diumenge, 26 de març de 2017

QUINA ANGÚNIA!





Una mofeta li diu a un cargol:

-Mare meva, quin mullader! Per tot arreu on passes ho deixes tot ple de babaies!

I el cargol ofès li respon:

-Les meves babaies no fan olor! En canvi, els pets de mofeta, fan més pudor que les caguetes!






(Acudits registrats en el registre de la Propietat Intel·lectual)

Autora: Marta Vilà





DEDUCCIÓ





Què li diu un cuc de terra a un altre cuc que el persegueix?



-M’estàs cuquetejant?

Acudits registrats en el registre de la Propietat Intel.lectual
Autora: Marta Vilà


MALA SORT





Què diu un llop quan es clava una punxa al peu?



-Aiiiiuuuuuuuuuuuuuuuu!




(Acudits registrats en el registre de la propietat Intel·lectual)

Autora: Marta Vilà



RATOLINS









A la nit dos ratolins passegen pel bosc. 

Passa un ratpenat volant i els dos ratolins criden alhora:

-BAT-RAT!                                                             
Acudits registrats en el Registre de la Propietat Inte.lectual
Autora: Marta Vilà

dimecres, 22 de març de 2017

LA GALLINA TINA









Fent  i  desfent, aprèn l’aprenent



Era la primera vegada que la gallina Tina seria mare, i estava molt contenta, perquè aviat s’obririen els ous i coneixeria els seus fillets. La gallina pensava que ser mare era la feina més senzilla del món.

Finalment, després de 21 llargs dies,  es varen obrir els ous, i en varen sortir tres preciosos pollets de color groc, la Tina els hi va posar uns noms molt originals:

En Tino, la Tini  i en Tanu. Que bufons que eren, li queia la baba només de mirar-los. Però hi havia una cosa que l’amoïnava molt, no  entenia perquè no paraven de piular. Tota l'estona estaven, piu,piu,piu,piu... El seu cap semblava un timbal.

-Què caram els passa als meus fillets? -no comprenia  que li volien dir. Va pensar que potser tenien fred, i va donar-los escalfor amb el seu cos, però era força complicat. Els pollets no paraven de moure’s entre les seves potes i li feien  moltes pessigolles. Al cap d'una estona, va aconseguir que tots deixessin de piular i es posessin a dormir, a la Tina cap nit se li havia fet tan llarga.

L’endemà, quan va sortir el sol, una altra vegada la va despertar el piu, piu dels pollets, la pobre gallina pensava que es tornaria boja. Va intentar  que els pollets es tornessin a dormir, però va ser una missió impossible. En Tino que era el més espavilat, ja havia fet un salt i havia sortit de la niera, i a continuació  varen sortir els altres pollets.

-On volien anar? -es va preguntar la Tina-. Potser tenien gana o set? 

La porta del corral es va obrir, i va entrar en Jaume el pagès amb un plat de blat de moro triturat pels pollets. La Tina va córrer cap al plat de menjar, tenia molta gana. Menjava despreocupada, sense pensar que els seus fillets també devien tenir fam. Els pollets, instintivament  varen anar on era la seva mare, i es varen ficar a dins del plat de menjar, la gallina va quedar bocabada, que n’eren d’espavilats els seus fillets. 

Llavors, com que la Tina tenia molt set, va anar a beure aigua, i els seus fillets també la varen seguir, la miraven atentament com ho feia, i no els va costar gaire aprendre'n.

Al cap d’uns dies, en Jaume, va obrir el galliner perquè la Tina i els pollets sortissin a passejar una miqueta. Va ser la primera excursió que va fer la gallina amb els seus fills, els va ensenyar com es grata la terra per trobar algun cuc, a espiocar algunes herbes, i també va aprofitar per prendre un bon bany de terra per treure’s els paràsits de les plomes. I tan distreta estava rebolcant-se per terra, que va deixar de vigilar un moment els seus fillets. I quin ensurt es va emportar la gallina quan va veure que els seus pollets havien desaparegut. Va estar molt estona buscant-los pel camp. En Tino el va trobar amagat sota un enciam, en Tanu havia entrat per un petit forat de la cort dels conills i la Tini per poc no cau a la bassa dels ànecs.

