dijous, 29 d’abril del 2021

7 ANYS DE: CONTES D'ANIMALS!

 



Per molts Anys !!!


espaidecontes@hotmail.com




Moltes Felicitats!

 Som mainada 

(canal  de cançons infantils)


dilluns, 26 d’abril del 2021

LA IGUANA AGRESSIVA

 



A l’illa de Cuba hi havia moltes iguanes, però n’hi havia una que tenia molt mala fama i s’anomenava Lando. La iguana en qüestió tenia molt mal caràcter, i es dedicava a increpar i fer la guitza a les seves companyes. Un dia totes les iguanes de la seva colònia es varen cansar del seu comportament i el varen expulsar de la petita platja on vivien i,  li varen demanar que no tornés mai més...

En Lando va tenir de buscar un nou lloc on viure, lluny de la seva colònia. No va trigar gaire, doncs la illa on vivia era plena de petites platgetes  i de grans extensions de manglars.

Els primers dies, la iguana es sentia molt feliç de viure sola en aquell lloc tan paradisíac. Però amb els dies es va anar avorrint de no tenir ningú amb qui discutir, que era el que feia habitualment... 

Un dia, mentre estava assaborint les fulles tendres d’un arbre, se li va acostar un minúscul colibrí, era tan remenut, que la iguana el va confondre amb un insecte i quan li va passar per davant de la cara, amb la pota, li va ventar una patacada que el va deixar estabornit. El pobre ocell va caure a terra i va trigar un minuts a recuperar-se de l’ensurt, després, es va dirigir cap a la iguana i li va dir:


<a href='https://www.freepik.es/vectores/diseno'>Vector de Diseño creado por freepik - www.freepik.es</a>


—Ei! Es pot saber perquè m’has atacat?

—Qui jo! —va respondre la iguana.

—Sí t’he vist com ho feies. Tens molta mala baba! Jo no t’he fet res i ni tant sols t’has preocupat per saber si havia pres mal.

En Lando en comptes de disculpar-se es va posar a riure i el colibrí va marxar ben enfadat.

L’endemà, el colibrí va anar a veure en Lando per parlar una estona amb ell, doncs encara estava enfadat pel que havia succeït el dia anterior.

—Una altra vegada ets aquí! —va cridar en Lando al veure’l —.  Marxa!, que ets un pesat.

—Vindré tantes vegades com calgui fins que em demanis perdó!

—En Lando estava molt desconcertat amb aquella resposta.

—Si no marxés, t’esclafaré com un mosquit!

—Ara marxo, però demà ens tornarem a veure les cares —li va dir el colibrí.

I així, un dia rere l’altre, el colibrí va anar a veure la iguana fins que va aconseguir que li digués: Perdó!

Ho va dir amb la boca ben petita, però el colibrí es va donar per satisfet.

Aquell minúscul colibrí, era tossut i molt insistent i tenia curiositat per conèixer la vida d’aquella iguana tan malcarada, i no va parar fins que en Lando, li va explicar tot el què li havia passat a la seva antiga colònia.

 

—Aquelles iguanes sempre em portaven la contraria! —deia en Lando amb ressentiment—. Em feien enfadar, i es clar, algunes vegades vaig perdre el control i se’m va escapar alguna mossegada, ho vaig fer sense voler...

Allà, ningú m’estimava i tots m’odiaven per com era.

Però saps que et dic: Que jo soc així!  i aquí no li agradi que s’hi posi fulles! —va acabar dient en Lando.

—Ara, que m’ho has explicat, ets sents millor? —va preguntar el colibrí.

—Sí —va contestar més tranquil en Lando.

 

Aleshores, el colibrí va voler escoltar la versió de la comunitat d’iguanes i una tarda les va anar a veure. Les iguanes li varen explicar el caràcter tan difícil que tenia en Lando. Ell sempre volia imposar les seves opinions i, quan alguna iguana li portava la contraria, perdia els nervis i la situació acabava amb una forta mossegada. Moltes iguanes li varen ensenyar la cicatriu de les dents d’en Lando.

El colibrí després de la conversa amb les iguanes, va intentar trobar una solució, per poder ajudar a en Lando a controlar la seva agressivitat. Va demanar a uns amics seus, els flamencs, si li podien donar un cop de mà i ells varen acceptar encantats.

La colònia de flamencs es va instal·lar a la mateixa platja que en Lando i la iguana estava molt contenta amb aquells nous veïns tan sorollosos, i que feien que la seva vida fos més entretinguda. La iguana els observava durant moltes hores, n’hi havia d’adults, de petitons. El més graciós és que tots participaven en la criança dels pollets. I el que més el sorprenia és que vivien en pau i harmonia, i se’ls veia tan feliços..., que a la iguana, amb els dies, li va començar a agafar un sentiment de tristesa, perquè ell  també havia viscut en una colònia  i ara es sentia sol.

El colibrí uns dies després,  el va anar a veure i li va preguntar:


<a href='https://www.freepik.es/vectores/arbol'>Vector de Árbol creado por valadzionak_volha - www.freepik.es</a>


—Què et passa Lando? Et veig molt ensopit.

—Fa dies que em sento molt trist, perquè no tinc cap amic.

—L’Amistat, és un gran tresor Lando... Però per tenir amics s’ha de  ser generós i seguir unes pautes de conducta. Com ara:

*Escoltar les opinions dels altres i encara que no hi estiguem d’acord acceptar-les.

*Als amics els hi podem explicar moltes coses, però també hem d’estar disposats a escoltar el que ells ens volen dir.

