dijous, 28 de maig de 2015

EL LLOP I LA GRUA

                                                                                                             Il.lustració: Milo Winter                                                                    





Per menjar massa de pressa
al brau llop se li entravessa
un ossot al mig del coll;
de treure'l no té manera,
s'esgarrapa, es desespera,
va d'ací d'allà com foll.



Tot capbaix, brandant la cua,
a una jovençana grua
es presenta llagrimós,
i li fa mansoi ofrena:

-Si em treieu d'aquesta pena
donaré quant voldreu vós.



I la grua compassiva
del llop a la boca aspriva
fica el cap i coll endins,
i li treu l'ossot alhora,
llavors diu: 
-Ja el tens a fora,
pots pagar-me amb uns llobins.



La fera desagraïda
respon:
 -Marxa de seguida,
t'he fet un favor molt gros
de no haver-te degollada,
quan ta testa era ficada
al meu coll per treure'm l'os.




Autor: Isop
Font: Un mar de contes


Moralina: 

Mai facis favors a malvats, traficants o corruptes, molta paga tindràs si et deixen sa i estalvi.



dilluns, 25 de maig de 2015

LES OVELLES









Es protegeixen dels depredadors
formant un ramat,
són sociables i  pacífiques
i viuen en comunitat.


Porten un abric de llana
i quan fa bon temps,
 després ser esquilades,
estan totes ben pelades.





Marta Vilà



Heu vit mai com s'esquila una ovella?

En el vídeo ho podeu veure.


DIBUIXA... UNA OVELLA





Dibuixa una ovella pas a pas


dilluns, 18 de maig de 2015

EL GALL






Quan surt el sol
de bon matí,
el gall canta
kikirikí !


Les gallines saben bé
que és el rei del galliner,
orgullós i presumit
amb un plomatge acolorit.




Marta Vilà



El cant del gall


dilluns, 11 de maig de 2015

LA TORTUGA






La tortuga és un animal prehistòric,
que ha  sobreviscut fins els nostres dies.
Té un secret molt ben guardat,
una  extraordinària longevitat.



Avança a poc a poc,
però amb pas ferm.
I  la seva closca és tan dura
com una  armadura.




Marta Vilà




Tortuga marina gegant


dijous, 7 de maig de 2015

L' OVELLA NEGRA







Hi havia una vegada una ovella que tenia un color  diferent a  les seves germanes, era de color negre.  Per aquest motiu, la despreciaven i li feien tota mena  de burles. Acostumaven a donar-li mossegades, coces i sempre la deixaven sola.

Quan sortien a pasturar, el ramat sencer la molestava i la pobre ovella no podia menjar tranquil·la. Era molt trista la seva existència.

Cansada de tan menyspreu, l’ovella negra se’n va anar. Va caminar molt de temps pel bosc, fins que va arribar a un molí. En la foscor de la nit, es va estirar sense saber-ho sobre una pila de farina, i l’endemà s’havia convertit en un ovella totalment blanca.

Sorpresa pel canvi, va decidir tornar al ramat, les altres ovelles la varen escollir reina, perquè la seva aparença era molt bonica.

Un dia es va anunciar la notícia que el príncep de les ovelles,  venia a cercar una esposa. El ramat el va rebre amb grans honors.

Mentre  el príncep observava les ovelles que el formaven, els va sorprendre una tempesta.
La pluja va dissoldre la capa de farina que envoltava  l’ ovelleta, i aquesta va tornar a ser negra.

El príncep sorprès pel seu color, la va escollir la seva promesa. Quan li varen preguntar el motiu de la seva elecció, aquest va respondre:

-És diferent a les altres, i amb això en tinc prou.

Aquesta vegada el destí havia estat just amb l’ ovella negra.


Moralina

Ser diferent no et fa ni millor ni  pitjor persona, però et fa ser especial.



Autor: Desconegut
Font: soniluna.wordpress.com


dilluns, 4 de maig de 2015

EL SENGLAR









Tinc el cos corpulent i pelut,
no sóc gens escrupolós,
 tot m'ho menjo sense embuts,
arrels, insectes, fruits i  cucs.



Vivim en els boscos de moltes contrades
i no estem  en perill d'extinció,
tenim molts garrins a cada ventrada,
aquest és l’èxit de la nostra expansió.



Marta Vilà



Els senyors del bosc