Per molts Anys Contes d'Animals !!!
espaidecontes@hotmail.com
L'home orquesta, cançó d'aniversari: Els Focs Artificials
dilluns, 29 d’abril del 2019
dissabte, 27 d’abril del 2019
EL BERNAT PESCAIRE
El
coll corbat,
el
bec llarg i groguenc,
i l'esquena i les ales
de
color grisenc.
Una
taca negra sobre l’ull,
al
clatell dues fines plometes,
sota
la gola una barbeta,
i les potes llargues i groguetes.
i les potes llargues i groguetes.
Marta Vilà
Bernat pescaire menjant-se una carpa
Alguns exemplars resideixen tot l'any al nostre país i d'altres migren
Alguns exemplars resideixen tot l'any al nostre país i d'altres migrendimarts, 23 d’abril del 2019
divendres, 19 d’abril del 2019
L'ERIÇÓ
El
seu aspecte és aplanat, arrodonit i massís. Pesa al voltant de 400 - 1200 g i fa una llargada total d'entre 23 i 30 cm. Els ulls són sortits, molt
foscos i petits, les orelles, arrodonides i curtes i el musell és puntegut.
Les pues
tenen 1 mm de gruix i una llargada de 2 a 2,5 cm, són de color clar amb un
parell de bandes més fosques, una a la base i l'altra gairebé a la punta, cosa
que confereix a l'animal una coloració general marronosa, més o menys fosca
segons les poblacions.
Caça i menja insectes i les seves larves, cargols,
llimacs, cucs de terra i fins i tot s'atreveix amb granotes, ratolins,
sargantanes, serps. Aquesta dieta es complementa amb ous, glans, baies…
Quan
un eriçó detecta una olor o sabor nou, mossega la font de procedència fins a
segregar una saliva escumosa i espessa, llavors utilitza la seva llengua per
escampar aquesta escuma sobre les seves pues i el cos. Aquest ritual és conegut com
ungiment i es dóna fins i tot en les cries abans que obrin els ulls. Els
estudiosos no es posen d'acord sobre el motiu de tal comportament, encara que
s'especula que pot produir-se per diferents causes: comportament sexual,
camuflatge, memòria olfactòria, cura de les pues, etc.
Habita
en boscos, vores de bosc i llocs humanitzats, com ara camps de conreu, jardins i en general, llocs no massa freds i humits.
Sovint se'l troba a prop dels pobles i a l'hivern pot fer servir construccions
humanes per a protegir-se del fred.
Surt
del capvespre fins a l’albada, però alguns dies humits també pot estar actiu
durant el dia.
Normalment,
de dia sol quedar-se arrecerat en el seu
cau fet de fullaraca, pèls, herbes..., que construeix a la base de matolls espesos. Disposa de diversos caus distribuïts dins del seu territori i canvia
sovint de refugi.
El
mecanisme de defensa de l'eriçó consisteix en embolicar-se, recollint el cap i
les potes sota el cos, transformant-se en una bola d'espines. Els seus
principals enemics naturals són: guineus, teixons, àguiles, mussols..., encara
que el principal factor d'amenaça és, sens dubte, l'home, a través de diferents
factors com la destrucció d'hàbitats naturals, la contaminació mitjançant
insecticides i pesticides i els atropellaments, derivats del comportament innat
de defensa d'aquest mamífer, consistent a immobilitzar-se davant qualsevol
perill.
Des
de l'octubre fins a l'abril, depenent de clima ( quan la temperatura
baixa dels 10 °C), tenen un període d'hibernació. Els mascles entren en aquest
període abans que les femelles i els últims en hibernar són els exemplars joves.
Generalment tenen dos períodes de zel, el primer entre maig i juny i el segon entre agost i setembre.
La
gestació dura uns 45 dies, passats els quals té lloc el part (2 per any) en el
qual neixen una mitjana de 4 cries amb els ulls tancats, nues i d'un color rosat. Als tres dies ja els hi han
sortit unes espines de color blanc i al cap de dues setmanes obren els ulls. Quan
tenen 35 dies de vida deixen de mamar i a partir del mes de vida ja acompanyen
la mare en les seves sortides. A partir de les cinc o sis setmanes ja
s'independitzen. La maduresa sexual l'assoleixen aproximadament al cap de 10
mesos.
L'eriçó té una
línia fosca contínua que separa el front de les pues del cap i una taca
facial també fosca que s'estén de la punta del musell als ulls.
Les seves potes són curtes i tenen cinc dits acabats amb fortes ungles. La cua també és curta.
Té un olfacte molt desenvolupat, camina molt i neda molt bé.
Viuen entre 7 i 10 anys i presenten una mortalitat del
70% en el primer any de vida.
Els mascles són més agressius i territorials que les femelles.
L'eriçó comú o eriçó europeu
Rescat d'un eriçó que estava en una carretera
Tipus d'eriçons
dissabte, 13 d’abril del 2019
dimarts, 9 d’abril del 2019
EL CIGNE I EL BERNAT PESCAIRE
Sense
demanar res a ningú, un bernat pescaire, gris i prim, s’aguantava sobre una
pota, amb les plomes estarrufades i el coll entre les espatlles, mirava
indiferent des de la vora del llac les gracioses evolucions del cigne. Aquest
caminava altiu i presumint de la seva bonica caseta ubicada en una illa petita.
