dilluns, 31 de maig de 2021

SI JO TINGUÉS UNA PUA

 




Pepincho Repúa vol trobar amics per jugar. Però quan està disposat a pagar per intentar aconseguir-los?

En el seu camí trobarà alguns personatges, més interessats en ells mateixos, que en ser els seus amics.

I el petit eriçó descobrirà que no sempre es pot cedir als desitjos dels altres i que ser massa generós a vegades és contraproduent. 


Text: Eva Clement i Teresa Arias

Il·lustracions: Eva Clemente


ERIÇÓ

 


Un graciós eriçó fet amb una pera i raïm



dimecres, 26 de maig de 2021

EL BOU I LA CIGARRA

 


Es trobava un bou llaurant la terra amb molt d’esforç en un dia calorós i a prop d’allí  l’observava una cigarra, tan cantadora i mandrosa com sempre. No feia més que observar el bou mentre inventava una cançó. De sobte, la cigarra es va fixar que un dels recs era una mica tort. D’entre tots els altres, tan rectes, cridava l’atenció, així que ràpidament li va dir al bou:

—Vaja quin rec tan tort que t’ha sortit, bou! No sé com el teu amo no se n'ha adonat…

I el bou, molt tranquil i sense deixar de treballar, va respondre:

—Ai mira qui se  n'ha adonat d’un petit defecte entre mil virtuts… Algú que només es dedica a cantar i mai treballa. Si el meu amo no m’ha dit res, és perquè ha ignorat el petit error que he comès, enfront la quantitat de vegades que no m’equivoco.


Moralina:

Només els envejosos són capaços d'aferrar-se a un petit defecte d'entre moltes altres virtuts.


Adaptació del poema en vers

 de l'autor Tomás de Iriarte.

 

divendres, 21 de maig de 2021

LES LLETRES: V




La vaca Ramona té una filleta

que s’anomena Blanqueta.

Avui en el prat li ensenya a la petitona

algunes herbes que són molt bones.

 

L’herba valeriana,

et tranquilitza i és molt sana.

La sàlvia, és la següent!

te la pots prendre o fer-ne un ungüent,

va bé per curar alguna ferideta

que tinguis a la poteta.

 

I  l’herba Marialluïsa

també l’anomenen l'herba de la princesa,

va bé pel mal de panxa, per anar de ventre

i  per treure totes les flatulències.


I si et fa mal el païdor,

el fonoll és el millor!

Marta Vilà





diumenge, 16 de maig de 2021

PAPALLONES



Les papallones són una peça clau per la natura, ja que són part del procés de pol·linització de les plantes, sense el qual, les llavors i els fruits no es produirien.

Són molt sensibles als pesticides i toxines,  per tant la seva presència és indicativa  del bon estat de l’ecosistema.





Coneixem per papallones al grup dels lepidòpters. Les papallones nocturnes anomenades arnes també pertanyen a aquest grup.

Aproximadament hi ha unes 158.000 espècies de papallones. De les quals 18.000 són diürnes i 132.000 són nocturnes. Les papallones nocturnes representen gairebé  el  90% dels lepidòpters. Tot i això, cada any es descobreixen noves espècies.



Papallona ales de vidre

Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates, que poden ser de molts colors. Cal dir, però, que no totes són de colors bonics i llampants. Per exemple, les papallones nocturnes solen ser de colors apagats i discrets.

També hi ha una papallona que s’anomena papallona de vidre ( Greta oto ) perquè les seves ales no tenen escates  i  són transparents, es troba a Amèrica Central.


Papallona paó de dia

Les papallones adultes de la majoria d'espècies s'alimenten bàsicament del nèctar de les flors, però complementen la dieta amb altres substàncies també líquides. Per exemple, forces espècies xuclen els sucs de la fruita madura en descomposició, també prenen aigua  i  fang de les basses. Per fer-ho utilitzen l'espiritrompa, un conducte llarg que s'enrotlla en espiral  i  que es pot desenrotllar per succionar el nèctar.

Anant de flor en flor, les papallones barregen els diferents pol·lens, i  així fecunden les flors.




Les seves antenes tenen receptors olfactius que poden ser molt sensibles, sobretot en el cas de les papallones nocturnes, els mascles de les quals a vegades localitzen les femelles a quilòmetres de distància per les feromones que aquestes emeten. Les diürnes utilitzen les antenes per detectar les substàncies que emeten les plantes, sobre les quals han d’efectuar la posta dels ous. Així, són capaces de diferenciar les plantes i seleccionar aquella sobre la qual les erugues es podran desenvolupar. A les potes també tenen receptors amb una funció similar.



 L’hàbitat més propici per aquests animals són principalment les regions tropicals de clima càlid durant gairebé tot l’any. En els tròpics és on es poden trobar el nombre més gran d’espècies.

A les regions temperades, el nombre d’espècies disminueix segons augmenta la latitud, essent molt poques les que aguanten temperatures fredes. No obstant, les papallones estan tant diversificades geogràficament, que l’ Antàrtida és l’únic continent on no es poden trobar.





Les papallones per sobreviure necessiten unes  temperatures que rondin els 30 graus, com que tenen la sang freda, el seu organisme regula la temperatura i el clima extrem té un gran impacte sobre elles. Per poder volar necessiten que la temperatura sigui d'entre 28 i 38 graus.

Els colors cridaners i  iridescents de les seves ales es deuen a la difracció i refracció que la llum produeix sobre les seves escates, que són plenes de pigments. Desafortunadament, quan les papallones es fan velles perden color.



