A la iguana
Priscilla
li agradaria
viure en una bonica illa,
imagina que pren el sol a la voreta del mar,
i busseja entre
les aigües i es fa un tip de nedar.
Quina imatge més idílica!
Però de sobte,
un soroll intens l’ha espavilat,
i ha tornat a la
seva trista realitat,
per poc no l’han atropellat en un parc de la ciutat!
Marta Vilà
Diu una antiga llegenda xinesa que un dia un
deixeble va preguntar al seu mestre:
—Quina és la diferència entre el cel i l’infern?
El mestre li va respondre:
—És molt petita, però té grans conseqüències. Vine et
mostraré l’infern.
Varen entrar en una habitació on un grup de gent
estaven asseguts al voltant d’una gran caldera d’arròs, tots estaven famolencs
i desesperats... No es podien acostar a la caldera per la gran escalfor que
desprenia i per poder menjar cada un tenia una cullera que arribava fins la caldera,
però la cullera tenia un mànec tan i tan llarg, que no podien emportar-se el
menjar a la boca; la desesperació i el sofriment eren terribles.
—Vine, ara et mostraré el cel —va dir el mestre al cap
d’una estona.
Varen entrar en una altra habitació, idèntica a la
primera: la caldera d'arròs, el grup de persones, les llargues culleres...,
però allà estaven totes felices i ben alimentades.
—No ho entenc —va dir el deixeble—. Per què aquí són
feliços, mentre que a l’altra habitació on tot és igual són desgraciats?
El mestre va somriure i li va dir:
—Ah, no te’n has adonat? —va preguntar—.
Com que les culleres són tan i tan llargues, i no els permeten
emportar-se el menjar a la seva pròpia boca, aquí han après a alimentar-se
els uns als altres.
La Xina
El jaguar Mijail,
passeja per la
jungla de Brasil,
és jove i juganer
i lluita com un guerrer.
Vol ajudar a salvar l’Amazones,
de les injusticies que causen els homes:
desforestació,
incendis, aigues contaminades…
Com que els humans perjudiquen molt el medi ambient,
el jaguar que és molt intel·ligent,
pensa:
"Quan trobi un humà, per evitar la devastació,
menjar-me'l és la millor opció! "
Marta Vilà
Dues granotes vivien felices en un pantà. Tot d’una va arribar l’estiu i
tot el pantà es va assecar. Llavors totes dues van decidir sortir d’allà per
buscar un altre lloc on viure.
En el camí, durant la recerca, van trobar un pou ple d’aigua. En veure-ho,
una d’elles li va dir a l’altra:
—Amiga, baixem a aquest pou! Està ple d’aigua!
Però la seva companya li va contestar:
—Podríem, però què passaria si s’assequés l’aigua? Com sortiríem d’aquest
pou?
Moralina:
Siguem cauts abans d’emprendre una acció, analitzem bé i pensem en les conseqüències de les nostres decisions. Allò temptador ens pot portar a equivocar-nos i acabar en una situació pitjor de la que teníem.
