Què li diu un cuc de
terra a un altre cuc que el persegueix?
—M’estàs cuquetejant?
Acudits registrats en el registre de la Propietat Intel.lectual
Autora: Marta Vilà
diumenge, 26 de març del 2017
QUINA ANGÚNIA!
Una
mofeta li diu a un cargol:
—Mare
meva, quin mullader! Per tot arreu on
passes ho deixes tot ple de babaies!
I el
cargol ofès li respon:
—Les
meves babaies no fan olor! En canvi, els
pets de mofeta, fan més pudor que
les caguetes!
(Acudits registrats en el registre de la Propietat Intel·lectual)
Autora: Marta Vilà
Autora: Marta Vilà
MALA SORT
Què diu un llop quan es clava una punxa al
peu?
—Aiiiiuuuuuuuuuuuuuuuu!
(Acudits registrats en el registre de la propietat Intel·lectual)
Autora: Marta Vilà
RATOLINS
A la nit dos ratolins
passegen pel bosc.
Passa un ratpenat volant i els dos ratolins criden alhora:
—BAT-RAT!
Acudits registrats en el Registre de la Propietat Inte.lectual
Autora: Marta Vilà
dimecres, 22 de març del 2017
LA GALLINA TINA
Fent i desfent, aprèn l’aprenent
Era la primera vegada que la gallina Tina seria mare, i estava molt contenta, perquè aviat s’obririen els ous i coneixeria els seus fillets. La gallina pensava que ser mare era la feina més senzilla del món.
Finalment, després de 21 llargs dies, es varen obrir els ous, i en varen sortir tres preciosos pollets de color groc, la Tina els hi va posar uns noms molt originals:
En Tino, la Tini i en Tanu. Que bufons que eren, li queia la baba només de mirar-los. Però hi havia una cosa que l’amoïnava molt, no entenia perquè no paraven de piular. Tota l'estona estaven, piu,piu,piu,piu... El seu cap semblava un timbal.
-Què caram els passa als meus fillets? -no comprenia que li volien dir. Va pensar que potser tenien fred, i va donar-los escalfor amb el seu cos, però era força complicat. Els pollets no paraven de moure’s entre les seves potes i li feien moltes pessigolles. Al cap d'una estona, va aconseguir que tots deixessin de piular i es posessin a dormir, a la Tina cap nit se li havia fet tan llarga.
L’endemà, quan va sortir el sol, una altra vegada la va despertar el piu, piu dels pollets, la pobre gallina pensava que es tornaria boja. Va intentar que els pollets es tornessin a dormir, però va ser una missió impossible. En Tino que era el més espavilat, ja havia fet un salt i havia sortit de la niera, i a continuació varen sortir els altres pollets.
-On volien anar? -es va preguntar la Tina-. Potser tenien gana o set?
La porta del corral es va obrir, i va entrar en Jaume el pagès amb un plat de blat de moro triturat pels pollets. La Tina va córrer cap al plat de menjar, tenia molta gana. Menjava despreocupada, sense pensar que els seus fillets també devien tenir fam. Els pollets, instintivament varen anar on era la seva mare, i es varen ficar a dins del plat de menjar, la gallina va quedar bocabada, que n’eren d’espavilats els seus fillets.
Llavors, com que la Tina tenia molt set, va anar a beure aigua, i els seus fillets també la varen seguir, la miraven atentament com ho feia, i no els va costar gaire aprendre'n.
Al cap d’uns dies, en Jaume, va obrir el galliner perquè la Tina i els pollets sortissin a passejar una miqueta. Va ser la primera excursió que va fer la gallina amb els seus fills, els va ensenyar com es grata la terra per trobar algun cuc, a espiocar algunes herbes, i també va aprofitar per prendre un bon bany de terra per treure’s els paràsits de les plomes. I tan distreta estava rebolcant-se per terra, que va deixar de vigilar un moment els seus fillets. I quin ensurt es va emportar la gallina quan va veure que els seus pollets havien desaparegut. Va estar molt estona buscant-los pel camp. En Tino el va trobar amagat sota un enciam, en Tanu havia entrat per un petit forat de la cort dels conills i la Tini per poc no cau a la bassa dels ànecs.
Quina por que havia passat la Tina, podia haver succeït qualsevol desgràcia a algun dels seus fillets, per sort no havia passat res! Però calia estar més alerta, amb els petits no s’hi valia a badar ni un moment.
