recular i sense que ho veiés, va caure a l’aigua i per culpa de la seva gran i pesant closca, es va enfonsar al mar profund i es va morir

65 anys després...

         —Mira, net, vols que t’expliqui la història del nom d’aquesta ciutat?

         —Sí, avi, diga'm-la!

—D’acord, escolta: fa molt de temps, Torta, la Tortuga va amenaçar la ciutat, quasi em moro, en aquella època, perquè vaig ser tonto i vaig voler atacar-la jo sol... em van haver de rescatar del riu i fer diverses operacions perquè em recuperés del tot. En aquell instant vaig aprendre que lluitant sol no faig res, val més lluitar junts i units, per vèncer.

 

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que la closca s’ha trencat.

 

Marc Cruells i Enric Vergés, 5è Escola Torres Jonama de Mont-ras

Enhorabona Enric Vergés i Marc Cruells pel premi.

Un conte molt original i divertit. Felicitats!!!

I moltes gràcies per voler compartir amb altres persones aquest conte!

I també un aplaudiment a l'Associació sociocultural Mont-ras al Cor

 pel Concurs de Contes Sant Jordi !

Enhorabona Enric Vergés !!! Conte: L'esquirol i els aglans

 

I.lustració:  Jorgina Juvé (http://jorginajuve.com/ @jorg_and_gina): https://twitter.com/jorg_and_gina/status/1049922145470550016

L’ESQUIROL  I  ELS AGLANS

 

Hi havia una vegada un esquirol que vivia en un bosc petit de Catalunya. Vivia a l’arbre més gran de tot el bosc i un porc senglar  vivia a sota de l’arbre. L’esquirol era de color marró clar i el porc senglar, de color marró fosc. L’arbre tenia una escala feta de troncs perquè el porc senglar pogués pujar a la casa de l’esquirol, que era molt més petita que la del porc.

            Cada dia sortien els dos a buscar aglans, el porc senglar per terra i l’esquirol pels arbres.

         A la tardor, quan s’acostava l’hivern, el porc senglar tenia cent trenta-dos bolets i dos-cents vuitanta-sis aglans i l’esquirol quaranta-sis bolets i dos-cents setanta aglans. L’esquirol estava trist perquè el porc senglar tenia més menjar que ell. Faltaven dos dies perquè comencés l’hivern i el porc senglar li va preguntar:

            —Per què estàs trist durant tants de dies i no vas a buscar aglans, que és la cosa que t’agrada més?

            L’ esquirol no li va contestar i se’n va anar saltant pels arbres. Semblava que s’havia enfadat amb el porc, però no sabia per què.

            El va seguir fins que l’esquirol es va aturar i li va tornar a preguntar:

            —Per què t’has enfadat amb mi?

            L’esquirol es va esperar dos minuts i per fi li va respondre sanglotant:

            —Perquè tens més menjar que jo.

         El porc senglar va tornar a casa seva i pel camí va agafar uns quants aglans. L’esquirol, quan va tornar a casa seva es va trobar a la porta un sac amb una carta que hi deia: “Per a tu esquirol”. El sac era ple... d’AGLANS!!!

            A la carta, en lletra petita, hi havia signat: “Porc senglar”. El porc senglar va sortir de la casa de l’esquirol, l’esquirol li va fer una abraçada i un petó tan fort que el porc es va posar vermell com un tomàquet, i li va dir a l’esquirol:

            —A partir d’ara compartiré el menjar amb tu!    

Autor del conte:  Enric Vergés Bruguera,

 9 anys, abril 2020

 

L'Enric  amb només 9 anys ha escrit aquest preciós conte!!!

Que ha guanyat el concurs de:

L'Associació Sociocultural Mont-ras al Cor.

Moltíssimes gràcies a l'Enric i la seva mare la Maria, per voler compartir-lo en aquest blog i, que el puguin llegir altres persones.

Enhorabona pel premi !!! 

Molt petons i  no deixeu mai de somiar...

Cria de Pardal - Autora: Emma Niell - Tècnica: Llapis

Moltes gràcies Emma! Un dibuix realista preciós