*No està bé ridiculitzar els amics, ni ferir els seus sentiments. I per sobre de tot, mai no es pot actuar  amb ells  amb violència.

*Amb els amics podem passar molts bons moments i en ocasions també ens podem enfadar, però hi ha d’haver un clima de respecte i  hem d’acceptar les peculiaritats de cadascú.

—Escolta’m bé, si segueixes aquests petits consells, segur que tindràs bons amics. N’estic segur!

I d'aquesta manera, aplicant els consells que li havia dit el colibrí, en Lando va aprendre a fer amics, i amb el temps en va aconseguir tenir molts.

I quan es va veure amb cor, va anar a la seva antiga colònia i els  va demanar disculpes pels problemes que ell havia ocasionat. I un cop varen fer les paus, en Lando de tant en tant, sorprenia la colònia amb una agradable visita i, totes les iguanes el rebien encantades!

Autora del conte: Marta Vilà



dimecres, 21 d’abril del 2021

ORENETA







Oreneta, oreneta,
torna torna al teu niu,
si tu hi ets el fred marxa
i  s’acosta l’estiu.

Has volat moltes hores,
vens d’un altre país,
però ja arribes a casa
xiula i vola feliç.

Oreneta, oreneta,
torna torna al teu niu,
si tu hi ets el fred marxa
i  s’acosta l’estiu.



OCELLETS

 


Ocellets fets amb paper de seda



divendres, 16 d’abril del 2021

LES LLETRES: X

 


La Xinxilla Rigoberta

té l’orella sempre alerta,

és xerraire i xafardera

i de totes les coses se n’entera.

 

És una xinxilla tan repel·lent,

que xixueja tot el que sent.

I  llavors li importa un xurro

si  d'algú ha parlat malament,

i  marxa a poc a poc i dissimuladament.


Un cop ha muntat el xafarranxo

i després de tot el sarau!

Torna feliç cap al seu cau.

 Marta Vilà



diumenge, 11 d’abril del 2021

EL TUCÀ




El bec del tucà resulta ser més una arma en aparença que en efectivitat, doncs és buit per dins i lleuger, amb la seva gran mida serveix per dissuadir els enemics i depredadors, però no per lluitar contra ells.




El  bec pot arribar a mesurar un terç del seu cos, i està cobert de nombrosos vasos sanguinis que li permeten  regular la seva temperatura corporal. També a l'hora de d'alimentar-se la vora dentada de la part interna del seu bec li facilita la tasca de menjar. Té una llengua molt llarga amb forma de pluma que pot mesurar 15 cm.



Els tucans són aus de plomes i becs de colors molt cridaners.  Els seus ulls estan rodejats per una pell que en certes ocasions és de colors molt vius. Té les potes curtes però molt fortes, que li faciliten la sujecció a les branques i dos dits al davant i dos al darrere. No són ocells molt grans mesuren entre 42 - 62 cm. El més gran de tots és el tucà toco, el seu pes és de 620 gr.


Tucà toco

Els tucans tenen l'estómac molt petit i mengen molt sovint. S'alimenten principalment de fruites com: papaia, mango, baies, bananes…, també mengen insectes, aranyes, amfibis, ous, petits rèptils i rosegadors...



El tucà no vola grans distàncies i, generalment només el just per canviar-se d'arbre o quan els hi cal. Són aus molt inquietes i curioses, sempre estan explorant pels arbres o pel terra.





Són una espècie monògama, que viu  amb la mateixa parella durant la seva vida. No posseeix un cant melodiós, sinó que és monòton i fins i tot a estones pot ser desagradable.





El festeig del tucans és molt cridaner: la femella i el mascle comparteixen menjar i tronquets amb els seus voluminosos becs. Els seus nius solen estar en cavitats dels arbres. La femella pon entre dos i cinc ous en una sola posta anual.

La incubació dura de 17 a 20 dies. Els pollets neixen sense plomes i amb els ulls tancats. Després de 8 o 9 setmanes abandonen el niu  i al cap de tres o quatre anys estan madurs sexualment.

La vida del tucans és de la vora de 20 anys.



El tucà es considera en perill d'extinció, degut a diversos factors com la caça per elaborar guarniments amb les seves plomes, desforestació, comerç d'aus exòtiques…

En molts països americans, avui en dia, és un delicte comerciar amb aquestes aus o tenir-les en captiveri.










El Tucà. Becs extraordinaris







10 tipus de tucans realment atractius





Gege, el tucà que va tornar a la selva




dimarts, 6 d’abril del 2021

LES DUES CABRES


Il·lustració: Milo  Winter


Vet aquí que un dia, dues cabres de diferents ramats van decidir abandonar les seves respectives cledes i fugir en busca de llibertat i fortuna. Per casualitat, es van trobar al cap d'uns dies, separades per un precipici; només un tronc, ben estret, unia els dos marges fent de pont. Ja ho veien, les dues cabres, que era impossible de passar totes dues alhora, però es van entestar a fer-ho. Quan van arribar al mig, cap de les dues no volia retrocedir; tossudes com eren, no es van voler avenir a cap raó, cadascuna volia que fos l'altra la que tirés endarrere. I, discutint, discutint, van arribar a la força; donant-se cops de banyes i empenyent-se mútuament va passar el pitjor: forcejant, van perdre l'equilibri i totes dues es van estimbar.

MORALINA:

*És més savi cooperar que ser obstinat i atreure la desgràcia.



FAULA D’ISOP