Vet aquí que una vegada hi havia una figuera que no donava fruits. Tots passaven pel seu
costat, però ningú la mirava.
A la
primavera li brotaven les fulles, però a l’estiu, quan els altres arbres es
carregaven de fruits, a les seves branques no n’hi apareixia cap.
—M’agradaria
tant ser elogiada pels homes —sospirava la figuera—. N'hi hauria prou amb que
donés fruits com els altres arbres.
Provant
i tornat a provar, finalment, un estiu, es va trobar també ella plena de
fruits. El sol els va fer créixer, els va emplenar i els hi va donar un gust dolç.
Els
homes se’n varen adonar de seguida. Mai havien vist una figuera tant carregada
de fruits. I ben aviat jugaven a veure
qui n’agafava més. Pujaven pel tronc, amb pals doblegaven les branques més
altes i, moltes es trencaven pel seu pes: tots volien provar aquelles figues
tan delicioses, i així, la pobre figuera, ben aviat es va trobar trencada i
sense forces.
Moralina:
L’ambició mesurada és una virtut apreciable, però quan no es fonamenta en realitats, sinó en alimentar la pròpia vanitat; sol ser nefasta i es pot tornar en contra de l’ambiciós fins i tot després d’haver aconseguit el seu propòsit.
Autor: Leonardo da Vinci