Quina por que havia passat la Tina, podia haver succeït qualsevol desgràcia a algun dels seus fillets, per sort no havia passat res! Però calia estar més alerta, amb els petits no s’hi valia a badar ni un moment.

Aquella nit la gallina va pensar que això de ser  mare era una feina molt dura, tot el dia i la nit tenia d’estar pendent dels seus petits.  Vigilar que mengessin, ensenyar-los tots els seus coneixements, donar-los escalfor durant la nit, i el més important no treure’ls hi l’ull de sobre, perquè el seu voltant era ple de perills i ells estaven indefensos. 

La Tina va posar molt d'empeny i dedicació en ser una bona mare,  estava pendent dels seus fills, era carinyosa i juganera . A mida que varen anar passant els dies, es va convertir en una mare fantàstica. Ara la Tina gaudia de ser mare i s’ho passava tan bé amb els seus pollets. I els seus fillets l’estimaven molt  i  pensaven que  la seva mare, era la millor mare del món.




La constància i la perseverança acaben per veure’s recompensades*


Autora: Marta Vilà




diumenge, 19 de març de 2017

LA CIGONYA








La cigonya és un ocell de la família dels cicònids de gran tamany que fa 100 cm d’alçada i aproximadament  190 cm amb les ales obertes.




Té el plomatge de color blanc amb una franja negra a les ales. El bec fa de 15-19 cm de llarg i és de color vermellós, les potes també són llargues i de color rogenc.






Viu a prop de zones humides, aiguamolls i també en zones urbanes.
Menja insectes, petits mamífers, cucs, crancs, granotes, sargantanes, serps petites i peixos. El seu bec fort, llarg i punxegut li serveix d’arma, d’arpó per atrapar les seves preses i excavar en el fang, i com una pinça per prendre aliment.


 És una au beneficiosa, captura ratolins i saltamartins en els camps cultivats, i elimina aquestes espècies perjudicials per l’agricultura. 

Actualment s’ha acostumat a alimentar-se d’escombraries  i per això, cada cop és menys freqüent la seva emigració en busca d’aliment, durant els hiverns cap a l’Àfrica.








Les cigonyes són unes hàbils voladores. Quan volen adopten un posició allargada: el cos, el bec i les potes formen una línia recta. Baten les ales lentament i quan el vent  els és favorable planegen amb les ales immòbils com les àguiles.







 És una au migratòria, passa l’hivern  en llocs on fa calor com   l’ Àfrica meridional  i després a l’estiu, per fugir de les altes temperatures, abandona el continent africà i passa l’estiu a l’Europa central, especialment a Alemanya, Polònia i Rússia.





La majoria de cigonyes arriben a la maduresa sexual a l’edat de quatre anys.
Els europeus del nord, alguna vegada varen alentar a les cigonyes perquè nidessin sobre les seves cases, esperant que aquestes aus els portarien la fertilitat i la prosperitat. Les cigonyes són un símbol de fertilitat i paternitat.





Fan el niu dalt d’edificis alts, xemeneies, campanars i arbres.
El niu està fet amb branques, fang i altres materials com fragments de roba.
La femella pon de 3 a 5 ous de color blanc i els cova durant 5 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 8-9 setmanes.







 Moltes cigonyes adopten una posició curiosa quan dormen. Amaguen una pota i la dobleguen contra el seu cos, sostenint-se amb l’altre, recta com un bastó, i sense perdre l’equilibri.







És comuniquen fent sorolls amb els seus becs. Els pollets de cigonya poden menjar fins el setanta per cent del seu propi pes corporal al dia. El promig de vida d’una cigonya és de trenta a quaranta anys.







Existeixen diversos tipus de cigonyes que presenten diferències entre elles. Principalment en el color de les seves plomes i petites variacions en el seu bec. Un exemple és la cigonya negra.











Documental la Cigonya Blanca




Per sant Blai la cigonya veuràs;
i si no la veus, any de neu.

La festivitat de Sant Blai és celebra 
el dia 3 de Febrer





El paradís de les cigonyes


dimecres, 15 de març de 2017

diumenge, 12 de març de 2017

PROVOCACIÓ






Un tigre guaperas li diu a un goril·la:

-T’han dit mai que ets molt lleig?