Aquella nit la gallina va pensar que això de ser mare era una feina molt dura, tot el dia i la nit tenia d’estar pendent dels seus petits. Vigilar que mengessin, ensenyar-los tots els seus coneixements, donar-los escalfor durant la nit, i el més important no treure’ls hi l’ull de sobre, perquè el seu voltant era ple de perills i ells estaven indefensos.
La Tina va posar molt d'empeny i dedicació en ser una bona mare, estava pendent dels seus fills, era carinyosa i juganera . A mida que varen anar passant els dies, es va convertir en una mare fantàstica. Ara la Tina gaudia de ser mare i s’ho passava tan bé amb els seus pollets. I els seus fillets l’estimaven molt i pensaven que la seva mare, era la millor mare del món.
La Tina va posar molt d'empeny i dedicació en ser una bona mare, estava pendent dels seus fills, era carinyosa i juganera . A mida que varen anar passant els dies, es va convertir en una mare fantàstica. Ara la Tina gaudia de ser mare i s’ho passava tan bé amb els seus pollets. I els seus fillets l’estimaven molt i pensaven que la seva mare, era la millor mare del món.
* La constància i la perseverança acaben per veure’s recompensades*
Autora: Marta Vilà
diumenge, 19 de març del 2017
LA CIGONYA
La cigonya és un ocell de la família dels cicònids de gran
tamany que fa 100 cm d’alçada i aproximadament 190 cm amb les ales obertes.
Té el
plomatge de color blanc amb una franja negra a les ales. El bec fa de 15-19 cm de llarg i és de color vermellós, les potes també són
llargues i de color rogenc.
Viu a prop de zones humides, aiguamolls i també en zones urbanes.
Menja
insectes, petits mamífers, cucs, crancs, granotes, sargantanes, serps petites i
peixos. El seu bec fort, llarg i punxegut li serveix d’arma, d’arpó per atrapar
les seves preses i excavar en el fang, i com una pinça per prendre aliment.
És una au beneficiosa, captura ratolins i saltamartins en els camps
cultivats, i elimina aquestes espècies perjudicials per l’agricultura.
Actualment s’ha acostumat a alimentar-se d’escombraries i per això, cada cop és
menys freqüent la seva emigració en busca d’aliment, durant els hiverns cap a l’Àfrica.
Les
cigonyes són unes hàbils voladores. Quan volen adopten un posició allargada: el
cos, el bec i les potes formen una línia recta. Baten les ales lentament i quan
el vent els és favorable planegen amb
les ales immòbils com les àguiles.
És una au
migratòria, passa l’hivern en llocs on
fa calor com l’ Àfrica meridional i després a l’estiu, per fugir de les altes temperatures,
abandona el continent africà i passa l’estiu a l’Europa central, especialment a
Alemanya, Polònia i Rússia.
La majoria de
cigonyes arriben a la maduresa sexual a l’edat de quatre anys.
Els europeus del
nord, alguna vegada varen alentar a les cigonyes perquè nidessin sobre les
seves cases, esperant que aquestes aus els portarien la fertilitat i la
prosperitat. Les cigonyes són un símbol de fertilitat i paternitat.
Fan el niu dalt
d’edificis alts, xemeneies, campanars i arbres.
El niu està fet amb branques, fang i altres materials com fragments de roba.
La femella pon de 3 a 5 ous de color blanc i els cova durant 5 setmanes; després
neixen els pollets que romanen al niu durant unes 8-9 setmanes.
Moltes
cigonyes adopten una posició curiosa quan dormen. Amaguen una pota i la
dobleguen contra el seu cos, sostenint-se amb l’altre, recta com un bastó, i sense perdre l’equilibri.
És comuniquen fent sorolls amb els seus
becs. Els pollets de cigonya poden menjar fins el setanta per cent del seu
propi pes corporal al dia. El promig de vida d’una cigonya és de trenta a
quaranta anys.
Existeixen diversos tipus de cigonyes que presenten diferències
entre elles. Principalment en el color de les seves plomes i petites variacions
en el seu bec. Un exemple és la cigonya negra.
Documental la Cigonya Blanca
Per sant Blai la cigonya veuràs;
i si no la veus, any de neu.
La festivitat de Sant Blai és celebra
el dia 3 de Febrer
dimecres, 15 de març del 2017
diumenge, 12 de març del 2017
PROVOCACIÓ
Un tigre guaperas li
diu a un goril·la:
—T’han dit mai que
ets molt lleig?