Papallona monarca

Un dels fenomens migratoris més espectaculars que es dona a la natura és:  La migració de la papallona monarca. Aquests petits insectes realitzen un viatge  des dels Estats Units  i  Canadà fins a les muntanyes del centre de Mèxic, on es desplacen per passar l’hivern. La sorprenent generació emprèn un viatge d'uns 4000 km. 

Les papallones monarca a finals d'estiu o a principis de la tardor, entre els mesos de Setembre i Octubre, fugen del fred hivern dels Estats Units. Un cop arriben Mèxic els milers de papallones s’apinyen a les branques dels arbres per hibernar.

Aquestes mateixes papallones, un cop es despertin de la hibernació amb l'arribada de la  primavera, s'aparellaran i realitzaran  la primera part del viatge de tornada. Abans de morir, pondran els ous a sobre de les plantes del gènere: asclepias.  Les tres generacions de papallones següents  tindran una vida més curta de 1 a 2 mesos i realitzaran el viatge de tornada cap els Estats Units i Canadà que durarà uns 5 mesos. Llavors, la quarta generació nascuda als Estats Units i anomenada Matusalem per la seva llongevitat, ja que té una vida de 8 a 9 mesos, quan comenci a fer fred  realitzarà el llarg viatge  a Mèxic per hibernar. Aquest fenomen migratori es produeix cada any i és tot un espectacle.



 Els colors i dibuixos que presenten a les ales algunes papallones són útils per protegir-les dels depredadors. Per exemple, en moltes especies el color de les ales pot ser confós amb el color del terra o de les fulles, d’aquesta manera els serveixen de camuflatge.





 La vida de les papallones passa per quatre fases diferents: ou, eruga, crisàlide i papallona. La papallona, com últim estat adult, no creix de mida i té un vida molt curta. La majoria de  papallones viuen entre 2 i 4 setmanes, tot i que hi excepcions. 





Un cop s’han reproduït, les papallones poden posar fins a 500 ous en una posta. Però no tots aquests ous esdevindran adults, forces ous i erugues serviran d’aliment per altres animals. I en la fase adulta les papallones també tenen depredadors, com ara : ocells, rosegadors, amfibis, rèptils....





  Les crisàlides poden tenir forma cilíndrica, cònica i ovoïdal i se solen situar en llocs protegits, algunes a l’interior de la tija, envoltades d’una fulla seca, dins la càpsula d’una llavor, esquerdes de roques… En alguns casos l’eruga forma un capoll de seda, altres espècies com l'eruga processionària del pi s’enterren per transformar-se  en crisàlide.



Les papallones recent nascudes no volen immediatament quan surten de la crisàlide, necessiten primer posar en moviment els seus fluids corporals perquè les ales s’estenguin i s’assequin.




Alguns exemplars de papallones nocturnes

                Arna de l'atles                                                        


La papallona nocturna atles (Attacus atlas) és la representant més gran de l'ordre lepidòpter tenint en compte la  superfície de les seves ales ( uns 400 cm²). L’envergadura de les seves ales és de 25 a 30 cm, també es troba a dins de les més grans. Les femelles de papallona atles  són més grosses que els mascles.



L'arna de l'atles: És enorme en comparació amb un exemplar d'una altra espècie.













Les 10 papallones més espectaculars del món







La migració de la papallona monarca, de Mèxic als Estats Units.
El viatge de tornada després de la hibernació






La metamorfosis de la papallona





dijous, 6 de maig de 2021

EL VELL SAMURAI

 




Hi havia un gran samurai que vivia a prop de Tòquio, i es dedicava a ensenyar l’art zen als joves.

Malgrat la seva avançada edat, corria la llegenda que encara era capaç de derrotar a qualsevol adversari.

Una tarda, un guerrer conegut per la seva falta d’escrúpols va aparèixer per allà. Volia derrotar el samurai i augmentar la seva fama.

El vell va acceptar el desafiament i el guerrer va començar a insultar-lo, amb el peu li va llençar algunes pedres, li va escopir a la cara, va cridar, insultar i ofendre els seus ancestres...

Durant hores va fer de tot, amb la intenció de provocar-lo, però el vell va romandre impassible.

Al final del dia, el guerrer es va sentir exhaust i humiliat i va marxar. Els seus alumnes, sorpresos, li varen preguntar al mestre com havia pogut suportar tanta indignació.

—Si algú us portar un present i vosaltres no l’accepteu. A qui pertany el present? —va preguntar el mestre.

—A qui ha intentat entregar-lo —va respondre un dels joves.

—El mateix és útil per la injuria, la ràbia, la calumnia i els insults. Quan no són acceptats, continuen pertanyent a la persona que ens els porta.


Moralina:

La teva pau interior depèn exclusivament de tu.

Les persones no et poden treure la calma, llevat que tu ho permetis.


Faula Japonesa



dissabte, 1 de maig de 2021

LES LLETRES: W

 

<a href="https://es.vecteezy.com/vectores-gratis/cartoon-moose"> Dibujos Animados De Alce Vectores por Vecteezy </a>



El wapiti  Alfred

viu al Canadà i és anglès,

i  en comptes de dir Sí diu :Yes!

 

Ell es pensa que és un gran actor,

fa papers de cowboy, clow, de doctor,

també balla el boogie-woogie,

i  en comptes de dir Adéu, diu: Bye!


Marta Vilà