divendres, 23 de maig de 2014

EL RATPENAT DESCONFIAT


En les profunditats d’una cova de l’estat de Campeche,  a la selva  de Mèxic i vivien moltes espècies de ratpenats. Formaven diversos grups i convivien plàcidament sense cap mena de conflicte entre ells. 

La comunitat més nombrosa, era la dels insectívors, que com diu el seu nom mengen insectes.

En Fredi, era  un petit ratpenat, la seva mare l’havia estat alletant  durant setmanes i ara començava a espavilar-se sol. Aprenia  a volar dins la cova, i a emetre sons per detectar els insectes. Feia els seus primers volts i estava força espantat; no tenia gaire traça encara.

Es fixava molt en els altres ratpenats que hi havia a la cova. 

-Que lletjos que són i quina por que em fan,-pensava... No li agradaven gens els desconeguts.

Un dia, va conèixer en Vampi, un ratpenat del grup més petit de la cova.

-Hola, com et dius? -li va preguntar en Vampi.
-Em dic Freeedi,-contestà amb  veu tremolosa.
-La teva família és molt nombrosa,  vosaltres també mengeu sang?
-Com dius saaang?,-s’esgarrifà en  Fredi, a qui tots els pèls se li varen posar de punta.
-Sí, sí sang -contestà en Vampi, -Que ets sord?
-Aaaaaah!!!! -va xisclar en Fredi que va sortir corrents.



-Mare, marona, hem de marxar d’aquesta cova!, sinó aquells ratpenats d’allà ens xuclaran tota la sang mentre dormim i no en sobreviurà cap de nosaltres.

-Que dius Fredi!, no exageris, els nostres veïns no ens han  atacat  mai, quan et calmis, t’ho explicaré:

Escolta Fredi, els ratpenats vampir com se’ls coneix vulgarment, s’alimenten de la sang de mamífers més grans: com les vaques, cavalls, porcs... Els fan un petit tallet  quan estan dormint i l’animal no se’n dona ni compte. 
Són com els mosquits que nosaltres mengen, però més grans. 

També hi ha ratpenats que cacen: ocellets , peixos, ratolins... Però tampoc no ens faran res estigues tranquil.

En Fredi, es va calmar amb les paraules de la seva mare.

Al cap d’uns dies, ja estava preparat per anar a l’exterior. Cap el vespre, tots els ratpenats varen sortir de la cova, en Fredi volava molt bé. Quan de sobte, un cop d’aire el va enviar directament cap al tronc d’un arbre i  va rebre una forta patacada al cap, que el va deixar mig estabornit.



Un cop es va recuperar, va obrir el ulls i es va quedar glaçat quan va veure un ratpenat amb una llengua llarguíssima, semblava un extraterrestre. Ell no es va ni bellugar, estava molt espantat; va observar que introduïa la seva llarga llengua en una flor.

-Quin fàstic!, -exclamà.

Quan es va retrobar amb la seva mare, li va dir, que havia vist el ratpenat amb la llegua més llarga del món i que feia coses estranyes amb una flor.
-Ai, quina imaginació que tens! -va riure la seva mare. És un ratpenat pol·linitzador, s’alimenta de nèctar de les flors, com les abelles i tots tenen aquesta llengua tant llarga, s’ocupen de la reproducció de les plantes i dels arbres.

-Ostres!, -va dir Fredi, -he tornat a ficar la pota.

Cada dia el petit ratpenat, sortia a caçar. Menjava tota mena d’insectes: mosquits, mosques, escarabats, arnes, -que deliciosos! –pensava... 
Aquell vespre quan va estar tip, es va penjar cap per avall en un arbre, a reposar una estona. Llavors, tot d’un cop, li varen caure a sobre un grapat de dàtils.

-Què ha estat això? -va mirar cap amunt i va veure un ratpenat enmig de les fulles d’una palmera.



-Què fas?, llençant-me dàtils! –va cridar mentre s’apropava a ell, però  el ratpenat no tenia ganes de barallar-se, i se'n va anar.

-Covard! ets un covard! –rondinà.

Com les altres vegades, ho va explicar a la seva mare.

-No  crec que et volgués fer mal , devia estar menjant fruita.