Va
veure el bernat pescaire, solitari, pobre i mal vestit i per fer-se veure, més
que per caritat, es va aproximar a ell amb aires protectors.
El
cigne pensava que el bernat pescaire s’acostaria per saludar-lo amb el respecte
que la pobresa hauria de mostrar cap a la fortuna o potser per demanar-li
alguna almoina: però, tot i que a poc a
poc i donant voltes s’anava acostant,
veia que el bernat pescaire no es movia i el seguia mirant amb la major indiferència.
Se
li va acostar tant com va poder, per mantenir una conversa i li va dir al
bernat pescaire qui era, quina era la seva situació en el món, brillant per
cert i fins i tot envejable, assegurant-li que amb els seus mitjans i les
seves relacions el podria ajudar i tot presumint, li va dir que el podria necessitar,
en alguna concessió de pesca o per qualsevol
altre cosa que li pogués ser útil.
El
bernat pescaire no contestava i semblava no escoltar o no entendre els amables
oferiments, per espontanis que semblessin. Ell no necessitava més del que
tenia; no volia major riquesa; vivia com podia sense deure res a ningú i sense
tenir cap obligació, ni la volia contraure, sabent que ningú et dona alguna
cosa a canvi de res; i d’aquí el seu
desinteressat silenci.
I el
cigne no va tenir més remei que tornar a la seva suntuosa caseta, sense haver
aconseguit comprar el que sempre havia cregut de tant poc valor: l’orgull d’un pobre.
Autor: Godofredo Daireaux
divendres, 5 d’abril del 2019
EL BLAUET O MARTINET PESCADOR
Agut
ocellet de colors vius;
plomes
de color blau turquesa,
el
pit i la panxa de color carbassa
i un bec amb forma d’espasa.
Com
un espadatxí
es
llança al riu
i amb el bec enxampa
algun
peixet viu.
Marta Vilà
Un vídeo amb unes imatge espectaculars del blauet.
Alguns exemplars migren
i d'altres resideixen tot l'any a Catalunya
Alguns exemplars migren i d'altres resideixen tot l'any a Catalunya
dilluns, 1 d’abril del 2019
LA GRANOTA
La granota té una morfologia
força peculiar el cap i el tòrax formen una unitat indiferenciada. El seu cap és tan ample com llarg, els ulls sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
Posseeix
dos tipus de sistemes respiratoris: Quan la granota està dins de l'aigua,
respira a través de la seva pell i quan es queda fora de l'aigua, respira a
través dels pulmons.
Les
granotes són animals de pell llisa i suau. A Europa solen mesurar entre 9 cm i
15 cm de llargada, però la més gran de totes és la granota goliat, que habita a
l'Àfrica, té 30 cm de longitud i pesa 3 kg .
La
majoria d'espècies de granotes tenen les potes del darrere llargues, que els
permeten donar grans salts, com si tinguessin una molla a cada pota. Als peus
tenen una membrana entremig dels dits que les converteixen en grans nedadores.
Són inofensives, però hi ha moltes espècies tropicals que poden ocasionar accidents per
toxicitat, degut a les seves de secrecions cutànies.
Les
granotes verinoses solen tenir una coloració de pell molt vistosa per advertir
als seus atacants.
Gran part d'aquestes granotes punta de fletxa viuen a Amèrica del Sud i Amèrica Central.
Es
coneix que els indis d' Amèrica del Sud cobrien les seves fletxes amb el verí de
la pell d'aquests animals, que és mortal amb tan sols una gota.
Les
granotes viuen en diferents hàbitats, però la majoria d'elles prefereix els
llocs humits. Es poden submergir durant llargs períodes de temps absorbint
oxigen a través de la pell.
La reproducció de la granota: Una granota mascle i una granota femella s’aparellen.
La femella pon els ous sense closca a l’aigua, i el mascle amb els seus espermatozoides els
fecunda ( fecundació externa). Després de dues setmanes, els ous eclosionen i de cada
ou en neix un capgròs.
El capgròs
viu a l’aigua i respira per brànquies ( com els peixos). Al cap d’unes
setmanes, es formen les potes posteriors i més tard els surten les davanteres.
Finalment, desapareix la cua i el capgròs s’ha convertit en una granota
adulta. A partir d’ara, la granota respirarà amb els pulmons i per la pell. Farà
vida a la terra i a l’aigua. A tot aquest canvi en la forma del cos, des que
neix fins que és adulta l’anomenen metamorfosi.
Gairebé
totes les granotes quan són adultes són carnívores, mengen insectes, cucs,
cargols, bavoses, i les més grans poden menjar altres granotes més petites,
petits mamífers, peixos…
Les granotes arborícoles estan adaptades a la
vida sobre els arbres. Unes altres són exclusivament aquàtiques i cal que
passin la major part de les seves vides en amagatalls, dels que només surten per alimentar-se o per reproduir-se.
El mascles tenen dos sacs
vocals que produeixen el rauc característic. És comuniquen mitjançant sons vocals produïts per la laringe.
La
temperatura corporal de les granotes depèn del seu medi ambient. En les regions
més fredes s'enterren en el sòl per a hibernar. Algunes d'elles, com les
granotes australianes, quan passen per un període de calor intensa s'enterren
dins de la sorra i l'argila.
Granotes increïbles
Un documental excel·lent!
Granotes en perill d'extinció
La metamorfosi de la granota
Subscriure's a:
Missatges (Atom)