dissabte, 31 de gener del 2015

EL CONILL






Orelles gegants,
cos rodonet i pelut,
dents llargues i afilades
per menjar herba i pastanagues.



Fa cara de bonifaci,
sembla de peluix,
sempre està nerviós
per si ha de tocar el dos.



Excava com el talp,
corre com un atleta,
salta com el gripau
i no en té res de babau.



Marta Vilà




Caus de conills


dilluns, 26 de gener del 2015

FAULA DE L'ELEFANT




Heus aquí que una vegada, en un circ ambulant, va néixer un elefantet. El petit animal el tenien lligat d’una pota a una forta i enorme cadena subjectada amb una estaca, i aquesta, ben clavada al terra a una profunditat considerable.


L’elefant, com tots els cadells i com els infants, tenia ganes de moure’s, córrer, tafanejar el món que l’envoltava i, de fet, tenia l’energia i la vitalitat per fer-ho…


Però la cadena li ho impedia. Provava una vegada i una altra de tirar amb totes les seves forces i trencar la cadena, però ell encara era massa petit i no tenia prou força per deslliurar-se’n. Cada dia ho intentava, però l’esforç era en va i cada cop li resultava més frustrant i hi dedicava menys estona. Fins que un dia, un terrible dia per a la seva historia, l’animal acceptà la seva impotència i es resignà al seu destí. Ja mai més no tornà a intentar desfer-se de la cadena, ni a mesurar el seu potencial, ni a somiar ser lliure… Va optar per quedar-se ajagut i creure l’amo…



Però l’elefantet un dia va esdevenir elefant, un animal alt, gros i corpulent de més de 5.000 quilos i, tot i així, seguia allà, lligat per aquella minúscula cadena subjectada ara, a una petita i ridícula estaca… Però l’elefant s’havia quedat encotillat dins la creença que NO PODIA escapar i que l’estaca era més forta que ell. I mai no va tornar a qüestionar-se aquesta idea: havia renunciat al seu instint de lluita i superació i, el que era més greu, al desig de llibertat.

Llàstima! Ara sí que hauria pogut…



Moralina : Aquesta faula ens explica que mai ens hem de donar per vençuts a la vida, perquè si et capfiques amb alguna cosa i creus que mai ho podràs fer, quan arribi el moment en que sí que ho puguis aconseguir, ja no hi podràs per la teva impotència.


Autor: Jorge Bucay

                                                        

Vídeo de la Faula, explicada per l'autor Jorge Bucay.



dijous, 22 de gener del 2015

EL MUSSOL







Té els ulls rodons
com dos botons,
mirada impactant,
com un sol  brillant.

Li agrada la foscor,
 caça  de nit,
 i quan és de dia
es queda adormit.

I encara que fa Uh, uhhh!
com un fantasma,
amb el seu udol,
 pocs animals espanta.


Marta Vilà


La mirada de la nit

Informació dels mussols, diferents tipus de mussol,
molt interessant.


diumenge, 18 de gener del 2015

LA GAVINA







És un ocell pescador
valent i un xic traïdor,
astuta com un pirata
en el seu mar de plata.


Quan el mar està en calma
planeja majestuosa,
cercant peixos per menjar
i  l’estómac emplenar.


Si la veieu passejar per la sorra
amb un posat arrogant,
no cal que us amoïneu,
només d’acostar-vos,  l’espantareu.



Marta Vilà
                                                 




Gavina protegint els seus pollets

d'un os polar.



dimecres, 14 de gener del 2015

LA COBRA REIAL


                                                                                 


La cobra reial

La serp verinosa més gran del món.


divendres, 9 de gener del 2015

EL LLEÓ I ELS QUATRE BOUS



Quatre bous, que pasturaven junts en un prat, es varen jurar eterna amistat i quan el lleó els atacava es defensaven tant bé que mai li va passar res a cap d'ells.


Llavors el lleó va pensar enemistar-los. Per separat els podria atrapar un per un, ja que junts era impossible. Per això els va anar explicant a cadascun  que els altres parlaven malament d'ell. D'aquesta manera va difondre sospites entre els bous, fins al punt que aquests varen trencar la seva amistat i es van separar.


I el lleó els va anar matant un per un.


Abans de morir, l'últim bou va exclamar:


-Nosaltres hem sigut els culpables de la nostra desgràcia, per haver-nos separat escoltant els mals consells del nostre enemic.








Moralina: És millor estar unit, per evitar ser vençut.



Autor: Isop


dissabte, 3 de gener del 2015

LA BALENA





Soc l'animal més gran
que pots trobar,
i cap animal terrestre
no em pot superar.

M'agrada nedar
pel fons del mar,
i surto a la superfície
quan tinc de respirar.

Semblo un peix gegant,
però sóc un mamífer,
i tinc alguns cosins
les orques i els dofins.

I tot i la meva grandària,
el meu caràcter és gentil.
No m'agrada la violència,
m'estimo més la paciència.


Marta Vilà



La balena blava l'animal més gran del món