dijous, 31 de desembre de 2015

diumenge, 27 de desembre de 2015

EL PAÓ REIAL










La més exòtica de les aus,
de bellesa inigualable;
quan desplega les seves plomes,
la seva cua es transforma en corona.





Marta Vilà




Paó reial blau fent una exhibició. Espectacular vídeo.


dijous, 17 de desembre de 2015

EL RUC SAVI







Un dia al despertar-se el ruc va dir:

"Vull aprendre de llegir;

si els savis per ser savis fan això,

també vull ser savi jo."

I alçant-se se n'anà sens més raons

dret al mestre de minyons:

"Bon dia senyor mestre, ja em té aquí;

vull aprendre de llegir."

 


El mestre li va dir: "Molt ben pensat;

n'aprendràs si ets aplicat."

I li posà al davant un cartipàs

ple de lletres com el nas.

"Aquesta que aquí veus i que és talment

la teulada d'un convent,

és la primera lletra es diu A.

Digues A per començar."

 

 

 

El ruc obrí la boca tres pams

i engegà un parell de brams,

i el mestre, satisfet, digué: "Bé va!

dius perfectament la A."

El ruc inflat d'orgull, pegant un bot,

exclamà: "Doncs ja ho sé tot!"

i ruc com va venir se'n va entornar,

i de ruc mai més passà. 

   

Apel.les Mestres



dilluns, 14 de desembre de 2015

EL TIGRE






Una presència que espanta,


ullals prominents


i una pell ratllada


que és com una manta.




Extraordinària agilitat

i una gran potència.

Magnífic caçador

que camina sense fer remor.


Marta Vilà



El tigre en perill d'extinció



dilluns, 7 de desembre de 2015

LA CACATUA









Un lloro que porta una cresta al cap,


que s’obre i es tanca com un ventall,


i  ens mostra com se sent,

sorprès , enfadat o content.



Marta Vilà



La cacatua negra


ENDEVINA ENDEVINALLA...






dijous, 3 de desembre de 2015

EL RATOLÍ I L' OSTRA




Un ratolí, nascut en el camp i una mica  curt de mires, es va cansar aviat de la vida domèstica. Va deixar la  casa dels  seus  pares , el gra, les garbes i les comoditats  per anar a conèixer el món.

Un cop fora del cau va exclamar:

-Que gran que és la terra!  Mira els Apenins! Allà el Caucas!

Qualsevol pilonet de terra d’algun talp, era per ell l’Himàlaia.

Al cap d’uns dies va arribar a una platja  on les onades havien escombrat fora de l’aigua unes ostres, i el nostre ratolí va creure que eren vaixells a bord.

-La veritat és que el meu pare era un pobre home!- pensava. 

-No es va atrevir mai a viatjar, patint per si li passava alguna cosa.

-En canvi jo! He vist l’imperi de Neptú i he creuat el desert de Líbia.

-Era una rata ignorant quan vaig marxar, i ara, he après un munt de coses -ell mateix es complaïa. Perquè no era d’aquells ratolins que a força d’estudiar s’havia anat fent savi.

Entre aquelles ostres, tancades quasi bé totes, n’hi havia una oberta: badallant al sol, respirava la brisa fresca, blanca, tendra, apetitosa, i, per la pinta que feia, boníssima. Així que el ratolí va veure l’ostra viva i exuberant va exclamar:

-Què veig? Sembla  menjar, i si no m’enganya la vista, és un exquisit  aliment el que se’m presenta, com no he provat mai.

L’inexpert animal, joiós i esperançat, es va acostar al marisc, estirà el coll, i es va sentir pres en una trampa: l’ostra s’havia tancat. Aquestes són les conseqüències de la ignorància.



Jean de la Fontaine
Moralina: 

Més d’una lliçó té aquesta faula, en primer lloc, com els sorprèn tot, als que no tenen coneixement del món, i  també, que a vegades, qui  creu apuntar millor, li surt el tir per la culata.