Heus aquí que una
vegada, en un circ ambulant, va néixer un elefantet. El petit animal el tenien
lligat d’una pota a una forta i enorme cadena subjectada amb una estaca, i
aquesta, ben clavada al terra a una profunditat considerable.
L’elefant, com tots
els cadells i com els infants, tenia ganes de moure’s, córrer, tafanejar el món
que l’envoltava i, de fet, tenia l’energia i la vitalitat per fer-ho…
Però la cadena li ho
impedia. Provava una vegada i una altra de tirar amb totes les seves forces i
trencar la cadena, però ell encara era massa petit i no tenia prou força per
deslliurar-se’n. Cada dia ho intentava, però l’esforç era en va i cada cop li
resultava més frustrant i hi dedicava menys estona. Fins que un dia, un
terrible dia per a la seva historia, l’animal acceptà la seva impotència i es
resignà al seu destí. Ja mai més no tornà a intentar desfer-se de la cadena, ni
a mesurar el seu potencial, ni a somiar ser lliure… Va optar per quedar-se
ajagut i creure l’amo…
Però l’elefantet un
dia va esdevenir elefant, un animal alt, gros i corpulent de més de 5.000
quilos i, tot i així, seguia allà, lligat per aquella minúscula cadena
subjectada ara, a una petita i ridícula estaca… Però l’elefant s’havia quedat
encotillat dins la creença que NO PODIA escapar i que l’estaca era més forta
que ell. I mai no va tornar a qüestionar-se aquesta idea: havia renunciat al
seu instint de lluita i superació i, el que era més greu, al desig de
llibertat.
Llàstima! Ara sí que
hauria pogut…
Moralina : Aquesta
faula ens explica que mai ens hem de donar per vençuts a la vida, perquè si et
capfiques amb alguna cosa i creus que mai ho podràs fer, quan arribi el moment
en que sí que ho puguis aconseguir, ja no hi podràs per la teva impotència.
Autor: Jorge
Bucay
Vídeo de la Faula, explicada per l'autor Jorge Bucay.
Quatre bous, que pasturaven junts en un prat, es varen
jurar eterna amistat i quan el lleó els atacava es defensaven tant bé que mai li
va passar res a cap d'ells.
Llavors el lleó va pensar enemistar-los. Per separat els
podria atrapar un per un, ja que junts era impossible. Per això els va anar
explicant a cadascun que els altres
parlaven malament d'ell. D'aquesta manera va difondre sospites entre els bous,
fins al punt que aquests varen trencar la seva amistat i es van separar.
I el lleó els va anar matant un per un.
Abans de morir, l'últim bou va exclamar:
-Nosaltres hem sigut els culpables de la nostra
desgràcia, per haver-nos separat escoltant els mals consells del nostre enemic.
Moralina: És millor estar unit, per evitar ser vençut.