.jpg)
Els xacals varien de mida i color depenent de l’espècie,
però generalment mesuren de 38 a 50 cm d’alt fins a l’espatlla, tenen una
longitut corporal de 70 a 86 cm i un pes
de 7 a 15 kg.
Existeixen 3 espècies de xacal: El xacal de llom
negre, el xacal ratllat i el xacal comú o daurat.
 |
| Xacal de llom negre -Autor: Hans Hillewaert |
El
xacal de llom negre és de mida més petita, però alhora és el més agressiu,
s’atreveix a atacar animals molt més grossos que ell. És oportunista i
versàtil.
Habita
en les regions desèrtiques i les praderes del sud i est d’Àfrica. Són d’hàbits
nocturns encara que se’ls pot veure a la matinada i al vespre. Durant el dia
descansen al seu cau, que sol ser una cavitat excavada en el terra. Sol
aprofitar vells termiters o forats excavats per altres espècies. En ocasions és
la mateixa femella la que excava un forat de 1 a 2 m amb una sola entrada.
Presenten
un pelatge de color vermellós excepte en el dors, on tenen una franja molt
definida i contrastada amb pèls negres i blancs, que li donen un aspecte
platejat a certa distancia. La franja negra que els hi dona el nom, recorre el
llom des del coll fins a la cua que també és de color fosc.
 |
| Xacal ratllat -Autor: Thomas A.Hermann |
El
xacals ratllats s’anomenen així perquè tenen unes ratlles de color blanc i
negre als costats del cos. La regió del llom en aquesta espècie és de color
grisós, la cua és més fosca amb la punta blanca. Aquest xacal té el morro més
curt i ample i les dents són més grosses i potents.
Resideix
principalment en àrees boscoses de l’Àfrica central, a diferència de les altres
espècies. És el menys agressiu dels xacals i en poques ocasions ataca a grans
mamífers.
 |
| Xacal daurat - Autor: Davidvraju |
El
xacal daurat és més semblant en aparença a un llop, però de mida més petita. El
color predominant és el gris, amb algunes zones vermelloses, groguenques o més pàl·lides.
La zona del dors i el lateral són sempre més fosques i la regió abdominal i la
part inferior del coll són més clares amb tonalitats que van del gris clar al daurat.
 |
| Xacal daurat - Autor: Steve Garvie |
És el més pesat dels xacals i l’única espècie que subsisteix fora de l’Àfrica, habita el sud-est d’Europa, Àsia Occidental , el sud d’Àsia i Àfrica del nord.
El xacal és omnívor, s’alimenta de fruita, aus, rèptils, insectes,
invertebrats, mamífers ( des de petits rosegadors fins a gaseles) i també
s’alimenta de carronya.
Però és particularment hàbil caçant rosegadors, que
captura mitjançant el típic “salt de la guineu”. Avança fent salts verticals
entre les altes herbes i identificant a
la presa per capturar-la.
Són monògams, i defensen el seu territori d'altres
parelles perseguint enèrgicament als rivals intrusos i marcant punts de
referència al voltant del territori amb orina i excrements. El territori pot
ser prou gran per a acollir alguns adults joves, que es queden amb els seus
pares fins que estableixen els seus propis territoris. Els xacals poden
reunir-se de tant en tant en petits grups, per buscar carronya, però normalment
cacen sols o en parella.
Depenent de l’hàbitat natural, la temporada de cria dels
xacals comença el mes de gener i febrer i dura gairebé 1 mes. Aquest període es
caracteritza pels llargs i freqüents udols dels individus de diferents sexes.
La gestació dura de 57 a 70 dies, transcorregut aquest
temps la femella dona a llum de 2 a 4 cries, tot i que en poden néixer fins a 8.
Al cap de dues setmanes els cadells comencen a veure i al cap d’un altre parell
de setmanes ja comencen a donar les
seves primeres passes. La mare els alleta durant 4 mesos. Tot i que a partir de l'any ja es poden independitzar, algunes cries solen conviure amb els pares fins
els 2 anys i ajuden en la criança de la nova cadellada.
El promig de vida d’un xacal és de 8 a 12 anys.
A l’actualitat, la població de xacals no està amenaçada i el seu nombre no només s’ha recuperat, sinó que ha augmentat.
