estic com embogit,
m’ho passo tan
bé
que no tinc
espera…
per tornar i
tornar
a repetir
l’acció,
que em dona
aquella bona
sensació!
Marta Vilà
estic com embogit,
m’ho passo tan
bé
que no tinc
espera…
per tornar i
tornar
a repetir
l’acció,
que em dona
aquella bona
sensació!
Marta Vilà
Un
samurai tenia problemes degut a un ratolí, que havia decidit compartir la seva
habitació i li agafava el menjar.
Un
altre samurai li va dir.
—Necessites
un gat—. Et deixaré un bonic exemplar.
Era
un gat impressionantment bonic. Però el ratolí era més llest que el gat i se’n
reia d’ell.
El
samurai veient que el gat no era gaire astut, va decidir demanar un segon gat
al seu vei, aquest era molt fort.
Però…,
el ratolí, desconfiat, només apareixia quan el gat dormia.
Veient
que no hi havia manera de desfer-se del ratolí, un altre veí li va donar una
altre gat.
Tenia
un aspecte distret, vulgar i semblava que sempre tenia son.
El
samurai va pensar:
“No
serà aquest el que es desfaci del ratolí ! Però com que me l’han donat el
tindré un temps i si no serveix per caçar ratolins li tornaré al meu veí”.
Aquell
gat dormilega aviat va deixar d’inspirar les precaucions del ratolí, aquest
passava a prop d’ell sense gairebé fer-li cas.
Un
dia, que el ratolí passava per davant seu, de sobte, el gat va obrir un ull i
d’una grapada, el va atrapar amb la seva pota.
Moralina:
La
perseverança és una qualitat primordial. Aquest valor es potencia amb la
paciència i l’esforç.
Faula
del Japó
Immòbil
sobre una fulla, l’eruga mirava al seu voltant: uns cantaven, altres corrien,
aquells volaven; tots els insectes estaven en continu moviment. Només ella,
pobreta, no tenia veu, ni corria, ni volava.
Amb
gran fatiga aconseguia moure’s, però tan
a poc a poc, que quan passava d’una fulla a una altra li semblava que havia fet
la volta al món.
Però,
no envejava a ningú. Sabia que era una eruga i, que les erugues havien d’aprendre
a filar una saliva finíssima per teixir amb un art meravellós la seva caseta.
Per això,
amb molt d'afany, va començar el seu treball.
En
poc temps l’eruga es va trobar envoltada en un tebi capoll de seda aïllada del
món.
—I
ara? —es va dir a si mateixa.
—Ara,
espera —li va respondre una veu—. Tingues un xic de paciència i ja veuràs.
En
el moment just l’eruga es va despertar i ja no era una eruga.
Va
sortir del capoll amb dues ales precioses, pintades de vius colors i,
ràpidament va volar ben amunt cap el
cel.
Moralina:
No
és bo jutjar als altres, ni a un mateix, per les aparences. Darrere d’un
exterior vulgar o lleig pot amagar-se la virtut més bella. Aquesta faula també
ens ensenya a tenir confiança en nosaltres mateixos i, a creure en l’efectivitat
futura d'un treball continu, en aparença inútil.
Perdre un ésser
estimat pot ser un camí dolorós i difícil. Aquest video-conte et mostrarà que
pots fer per sentir-te un xic millor.