Pertany a la mateixa família
que el sarg i l’orada,
per això té el cos ovalat
i un xic bombat.
Quan és jovenet
és de color més claret,
i de vegades sobre les aletes
no té les típiques piguetes.
Marta Vilà
Besucs de la
piga juvenils al museu atlàntic
De color rosat
i amb forma de veta,
però la seva cua
acaba amb una punxeta.
No se solen fer molt grans,
com a molt..., fan tres pams!
I viuen enterrades en el
substrat,
dins d'un cau que és un forat.
Noms: cinta, codornera, veta, anguileta de mar, flàmula, floc, fuet, lligacama o pixota vermella
Silueta
serpentiforme
i
uns ulls molt prominents,
es
pot confondre amb una anguila
però
ell té el cap amb forma més arrodonida.
D’hàbits
nocturns,
es
desplaça fent grans ondulacions,
té
la pell relliscosa i sense escames
i
durant el dia s’amaga en forats i falles.
Marta Vilà
De color vermell
i amb un caire monstruós,
roman totalment immòbil
sobre el fons rocós.
S’alimenta de peixos, crustacis i mol·luscs,
i té unes llargues espines a l’aleta dorsal,
també es perillosa com un escorpí,
perquè algunes espines contenen verí.
Marta Vilà
Noms: cap-roig, rascassa, escórpora, amb variants locals com escórpora de cap roig, escórpora dels bruts, escórpora groga, escorpa, gallineta, polla d'alguer, rascla, rasclot, polla de mar o escórpora barbuda.
Sembla un artista!
amb aquests colors tan ben combinats.
Les femelles i els joves tenen
el cos barrat
i els mascles llueixen un verd-groc
jaspiat.
Els agrada el litoral
perquè l’aigua és més calenta,
i a les illes Balears formen grans comunitats,
és lògic... És on van totes les celebritats!
Ai
la forcadella! És tan bella...
Vermellosa i rosada
amb aletes molt desenvolupades,
i
l’aleta caudal amb forma de falç.
Viuen en grupets a les profunditats,
i als mascles durant l’època de zel,
els hi surten al voltant del cap
unes franges de color blau cel.
Un
peix extravagant
que
porta un pentinat punk.
La
boca és desproporcionada,
i té una fam desmesurada.
El seu cos és molt aplanat
amb unes aigües de color daurat,
i sembla que li han pintat
un
forat negre a cada costat.
Marta Vilà
Neda
arran de costa
amb
una certa innocència,
quan és femella li agrada vestir modesta
i si es transforma en mascle és vesteix de
festa.
Pot
canviar de sexe
per
equilibrar la proporció.
I a
la nit per fer una dormideta...
s’enterra
a la sorra per estar més tranquil·leta.
Quan
neixen tenen un ull a cada costat,
però
en arribar la primavera...
L’ull
esquerra se’ls desplaça poc a poquet,
fins
quedar a la voreta de l’ull dret.
És
un peix planer de dos colors:
blanc per sota i més fosc per sobre.
S’amaguen
a la sorra per protegir-se dels predadors afamats,
i també per atipar-se de crustacis, peixets i invertebrats.
Marta Vilà
De
color rogenc
i amb
ratlles grogues horitzontals,
té
l’aleta dorsal dividida
i
uns bigotis fenomenals.
Utilitza
aquests bigotis
per remoure la sorra del mar,
fa
petits grupets per cercar aliment,
perquè
és més divertit fer-ho conjuntament.
Marta Vilà
El
rei de la mediterrània
per
la seva grandària,
de
cos rabassut,
seriós i morrut.
Territorial i sedentari
és
tot un solitari.
Menja
peixos i crustacis del fons marí,
i a vegades algun pop gegantí.
Marta Vilà
Fixeu-vos
bé entre els ulls...
Quina
franja tan daurada
que
té al cap l’orada.
Un
cos ovalat
de
color platejat,
i amb una bona dentadura,
que trenca fins i tot la closca més dura.
Marta Vilà
Una
espècie hermafrodita...
Durant
els primers anys de vida,
són
tots femelles ataronjades
per això ens recorden a les pastanagues.
Amb
el pas dels anys...,
es
converteixen en mascles,
adopten
un to blau viu
i també aprenen a fer el niu.
El
seu niu és fet d’algues,
i un cop la femella ha fet la posta,
ell
defensa els seus ous
de
qualsevol que s’hi acosta.
Marta Vilà
Noms: tord ver, carall de rei, gallet del rei, lloro,
papagall, pastanaga, pastenaga, sanut,
tord blanc, xuclà o xular
Quin tros de cap
que té el rap!
És lleig com un pecat
i té unes
dents que fan feredat.
Sobre el cap, hi té una llarga espina
que li
serveix d’esquer,
caça peixos sense fer remor
com un bon pescador.
Marta Vilà
És
una experta en natació sincronitzada,
i amb les seves companyes fan una gran bandada,
segueixen
una estricta disciplina
i realitzen unes coreografies que són
divines.
I com que és tan feliç vivint en comunitat,
no
se separa mai del seu costat,
i fan llargues migracions
donant la volta al món.
Marta Vilà
La veloç tonyina,
es pot fer gegantina,
i el que li agrada més menjar
són els crustacis i el calamar.
Encercla la seva presa
i ataca com un projectil,
doncs és una depredadora
amb un magnífic estil.
Marta Vilà
Cicle de vida de la tonyina vermella:
d'ou petit a geganta del mar.
Noms: tonyina, tonyina rosa, tonyina vermella
Amb
aquest aspecte tan original
sembla
un peix tropical,
té
unes taques groguetes,
als
ulls i a les aletes.
Sembla
embastat amb fils de seda
de
tonalitat blau iridiscent,
i als mascles en època d’aparellament,
el
to del cos els canvia a un roig
intens.
Marta Vilà
 |
| Autor: Dmitriy Konstantinov |
Un
peix molt menudet,
el
musell llarg i finet,
de
color rosat amb un toc daurat,
i la zona de la panxa d’un to platejat.
Forma
grans bancs i és molt sociable,
s’alimenta de larves de peixos i plàncton,
és bonic, però no tan popular,
com el seu parent el cavallet de mar.
Marta Vilà
El verat,
té
el llom superior ratllat,
amb
un fons de color verd blavós,
i és un caçador prodigiós.
A
l’hivern,
s’amaguen
a les profunditats
i quan ve el bon temps,
pugen
a la superfície corrents.
 |
| Autors imatge: Encarna Sáez Goñalons & Víctor Martínez Moll |
Quan
té les ales tancades
ens
pot semblar vulgar,
però
així que les desplega
es
torna espectacular!
Pot
semblar una papallona
o
fins i tot un ratpenat,
i
tot i que no pot volar
planeja feliç pel fons del mar.
Marta Vilà