-Fruita? –es va sorprendre en Fredi.
-Sí, hi ha ratpenats que mengen fruita: dàtils, plàtans, mangos, advocats... 
Són els jardiners de la selva, escampen les llavors  de la fruita que transporten amb la boca i amb els seus excrements afavoreixen la regeneració del bosc.

-Ostres mare, tu si que ens saps de coses.

-Saps què, fill meu, cap dels ratpenats que has conegut  no et farà mal. Fins i tot la guineu voladora que és el ratpenat més gran del món, només menja fruita.

D’ençà  d’aquell dia, en Fredi va sortir més tranquil a caçar, no es tenia d’amoïnar per els altres ratpenats.

Però la seva mare li va dir, que anés amb compte amb les grans aus: com els mussols, corbs, àligues, falcons... 
Aquests sí, que eren els seus veritables enemics.


Conte i dibuixos Marta Vilà


diumenge, 18 de maig de 2014

LA TORTUGA BALLARUGA

                               

                                                                                                Veu: Jordi Tonietti

Un, dos i tres,

la tortuga, la tortuga,

Un dos i tres,

la tortuga ja no hi és.



Mireu com balla,

la tortuga ballaruga ballaré.

Mireu com balla,

la tortuga ballaruga ballarà.


QUAN LES OQUES VAN AL CAMP

                                  



Quan les oques van al camp
la primera, la primera,
quan les oques van al camp
la primera va al davant.


La segona va al darrera
i després ve la tercera.
Quan les oques van al camp,
la primera va al davant.


dimarts, 13 de maig de 2014

L' ÓS I ELS DOS AMICS



Dos amics anaven junts per un camí, quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits.

-Socors! Auxili! –van cridar.

El més prim dels dos no va trigar a trobar refugi entre les branques d'un arbre, però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.

-Dóna'm la mà i puja'm! –va suplicar –Corre! afanya't!

-No puc! –va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt. 

–Si ajudo a algú tan gras com tu corro el risc de caure … i no vull que l'ós em devori!

La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s'anaven apropant més a l'homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra.

"He sentit a dir que un ós mai ataca a un cadàver" –va pensar l'homenet gras."Em faré el mort."

Immòbil, es va fer el mort, mentre l'ós l'anava ensumant. Després l'animal se'n va anar, realment convençut que l'home estava mort.

Quan l'ós se n'havia anat, l'altre viatger va baixar de l'arbre i li va dir al seu amic:
-Has tingut molta sort! Te n'has escapat pels pèls!

Em pregunto per què se n'haurà anat l'ós? Fins i tot m'ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l'orella! –va dir –Què t'ha dit?

-L'ós m'ha recomanat que no torni a viatjar, d'ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill.

 És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics.

I amb aquestes paraules, l'home va seguir el seu camí sol.



Moralina:

*Aquell que només pensa en sí mateix, perd els seus amics,
 o bé la veritable amistat es demostra en els moments difícils.



Faula :  Isop

Il.lustració :  Milo Winter


dijous, 8 de maig de 2014

EL POLL I LA PUÇA

                                            



El poll i la puça es volen casar. 
L'un li diu a l'altre: i el pa, qui el durà ? 
Respon la formiga: ja el portaré jo. 
Caseu-vos, caseu-vos, sabreu el que és bo.

El poll i la puça ja tenen el pa. 
L'un li diu a l'altre: i el vi, qui el durà ? 
Respon el mosquit del fons del celler: 
caseu-vos, caseu-vos, que ja el portaré.

El poll i la puça ja es poden casar. 
Però falta música, qui la tocarà ? 
Ja respon el grill, que és bon sonador: 
caseu-vos, caseu-vos, ja tocaré jo.

El poll i la puça ja es van a casar. 
Ja tenim música, però qui ballarà ? 
Respon la rateta de dins del graner: 
lligueu-me bé als gats, que jo ballaré.

El poll i la puça ja han fet el convit, 
amb grill i formiga, rateta i mosquit. 
El poll i la puça ja s'han ben casat, 
el poll i la puça ja l'han ben pifiat.




Lletra: Popular

Àlbum: L’orgue de gats Any: 1971/ LA TRINCA


EL GALL I LA GALLINA

                                          



El gall i la gallina
estaven  al  balcó,
la gallina s’adormia
i el gall li fa un petó.
-Dolent, més que dolent!
Què dirà la gent?
-Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content!