Quan estic
trist,
el món em sembla
gris.
Noto que dins el
meu pit…,
el cor està
encongit,
i no puc controlar,
unes llàgrimes que no paren de brollar.
Marta Vilà
 |
| Il·lustració: Milo Winter |
Un mercader conduïa el seu ase amb una
gran càrrega de sal, des de les salines al poble. Varen travessar un riu per un
lloc amb poc cabal. Havien creuat aquest riu moltes vegades abans sense cap
accident, però aquesta vegada l’ase va relliscar i va caure al riu. I quan el
mercader per fi el va posar dempeus, gran part de la sal s’havia desfet.
Encantat de descobrir com s’havia alleujat la seva càrrega, l’ase va acabar el
viatge molt alegrement.
L’endemà el mercader va anar a buscar
una altra càrrega de sal. De camí cap a casa, l’ase recordant el que li havia
passat en creuar el riu, es va deixar caure a l’aigua a propòsit i es va desfer
de nou la major part de la càrrega.
Llavors, el mercader enfadat va pensar
en donar una lliçó a l’ase, immediatament es va girar i el va fer tornar a les
salines, llavors el va carregar amb dues grans cistelles d’esponges. Quan varen
tornar a creuar el riu, l’ase va tornar a caure; però quan es va posar dempeus,
l’animal va apreciar que el pes de la seva càrrega havia augmentat
considerablement i es va sentir molt desconsolat.
Moralina:
Les mateixes mesures no s'adapten a totes les circumstàncies.
Autor: Isop
