Espectacle d'Ombres Xineses: HANS DAVIS
dijous, 28 de gener de 2016
dilluns, 25 de gener de 2016
EL CAMELL
Dos
dits a cada peu,
i beu molt poca aigua,
amb un
o dos geps a l’esquena,
no us
faci cap pena.
Els
geps són una reserva d’energia,
molt útil
per passar el dia;
dotat d’una
gran resistència,
i carregat
de paciència.
Marta Vilà
Camells al desert del Gobi, MONGÒLIA.
dijous, 21 de gener de 2016
EL DROMEDARIO Y EL CAMELLO
« ¡Válgame Dios, que veo!
Un camello decía a un dromedario;
Tú eres en el desierto necesario,
Mas la verdad, amigo, estás muy feo
Con esa singular, alta joroba,
Más grande que una alcoba.»
¡Y el que así se burlaba y se reía,
Dos jorobas magníficas tenía!
Hombres hay que no encuentran nada bueno,
Que aunque son de defectos un acopio,
La paja miran en el ojo ajeno,
Y la viga jamás ven el propio.
Autor: José Rosas Moreno
dilluns, 18 de gener de 2016
L' ESTRUÇ
D’aspecte
grotesc;
cap
d’ànec, pota de gallina,
peus de
dinosaure, coll de girafa
i el
cos com una carbassa.
Porta
tutú de ballarina,
és una au lletja i poc agraciada;
però
quan surt a la carrera
sempre
queda la primera.
Marta Vilà
Enterren el cap els estruços en cas de perill?
dijous, 14 de gener de 2016
dilluns, 11 de gener de 2016
EL TUCÀ
Quin bec més colossal,
obert és com una tisora.
El bec i els colors llampants
formen un conjunt impressionant.
Marta Vilà
Imatges espectaculars de tucans
dijous, 7 de gener de 2016
EL CAVALL I EL SENGLAR
Tots els dies un cavall salvatge saciava la seva set en un riu poc profund.
Allà també hi anava un senglar a beure, que al remoure el fang del fons amb el morro i les potes, enterbolia l’aigua.
El cavall li va demanar que anés més en compte, però el senglar es va ofendre i el va tractar de boig.
Es varen acabar mirant amb odi, com els pitjors enemics.
Llavors el cavall salvatge, ple d’ira, va anar a buscar l’home i li demanà ajuda.
-Jo m’enfrontaré a aquella bèstia –va dir l’home –però m’has de permetre muntar sobre el teu llom.
El cavall va estar-hi d’acord i varen anar a buscar l’enemic.
El varen trobar en el bosc i, abans que es pogués amagar en l’espessor, l’home va llençar-li una javelina i el va matar.
Lliure del senglar, el cavall es dirigí al riu a veure aigua clara, de ben segur, que cap altre animal no el tornaria a molestar.
Però l’home no pensava desmuntar el cavall.
-Me’n alegro de haver-te ajudat -li va dir-. No només he matat aquella bèstia, sinó que he capturat un esplèndid cavall.
I, encara que l’animal es va resistir, el va obligar a que l’obeís i li va posar regnes i una muntura.
Ell, que sempre havia estat lliure com el vent, per primera vegada a la seva vida va tenir d’obeir a un amo.
I encara que la seva sort ja estava tirada, d’ençà de llavors es va lamentar dia i nit :
-Tonto de mi! Les molèsties que m’ocasionava el senglar no eren res comparades amb això!
-Per exagerar un assumpte sense importància, he acabat sent esclau!
Moralina:
A vegades, amb l’afany de castigar als
que ens fan mal, ens aliem amb qui només té interès en dominar-nos.
Autor: FEDRE
diumenge, 3 de gener de 2016
LA IGUANA
És similar a una sargantana
però
més gran, i amb algunes diferències,
la cresta dorsal, sota la barbeta una papada
i una alimentació vegetariana.
S’enfila
dalt dels arbres
amb unes ungles afilades,
pot nedar
i fer immersions,
i s'adapta a tots els entorns.
i s'adapta a tots els entorns.
Marta Vilà
Documental: La iguana verda
Subscriure's a:
Missatges (Atom)