divendres, 25 de setembre del 2020

Enhorabona Enric Vergés !!! Conte: L'esquirol i els aglans

 

I.lustració:  Jorgina Juvé (http://jorginajuve.com/ @jorg_and_gina): https://twitter.com/jorg_and_gina/status/1049922145470550016


L’ESQUIROL  I  ELS AGLANS

 

Hi havia una vegada un esquirol que vivia en un bosc petit de Catalunya. Vivia a l’arbre més gran de tot el bosc i un porc senglar  vivia a sota de l’arbre. L’esquirol era de color marró clar i el porc senglar, de color marró fosc. L’arbre tenia una escala feta de troncs perquè el porc senglar pogués pujar a la casa de l’esquirol, que era molt més petita que la del porc.

            Cada dia sortien els dos a buscar aglans, el porc senglar per terra i l’esquirol pels arbres.

         A la tardor, quan s’acostava l’hivern, el porc senglar tenia cent trenta-dos bolets i dos-cents vuitanta-sis aglans i l’esquirol quaranta-sis bolets i dos-cents setanta aglans. L’esquirol estava trist perquè el porc senglar tenia més menjar que ell. Faltaven dos dies perquè comencés l’hivern i el porc senglar li va preguntar:

            Per què estàs trist durant tants de dies i no vas a buscar aglans, que és la cosa que t’agrada més?

            L’ esquirol no li va contestar i se’n va anar saltant pels arbres. Semblava que s’havia enfadat amb el porc, però no sabia per què.

            El va seguir fins que l’esquirol es va aturar i li va tornar a preguntar:

            Per què t’has enfadat amb mi?

            L’esquirol es va esperar dos minuts i per fi li va respondre sanglotant:

            Perquè tens més menjar que jo.

         El porc senglar va tornar a casa seva i pel camí va agafar uns quants aglans. L’esquirol, quan va tornar a casa seva es va trobar a la porta un sac amb una carta que hi deia: “Per a tu esquirol”. El sac era ple... d’AGLANS!!!

            A la carta, en lletra petita, hi havia signat: “Porc senglar”. El porc senglar va sortir de la casa de l’esquirol, l’esquirol li va fer una abraçada i un petó tan fort que el porc es va posar vermell com un tomàquet, i li va dir a l’esquirol:

            A partir d’ara compartiré el menjar amb tu!    

Autor del conte:  Enric Vergés Bruguera,

 9 anys, abril 2020

 


L'Enric  amb només 9 anys ha escrit aquest preciós conte!!!

Que ha guanyat el concurs de:

L'Associació Sociocultural Mont-ras al Cor.

Moltíssimes gràcies a l'Enric i la seva mare la Maria, per voler compartir-lo en aquest blog i, que el puguin llegir altres persones.

Enhorabona pel premi !!! 

Molt petons i  no deixeu mai de somiar...



diumenge, 20 de setembre del 2020

VÈNCER EL CÀNCER





Un curtmetratge captivador, que ens acosta a la dura realitat dels nens i adults que pateixen aquesta temible malaltia.


dimarts, 15 de setembre del 2020

El llop, la mare cabra i el cabrit



Il·lustració: Milo Winter



La mare Cabra va anar un matí al mercat, per buscar provisions per la seva llar, abans de marxar li va dir al seu fillet:

—Tingues cura de la casa, fill meu! I no deixis entrar a ningú, tret que et doni aquesta contrasenya:

—A baix el llop i tota la seva raça!

Curiosament, un llop que s'amagava a prop va escoltar el que havia dit la cabra. Així que, tan bon punt va perdre de vista la mare cabra, va anar cap a la porta i va trucar.

—A baix el llop i tota la seva raça! —va dir el llop suaument.

Era la contrasenya correcte, però quan el cabrit va mirar per una esquerda que hi havia a la porta, va veure una figura allargada a fora i va desconfiar.

—Mostra'm la pota blanca —va dir—. O no et deixaré entrar.

Una pota blanca, és una característica que pocs llops poden mostrar i, per tant, el llop va haver de marxar mort de gana.

—Dues contrasenyes són millor que una! —va dir el cabrit, quan va veure que el llop marxava cap al bosc.
 Autor: Isop