I el goril·la  li respon:


-I a tu guapet! T’han trencat mai la cara?



(Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel.lectual)
Autora Marta Vilà



CONVERSA D’AMIGUES









-El meu xicot és més enganxós que un pop.

-I el  meu, està boig com una cabra.

-Doncs el meu!,  es pensa que és molt savi...

 I és més burro!


Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel.lectual
Autora Marta Vilà

dimecres, 8 de març de 2017

LA FORMIGA ALADA








Va venir la primavera, i amb ella li varen sortir les ales a una formiga negra,  acostumada com estava a caminar pel terra, mai no se li hauria ocorregut mirar al cel.  En sentir-se tan afortunada, es va creure la reina  de les formigues i va mirar amb menyspreu les seves companyes, que seguien treballant feixugament, amb la seva pesada càrrega; i va decidir emprendre el vol per conquistar el món.

Curt va ser el viatge: va passar un núvol, que va descarregar un fort ruixat, i la formiga alada aviat va quedar morta entre el fang del camí.

Moralina:


Els favors rebuts de la sort, solen portar també  els seus perills.

Autor: Godofredo Daireaux


diumenge, 5 de març de 2017

EL RÈPTIL MÉS LONGEU: La tortuga gegant d'Aldabra













Autor de la imatge: 

S.G.Payne






LA TORTUGA D'ALDABRA





Autor: Yotcmdr





La tortuga gegant d' Aldabra, és una espècie de tortuga originària de les illes Aldabra, (que formen part de l'estat de les Seychelles) a  l'Oceà Índic. 

És la tortuga més longeva del món, amb un exemplar registrat que va aconseguir viure 255 anys; el seu nom era Adwaita, "l'única" en llengua bengalí,  va morir l'any 2006 al zoològic de Calcuta, a la Índia.




Autor: devric



La closca és en forma de cúpula i de color gris fosc o negre. Les extremitats són molt robustes, cosa imprescindible per suportar el gran pes de l'animal. El coll és desproporcionadament llarg, fins i tot per un animal tan gran, cosa que li resulta molt útil per arribar a les branques baixes dels arbres, fins a gairebé un metre d'alçada des del terra.


Autor: Danton Mc Diffett


Estan més actives durant els matins, moment en el qual estan cercant aliment. Caven caus sota terra o descansen a pantans per mantenir-se fresques durant la part més càlida del dia.


Autor: Szilas 2


Aquesta tortuga herbívora s'alimenta d'herba, fulles i tiges llenyoses, encara que ocasionalment complementa la dieta amb invertebrats o carronya. En captivitat mengen també fruites com la poma o el plàtan,  i altres vegetals. 







Les tortugues no són domesticables, i es mostren indiferents a la presència humana. No  tenen por de l'home, i  fins i tot, algunes cerquen la seva atenció. A determinats exemplars, els agrada rebre copets al cap, o quan els hi rasquen el coll, on s'uneix amb el plastró.


Autor: Szilas




La maduresa sexual ve determinada no tant per la seva edat sinó per la  grandària. Els mascles són més grossos i pesats que les femelles, podent arribar a duplicar-les en pes. El plastró morfològic dels mascles presenta una curvatura còncava que els serveix per a acoblar-se durant l'aparellament, que es sol produir de febrer a maig. 

Per la posta d'ous aprofiten alguns buits del terreny o excaven forats poc profunds. El nombre d'ous  pot variar de 10 a 30,  són de la mida d' una pilota de tennis. La incubació dura de 120 a 130 dies. Quan neixen les petites tortugues pesen  uns 30 grams. Els primers anys creixen a una velocitat considerable.






La tortuga gegant d'Aldabra





La tortuga més vella


dimecres, 1 de març de 2017

NOMS




Una paparra li diu a un flamenc:

-Per què et diuen Flamenc?, si no cantes ni balles flamenc.


-I a tu per què et diuen Paparra?, si no has menjat mai pa dalt d'una parra.


(Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel·lectual)
Autora: Marta Vilà

PEIXOS







Quin és el peix  més espacial? El peix lluna.

I el més bonifaci?  El peix àngel.

I el  més gandul?  El peix manta!


Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel·lectual
Autora: Marta Vilà