Espectacle d'Ombres Xineses: HANS DAVIS
Etiquetes
- ACUDITS D'ESTAR PER CASA
- CONTACTE
- CONTES D'ANIMALS
- ELS MEUS CONTES
- Els nostres poemes DESERT i SABANA
- FAULES
- FAULES D'ISOP
- FEM CONTES EN VERS
- Ocells del nostre entorn 2
- RÈCORD DEL MÓN
- SABIES QUE...? AUS
- SABIES QUE...? PEIXOS
- SABIES QUE...? RÈPTILS
- TU ETS L'ESTRELLA * !!!
- UN ANIMAL- UN CONTE
- UNA DITA - UN CONTE
- VÍDEO - CONTES
- VÍDEOS DIVERTITS

dijous, 28 de gener de 2016
HANS DAVIS - SHADOW ACT- THE WORLD GREATE..
Etiquetes de comentaris:
OMBRES XINESES I ALTRES
LES AUS MÉS ESTRANYES DEL PLANETA
Les 8 Aus més estranyes del planeta
dilluns, 25 de gener de 2016
EL CAMELL
Dos
dits a cada peu,
i beu molt poca aigua,
amb un
o dos geps a l’esquena,
no us
faci cap pena.
Els
geps són una reserva d’energia,
molt útil
per passar el dia;
dotat d’una
gran resistència,
i carregat
de paciència.
Marta Vilà
Camells al desert del Gobi, MONGÒLIA.
Etiquetes de comentaris:
Els nostres poemes DESERT i SABANA
DIBUIXA... UN CAMELL
Dibuixa... Un camell
Etiquetes de comentaris:
DIBUIXAR ANIMALS
dijous, 21 de gener de 2016
EL DROMEDARIO Y EL CAMELLO
« ¡Válgame Dios, que veo!
Un camello decía a un dromedario;
Tú eres en el desierto necesario,
Mas la verdad, amigo, estás muy feo
Con esa singular, alta joroba,
Más grande que una alcoba.»
¡Y el que así se burlaba y se reía,
Dos jorobas magníficas tenía!
Hombres hay que no encuentran nada bueno,
Que aunque son de defectos un acopio,
La paja miran en el ojo ajeno,
Y la viga jamás ven el propio.
Autor: José Rosas Moreno
Etiquetes de comentaris:
FAULES I CONTES EN VERS
dilluns, 18 de gener de 2016
L' ESTRUÇ
D’aspecte
grotesc;
cap
d’ànec, pota de gallina,
peus de
dinosaure, coll de girafa
i el
cos com una carbassa.
Porta
tutú de ballarina,
és una au lletja i poc agraciada;
però
quan surt a la carrera
sempre
queda la primera.
Marta Vilà
Enterren el cap els estruços en cas de perill?
Etiquetes de comentaris:
Els nostres poemes DESERT i SABANA
dijous, 14 de gener de 2016
ENDEVINA QUE ENDEVINARÀS...
Etiquetes de comentaris:
Endevinalles casolanes
dilluns, 11 de gener de 2016
EL TUCÀ
Quin bec més colossal,
obert és com una tisora.
El bec i els colors llampants
formen un conjunt impressionant.
Marta Vilà
Imatges espectaculars de tucans
Etiquetes de comentaris:
Els nostres poemes BOSC TROPICAL
dijous, 7 de gener de 2016
EL CAVALL I EL SENGLAR
Tots els dies un cavall salvatge saciava la seva set en un riu poc profund.
Allà també hi anava un senglar a beure, que al remoure el fang del fons amb el morro i les potes, enterbolia l’aigua.
El cavall li va demanar que anés més en compte, però el senglar es va ofendre i el va tractar de boig.
Es varen acabar mirant amb odi, com els pitjors enemics.
Llavors el cavall salvatge, ple d’ira, va anar a buscar l’home i li demanà ajuda.
-Jo m’enfrontaré a aquella bèstia –va dir l’home –però m’has de permetre muntar sobre el teu llom.
El cavall va estar-hi d’acord i varen anar a buscar l’enemic.
El varen trobar en el bosc i, abans que es pogués amagar en l’espessor, l’home va llençar-li una javelina i el va matar.
Lliure del senglar, el cavall es dirigí al riu a veure aigua clara, de ben segur, que cap altre animal no el tornaria a molestar.
Però l’home no pensava desmuntar el cavall.
-Me’n alegro de haver-te ajudat -li va dir-. No només he matat aquella bèstia, sinó que he capturat un esplèndid cavall.
I, encara que l’animal es va resistir, el va obligar a que l’obeís i li va posar regnes i una muntura.
Ell, que sempre havia estat lliure com el vent, per primera vegada a la seva vida va tenir d’obeir a un amo.
I encara que la seva sort ja estava tirada, d’ençà de llavors es va lamentar dia i nit :
-Tonto de mi! Les molèsties que m’ocasionava el senglar no eren res comparades amb això!
-Per exagerar un assumpte sense importància, he acabat sent esclau!
Moralina:
A vegades, amb l’afany de castigar als
que ens fan mal, ens aliem amb qui només té interès en dominar-nos.
Autor: FEDRE
diumenge, 3 de gener de 2016
LA IGUANA
És similar a una sargantana
però
més gran, i amb algunes diferències,
la cresta dorsal, sota la barbeta una papada
i una alimentació vegetariana.
S’enfila
dalt dels arbres
amb unes ungles afilades,
pot nedar
i fer immersions,
i s'adapta a tots els entorns.
i s'adapta a tots els entorns.
Marta Vilà
Documental: La iguana verda
Etiquetes de comentaris:
Els nostres poemes BOSC TROPICAL
Subscriure's a:
Missatges (Atom)