dilluns, 30 de març del 2015

LES ABELLES






Les abelles tan petites
són dignes d’admirar,
buscant nèctar de flor en flor,
no paren de pol.linitzar.


Què seria del món sense elles?
Les plantes no  es podrien reproduir,
i  com va dir el científic Einstein,
l’home deixaria d’existir.


Prenem exemple d’elles,
que ens ofereixen un tresor,
la dolça mel  que fabriquen
amb tant d'esforç i amor.



Marta Vilà

dilluns, 23 de març del 2015

LA SERP









No tinc braços ni cames,
tinc escates però no sóc un peix,
m’arrossego per terra com un cuc,
i quan em veuen, tothom fuig.



Potser temen que els mossegui,
i que els injecti el meu verí,
però sinó ningú no m’espanta,
sóc pacient i cauta.



Marta Vilà 




dilluns, 16 de març del 2015

EL PIT-ROIG






 Un ocellet rodanxó,
com una bola de cotó,
amb el pit i la cara tacada,
per una pinzellada ataronjada.



És l’ocell més matiner;
canta i refila dalt dels arbres,
al camp, al jardí o al bosc,
canta fins que es fa fosc.




Marta Vilà





Cant del Pit-Roig


divendres, 13 de març del 2015

L'ARANYA I EL CUC DE SEDA










Sobre una fulla de morera, un cuc de seda fabricava un capoll i una aranya que el veia el va increpar:



-Com pots ser tan lent? Em poses nerviosa. En el temps que has trigat en fer la meitat del teu capoll, jo hauria teixit una teranyina sencera.



-És veritat -va contestar el cuc-. Però les teves teles es trenquen amb el vent i a ningú li agraden, en canvi els meus capolls, són alabats i apreciats i duren segles i segles.




Moralina:


Que sempre s’apreciï més la qualitat d’una obra i no la quantitat o el temps utilitzat per dur-la a terme.



Autor: Le Bailly



dissabte, 7 de març del 2015

LA GRANOTA









Ulls sortits, potes amb ventoses,
pell rugosa i força enganxosa.



Quan es fa fosc,
la granota rauca i rauca,
en el riu o en el llac,
rac, rac,



Canta i canta
buscant parella.

De sobte, queda sorprès,
de veure-la  a  ella.



S’apropa a ell i li pica l’ullet.

Quina emoció, el cor se li exalta!

Perquè per fi l’ha trobada,
la seva princesa estimada.




Marta Vilà




Els Amfibis: METAMORFOSI



diumenge, 1 de març del 2015

EL CÉRVOL










Té una cornamenta,
digne d’admirar,
i unes cames tan primes
que sembla que s’han de trencar.




D'aspecte reial,
elegant i majestuós,
 camina per el bosc
prudent i silenciós.




Marta Vilà