I el goril·la li respon:
—I a tu guapet! T’han trencat mai la cara?
(Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel.lectual)
Autora Marta Vilà
CONVERSA D’AMIGUES
—El
meu xicot és més enganxós que un pop.
—I
el meu, està boig com una cabra.
—Doncs
el meu!, es pensa que és molt savi...
I
és més burro!
Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel.lectual
Autora Marta Vilà
Autora Marta Vilà
dimecres, 8 de març del 2017
LA FORMIGA ALADA
Va
venir la primavera, i amb ella li varen sortir les ales a una formiga negra, acostumada com estava a caminar pel terra, mai no se li hauria ocorregut mirar al cel. En sentir-se tan afortunada, es va creure la
reina de les formigues i va mirar amb
menyspreu les seves companyes, que seguien treballant feixugament, amb la seva
pesada càrrega; i va decidir emprendre el vol per conquistar el món.
Curt
va ser el viatge: va passar un núvol, que va descarregar un fort ruixat, i la
formiga alada aviat va quedar morta entre el fang del camí.
Moralina:
Els favors rebuts de la sort, solen portar
també els seus perills.
Autor: Godofredo Daireaux
diumenge, 5 de març del 2017
LA TORTUGA D'ALDABRA
Autor: Yotcmdr
La tortuga gegant d' Aldabra, és una espècie de tortuga originària de
les illes Aldabra, (que formen part de l'estat de les Seychelles) a l'Oceà Índic.
És la tortuga més longeva del món, amb un exemplar registrat que va aconseguir viure 255 anys; el seu nom era Adwaita, "l'única" en llengua bengalí, va morir l'any 2006 al zoològic de Calcuta, a la Índia.
És la tortuga més longeva del món, amb un exemplar registrat que va aconseguir viure 255 anys; el seu nom era Adwaita, "l'única" en llengua bengalí, va morir l'any 2006 al zoològic de Calcuta, a la Índia.
Autor: devric
La closca és en forma de cúpula i de color gris fosc o negre. Les extremitats són molt robustes, cosa imprescindible per suportar el gran pes de l'animal. El coll és desproporcionadament llarg, fins i tot per un animal tan gran, cosa que li resulta molt útil per arribar a les branques baixes dels arbres, fins a gairebé un metre d'alçada des del terra.
Autor: Danton Mc Diffett
Estan més actives durant els matins, moment en el qual estan cercant aliment. Caven caus sota terra o descansen a pantans per mantenir-se fresques durant la part més càlida del dia.
Autor: Szilas 2
Aquesta tortuga herbívora s'alimenta d'herba, fulles i tiges llenyoses, encara que ocasionalment complementa la dieta amb invertebrats o carronya. En captivitat mengen també fruites com la poma o el plàtan, i altres vegetals.
Les tortugues no són domesticables, i es mostren indiferents a la presència humana. No tenen por de
l'home, i fins i tot, algunes cerquen la seva atenció. A determinats exemplars, els
agrada rebre copets al cap, o quan els hi rasquen el
coll, on s'uneix amb el plastró.
La maduresa sexual ve determinada no tant per la seva edat sinó per la grandària. Els mascles són més grossos i pesats que les femelles, podent arribar
a duplicar-les en pes. El plastró morfològic dels mascles presenta una curvatura còncava que els serveix per a
acoblar-se durant l'aparellament, que es sol produir de febrer a maig.
Per la posta d'ous aprofiten alguns buits del terreny o
excaven forats poc profunds. El nombre d'ous pot variar de 10 a
30, són de la mida d' una pilota de tennis. La incubació dura de 120 a 130
dies. Quan neixen les petites tortugues pesen uns 30 grams. Els
primers anys creixen a una velocitat considerable.
La tortuga gegant d'Aldabra
La tortuga més vella
dimecres, 1 de març del 2017
NOMS
Una paparra li diu a
un flamenc:
—Per què et diuen
Flamenc?, si no cantes ni balles flamenc.
—I a tu per què et
diuen Paparra?, si no has menjat mai pa dalt d'una parra.
(Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel·lectual)
Autora: Marta Vilà
PEIXOS
Quin és el peix més espacial? El peix lluna.
I el més bonifaci? El peix àngel.
Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel·lectual
Autora: Marta Vilà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)