dijous, 31 de desembre de 2015

diumenge, 27 de desembre de 2015

EL PAÓ REIAL










La més exòtica de les aus,
de bellesa inigualable;
quan desplega les seves plomes,
la seva cua es transforma en corona.





Marta Vilà




Paó reial blau fent una exhibició. Espectacular vídeo.


dijous, 17 de desembre de 2015

EL RUC SAVI







Un dia al despertar-se el ruc va dir:

"Vull aprendre de llegir;

si els savis per ser savis fan això,

també vull ser savi jo."

I alçant-se se n'anà sens més raons

dret al mestre de minyons:

"Bon dia senyor mestre, ja em té aquí;

vull aprendre de llegir."

 


El mestre li va dir: "Molt ben pensat;

n'aprendràs si ets aplicat."

I li posà al davant un cartipàs

ple de lletres com el nas.

"Aquesta que aquí veus i que és talment

la teulada d'un convent,

és la primera lletra es diu A.

Digues A per començar."

 

 

 

El ruc obrí la boca tres pams

i engegà un parell de brams,

i el mestre, satisfet, digué: "Bé va!

dius perfectament la A."

El ruc inflat d'orgull, pegant un bot,

exclamà: "Doncs ja ho sé tot!"

i ruc com va venir se'n va entornar,

i de ruc mai més passà. 

   

Apel.les Mestres



dilluns, 14 de desembre de 2015

EL TIGRE






Una presència que espanta,


ullals prominents


i una pell ratllada


que és com una manta.




Extraordinària agilitat

i una gran potència.

Magnífic caçador

que camina sense fer remor.


Marta Vilà



El tigre en perill d'extinció



dilluns, 7 de desembre de 2015

LA CACATUA









Un lloro que porta una cresta al cap,


que s’obre i es tanca com un ventall,


i  ens mostra com se sent,

sorprès , enfadat o content.



Marta Vilà



La cacatua negra


ENDEVINA ENDEVINALLA...






dijous, 3 de desembre de 2015

EL RATOLÍ I L' OSTRA




Un ratolí, nascut en el camp i una mica  curt de mires, es va cansar aviat de la vida domèstica. Va deixar la  casa dels  seus  pares , el gra, les garbes i les comoditats  per anar a conèixer el món.

Un cop fora del cau va exclamar:

-Que gran que és la terra!  Mira els Apenins! Allà el Caucas!

Qualsevol pilonet de terra d’algun talp, era per ell l’Himàlaia.

Al cap d’uns dies va arribar a una platja  on les onades havien escombrat fora de l’aigua unes ostres, i el nostre ratolí va creure que eren vaixells a bord.

-La veritat és que el meu pare era un pobre home!- pensava. 

-No es va atrevir mai a viatjar, patint per si li passava alguna cosa.

-En canvi jo! He vist l’imperi de Neptú i he creuat el desert de Líbia.

-Era una rata ignorant quan vaig marxar, i ara, he après un munt de coses -ell mateix es complaïa. Perquè no era d’aquells ratolins que a força d’estudiar s’havia anat fent savi.

Entre aquelles ostres, tancades quasi bé totes, n’hi havia una oberta: badallant al sol, respirava la brisa fresca, blanca, tendra, apetitosa, i, per la pinta que feia, boníssima. Així que el ratolí va veure l’ostra viva i exuberant va exclamar:

-Què veig? Sembla  menjar, i si no m’enganya la vista, és un exquisit  aliment el que se’m presenta, com no he provat mai.

L’inexpert animal, joiós i esperançat, es va acostar al marisc, estirà el coll, i es va sentir pres en una trampa: l’ostra s’havia tancat. Aquestes són les conseqüències de la ignorància.



Jean de la Fontaine
Moralina: 

Més d’una lliçó té aquesta faula, en primer lloc, com els sorprèn tot, als que no tenen coneixement del món, i  també, que a vegades, qui  creu apuntar millor, li surt el tir per la culata.




dilluns, 30 de novembre de 2015

EL LLORO







Sempre para l’orella,

gaudeix d'una gran memòria,

xiula, parla, canta i crida,

i es guanya la nostra simpatia.




Hi ha lloros de molts colors

i de totes les mides,

són sorollosos i divertits,

encara que facin alguns crits.


Marta Vilà




Lloros en llibertat


DIBUIXA... UN LLORO





Dibuixa...  Un lloro


dijous, 26 de novembre de 2015

EL SAPO VERDE








Ese sapo verde

se esconde y se pierde;
así no lo besa
ninguna princesa.

Porque con un beso

él se hará princeso
o príncipe guapo;
¡y quiere ser sapo!

No quiere reinado,

ni trono dorado,
ni enorme castillo,
ni manto amarillo.

Tampoco lacayos

ni tres mil vasallos.
Quiere ver la luna
desde la laguna.

Una madrugada

lo encantó alguna hada;
y así se ha quedado:
sapo y encantado.


Disfruta de todo:

se mete en el lodo
saltándose, solo,
todo el protocolo.

Y le importa un pito

si no está bonito
cazar un insecto;
¡que nadie es perfecto!

¿Su regio dosel?

No se acuerda de él.
¿Su sábana roja?
Prefiere una hoja.

¿Su yelmo y su escudo?

Le gusta ir desnudo.
¿La princesa Eliana?
Él ama a una rana.

A una rana verde

que salta y se pierde
y mira la luna
desde la laguna.

 Carmen Gil

dilluns, 23 de novembre de 2015

EL COALA






Viu a dalt dels arbres,

és inofensiu i peresós.

Al terra no té protecció

 perquè és lent i bondadós.





Un símbol d'Austràlia

per la seva tendresa.

Sempre estan abraçades,

les cries i les mares.


Marta Vilà





Els hàbits del Coala


DIBUIXA... UN COALA






Dibuixa...  Un coala


dijous, 19 de novembre de 2015

REFORESTACIÓ






La desforestació és una realitat.

Reforestació : Una feina de tots


REPOBLACIÓ FORESTAL



Repoblació forestal (o forestació)



Conjunt de tècniques que és necessari aplicar per crear una massa forestal, formada per espècies llenyoses (arbòries o arbustives) que siguin estables en el medi, en un terreny on la vegetació actual és ineficaç en més o menys grau segons l’ús assignat al territori. Així mateix, adoptant les característiques desitjades ha de complir els objectius que se n’esperen: 



- Reforestació: establiment artificial de boscos en terrenys on abans hi havia boscos. 

 - Aforestació: establiment d’una massa forestal en terrenys agrícoles prèviament no arbrats. 


Mètodes de repoblació Segons el tipus de material forestal de reproducció emprat, es parla d’introducció o implantació, que pot ser per sembra o plantació. 

- Sembra: col·locació de les llavors en un terreny on s’ha fet una preparació prèvia o no. 


- Plantació: introducció d’una planta d’edat i mida variables, produïda en un viver i que és establerta en un terreny preparat prèviament. 


Font: cpf.gencat.cat

dilluns, 16 de novembre de 2015

EL CANGUR







Orelles dretes  i  una gepa,
potes curtes al davant,
potes llargues  al darrera,
i arrossegant una cua gran.


                                        
A la panxa té una bossa
on es forma la seva cria;
excel·lent saltador
i un bon boxejador.




Marta Vilà





El rei cangur documental



dijous, 12 de novembre de 2015

EL CÉRVOL, LA FONT I EL LLEÓ




Il.lustració: Milo Winter





Marejat per la set, un cérvol va arribar a una font. Després de beure, va observar el seu reflex  a l’aigua. Va quedar encisat observant la seva bonica cornamenta i es sentia molt orgullós, però no estava  content  amb les seves potes primes i dèbils. Mentre li passaven aquests pensaments pel cap, aparegué un lleó que  va començar a perseguir-lo. Ell es va posar a córrer i el va guanyar per una gran distancia, perquè la força dels cérvols està en les seves potes i la del lleó en el seu cor.

Mentre corrien pel camp, el cérvol va mantenir la distancia que el salvava; però al endinsar-se al  bosc  les seves banyes es varen embolicar a les branques d’un arbre i no poguent escapar, va ser atrapat pel lleó. Quan estava a punt de morir, va exclamar :

-Desgraciat! Les meves potes, que pensava que em trairien, són les que m’han salvat, i les meves banyes, en les que posava tota la meva confiança, son les que m’han traït.


Moralina:

Moltes vegades, les persones que creiem més indiferents, són les que ens donen un cop de mà en els moments difícils, mentre que les que ens alabaven, ni tan sols se'ns acosten.

Autor: Isop

dilluns, 9 de novembre de 2015

ELS MICOS








Els micos quina meravella,
acròbates de la selva,
funambulistes, bromistes,
llestos i oportunistes.



Ens fan gràcia les seves bogeries,
excel·lents mestres de la diversió,
com els pallassos ens treuen una rialla
i ens sentim com la quitxalla.



Marta Vilà





L'animal més graciós i divertit,  EL MICO


dilluns, 2 de novembre de 2015

EL CAMALEÓ







La pell del camaleó
és com un mosaic de color,
que canvia de composicions,
segons les seves emocions.


Disposa d'ulls giratoris,
una visió telescòpica,
dispara la llengua com un arpó,
és un letal depredador.




Marta Vilà






El llenguatge corporal dels camaleons 


dijous, 29 d’octubre de 2015

MARRAMEU TORRA CASTANYES





Marrameu torra castanyes
a la voreta de foc,
ja li peta una als morros,
ja tenim Marrameu mort.


Pica ben fort,

pica ben port
que piques fusta
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua

s’emboliquen a un llençol,
feien veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort,

pica ben port
que piques fusta
pica ben fort.

Marrameu ja no s’enfila

per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,

pica ben port
que piques fusta
pica ben fort.


dilluns, 26 d’octubre de 2015

EL MOSQUIT





 Diminut i sorollós,
no sembla gaire ferotge,
però pot fer més mal
que cap altre animal.


I si el clima és molt calorós,
el mosquit és més rabiós.
 I encara no te’n has adonat,
que ja t’ha picat.


Marta Vilà




Vídeo contra  la malaltia del Dengue.